Gestació incipient vs huevo huero

[charito]

Hola, a veure si algú em pot ajudar. Ahir vaig anar a la ginecòloga per la primera visita, representa que estava de 8 setmanes, pero a l'ecografia sembla que es veu un sac gestacional de unes 6 setmanes.

Ens ha recomanat esperar una setmana a veure si evoluciona, però sembla que no hi ha gaires possibilitats ja que les dates de menstruació i ovulació les tinc molt regulars, per tant si es confirma el huevo huero, m'hauran de fer un legrat.

A algú li ha passat el mateix i desprès ha resultat que l'embrió ha progressat? No em vull fer ilusions, però....

Hi ha alguna possibilitat que es produeixi un avortament espontani? Em fa bastanta por això del legrat.

Es la segona vegada que ens passa, la primera no va evolucionar més enllà de la setmana 5, i ha sigut un pal, estic molt desanimada, perquè dos vegades seguides ja pot voler dir que tenim algun problema i que no serà fàcil, i si em passa una tercera vegada, o una quarta?

A veure si m'animeu que estic molt baixeta, gracies!!!!!!!

[meri68]

Ostres, nena... tant de bo sigui un embaràs de menys setmanes del que pensaves, però si no fós així, que sàpigues que no tens per que tenir un problema, pot ser mala sort (molta, es veritat).
Si mires una mica per l'apartat "quan les coses no van be" veuràs moltes noies que hem passat per casos similars al teu (jo entre elles) i que al final hem aconseguit un embaràs normal.
Tot i així no està de més que us feu proves, amb 2 avortaments toca mirar coses, demana-li al teu gine que et faci proves, ell t'indicarà quines t'hauries de fer.
Una abraçada i tot i el que t'he dit, et desitjo que tot aixó quedi en un ensurt

[neuetes]

Hola roser a.! Jo no et puc ajudar, només et volia donar ànims!!

[nukyta]

Hola

Mira jo vaig anar a la setmana set d'urgències i em van dir que la cosa semblava que s'havia parat i que havia d'esperar una setmana i tornar a fer una eco, aquell mateix dia vaig anar al meu gine i em va dir que sí que semblava parat, pero de sobte vem veure un puntet intermitent... el cor! el que si em va dir que estava de dues setmanes menys del que pensava, li vaig dir que no podia ser perquè com tú estava segura de la ovulació i del dia que vaig tenir relacions i no quadrava. Em va dir que el que podia haver passat era que hagués tingut problemes amb la implantació i això explicaria les setmanes de retràs. Un cop que està fecundat l'òvul pot aguantar molt abans no s'implanti si com en el meu cas va tenir problemes. A la següent setmana ja estava d'una setmana menys només, i em va dir que quan són tan petits és difícil, a vegades, concretar d'una setmana més o menys. Per desgràcia després es va desengantxar, però això ja és una altra història...

No et vull donar moltes esperances, però tampoc ho donis tot per perdut. Sé que es passa molt malament. Ànims guapa i cuida't molt.

Referent a la pregunta de l'avortament espontani, jo vaig esperar, però després de passar la pitjor nit de la meva vida, al dia següent em van dir que encara hi havia restes i que calia fer un raspat.

Entenc perfectament com et sents. Jo també he passat per això dues vegades. Ara m'han fet unes anàlisis de sang per descartar algunes cosetes i en principi tot està bé, o sigui que ha sigut mala sort. Dues males sorts. Jo tinc una filla de tres anys, no sé si per aquest fet, les proves són diferents o en fan menys. El cas es que entenc les teves pors.

Una abraçada molt forta.

[mireiafor]

Hola noia, jo em vaig trobar en el mateix cas que tu i finalment va ser huevo huero. Un cop confirmat, a mi també em van dir que podia tenir un avortament espontani i vam esperar una mica, fins i tot em van donar medicaments per expulsar-ho però com no vaig poder em van fer un legrat.

Jo li tenia autèntic pànic i resulta que al final no em vaig enterar de res. El personal dels hospitals en aquestes ocasions és molt amable, atent i sensible. Quan va acabar la intervenció estava en el quiròfan fins que vaig recobrar la consciència i em van preguntar com em trobava, i jo els vaig dir que molt bé pensant que encara estàvem esperant per fer el legrat. Els vaig preguntar vàries vegades si ja ho havien fet perquè pensava que no era possible.

En resum, ànims i tant de bó no sigui huevo huero però si ho és no tinguis por, avui dia està tot molt avançat i no ens deixen patir innecessàriament per res . I al cap d'uns mesets tornava a estar embarassada, segur que tu també!!

[charito]

Moltes gràcies per les vostres respostes i els vostres ànims, de debó que ajuda molt poder compartir els problemes. A més hem preferit no dir-ho a ningú i no tinc amb qui parlar-ho.

