Avortament: Millor amb legrat o sense?

[madrona]

Hola.
Bé, no havia nunciat aquí el meu embaràs, i ja veieu que al final el que anuncio és el meu avortament.
Va ser fa cinc dies i em van programar el legrat per ahir dilluns, però durant el cap de setmana jo sola vaig anar expulsant.
No diré res sobre la tristesa, el silenci, els pensaments...perquè moltes de vosaltres ja sabeu de què parlo. M'han donat unes gotes per acabar de "netejar", i així posar punt i final.
La meva pregunta , fins d'aquí 14 dies no tinc control, és:
-Es recupera millor el cos amb un legrat, o sempre és millor que la natura sigui el seu curs? I sobretot em refereixo al fet de tornar a buscar un embaràs de nou. He llegit alguns posts d'aquest sub-forum i he vist casos molt diferents.
Algú que hagi tingut un avortament espontani de 8 setmanes, sense legrat, em pot explicar com li ha anat?

Gràcies i salut!

[Peixet]

Hola Madrona !!

Primer de tot t'envio molts mimos !! Ser com et sents.
Jo vaig patir un avortament espontani a les 8 setmanes, però a mi hem van haver de fer legrat, sens dubte és molt millor expulsar-lo per una mateixa, amb el legrat costa una mica més la recuperació, has d'esperar que un parell de mesos per tornar'hi. Amb el legrat has d'estar 10 dies ben bons sense fer esport, ni tenir relacions, pq tot torni al seu lloc.
És normal que no tinguis visita fins d'aquí 14 dies, jo vaig tenir visita al cap d'un mes.
Jo vull animar-te, ja veuras com aviat tindràs el teu embaras, jo ara tinc un nen guapissim el Roger, a mi hem animar molt que la gent que havia tingut un avortament hem digues que elles ho havien aconseguit i tenien el seus bebitos.
Un petò molt fort

[juliet]

Primer de tot dir-te que sento el que t'ha passat.
Mira, jo en l'únic que et puc ajudar és en explicar-te el meu cas, doncs no hi havia alternativa. Potser d'aquí puc deduir que és millor no fer-ne, el cos acaba expulsant i reabsorvint...
Vaig tenir "l'avortament" d'un dels bessons que portava, a la setmana 10 d'embaràs, uns dies abans m'havien fet una eco i tot anava la mar de bé...
En el meu cas, estava clar que no podien fer legrat, doncs l'altre tirava endavant, el meu cos va "netejar" la matriu ell sol, sense fer res, vaig tenir hemorràgies fortes les primeres setmanes, després eren intermitents i més lleugeres fins que al cap de 10 setmanes van parar, el metges em van dir que el que quedava, el cos ho va acabar reabsorvint.
De totes maneres són els metges els que t'han de dir el què és millor, nosaltres et podem explicar les nostes experiències però no crec que sigui suficient per decidir una cosa o l'altre.
Suposo que ara no deus tenir el cap per gaires coses, espero que tornis a veure el ben aviat.

[madrona]

Gràcies noies.
D'aquí a 14 dies li preguntaré tot això imés al metge,però és un home de poques paraules i aquí, com diu la Peixet, puc tenir una cosa que ara necessito: l'experiència de la gent que ha passat pel mateix. En el meu cas tinc una nena de 3 anys i tothom em diu que no hi ha d'haver cap impediment per tenir un segon fill, però tot són paraules i buides a hores d'ara.

[sansa]

Jo també vaig tenir un avortament, estava de 10 setmanes i ja portava 3 amb perdues, finalment vaig expulsar jo sola i em van donar les gotes per acabar de fer net. Vaig tornar al cap de 2 setmanes aprox a fer una revisió i em van dir que ja estava tot ok i que m'esperes un parell de mesos en tornar a buscar... i a la primera em vaig quedar!!
un petó molt fort

[Nima]

Com diuen totes primer de tot enviar-te una abraçada molt forta i petonets d'ànim

En el meu cas (he patit dos legrats) crec que hauria estat millor expulsar-ho de forma natural... pero noia despres d'esperar 1 setmana i que no sortia res em varen practicar el legrat. Això m'ha passat les dos vegades.
Jo he de dir que la recuperació FATAL!!! deixant de banda la part psicològica, vaig estar amb pèrdues durant 1 mes fins que al final em varen donar les gotes famoses per acabar d'expulsar el que quedava que les dos vegades em va sortir un tall de teixit gros com el dit petit!!! Quin horror deu meu com vaig plorar

Ara et recuperes en uns mesos i ho tornes a intentar que segur que anirà bé He passat per 1 embaràs bé 1 legrat, 1 embaràs bé i 1 legrat així que com pots veure ara tinc 2 nens fantàstics i tot i que aquesta segona vegada pateixo més perque em dona la sensació de que no tornaré a ser mama després del 1r legrat em vaig quedar embarassada de la nena de seguida!!

