3 cops
3 cops
Doncs si, jo porte tres aborts. Tots en les pprimeres setmanes d'embaras i en un interval gran d'anys.
Tinc 40 anys i una filla de que es mor per un germanet. I jo no se si podrà ser.
No tinc ganes de posar-me en tractaments complicats, ni de deixar-me el sou en l'intent. Si pot ser de manera relativament senzilla, d'acord. Si no pot ser, ens dedicarem a una altra cosa.
Estic una mica decebuda i crec que aquest forum que tant ajuda a moltes de vosaltres, a mi em fa més mal que bé. Us veig tan entusiasmades, tan motivades, tan joves.... No se, estic pensant en alliberar-me una temporada, deixar d'entrar per aqui, deixar de pensar-ho tant a lo millor m'ajuda a veure les coses amb més optimisme. No se.
Tinc 40 anys i una filla de que es mor per un germanet. I jo no se si podrà ser.
No tinc ganes de posar-me en tractaments complicats, ni de deixar-me el sou en l'intent. Si pot ser de manera relativament senzilla, d'acord. Si no pot ser, ens dedicarem a una altra cosa.
Estic una mica decebuda i crec que aquest forum que tant ajuda a moltes de vosaltres, a mi em fa més mal que bé. Us veig tan entusiasmades, tan motivades, tan joves.... No se, estic pensant en alliberar-me una temporada, deixar d'entrar per aqui, deixar de pensar-ho tant a lo millor m'ajuda a veure les coses amb més optimisme. No se.
Re: 3 cops
Hola Rousi, jo també porto 3 avortaments i una FIV fallida, i també tinc 40 anys. L'única diferència és que jo no tinc cap fill, tu tens la sort de tenir una nena ja.
Entenc com et sents i hi ha moments que jo també em sento desanimada. Però si vull aconseguir el meu objectiu haig de continuar lluitant, és l'única manera. Jo penso que amb 40 anys i després de tants avortaments ja no puc jugar o esperar més de manera "natural", com tu dius, a que les coses funcionin. Hem d'assumir que a la nostra edat pinten bastos i que no ho tenim gens fàcil. Però en tenim 40, no 45. Estic a la meva 1a FIV i continuaré fent-ne tantes com pugui (com la butxaca pugui). Bé, ara dic això, no sé com em sentiré si a la 4a o la 5a això tampoc tira.
És veritat que a vegades fa ràbia o desconcerta l'ambient tan positiu en aquest post o en el de RA quan constates que hi ha tantes pèrdues i tants negatius (molts que no es fan públics). Però crec que com jo, molta gent no entra a escriure res els dies que esta plof, només quan està bé, per animar-se i animar a la resta. Em sembla un acte de delicadesa i educació cap a tothom. Pensa que en aquest fòrum hi ha hagut una persona famosa per la seva negativitat i la gent arribava un punt que s'emprenyava, o directament se'n fotia. S'ha canviat de nick 3 vegades! Per sort ara s'ha controlat una mica (a part que ja s'ha quedat embarassada: me n'alegro molt per ella!)
Hi ha molta gent que ha passat per experiències xungues de veritat i no les explica per no desanimar. Potser se'ls ha d'agrair, no ho sé. Avortar fa mal, i fixa't que la majoria fem un mutis pel foro per un temps, fa mal llegir el bon rotllo de les que continuen, no ens enganyarem. També hi ha gent molt poc sensible i quan avortes et despatxen amb un "sé que aviat seràs molt feliç" o una xurrada semblant..., però és clar, són joves i innocents, no han rebut cap patacada i se't treuen de sobre amb una frase políticament correcta que a tu encara t'encén més. Però és el que hi ha. Mira, a mi em fa molta gràcia llegir els posts de les que tot just comencen a buscar i estan molt "depres" si no s'hi queden al segon o tercer mes! Ha, ha!!!! Però si en el fons és el que em passava a mi quan ara fa dos anys vaig començar a buscar!! Jo que sóc tan positiva de mena, mai dels mais hagués dit que em trobaria on sóc ara! Però c'est la vie!!