Sobretot Nukyta i Mireiafor, gràcies per aportar-me les vostres experiències. Com ja sabreu, el pitjor es la espera i la incertesa, tant de bó em passes com la Nukyta, però, com ja he dit, no em vull fer ilusions...

Avui ho porto una mica millor, intentant no donar-hi voltes, bàsicamente sóc una persona optimista però és clar, la processó va per dins.

Gràcies!!!!

[df]

Hola Roser a,

NO m'agradaria donar-te falses esperances, però jo tinc una amiga que li va passar el mateix, estava de poques setmanaes li van dir que no veien res dintre del sac, ella estava fora de vacances i quan va arribar a BCN va tornar a anar al ginecoleg seu i ara té una nena preciosa!

Ojala et trobis en la mateixa situació,

Una abraçada,

[shes]

HOla Roser,

a mi ahir em vàren dir exactament el mateix... jo vaig anar-hi pq. tenia pèrdues marrones, cosa que fins ara tot anava perfecte. I quan li vaig dir no en va donar importància amb això. em va dir que el que li preocupava era això de la bossa... que per la mida era de 6st. i jo estava de 8st. aprox. o sigui que el mateix mateix que tu.

I em pots entendre tb. com estic jo... desfeta, i només amb ganes de plorar tot el dia. Em va dir que el dilluns hi tornés i em farà una nova eco per mirar si la cosa s'ha mogut... però per molt que la meva parella m'animi, jo estic fatal i no m'ho puc treure del cap. A tu et varen dir que fessis repòs? a mi, res de res, però en faig tot el que puc.

[mireiafor]

Ei guapes, molts ànims!! Quan sabeu alguna cosa ens en fareu cinc cèntims? Les penes compartides passen millor .

[charito]

Hola, sembla que el que ens passa es més comú del que sembla, no? Només això ja m'ha donat molts ànims, com diu Mireiafor les penes compartides sembla que passen millor.

Shes, em sap greu, a mi no m'han dit res de fer repos perquè no tinc pèrdues, ni dolors, ni res, sino que em trobo molt bé, massa i tot, es que no sembla que estigui embarassada, m'amoïna perquè si els resultats de la beta no diuen el contrari em sembla que la dec tenir baixa, ni marejos, ni fàstics ni res d'això que diuen que causen els nivells d'hormones elevats.

M'he llegit l'informe de la doctora, que encara no havia tingut ànims per fer, i diu que es veu un embrió, per tant el sac no està buit, amb el que ja es una bona notícia.

Per altra banda, una amiga del meu home que es llevadora m'ha confirmat el que diu la Nukyta, que a vegades un òvul fecundat es pot quedar donant voltes més d'una setmana abans d'implantar-se i això pot fer que tot i tenir les dates controlades, doni menys edat de la en teoría té. M'ha recomanat que abans de fer res ens esperem i demanem una altra opinió.

A més m'ha explicat millor això del legrat que em feia tanta por i m'he quedat més tranquila perquè normalment no es anestèsia general ni epidural sino un "chute" de propofol, una droga que et deixa ko una estoneta. A més em va explicar que la seva nena la va tenir a la quarta i que es més comú del que sembla tenir més d'un avortament, el que passa es que no es sol explicar.

Shes, jo el que intento, després del primer dia que ho vaig passar fatal, plorant com una magdalena, es aferrar-me a l'esperança i provar d'estar tranquila, perquè si resulta que al final es un error com han comentat les companyes i l'embaràs té possibilitats d'anar endavant, crec que el pitjor que es pot fer es estar angoixada i nerviosa. Es molt dificil, però em repeteixo que ja tindré temps per plorar un cop hagi acabat tot.

Molts ànims, i digue'ns alguna cosa el dilluns, eh? Jo vaig el dimarts i mantinc l'esperança, potser massa...

Quin missatge més llarg! Moltes gràcies!

[NURIUS]

Hola Roser i Shes.
Jo tampoc us vull donar falses esperances, pero a mi amb el meu fill petit a la set 6 i pico em van dir que semblava un ou buit ( jo tb tenia perdues ), i a les 7 i pico (casi 8 ) casi m'ho van comfirmar. Ara mateix el tinc aqui al costat jugant al monopoly amb el seu germa. O sigui que, tot i tocant de peus a terra, no ho doneu tot per perdut!
Molta sort!!!!

[shes]

Moltes gràcies pels ànims, sobretot a tu Roser que t'ho estàs passant tan malament com jo...
A mi no em varen dir que reposés.., ho faig jo pq. tampoc tinc esma per anar a treballar... lo de les pèrdues, he estat tot el dia igual, però només marró. De fet, no va passar de marró, però clar, quan va fer aquella cara el gine, ja en vaig tenir prou. Només em va dir que, s'ha desperar, em va fer una eco i de seguida va tancar. ÉS un bon metge, molt reconegut, `però per el meu gust un pèl sec, i en aquells moments potser jo volia més atenció... no sé... i vaig marxar tan frustrada i tan desfeta que encara estic igual. Jo la diferència que tu Roser, és que ja ho sabia la família i clar... aquesta nit ningú a dormit, pensant amb com estaria, i això encara em sap més greu. Potser tenia d'haver fet com tu, esperar a la 1era eco , però com qeu la tenia tan lluny, no vaig poder aguantar i amb l'il.lusió doncs, ho vaig dir.