Sort i molts ànims per recuperar-te

[madrona]

Nima, això del dit petit m'ha passat avui!!!
Quin susto!
Imagino que vaig pasant el procés mica en mica.

Sansa, has tingut un final feliç. Enhorabona.

Gràcies a totes, de debò!!

[Peixet]

Gràcies noies.
D'aquí a 14 dies li preguntaré tot això imés al metge,però és un home de poques paraules i aquí, com diu la Peixet, puc tenir una cosa que ara necessito: l'experiència de la gent que ha passat pel mateix. En el meu cas tinc una nena de 3 anys i tothom em diu que no hi ha d'haver cap impediment per tenir un segon fill, però tot són paraules i buides a hores d'ara.

Molts ànims !!! El que tenim aquí és l'experiencia i la comprensió, en aquests moments que tothom et diu coses, parlar amb gent que ha passat pel mateix va be, sents que algú compren com et sents.
Un petonet

[pietrafilla]

Hola.
Bé, no havia nunciat aquí el meu embaràs, i ja veieu que al final el que anuncio és el meu avortament.
Va ser fa cinc dies i em van programar el legrat per ahir dilluns, però durant el cap de setmana jo sola vaig anar expulsant.
No diré res sobre la tristesa, el silenci, els pensaments...perquè moltes de vosaltres ja sabeu de què parlo. M'han donat unes gotes per acabar de "netejar", i així posar punt i final.
La meva pregunta , fins d'aquí 14 dies no tinc control, és:
-Es recupera millor el cos amb un legrat, o sempre és millor que la natura sigui el seu curs? I sobretot em refereixo al fet de tornar a buscar un embaràs de nou. He llegit alguns posts d'aquest sub-forum i he vist casos molt diferents.
Algú que hagi tingut un avortament espontani de 8 setmanes, sense legrat, em pot explicar com li ha anat?

Gràcies i salut!

Hola madrona!!
Primer donar-te molts ànims, no sé si era el primer embaràs o no.

[pietrafilla]

[minerva2]

Jo estaria aproximadament de dos mesos, en teoria encare no sabia que estava embarassada, quan em va vindre la regla... ho vaig expulsa jo tota sola, i de fet els metges em va dir que va ser ho millor. No em vaig tindre que esperar per tornarme a quedar, pero evidentment el cos i la ment, sobretot la ment no volia saber res de res...

Ho sento molt i molts ànims.

[xasevi09]

Hola noies!!

Madrona, t'envio una abraçada virtual perquè recuperis ànims, forçes i aviat us hi pogueu tornar a posar.

Realment no tens consciència de la quantitat de dones que han passat per un abort (natural o bé amb raspat) fins que no et passa. Jo vaig tenir un ou buit, el vam detectar quan estava de 10 setmanes i em van fer un raspat. Abans de fer-me el respat hem van fer esperar una setmana per veure si el meu cos ho explusava per ell mateix, però no hi va haver sort.

A mi em va anar molt bé parlar-ne... les nostres experiències et serviran per veure que els aborts a les primeres setmanes de gestació són més freqüents del que ens pensem i quan ho vius en primera persona és una experiència terrible, com bé ens expliques no tant a nivell físc però si a nivell psicologic, ja que totes les il·lusions que havies posat en aquella nova vida se'n van per terra.

[Bombolla]

Madrona, primer de tot molts i molts ànims. I paciència perquè el temps t'ajudarà a curar la cicatriu.

