Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Hola! Fa 14 dies em van donar la pitjor notícia de la meva vida. No hagués pensat mai que en un estat tant avançat pogués passar un fet com aquest. En aquests moments estic a l'espera de rebre resultats sobre el perquè, però la majoria de professionals em diuen qiue és una mort sobtada. Em pregunto que he pogut fer jo, però no trobo resposta. Em sento impotent, trista, indignada, desconcertada... estic vivin moltes emocions i em dona la sensació que estic sumergida en un pou. Vull tirar endavant però no puc deixar de plorar i preguntar-me el per què. Només espero que amb l'ajuda de la meva doctora i amb el recolçament de família i amics arribi el dia que pugui acceptar el que m'ha passat sense oblidar-ho.
Els ginecòlegs em recomanen que la única sol.lució està en quedar-me embarassada el més aviat possible i en un principi no ho creia pas, Però ara penso que necessito omplir aquest buit i ni medicaments ni el consol em poden ajudar. Espero que quan estigui recuperada i amb forces de tirar endavant em vegi capaç de tornar-me a quedar embarassada i superar la situació.
Merci per llegir les meves paraules!
Els ginecòlegs em recomanen que la única sol.lució està en quedar-me embarassada el més aviat possible i en un principi no ho creia pas, Però ara penso que necessito omplir aquest buit i ni medicaments ni el consol em poden ajudar. Espero que quan estigui recuperada i amb forces de tirar endavant em vegi capaç de tornar-me a quedar embarassada i superar la situació.
Merci per llegir les meves paraules!
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Sento Moltissim el que esteu passant.
Aquestes coses no haurien de passar mai, però malauradament passen.
No hi ha paraules que et pugui dir perque et sentis millor.. només que ploris i ploris i ploris... parlis molt de tot el que sents, pero sobre tot, MAI pensis que tu hagis pogut fer alguna cosa perque això pases... tu no n'ets cap culpable.
Aqui hi ha noies que per desgracia han passat per això.. espero que les seves paraules et puguin ajudar una mica..
Els meus cunyats van viure la mort del seu fill durant el part.. i bé, indescriptible el dolor, la impotènica i el no saber.. pero ara tenen unes bessones guapissimes. A ells també els van dir que el millor era quedar de nou embarassats per ajudar a omplir el buit que et deixa....
Sigueu forts... i si cal ajuda de psicòlegs crec que ells us poden anar molt bé...
Ho sento molt...
Aquestes coses no haurien de passar mai, però malauradament passen.
No hi ha paraules que et pugui dir perque et sentis millor.. només que ploris i ploris i ploris... parlis molt de tot el que sents, pero sobre tot, MAI pensis que tu hagis pogut fer alguna cosa perque això pases... tu no n'ets cap culpable.
Aqui hi ha noies que per desgracia han passat per això.. espero que les seves paraules et puguin ajudar una mica..
Els meus cunyats van viure la mort del seu fill durant el part.. i bé, indescriptible el dolor, la impotènica i el no saber.. pero ara tenen unes bessones guapissimes. A ells també els van dir que el millor era quedar de nou embarassats per ajudar a omplir el buit que et deixa....
Sigueu forts... i si cal ajuda de psicòlegs crec que ells us poden anar molt bé...
Ho sento molt...

Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Hola mai2,
Molts ànims, sento molt el que os ha passat. Sé que és inevitable pensar que potser has fet alguna cosa malament, però has d´intentar allunyar aquest pensament, no és així en absolut.
Espero que ho supereu aviat, rep una abraçada ben forta.
Molts ànims, sento molt el que os ha passat. Sé que és inevitable pensar que potser has fet alguna cosa malament, però has d´intentar allunyar aquest pensament, no és així en absolut.
Espero que ho supereu aviat, rep una abraçada ben forta.
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Em sap molt greu, és del pitjor que li pot passar a una mare. Plora molt, tot el que necessitis, i busca ajuda.
Una abraçada guapa i aqui ens tens pel que necessitis.
Una abraçada guapa i aqui ens tens pel que necessitis.
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
No tinc paraules, en el seu lloc, fes-te una abraçada ben grossa de part meva i rep el calor que totes et transmitim.
Tonets
Tonets
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Mai 2, la teva historia fa plorar molt. Si els que no ens toca d'aprop plorem, imaginat tot el que has de plorar. Es normal, pero sobretot deixa't ajudar pels que tens aprop i si no saben ajudar-te diga'ls el que necessites. No es pot fer res per evitar una mort com aquesta, i has de passar el teu temps de dol. Es molt recent. Aqui es un bon lloc per escriure tot allò que et passa pel cap i que no pots dir a les persones que a vegades tens davant. Feu-vos molt costat amb la teva parella i quan sigui el moment d'omplir aquest buit tu ho sabràs. I pensa que no ets l'única, tinc una amiga que de 7 mesos va perdre el seu bebe i ella va fer una asepsia que gairebe perd la vida. El seu marit pensava que es quedava sense cap dels dos. Fa dos anys i ella en te moltes gans pero ell no pot evitar sentir por a perdre la seva dona. Aixi que suposo que trobareu el moment per tornar-ho a provar. Una abraçada molt forta. Crec que et fara molt be parlar-ne amb persones que han passat pel mateix. 

[http://by.lilypie.com/CyZ9p1/.png[/img]
[http://b1.lilypie.com/m7z2p1/.png[/img]
EL POST DEL MARC viewtopic.php?f=71&t=14268&start=0
[http://b1.lilypie.com/m7z2p1/.png[/img]
EL POST DEL MARC viewtopic.php?f=71&t=14268&start=0
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
MOLTS ANIMS BONICA
<a href="http://lilypie.com/"><img src="http://lbff.lilypie.com/tVTyp2.png" width="400" height="80" border="0" alt="Lilypie Breastfeeding tickers" /></a>
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
És terrible el que us ha passat. Un abortament al principi de l'embaràs ja és prou dur de suportar, però encara diríem que entra dins el normal i més o menys la gent assumeix que pot succeir, però això teu és terrible.
Sento moltíssim el que t'ha passat, tant de bo aquestes coses no passessin mai.
Plora tot el que calgui i potser t'ajudarà anar a veure un psicòleg.
I quan et sentis preparada, busca un nou embaràs. Res et farà oblidar el que ha passat però si tens una criatura al costat, que estarà protegida pel germanet/a que està al cel, serà més fàcil de portar.
Una abraçada.
Sento moltíssim el que t'ha passat, tant de bo aquestes coses no passessin mai.
Plora tot el que calgui i potser t'ajudarà anar a veure un psicòleg.
I quan et sentis preparada, busca un nou embaràs. Res et farà oblidar el que ha passat però si tens una criatura al costat, que estarà protegida pel germanet/a que està al cel, serà més fàcil de portar.
Una abraçada.
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Molts i molts ànims bonica! Com diuen les companyes, deixa't estimar, ajudar i sobretot parla'n, parla'n molt i no t'ho quedis a dins i oblida't que tu hi pots tenir alguna cosa a veure.
Lamentablement són coses que poden passar.
Una abraçada molt forta
Lamentablement són coses que poden passar.
Una abraçada molt forta
26/09 - cantem el POSITIU!
5/10 - 1a ECO - li escoltem el batec!!
26/10 - 2a ECO - ja fa 2'4cm
5/11 - 3a ECO - medeix 3'8cm
18/11 - Plec nucal ok. Esperem anàlisis!
7/12 - TS perfecte! És un nen!!!
13/01 - Eco morfològica ok!
7/02 - En Bernat ja pesa 1 kg!
5/04 - Ja estem a 2'5 kgs!!!
28/04 - Ja anem cap als 3kgs!!
22/05 JA TENIM EN BERNAT!!!!
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Hola Mai2, mai ningú et podrà consolar prou per oblidar una cosa tant trista però no et tanquis en el sentiment negatiu, pensa que, malgrat que ara tot ho veus trist al teu voltant, hi haurà un dia en que un petit plor te farà sentir la persona més feliç del món, i aquell plor et farà plorar però no de tristesa sinó d'alegria i d'amor en veure que téns una coseta per cuidar i estimar, i que et farà sentir la persona més afortunada del món.
Espero que ben aviat et trobis amb forces per rebre un petit o petita al món i ser feliç tal i com et mereixes.
Molts petons i cuida't!
Espero que ben aviat et trobis amb forces per rebre un petit o petita al món i ser feliç tal i com et mereixes.
Molts petons i cuida't!

Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Molts anims!!!
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Mai,sé per pròpia experiència,per desgràcia,el que és i com et sents...
Plora,recolzat amb els qui t'estimen i t'estimes,passa el dol,enfadat,enrabiat i mica en mica aquest dolor es farà menys intens però al nostre cor sempre hi és.
Jo el mes de gener farà 4 anys i encara em salten les llàgrimes moltes vegades,és inevitable.
Ara tinc un fill preciós que m'omple,ens omple la vida.I a tu també t'arribarà aquest moment,encara que ara et sembli impossible.
Molts petons per tu,per vosaltres
Si em necessites aqui estic. A mi em va anar molt bé el recolzament d'una noia,que ara és una gran amiga,que havia passat pel mateix.

Plora,recolzat amb els qui t'estimen i t'estimes,passa el dol,enfadat,enrabiat i mica en mica aquest dolor es farà menys intens però al nostre cor sempre hi és.
Jo el mes de gener farà 4 anys i encara em salten les llàgrimes moltes vegades,és inevitable.
Ara tinc un fill preciós que m'omple,ens omple la vida.I a tu també t'arribarà aquest moment,encara que ara et sembli impossible.
Molts petons per tu,per vosaltres
Si em necessites aqui estic. A mi em va anar molt bé el recolzament d'una noia,que ara és una gran amiga,que havia passat pel mateix.

Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Merci a tothom pels ànims!
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
em sap molt de greu el que estàs passant! no em puc ni imaginar el dolor que s'ha de sentir en aquests moments! com et diuen les noies... no t'ho quedis a dins, parla'n, plora, recolza't amb els que t'estimen i amb nosaltres.
un petonet i molts ànims!
un petonet i molts ànims!
Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Molts anims guapa. Es el pitjor que pot viure un esser humà. Una abraçada.




Re: Mort fetal a les 33 setmanes de gestació
Hola mai2, jo vaig perdre el meu fill quan estava de 32 setmanes (per circumstàncies diferents) i t´entenc perfectament. Crec que encara és molt aviat i el temps ajuda però hi ha experiències a la vida que no s´obliden mai. Jo em vaig quedar embararasssada de seguida (per sort) i fins i tot tenia por d´obessionar-me amb el tema. Les paraules i els consells que tothom et dóna de bona fe no serveixen de res (com a mínim a mi no em van servir). No saps cap on tirar i ets sents sola, buida, i ningú per molt que et diguin , saben com et sents. Jo tenia clar que ho volia tornar a intentar i després de 3 mesos tornava a estar embarassada. T´explico la meva història perquè si tu tens clar que vols tornar-ho a intentar fes-ho, no escoltis a ningú, escolta´t a tu i mira endavant. Ara és molt recent i necessites temps però jo et vull animar. Jo ara tinc una nena de tres mesos i mig i fa un any estava feta una coca, no veia com sortir d´allà. Ànims i si necessites parlar amb algú ja ho saps, les que hem passat per una situació semblant ens hem d´ajudar.
Molts petons i una abraçada molt forta.
Molts petons i una abraçada molt forta.
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |












