Et desitjo molta sort guapa, però pensa que a la nostra edat, i amb el que ens ha passat, la necessitarem!
Entenc com et sents i hi ha moments que jo també em sento desanimada. Però si vull aconseguir el meu objectiu haig de continuar lluitant, és l'única manera. Jo penso que amb 40 anys i després de tants avortaments ja no puc jugar o esperar més de manera "natural", com tu dius, a que les coses funcionin. Hem d'assumir que a la nostra edat pinten bastos i que no ho tenim gens fàcil. Però en tenim 40, no 45. Estic a la meva 1a FIV i continuaré fent-ne tantes com pugui (com la butxaca pugui). Bé, ara dic això, no sé com em sentiré si a la 4a o la 5a això tampoc tira.
És veritat que a vegades fa ràbia o desconcerta l'ambient tan positiu en aquest post o en el de RA quan constates que hi ha tantes pèrdues i tants negatius (molts que no es fan públics). Però crec que com jo, molta gent no entra a escriure res els dies que esta plof, només quan està bé, per animar-se i animar a la resta. Em sembla un acte de delicadesa i educació cap a tothom. Pensa que en aquest fòrum hi ha hagut una persona famosa per la seva negativitat i la gent arribava un punt que s'emprenyava, o directament se'n fotia. S'ha canviat de nick 3 vegades! Per sort ara s'ha controlat una mica (a part que ja s'ha quedat embarassada: me n'alegro molt per ella!)
Hi ha molta gent que ha passat per experiències xungues de veritat i no les explica per no desanimar. Potser se'ls ha d'agrair, no ho sé. Avortar fa mal, i fixa't que la majoria fem un mutis pel foro per un temps, fa mal llegir el bon rotllo de les que continuen, no ens enganyarem. També hi ha gent molt poc sensible i quan avortes et despatxen amb un "sé que aviat seràs molt feliç" o una xurrada semblant..., però és clar, són joves i innocents, no han rebut cap patacada i se't treuen de sobre amb una frase políticament correcta que a tu encara t'encén més. Però és el que hi ha. Mira, a mi em fa molta gràcia llegir els posts de les que tot just comencen a buscar i estan molt "depres" si no s'hi queden al segon o tercer mes! Ha, ha!!!! Però si en el fons és el que em passava a mi quan ara fa dos anys vaig començar a buscar!! Jo que sóc tan positiva de mena, mai dels mais hagués dit que em trobaria on sóc ara! Però c'est la vie!!
Et desitjo molta sort guapa, però pensa que a la nostra edat, i amb el que ens ha passat, la necessitarem!
-
Gasteiztik
- :: zebra
- Entrades: 1275
- Membre des de: dc. oct. 11, 2006 3:39 pm
Re: 3 cops
Rousi i Neu,
Entro per a desitjar.vos molta sort en la vostra recerca, i molts ànims!!!!!!!!!!!!!!!Estic molt d´acrd amb tot el que diu la Neu, té molta raó.
Jo en el seu dia també vaig tenir 3 avorts, un d´ells d´una FIV, sense tenir cap fill anterior, i sé que és molt dur, trist i desesperant.Avui en dia, en el meu cas, les coses han canviat molt, però no oblido aquells dos anys. I tot i que vaig desconectar a temporades del SP, també em va ajudar en molts moments.
Els meus millors desitjos per a totes dues.Una abraçada.
Entro per a desitjar.vos molta sort en la vostra recerca, i molts ànims!!!!!!!!!!!!!!!Estic molt d´acrd amb tot el que diu la Neu, té molta raó.
Jo en el seu dia també vaig tenir 3 avorts, un d´ells d´una FIV, sense tenir cap fill anterior, i sé que és molt dur, trist i desesperant.Avui en dia, en el meu cas, les coses han canviat molt, però no oblido aquells dos anys. I tot i que vaig desconectar a temporades del SP, també em va ajudar en molts moments.
