Malaltia trofoblastica gestacional (Mola)

[soleilua]

jo també vaig tardar menys de dos mesos a negativitzar la hormona... vaig haver d'esperar a 3 analítiques amb la hormona negativa per passar de les analítiques setmanals a les mensuals.

[papallona80]

El meu cas és diferent, crec. Després de 18 dies d'haver fet el legrat, el primer resultat em va sortir molt alt. Així que la gine em va voler fer controls setmanals per a verificar que anés baixent, i vo anar fent, per sort!! tot i que ara, ja fa dues setmanes em va dir que no em fes més analítiques i que esperaríem a que vingués la regla ( amb ajuda d'unes pastilles ) aviam si així acabava de negativitzar. Per sort fa dos dies que em va venir, i ara hauré d'esperar aviam què passa....
A vosaltres després d'haver tingut la menstruació se us va negativitzar la hormona? o potser no vau tenir la regla fins que no se us va negativtizar?

[soleilua]

En el meu cas, una setmana l'analítica era molt baixa, però encara no negativa, aquella mateixa setmana em va venir la regla i l'anàlisi de la setmana següent l'hormona ja era negativa (no 0, però si negativa), a les demés analítiques (totes les demés), la hormona sempre ha sigut 0!

[papallona80]

Ai que bé!!
Doncs aviam si a mi em passa el mateix i quan em torni a fer l'analítica ja és negativa l'hormona!! quines ganes!
Moltes gràcies pels aclariments!
Espero que et trobis bé Soleilua!!

[soleilua]

la veritat és que em trobo genial, ni marejos, ni nàsees, ni res!! i tampoc em queixaria gaire si no em trobés bé... després de tot, que són 9 mesos amb molèsties si la recompensa és un bebé sa i maco??

[papallona80]

I tant!!
La recompensa és el millor, clar!! però si també tens un embaràs bo doncs tot genial!
Me'n alegro molt! Aviam si se'm passen aquests mesos d'espera i jo també puc donar una noticia tant bona com la teva!! :)

[soleilua]

Hola papallona com ho portes??? ja tens la hormona negativa? Quan de temps t'ha dit el metge que has d'esperar, per tornar-vos-hi a posar?

[papallona80]

Hola noies,
Doncs arr ja fa una setmana que he negativitzat la hormona!!!! Estic molt contenta!! Tot i que precavuda....és com si no m'ho pogués arribar a creure del tot...saps?
La gine em va dir que per protocol el temps d'esperar després de la mola parcial és de 3 a 6 mesos després d'haver negativitzat...3 mesos m'encantaria, però ho veig un pel just....no sé, si passés qualsevol cosa dolenta sempre em pesaria dins meu, m'entens? tu com ho veus?
Crec que esperarem els 6 mesos ben bons.. ;) tot i que falta mooolt de temps, per mi, ara és un gran pas, el mirar cap endavant amb la hormona negativa!! :)
I tu? Com estàs? Com va el teu embaràs?

[soleilua]

Hola guapa! Espera't el que et diguin els metges, si et diuen tres mesos, endavant al cap de tres mesos! No t'has de preocupar! A mi em van tenir un any sencer, perquè jo vaig tenir una mola total, però estic segura que era més per precaució que per altra cosa...

T'entenc que estiguis encara a l'espectativa i una mica amb por, però és normalíssim!

Jo molt bé guapa! L'embaràs tan bé que no sembla que estigui embarassada, llàstima que la feina és durilla i acabo rebentada, amb mals de panxa, i peus inflats, però em queda poquet ja! Per sort la feina que em complica és un extra en un restaurant, i ho puc deixar quan vulgui, mentre que la feina oficial és asseguda en una oficina, i la puc fer tranquilament!

[papallona80]

Ei!!
Me'n alegro molt que tot vagi molt bé!! Que bé!!
Per quant tens previst el part? Ja saps què serà? ;)
Encara que et trobis bé t'has de cuidar, eh!! que ara en sou dos!! Està bé treballar però amb moderació...jeje.

Moltes gràcies pels teus ànims i consells!! Els agraeixo moltissim!

[cindy]

