Sensacions després d'un legrat

[Marta_fp]

Hola,

Fa sis dies em van fer un legrat i sembla que tot va anar bé. Em van dir que podria tenir pèrdues durant dues setmanes, però que segurament les tindria només els primers dies. També em van dir que podria tenir algun dolor com de regla, però menys intens.

Doncs bé, el que em van dir s'ha acomplert més o menys, però el que noto és que hi ha moments que quan m'assec sento un dolor en un punt difícil de definir. A vegades tinc la sensació que el meu coll de l'úter no s'ha tancat bé després de l'operació, la qual cosa no seria estranya tenint en compte que amb l'embaràs de la Mariona vaig haver d'estar ingressada precisament per això. Això de sentir-me "oberta" és una sensació que també tinc sovint quan tinc la regla, no sé si només em passa a mi. La qüestió és que avui he tingut pèrdues vermelles.


Per cert, és normal que t'anestesiïn completament per fer-te un legrat?

[Neu]

Hola Marta, em sap greu que aquest embaràs no hagi pogut ser. Totes dues havíem de ser d'abril, te'n recordes?

Pel que fa a això que preguntes, et diré que a mi em van fer un raspat el març de l'any passat i en el meu cas vaig tenir les molèsties posteriors que descrius, pèrdues durant uns dies i alguna que altra molèstia de regla. A mi no em van fer una anèstesia general sinó local i hores abans em van introduir una mena de pastilla a la vagina perquè anés dilatant el coll de l´úter. Sembla que en el meu cas el vaig dilatar molt poc. El legrat va ser desagradable perquè malgrat no sentir mal, sentia perfectament com em remenaven, com em "xuclaven". Vaja, una sensació estranya! El que si recordo és que vaig estar amb dolors molt forts just després i em van haver de posar més d'un calmant. Ara, un cop a casa al vespre, ja no vaig sentir més mal i l'endemà marxava de vacances com si res.

Això que dius que et van posar anestèsia general em sorprèn, aquí a Catalunya no es fa. (A mi només me la van posan general amb l'ectòpic, però és clar, em van obrir i treure una trompa). No serà un protocol diferent a cada país? Potser hauries de preguntar si això és l'habitual a Alemanya, per no trencar-te el cap. Aquesta molèstia específica que descrius al asseure't i de sentir com si ho tinguessis "obert" la desconec. Pel que descrius potser tens alguna part més sensible que encara està cicatritzant i per tant aquesta molèstia és part del procés i no li has de donar més importància (com quan la sents quan tens la regla). De totes maneres també podries consultar-ho amb el metge, si no et quedes tranquil.la.

Un petó

[Marta_fp]

Gràcies, Neu. Sí que me'n recordo de tu. Totes dues teníem les mateixes pors i al final no eren infundades.

La veritat és que tinc molt poc coneixements sobre l'avortament i el legrat, però em pensava que no hi havia res a cicatritzar, perquè només havien fet una absorció. Tampoc havia sentit mai que algú parlés de dolors vaginals després d'un legrat.

A mi també em va sorprendre això de l'anestèsia total perquè recordava com una amiga m'explicava que el legrat havia estat molt desagradable. A mi precisament em van dir que feien anestèsia total per no afegir més angoixa al fet emocional de l'avortament. Jo, en canvi, potser ho hauria preferit. És una sensació molt estranya la d'haver estat adormida durant una hora sense haver notat res del que et feien. Tinc un blau a la cuixa que estic convençuda que no me'l vaig fer jo.

[farcellet]

Hola Marta,

Jo també vaig passar per un raspat el juny del 2008. Durant els dos mesos següents, només un dia per mes, vaig notar un dolor molt agut a l'interior de l'úter (crec que era l'úter, no ho sé del cert) quan m'asseia i quan m'aixecava. No va durar tot el dia, potser només durant una horeta, però era força intens i desagradable. No he sabut mai exactament què era...

Pel que fa a l'anestèsia, a mi també me la van fer total i la veritat és que ho agraeixo, no em venia gens de gust "notar" el que m'havien de fer. A primera hora del matí el gine em va posar la pastilleta que t'han comentat per ajudar al procés i em va dir que possiblement tindria pèrdues i dolor de regla, però res de res. Malauradament, la meva cunyada també ha passat per aquesta situació dues vegades i quan en vam parlar em va dir que el primer li van fer amb anestèsia total i el segon, amb local. Potser ho van fer així perquè els va patir força seguidets...

Fins aviat

[Marta_fp]

Farcellet, això que dius s'assembla bastant al que jo noto. La veritat és que avui tenia visita d'embaràs i l'he cancel·lada perquè penso que no és res. En general em trobo bé.

Jo entenc que en la majoria de casos notar com et fan un legrat ha de ser bastant desagradable, però en el meu cas no estava gaire afectada i potser ho hauria preferit.

[ffm]

Hola Marta,

No havia vist que haguessis escrit en aquest apartat. Després d'uns dies/setmanes de baixón, vaig decidir no entrar-hi més: em donava la sensació que m'estava "revolcant" en el meu dolor i que no m'ajudava...
Bé, el fet és que ara estic molt més serena i hi he entrat i vist el teu post.