Els meus millors desitjos per a totes dues.Una abraçada.
Re: 3 cops
Rousi y Neu, siento mucho por lo que estais pasando, lo unico que puedo contaros por mi propia experiencia, y aun sufriendo como he sufrido y seguire sufriendo porque es algo que forma parte de mi vida, cuento los dias para volver a intentarlo, y no pierdo la ilusion, es mas creo que es mas grande si es posible que la primera vez....
Voy para los treintay cuatro y casi 2 años intentandolo pero no voy a perder las fuerzas, tendre mis dias de bajones y es posible que me los calle y otro dia no pueda y me desahogue como y donde sea....
Y en el SP he encontrado a mucha gente que sabe escucharme cuando lo he necesitado aunque sea a traves de una frase y unas palabras siempre consiguen animarme y sacarme una sonrisa...
Solo que nunca perdais la esperanza ni las fuerzas!
Y mira estoy segura de que lo conseguiremos!
Besos!
Voy para los treintay cuatro y casi 2 años intentandolo pero no voy a perder las fuerzas, tendre mis dias de bajones y es posible que me los calle y otro dia no pueda y me desahogue como y donde sea....
Y en el SP he encontrado a mucha gente que sabe escucharme cuando lo he necesitado aunque sea a traves de una frase y unas palabras siempre consiguen animarme y sacarme una sonrisa...
Solo que nunca perdais la esperanza ni las fuerzas!
Y mira estoy segura de que lo conseguiremos!
Besos!
24.11.2008
07.11.2009
Re: 3 cops
Rousi i Neu,
Entenc perfectament com us sentiu perquè malauradament també he passat per la mateixa experiència (3 avortaments i desconnectades llargues del SP perquè em feia mal). És cert que quan les coses van maldades, hi ha moltes coses que et fereixen i no veus mai la llum. Però estic d'acord amb la Gaste (que fa un temps també vam coincidir) que a vegades el SP també t'ajuda i sempre hi ha qui et dóna un cop de mà o no et fa sentir tan sola ni desesperada... Penseu que hi ha moltes noies que també ho han passat o ho estan passant malament; algunes ho expliquen, d'altres ho porten en silenci, però a vegades les seves experiències t'ajuden a tirar endavant. Jo de veritat que us animo i us dic que no us rendiu, mai! Mentre hi hagi una petita possibilitat cal lluitar. L'edat és important, és clar, però per aquí i per altres llocs he conegut gent que també amb 40 anys (i alguns més) i amb tenacitat, avui ho han aconseguit!
Una abraçada!
Entenc perfectament com us sentiu perquè malauradament també he passat per la mateixa experiència (3 avortaments i desconnectades llargues del SP perquè em feia mal). És cert que quan les coses van maldades, hi ha moltes coses que et fereixen i no veus mai la llum. Però estic d'acord amb la Gaste (que fa un temps també vam coincidir) que a vegades el SP també t'ajuda i sempre hi ha qui et dóna un cop de mà o no et fa sentir tan sola ni desesperada... Penseu que hi ha moltes noies que també ho han passat o ho estan passant malament; algunes ho expliquen, d'altres ho porten en silenci, però a vegades les seves experiències t'ajuden a tirar endavant. Jo de veritat que us animo i us dic que no us rendiu, mai! Mentre hi hagi una petita possibilitat cal lluitar. L'edat és important, és clar, però per aquí i per altres llocs he conegut gent que també amb 40 anys (i alguns més) i amb tenacitat, avui ho han aconseguit!
Una abraçada!
Re: 3 cops
Hola noies, jo no he passat per el calvari de perseguir el meu somni de ser mare durant molt de temps ni tampoc vaig haver de recòrrer a la FIV.