Jo també vaig patir un abortament. Ens ho van detectar a la setmana 9, però l'embrió s'havia parat a la setmana 6. Feia 3 setmanes que estava mort però el meu cos no l'havia explusat, així que em van fer un raspat. L'intervenció en si no va ser difícil, no me'n vaig assebentar de res i el personal em va tractar amb molt d'efecte i tacte. La recuperació va ser al principi bastant durilla, sobretot psicològicament. I l'espera per tornar a començar se'm va fer molt llarga. Pel que sé amb un avortament natural t'hi pots tornar a posar bastant aviat.
A mi, com a la Xasevi, em va anar molt bé parlar-ne, i com més en parlava més gent trobava que li havia passat, i el què veia era que per la majoria de gent havia estat un fet traumàtic en el moment, però que el cap del temps no era gens dolorós parlar-ne. I així m'ha passat a mi, al principi era molt dolorós parlar-ne, però ara en puc parlar i no en tinc cap trauma.

Molts ànims i paciència.

[pigadeta]

Ai madrona, quin greu m'ha fet saber això. Sé que es facil dir i molt dificil de fer pero has de tirar endavant amb l'ajuda de la teva amilia i aquesta petita princesa.

Jo també vaig patir un abort abans de tenir el Roger, també a la setmana 9 vaig començar amb perdues, a urgències m'haguessin fet un legrat pero com que no hi havia llit vaig anar a la tarda al meu gine privat i hem va recomanar primer unes pastilles (tipus les gotes de que parleu) amb lo qual l'endemà ja l'havia expulsat i vaig estar quasi una setmaneta treient coaguls, hem va tornar a visitar als 4-5 dies no ho recordo i com que ja estava la cosa neta no va caldre res mes.

No et preoupis per si podras toranr-hi o no ..ja veus que jo tinc el Roger
Petonets

[Neu]

Hola madrona,

jo he passat per quatre avortaments: dos legrats, un bioquímic i un ectòpic. Jo prefereixo els legrats perquè encara que el dia que t'ho diuen és dur, l'endemà et fan el legrat i amb un dia de descans ja fas vida normal. La recuperació física és rapidíssima, prefeixo això a anar perdent coàguls i veure coses que no vols veure. Pel que fa a la psicològica totes fem el que podem. Jo mai no he fet cap baixa pels avortaments (a banda de l'ectòpic) i m'ha anat molt bé tornar de seguida a la feina per desconnectar del tema i normalitzar la cosa.

Molts ànims guapa!

[madrona]

Gràcies de debò.
Les contraccions que em provoquen les gotes em fan difícil treballar a estones i encara em queden 8 dies de medicació. Però dilluns vull tornar a la feina per distreure'm. Quedar-me a casa pensant no em farà bé.

Pigadeta, guapa, AI, són coses que passen...m'ho han repetit tant aquests dies!!!!! però sort que tenim els nostres petits. Com diu una tieta meva: "aquesta nena treu les penes".

Veig que moltagent ha pogut quedar-se embarassada poc temps després d'una pèrdua. Mentalment, crec que ho tornarem a provar.

MOLTES GRÀCIES!!!!!!

[pietrafilla]

Les contraccions que em provoquen les gotes em fan difícil treballar a estones i encara em queden 8 dies de medicació. Però dilluns vull tornar a la feina per distreure'm.

[xica]

Ho sento molt!

Una experiència més. Jo també vaig tenir un abortament a les 8 setmanes (l'endemà d'anar al gine i dir-me que estava tot perfecte i sentir el batec), com totes, va ser un cop molt dur. Això va ser un divendres, ho vaig treure pel meu compte, el dilluns vaig anar al metge i havia fet net sense pastilles ni res (però amb unes contraccions que tela...) vaig tornar al gine al cap de 12 dies i ja estava ovulant, i ja em va dir que quan volguessim hi tornessim. M'hi vaig tornar quedar dos cicles més tard.


Que tinguis sort!

[Carme74]

Jo no puc ajudar-te amb el teu dubte, però volia que sabessis que em sap molt de greu, i que espero que aviat recuperis el somriure.
Una abraçada!

[madrona]

El meu cas també ha estat just després de les vacances i tothom et pregunta què tal, com han anat l'estiu....i dius que bé, per no donar explicacions, però tela...

Un dubte més: les que us heu quedat embarassades després d'un avortament...amb més o menys temps...heu tingut regles regulars just després? Era fàcil encertar els dies "hàbils"???

Gràcies mil pels ànims!