Pels dolors, jo no et puc ajudar gaire, apart de l'adoloriment general i dels baixos en particular durant un parell de dies, no vaig tenir cap molèstia més.
Però en quant a l'anestèsia, a mi també me la van fer general. Suposo que és el protocol aqui... però a mi ja em va estar bé, no adornar-me del que em feien: tot i així, al despertar-me estava plorant com una madaleda i dic estava, perquè quan em vaig despertar, ja estava plorant i no podia parar, així que si hagués estat desperta, no em vull ni imaginar com hagués sigut...

[Marta_fp]

Ffm, em puc imaginar que si m'haguessin fet un legrat quan encara no tenia la Mariona per mi hauria estat igual de dolorós que el que expliques, per molt adormida que estigués.

Jo al final em vaig decidir a fer la prova del mirall. Vaig veure que tenia una ferida als baixos. No ho hauria dit mai perquè quan m'asseia semblava que el dolor fos més intern. Ara ja fa dies que no tinc dolor i la ginecòloga em va dir que tot estava bé.

Ànims! quan es busca el primer et pots arribar a obsessionar molt i si a més hi ha hagut un avortament pel mig encara pitjor.

[ffm]

Moltes gràcies pels ànims!
De fet torno a estar embarassada Ahir vaig tenir un test positiu, però encara no m'ho acabo de creure. Fins que no vagi al metge i em digui que és veritat... i aleshores ja veurem, fins que no passin els primers messos.
Bé, el fet és que de moment són bones notícies i espero que continui la tónica

[Marta_fp]

Felicitats! Espero que aquesta vegada vagi molt bé!

A veure si t'atrapo!

[soleilua]

hola noies! ja sé que fa temsp que està parat el post, però volia escriure la meva experiències per futures foreres que es vulguin informar.

Jo no vaig tenir molèsties greus, ni tan sols sagnats abundants... molt més poc que una regla normal, però si alguns dies més... l'únic que la primera relació després del legrat (unes dues setmanes després) va ser dolorosa, però després tot normal...

A mi també em van posar aquella "pastilla" per dilatar, i em van dormir sencera... i sort! no hagués suportat estar desperta en aquell moment!

espero que les que escrivieu aquí al setembre de l'any passat estigueu totes molt bé, i que hagueu pogut complir el ostre somni de ser mamis!!

[NidiaGi]

Bones, ahir vaig tenir pérdues i al fer la eco... pues que està de 5 mm i sense pulsació i el cos ja està fent hematoma per expulsar... em van donar 3 opcions

- deixar que el cos ho neteges sol, però em va dir que segurament estaria 1,5 mesos treient... NO HO AGUANTARIA
- un tractament que funciona en un 20% dels cosos que és una medicació que et fa expulsar en uns 10 dies
- legrat, la nit anterior posar les pastilles per dilatar el coll del úter

Ho vaig parlar amb al parella i ens hem decidit pel legrat, prefereixo no veure el que surt avui al sagnar una mica ja ho he passat fatal, m'han dit que l'anastesia és local però que t'adormen tota per no tenir consciencia però amb sommifer.

Ahir estava feta pols els dos quan vam veure al bossa i que no es veia res i després aquell puntet.... ens vam posar els dos a plorar i la veritat és que vaig notar-lo superproper... ara després de parlar-ho i veure que els dos estem sans, que son coses que passen, i que ens va ser fàcil quedar-nos estem més tranquils i millor.

Bueno la meva pregunta és quan de temps us vau haver de quedar al hospital? vaig anar tant atabalada que no ho he ni preguntat...

[Marta_fp]

Hola,

A mi em van adormir del tot. Si no recordo malament a les dues entrava a la sala d'operacions o em començaven a preparar (no ho sé) i al cap de mitja hora o una hora ja estava. Vaig estar ingressada fins a quarts de vuit, però em sembla que vaig trigar tant a sortir perquè el metge tenia molta feina i no va poder venir abans a donar-me l'alta. Això va ser a Alemanya.

[nessy]

Hola Nidia Gi,

com ja et vaig dir, ho sento molt.

Quan a mi em va passar l'any passat, primer em van dir que ho tregués sola i em van donar unes gotes per contraure l'úter. Vaig passar una nit horrible, molt dolorosa i molt angoixada, cada vegada que anava al labavo acabava plorant, el sentiment de pérdua és enorme. Si tornés a passar (toco fusta), directament em faria un legrat.

Com et deia, després d'una nit horrible un matí que ni t'explico, al mig dia vam anar d'urgències a la Corachan, em van dur a una sala pre quirofan 1/2 o 1h no ho recordó bé, el mateix temps a dins de quirofan (amb anestèsia total, crec que és millor per no anar escoltant el que diuen) i unes 2h a la mateixa sala d'abans per controlar que tot està bé i eliminar la anestesia.

Total, a les 8h crec que ja era a casa i 24h de repós físic. El mental triga una miqueta més, però mirem a mi, ja hi som altra vegada.

Tonets i ens veiem aviat.