Hola familia de mamis i futures mamis post-molars...
Ara si que ja ho puc dir tranquil.la... estic embarassada i tot rutlla perfectament, ja hem superat el primer trimestre... quin descans.
Nenes, que tal?
En aquest post del foro som poquetes perquè els nostres casos son un xic estranys però com es pot evidenciar... tots acaben amb final feliç i això és el més important!
Papalloneta, moltíssimes felicitats !!! Això és una gran notícia !!! Ja veuràs que ara el temps passarà molt més ràpid i en quatre dies ens diràs que esperes un ninet, ja veuràs com si! i això del temps d'espera... a mi m'havien dit explicat i he llegit de tot, 3 mesos, 6 mesos, 1 any... però els meus gines sempre em van dir 1 any. En la majoria de protocols diuen que l'espera és de 6 mesos de la mola parcial i 1 any per la total però crec que això és des del legrat...
A mi no em volien donar l'alta fins a l'any però com tot es va normalitzar molt ràpid al final me la van donar als 9 mesos. Conec una noia que als 6 mesos del legrat li van donar l'alta i s'ha quedat embarassada i tot va perfecte. Jo faria cas de les recomanacions del gine i tranquil.la. De fet, des del legrat ja han passat més de 3 mesos i potser per això et diuen lo dels 3 mesos, pk sumats ja fan els 6... avere si et donaran l'alta més aviat del que penses...
I per la noies que hagin de passar per aquest post, esperem que poquíssimes, penseu que és una gran p-u-t-a-d-a això de la mola però totes acabem amb final feliç... l'únic és que l'espera es fa llarga però ja veieu que tard o d'hora totes anem aconseguint el nostre objectiu, per tant, ànims que això nostre és un petit entrebanc i prou.
Estic contenta d'haver obert aquest post perquè quan a mi em van donar el diagnòstic va ser molt dur i em sentia super sola però gràcies al socpetit vaig poder compartir l'experiència i portar-la molt millor.
Esperem, crec que també parlo en nom de la Sole, que aquest post pugui ajudar a les noies que passin per una mola i des d'aquí animar-les moltíssim que el nostre tunel té sortida...
ÀNIMS NOIES !!!
Una abraçada molt gran

Cindy

[soleilua]

Estic d'acord amb la Cindy, esperem que aquest post, a part de dubtes que puguin tenir les noies que passin per això sigui un raig d'esperança per fer-lis l'espera més curta!

Ànims, aviat tindreu el vostre bebé amb vosaltres!!

papallona encara no sabem el sexe, tenim moltes ganes de saber-ho, però a la última eco encara no es veia! La data prevista de part és el 22 de desembre! Encara neixaran el mateix dia amb el de la cindy!!

[papallona80]

Ei noies!!!
ENHORABONA!!!
La veritat és que poder-ho compartir amb vosaltres ha estat de graaaaaan ajuda. I saber que ara totes dues esteu embarassades i tot va la mar de bé també ajuda moltissim!!!!
Sí....jo esperaré el que em diguin els metges, i tant!! L'espera es fa llarga...però la recompensa s'ho val ;)
Totes dues tindreu un Nadal ben especial!!! Disfruteu-ho guapes, que US HO MEREIXEU!!
Jo ja us aniré informant del meu procés....de moment dijous que ve tinc hora amb la gine.... :) (primera visita després del negatiu)
Vosaltres dues cuideu-vos molt i deixeu-vos cuidar que ara és el vostre moment!! I també el de les vostres mongetetes!!
Una abraçada ben gran,
Laura.

[papallona80]

Hola noies,
Ja fa dues setmanes vaig anar a la gine i em va dir que tot estava ok, el que passa és que ara tinc un mioma a l'uter i me'l treurà passat l'estiu ja que em comenta que a vegades amb l'embaràs pot donar problemes...i tot i que per ara no m'hi puc quedar, quan arribi el moment vol que tot estigui llest, i jo també!!
Com esteus vosaltres noies postmolars embarassades? Com va tot?

Petons i cuideu-vos.

[cindy]

Molt bé papalloneta, ara a posar-ho tot a lloc (aprofitant que tens temps) perquè quan arribi el moment surti tot perfecte.
Una abraçada guapa!

[linabo]

Ostres...havia fet un escrit i se m'ha borrat tot...
Resulta que a l'agost vam saber que esperavem el segon fill/a i vam estar super-contents...gairebé al primer intent..
Tot va anar perfecte fins que la setmana pasada vaig tenir uns vòmits brutals...casulatitats, l'endemà tocava la primera eco (8 setmanes) per la mútua.
S'havia parat (molt al principi)...Calia fer un raspat...no vaig tenir cap més síntoma que aquests vòmits i que realment tenir molts canvis tèrmics (sobretot fred que no pasava de cap manera), ni sangrat ni res més.
Em va dir que pels síntomes podia ser un embaraç molar, tot i que per l'ecografia no ho semblava i que em farien el analisis del raspat de forma urgent...
El raspat va ser ahir, i desprès del mal trangol ara estem desesperats per saber el resultat, tot i que jo soc realista i tendeixo a pensar el pitjor

[cindy]