Tinc persones molt properes a mi (germana i cunyada) que no han tingut aquesta sort i d'una forma o d'una altra estan en la vostra mateixa situació. Quan la meva germana va avortar en el seu primer embaràs ho va viure amb un dol tremendo, amb molt de dolor i jo, que encara estava a anys llum del desig de ser mare, per molt que la volgués ajudar no podia entendre aquests sentiments tan forts. Quan després d'uns anys em vaig trobar en la seva mateixa situació aleshores sí que ho vaig entendre tot, i malgrat que jo no soc tan expressiva amb el que sento, per dintre m'identificava completament.
Amb això us vull dir que ningú pot entendre millor els vostres sentiments que persones que sí que hi han passat, i mentre que els bons desitjos i les bones intencions de les que correm per aquí poden arribar a picar bastant, també s'ha de tenir en compte que al Soc Petit hi som tantes que sempre trobes algú que t'entén perfectament perquè s'ha trobat abans que tu en aquest carreró que sembla que no tingui sortida. És per això que els testimonis de les companyes que us han escrit abans que jo els trobo tan valuosos.
Per últim dir-vos que també conec a una noia que ja portava moltíssims anys volent quedar-se embarassada. Estava arribant aprop dels 40, portava anys gastant el seu sou i el del seu home en FIV que mai no donaven resultat, veia com cada any que passava les seves companyes s'anaven quedant embarassades sense gaires problemes i algunes fins i tot es llançaven a buscar el segón fill. El seu home i ella van estar reflexionant molt i van decidir que ho intentarien una darrera vegada perquè allò no era vida, encara que ella en secret pensava que no imaginava la seva vida sense un bebè als braços... doncs bé quan els amics es van assabentar del seu embaràs tothom va tenir ganes de cridar de felicitat, però també tothom va contenir l'alegria per por del que pogués passar i ara, d'aquí un mes, tindrà la seva filla en braços.
No importa quan trigueu, heu de saber que ÉS POSSIBLE!!
Tinc persones molt properes a mi (germana i cunyada) que no han tingut aquesta sort i d'una forma o d'una altra estan en la vostra mateixa situació. Quan la meva germana va avortar en el seu primer embaràs ho va viure amb un dol tremendo, amb molt de dolor i jo, que encara estava a anys llum del desig de ser mare, per molt que la volgués ajudar no podia entendre aquests sentiments tan forts. Quan després d'uns anys em vaig trobar en la seva mateixa situació aleshores sí que ho vaig entendre tot, i malgrat que jo no soc tan expressiva amb el que sento, per dintre m'identificava completament.
Amb això us vull dir que ningú pot entendre millor els vostres sentiments que persones que sí que hi han passat, i mentre que els bons desitjos i les bones intencions de les que correm per aquí poden arribar a picar bastant, també s'ha de tenir en compte que al Soc Petit hi som tantes que sempre trobes algú que t'entén perfectament perquè s'ha trobat abans que tu en aquest carreró que sembla que no tingui sortida. És per això que els testimonis de les companyes que us han escrit abans que jo els trobo tan valuosos.
Per últim dir-vos que també conec a una noia que ja portava moltíssims anys volent quedar-se embarassada. Estava arribant aprop dels 40, portava anys gastant el seu sou i el del seu home en FIV que mai no donaven resultat, veia com cada any que passava les seves companyes s'anaven quedant embarassades sense gaires problemes i algunes fins i tot es llançaven a buscar el segón fill. El seu home i ella van estar reflexionant molt i van decidir que ho intentarien una darrera vegada perquè allò no era vida, encara que ella en secret pensava que no imaginava la seva vida sense un bebè als braços... doncs bé quan els amics es van assabentar del seu embaràs tothom va tenir ganes de cridar de felicitat, però també tothom va contenir l'alegria per por del que pogués passar i ara, d'aquí un mes, tindrà la seva filla en braços.
No importa quan trigueu, heu de saber que ÉS POSSIBLE!!