[salamandra]

Hola, NidiaGi

Acabo de llegir la teva mala notícia... Ho lamento molt, però et vull donar molts ànims per tirar endavant. Jo també era "floreta de maig" i avui fa tot just 15 dies que em van fer el legrat. Haig de dir que la meva experiència, des del punt de vista assistencial, ha estat molt bona. A mi m'ho van fer a l'Hospital de Sabadell. Està clar que cada dona és un món i cada situació també, però jo així que em van donar la mala notícia vaig tenir molt clar que optava pel legrat, perquè em volia estalviar el patiment de no saber si havia d'estar tres o quinze dies pendent de l'expulsió per la via natural... amb tota la sobrecàrrega psicològica que això també comporta.

El procés és ambulatori de manera que, si no hi ha cap complicació, el mateix dia vas a dormir a casa teva. Et fan ingressar al matí, en dejú, i et posen unes pastilles intravaginals per dilatar l'úter, que has de tenir entre dues i quatre o cinc hores, depén de la dona. A mi, després d'això, em van fer una sedació i no em vaig enterar de res. En acabar amb el procés del legrat (en el meu cas per aspiració) vaig estar com 3 o 4 hores més en observació, de repós, i em van donar l'alta. Només tinc paraules d'agraïment per l'atenció rebuda, perquè en cap moment vaig sentir dolor. A l'endemà, físicament em trobava molt bé fins el punt que en tota la recuperació no he tingut que prendre cap antiinflamatori.

Així que molts ànims, floreta, i ja veuràs com d'aquí a poc ens retrobarem també amb la Lila28 en un altre post amb bones notícies!! Endavant, guapa!!

[NidiaGi]

Ja estic a casa, el legrat per aspeiració molt bé però la nit... les pastilles per dilatar el coll de lúter em van fer entrar en un procés de part amb contraccions i expulsius.... bufff ara tinc clarissim que el part amb epidoral..

Algú li havia passat ? i despres quan ha tingut un part el dolor era molt diferent? La metgesa m'ha dit que les contraccions son similars però les d'expulsiu son més doloroses en el part pel volum a treure... i m'he ginyat molt .... a urgencies sols em van posar paracetamol pel dolor i fins que no va fer efecte... el meu marit blanc ... pensava que lo de plorar i xisclar pel dolor eren coses peliculeres i bufff pues resulta que no....

gràcies

[ABRIL77]

Jo també tenia que ser floreta de maig 2011, però demà a les 8 em faran el legrat, em consola llegir-vos que el legrat us ha anat bé, crec que prefereixo el legrat que expulsar-ho jo sólo pq veure com treus els coaguls te que ser molt doloros psicologicament.
Ara estic una mica cagada per el que passarà demà, però vull ser positiva i confiu que anirà be.
Ara la meva pregunta es pq passa això que l`embrió no creix???', si passa una vegada pot tornar a passar???,
Es per l' alimentació???, es pq s' ha de fer respòs????
Salamandra, Ndigi quan ho tornareu a intentar???

[NidiaGi]

Hola Abril

Poden haver mil motius per el que un embrió no creix però el que és segur és perquè no podia viure, tenia algun defecte que feia que no fos compatible amb la vida i això passa en un 20% dels embraços i no té perquè anar relacionat amb que passi altres ocasions.

Generalment recomanen un parell de cicles abans de tornar-ho a intentar ja que amb el raspat es poden haver fet petites feridetes a la paret de la matriu, tot i que a la visita del mes ja et diran si fa falta el segon mes de descans o ja t'hi pots posar.

Hi ha dos tipus de legrats ; raspat o aspiració, fan aspiració si està "desenganxat" de la paret de la matriu ja sigui que el teu cos ja l'estava expulsant o amb les pastilles de dilatació del coll de l´'uter t'ha generat contraccions i has buidat part tu mateixa, sinó és així fan raspat que han de "desenganxar" de la matriu i després aspirar. Per al recuperació és millor ols fer aspiració però mentalment entrar en part per veure qeu estàs expulsant sang és molt desagradable (però també penso que per el proper sabre distingir què és una contracció :) s'ha d'intentar veure les coses positives).

En tot cas et facin el que et facin pensa que és habitual a nivell mèdic i fisicament no té complicacions, som nosaltres que ens hem d'acomiadar del nostre "bebe" i és dolorós a nivell emocional.

Una abraçada, cuida't molt !!!!!!

[ABRIL77]

NIDIAGI...Mercy per les teves paraules, em van fer una sedació i no m`en vaig enterar de res, va ser tot molt ràpid,
emocionalment va a estones, però en fi la vida continua i s' ha de seguir, Ara estem preparan un viatge pels Nadal i per l' agost .L''any que ve ho tornarem a intentar.
PETONS

[NidiaGi]

Hola ABRIL

m'alegro de que anés bé, lo de ploreres... pues va a estones en vaig tenir 3 de molt i molt fortes (de varies hores sense parar i vaig decidir fer-ho fins que el cos em digués prou sense intentar parar, que sortís tot el dolor) .... ara ja no en tinc sols moments de tristesa quan estic amb nens o mames embraçades

ânims!!!