Hola linabo,
En primer lloc una gran abraçada perquè perdre un fill és molt dur, t'ho dic per experiència... perquè en el meu cas ja van dos... un petitó que es va parar a les 9 setmanes i va ser una mola parcial i ara el segon, que era una princeseta i es va parar a les 19-20 setmanes. D'això fa un mes i la recuperació física és ràpida però la psiquica es molt més dura. En aquests moments res no consola però ajuda veure que el teu cas no és l'únic. Nosaltres, en aquest segon, ja tenim descartada la mola, l'anatomia patològica ha sortit que tot estava bé.
En el teu cas hi havia embrió, no? però estava parat de molt al principi...??? Ho dic bé...???
Si és així, i es confirma el diagnòstic, el mola parcial (que és quan existeix embrió) és més lleu i no sol donar complicacions, l'únic inconvenient és que cal fer controls i esperar de 6 mesos a 1 any per tornar a buscar l'embaràs. Jo de totes maneres, intentaria no avançar el diagnòstic, encara no us ho han confirmat i si ha sigut un avort normal sense mola t'hauràs fet un fart de patir i llegir possibles complicacions sense necessitat. A les altres que hem tingut un mola no ens havien insinuat res, tot el contrari, ens vam fotre una patacada monumental. Ho vam saber pels resultats de l'anatomia patologica.
Ànims guapa, i amb una mica de sort no serà un mola i en dos o tres mesets estaràs en plena forma per tornar-ho a intentar. T'asseguro que totes les que estem en aquest post ho desitgem amb tota l'energia possible. Ja ens aniràs informant...
I si em permets un consell... plora i desfoga't, perdre un fill és una gran pu-ta-da que no hauria de passar a ningú i si intentes fer-te la valenta després la patacada és molt forta. Al meu primer avort vaig tardar uns dies a tocar de peus a terra, jo mateixa em deia, això passa a moltes families i no et pots enfonsar... i quan em va sortir tot va ser terrible. I si a més i sumes que al cap de 3 setmanes em van dir que durant un any no ho podia tornar a intentar pel cony de la mola... imagina't. Amb aquest segon, tan aviat com m'ho van dir ho vaig treure tot i em vaig enrabiar amb el món, va ser el pitjor moment de la meva vida... i ara estic aprenent a conviure amb el dol i em moro de ganes de tornar a quedar-me embarassada. Els meus angelets cuidaran al germanet que algun dia els podré donar.
Recolza't amb el teu fill, segur que t'ajudarà moltíssim a superar-ho. I pensa en positiu... ànims i esperem que tot quedi en un possible diagnòstic no complert.
Una abraçada i pel que necessitis estem aquí per donar-te suport

[linabo]

Hola Cindy,
gràcies per respondre tan ràpid!...la veritat es que si que està siguent molt dur...suposo que per vosaltres també...últimament he viscut d'aprop dos casos molt propers en els que els embarassos s'han interromput molt avançats i puc entendre pel que esteu passant...
El que em comentes...si que hi haviá embrió i saquet, però es va parar quan només feia 2 mm...és pels síntomes que li vaig explicar que em va comentar que mirariem que no fos una mola...
La veritat és que llegir-vos em dona molts ànims, ja que he vist que totes us n'heu sortit...
Tot i que no m'han assegurat res, confio molt en la meva ginecóloga i si s'ha arriscat a dir-m'ho segurament és perqué en té sospites.
Tan de bó no sigui res i el mal tràngol s'acabi aquí...per sort ho sabré aviat, (m'ha dit que en una setmana tindré els resultats).
El meu fill i la meva parella són el motiu pel que no m'he enfonsat...em costa molt expresar el que sento, perqué pràcticament ningú no ho sabia encara i se'm fa una muntanya explicar-ho tot de 0 fins a arribar a l'angoixa de no saber si es mola o no...
Per això per a mi es tan important poder-ho explicar aquí...

[soleilua]

Hola guapa!

Primer de tot lamento molt la teva pèrdua. Si has llegit el post, ja ens coneixaràs a la cindy i a mi.
En el meu cas vaig tenir una mola total, mai es va arribar a formar embrió, i vaig haver d'estar més d'un any amb c
ontrols i analítiques, primer setmanals i després mensuals, ja que se'm va complicar amb cariocarcinoma. Per sort, tot ja està passat...

Només vull donar-te tot el meu suport, ànims i si finalment es confirma que ha sigut una mola, qualsevol dubte que tinguis, sapigues que pots comptar amb mi. Com diu la cindy, ara et faran l'anatomia patològica, i potser finalment no té res a veure,i simplement l'embrionet no va ser prou fort per seguir endavant. És molt dur, però, molts més embarassos dels que ens pensem s'aturen les primeres setmanes per raons desconegudes. En aquests casos, el ginecòleg et dirà que t'esperis un parell de regles i us hi torneu a posar! Tan de bo sigui això! Dins del mal, el millor.

Molts ànims i ja ens aniràs informant!

[linabo]

Hola noies,
m'acaba de trucar la gine, no ha estat mola, l'anatomia patológica ha sortit bé...hem decidit que ho celebrariem marxant de pont per la castanyada tots 3!
Moltes gràcies per donar-me suport...amb tot això, ara només vull que passin un parell de mesos i oblidar-ho tot...
Això sí...d'alguna manera aquella inocencia amb la que vaig viure el primer embaraç (on tot va anar perfecte) ja no tornarà...ara ja sé el que és que les coses no vagin bé...
Per altra banda ja començo a tenir una edat (35) i em fa por que això sigui el principi d'un camí difícil...però és el que hi ha i s'ha d'afrontar amb optimisme no?
Repeteixo,
moltes gràcies, per tot! us aniré seguint i m'alegraré de les vostres alegries que segur que són moltes!