Re: 3 cops
Hola Rousi,
Sento molt el que estas passant i crec que et puc entendre perfectament. He passat per una mort fetal a les 41 setmanes, que és el pitjor que he passat a la meva vida i també per dos abortaments retinguts. Tot i que llegeixo el sp habitualment, no hi escric gaire. M'agradaria poder-hi escriure quan tingui coses maques per explicar... De totes maneres, en moments puntuals, he demanat consell i ajuda al sp i sempre m'han respos molt i molt bé!
Jo ha he sentit massa vegades la paraula "mala sort" i ja no hi crec. No crec que 3 vegades siguin mala sort, hi ha d'haver un motiu. No sé si ho has fet, Rousi, peró, jo em faria totes les proves possibles abans de tornar-ho a provar. A mi me les han fet per la seguretat social i finalment em sembla que han trobat el motiu ( dèficit de proteïna C).
Rousi, com ja t'he dit, no escric gaire, però em tens aquí pel que necessitis! I si vols, envia'm un privat, el que vulguis, a vegades parlar de sentiments amb un foro on ho llegeix tanta gent costa una mica...
Una abraçada ben forta i molta força per seguir endavant.
Pruneta
Sento molt el que estas passant i crec que et puc entendre perfectament. He passat per una mort fetal a les 41 setmanes, que és el pitjor que he passat a la meva vida i també per dos abortaments retinguts. Tot i que llegeixo el sp habitualment, no hi escric gaire. M'agradaria poder-hi escriure quan tingui coses maques per explicar... De totes maneres, en moments puntuals, he demanat consell i ajuda al sp i sempre m'han respos molt i molt bé!
Jo ha he sentit massa vegades la paraula "mala sort" i ja no hi crec. No crec que 3 vegades siguin mala sort, hi ha d'haver un motiu. No sé si ho has fet, Rousi, peró, jo em faria totes les proves possibles abans de tornar-ho a provar. A mi me les han fet per la seguretat social i finalment em sembla que han trobat el motiu ( dèficit de proteïna C).
Rousi, com ja t'he dit, no escric gaire, però em tens aquí pel que necessitis! I si vols, envia'm un privat, el que vulguis, a vegades parlar de sentiments amb un foro on ho llegeix tanta gent costa una mica...
Una abraçada ben forta i molta força per seguir endavant.
Pruneta
Re: 3 cops
Moltes gràcies a totes les que s'heu parat una estona a pensar sobre aquest problema i heu trobat consells i paraules amables. Venint de gent que no conec de res és tot un detall.
NEU: Tens molta raó en tot allò que dius. Tot i que jo no crec que la gent no explique els moments difícils per educació. Molt sovint és més un problema d'inmaduressa o de superficialitat (dit amb tots els respectes, que conste). Sovint trobo que al SP la gent parla d'una manera molt lleugera. Probablement es normal en un foro d'internet on la majoria de la gent no es coneix de res.
Però també es cert que quan encetes un debat una mica més profund com aquest, també hi ha gent que respon, que se para una estona, reflexiona i aporta les seves valuoses opinions d'una manera més sensata.
Ara no recorde quina de vosaltres deia que com que hi som moltes, pots trobar experiències semblants a la teva que també ajuden.
PRUNETA: Jo vaig viure una mort fetal a les 40 setmanes, de la meva cunyada. Jo era aleshores molt jove, però ho recorde com un gran trauma en la meva família. Jo tampoc participo molt. La veritat es que els cops que m'he quedat embaraçada m'ha costat dir-ho, perquè tu ja vas amb les teves pors i aquí sembla que tot és meravellós. I quan finalment m'he decidit a participar, s'em fot la història. La veritat es que aquest és el post on em trobe més agust, però sovint també em desanimo si llegeixo totes les històries que conta la gent. Per aixó fixat que porto un munt de temps registrada i no he escrit molt.
Ahir vaig anar al ginecòlec i estic molt d'acord amb el plantejament que em va fer: tres aborts no són normals,, hi ha que buscar la causa per trobar la solució i una vegada trobada aquesta solució serà el moment de decidir si tenim un altre fill o no en funció de les implicacions que tingui aquesta. Em sembla molt correcte i és el que em plantejo fer. De moment dimarts tinc la primera visita al el Dr. Feliu, que és especialista en infertilitat. A veure què diu.