No sé, jo tenia símptomes, pressió baixa i li vaig dir al gine que fins ahir estava bé, i em va dir que això no tenia res a veure, només comentava la mida del sac i res més. Vaig veure una taca negre i em va dir que embarassada si que ho estava però que no lligava les mides, res més. en fi, esperarem dilluns a rebre la notícia però tinc tants nervis! i sé que he d'estar tranquil.la.

Gràcies a totes per ser-hi , tot això m'està costant molt i aquí amb vosaltres em doneu un pèl d'esperança. encara que sóc força realista i no gaire optimista, però m'he d'esforçar i fer-ho pel petit.

una abraçada!

[shes]

HOla,
A mi ja m'ha vingut la regla... o sigui que no ha anat bé. Demà tinc hora al gine però la cosa s'ha adelantat. Estic tan confosa que no puc ni plorar, suposo que ja m'anirà surtint tot de mica en mica. en fi, espero que a tu Roser et vagi molt bé i només hagi sigut un ensurt això teu.
una abraçada a totes.

[mireiafor]

Molst ànims i abraçades shes!!

[Castanyeta]

Shes, almenys ara ja s'ha acabat l'angoixa. Desfoga't i passa pàgina així que puguis: la recuperació física estant de tan poquet és força ràpida, i de seguida us hi podreu tornar a posar... i quan tingueu llum verda, ànims, que no té per què repetir-se la història!

Una abraçada!

[charito]

Shes, em sap molt greu noia, no em vaig connectar el cap de setmana i he vist el teu missatge ara.

No es consol, però com a mínim ja s'ha acabat i podras plorar a gust i desfogar-te, tindràs a la teva família per donar-te suport i mica en mica anirà passant. Molt ànims, maca!!!!!!

Jo ja estic molt nerviosa i amb ganes que arribi demà a veure el què, moltes gràcies a totes les que ens heu explicat el que us va passar, a veure si tenim sort!

[nukyta]

Shes, em sap molt greu.
Roser a. molts ànims bonica.

[shes]

hola a totes,

Roser, era avui no que anaves al gine? estaré pendent avui a veure què dius...
jo ahir hi vaig anar i dintre la desgràcia estic contenta, el gine em va dir que només hi havia la bossa, i que ni tan sols s'hi va formar l'embrió... o sigui que, el que més m'angoixava era que, ja hi hagués embrió i que s'hagués parat... em va dir qeu com es va parar tot a les 6set. i que no vaig tenir ni temps de formar res més. Lo bó de tot això, si és que hi ha alguna cosa bona, és que la bossa era tan petita encara que ho he pogut treure tota sola... em va dir que ja no quedava quasi res més, em va donar unes pastilles pq. m'ajudessin a dil.latar i sortís més tot seguit, o sigui que no m'haurán de fer res de raspats... pq. això era una de les coses que em feien més por, per molt que digueu que no passa res, però només pensar-hi... en fi, ara només hauré d'esperar una pròxima regla i a tornar-hi.
Una nova experiència... no?

molta sort Roser!!!!!

[mireiafor]

M'alegro que no hagis de passar per una experiència que t'angoixava tant, ara cuida't molt!!

[charito]

Be, doncs tampoc hi ha hagut sort. M'han fet una eco molt exahustiva i el embrió no ha crescut gens i sembla que el cos el comença a absorbir. Diu la gine que esperem uns dies a veure si l'expulso sola, que es dificil perque no tinc perdues ni res, i si no el dia 24 em farà un legrat. No hi vull donar-hi moltes voltes perquè no queda mes remei i si tothom diu que no es per tant, doncs bé, ja us ho dire....

Com que ho tenia coll avall, mes o menys estic bé, a tornar-ho a intentar i tot això, pero m'amoïna que torni a passar un tercer cop, s'agafa com por. Diu que el proper cop em donara unes pastilles de progesterona a veure si es que no produeixo prou hormona, però que fins al tercer en principi no es comencen a fer proves exhaustives per si tinguessim un problema.

O sigui que torna a començar.... es perd una mica la il-lusió i tinc un sentiment de fracàs que ja se que es irracional però imagino que li passa a molta gent, per què no soc capaç de fer-lo créixer?

En fi, com a minim es estiu, venen les vacances i estaré més animada, em sembla que ho superaré millor que l'altre vegada, que va ser a finals de setembre i vaig passar un hivern força trist.

Moltes gràcies per ajudar-me a passar aquesta setmana i deixar-me desfogar-me.

Una abraçada.