NEU: Tens molta raó en tot allò que dius. Tot i que jo no crec que la gent no explique els moments difícils per educació. Molt sovint és més un problema d'inmaduressa o de superficialitat (dit amb tots els respectes, que conste). Sovint trobo que al SP la gent parla d'una manera molt lleugera. Probablement es normal en un foro d'internet on la majoria de la gent no es coneix de res.
Però també es cert que quan encetes un debat una mica més profund com aquest, també hi ha gent que respon, que se para una estona, reflexiona i aporta les seves valuoses opinions d'una manera més sensata.
Ara no recorde quina de vosaltres deia que com que hi som moltes, pots trobar experiències semblants a la teva que també ajuden.
PRUNETA: Jo vaig viure una mort fetal a les 40 setmanes, de la meva cunyada. Jo era aleshores molt jove, però ho recorde com un gran trauma en la meva família. Jo tampoc participo molt. La veritat es que els cops que m'he quedat embaraçada m'ha costat dir-ho, perquè tu ja vas amb les teves pors i aquí sembla que tot és meravellós. I quan finalment m'he decidit a participar, s'em fot la història. La veritat es que aquest és el post on em trobe més agust, però sovint també em desanimo si llegeixo totes les històries que conta la gent. Per aixó fixat que porto un munt de temps registrada i no he escrit molt.
Ahir vaig anar al ginecòlec i estic molt d'acord amb el plantejament que em va fer: tres aborts no són normals,, hi ha que buscar la causa per trobar la solució i una vegada trobada aquesta solució serà el moment de decidir si tenim un altre fill o no en funció de les implicacions que tingui aquesta. Em sembla molt correcte i és el que em plantejo fer. De moment dimarts tinc la primera visita al el Dr. Feliu, que és especialista en infertilitat. A veure què diu.
Re: 3 cops
Rousi guapa!
Veig que ja has "agafat el toro per les banyes" i m'en alegro molt. Espero que la visita de dimarts et vagi molt bé i et deixi tranquila.
Si en vols parlar ja saps on som...
Un petó bé fort i molts ànims.
pruneta
Veig que ja has "agafat el toro per les banyes" i m'en alegro molt. Espero que la visita de dimarts et vagi molt bé i et deixi tranquila.
Si en vols parlar ja saps on som...
Un petó bé fort i molts ànims.
pruneta
Re: 3 cops
Rousi, ben fet! Com diu la Pruneta, cal agafar el toro per les banyes! i buscar una solució! Fer proves és important i veure on hi ha el problema per buscar una solució.
Sempre ens tindràs per aquí, pel que necessitis! Ànims, de tot cor!!!
Sempre ens tindràs per aquí, pel que necessitis! Ànims, de tot cor!!!
Re: 3 cops
Hola a totes:
Dimarts vam anar a parlar amb el Dr. Feliu i aviat començarem amb les primeres proves per comprovar la meva reserva ovàrica i la qualitat de l'esperma del meu company. En principi, fins que no tingam aquestes proves no podem decidir qué farem. Així que ara ens queda un mes i pico d'impàs. Ja us contaré
Dimarts vam anar a parlar amb el Dr. Feliu i aviat començarem amb les primeres proves per comprovar la meva reserva ovàrica i la qualitat de l'esperma del meu company. En principi, fins que no tingam aquestes proves no podem decidir qué farem. Així que ara ens queda un mes i pico d'impàs. Ja us contaré
Re: 3 cops
Espero que ara que pots sentir que estas fent alguna cosa per posar remei a a quests sentiments que portes dintre et trobis molt millor 
Re: 3 cops
Mucha suerte rousi y espero que pronto encontreis respuestas y soluciones!
24.11.2008
07.11.2009Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 5 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |