No perdeu l'esperança!

[Movi]

Hola
Primer de tot, em sap molt de greu que estigueu passant per una de les experiències pitjors que li poden passar a una persona a la vida... perdre el seu fill estimat no nascut...
Només una altra persona que ha patit un abort sap entendre realment el que realment estàs patint...
Nosaltres vam perdre 4 fills abans del naixement... va ser una experiència duríssima però teníem clar que volíem tenir fills.
Després d'anar a la Dexeus privadament, fer-me proves, bàsicament analítica de sang complerta i ecografia em van detectar 3 problemes que poden provocar aborts: hipotiroidisme subclinic, problema de coagulació de la sang que fa que la tingui més espessa i malformació de la matriu.
Em van assegurar que tractant aquests problemes segur que tindria un fill. Per tant, em vaig operar la malformació i vaig tornar a quedar-me embarassada. Estava súper espantada!
Durant tot l'embaràs he hagut de fer repòs, m'he hagut de medicar del tiroides fent seguiment mensual amb l'endocrí i m'he hagut de punxar a la panxa heparina per no fer coàguls cada dia... puc assegurar que cada vegada que tocava anar al gine ho passava fatal... fins que no vèiem que a l'ecografia el cor funcionava i tot estava bé ni parlàvem...ni respiràvem...
L'embaràs va anar bé amb petits ensurts, ja que a la setmana 22 em van detectar que el coll de l'úter feia menys de 15 cm i hi havia perill de part permatur, per tant em van fer un cerclatge!
Al final de l'embaràs també quasi entro en preclàmpsia ja que tenia la tensió arterial molt alta...
Per tot, el gine va decidir provocar-me el part trencant-me ell les aigües... i després de 11h i només haver dilatat 6 cm finalment va nèixer el nostre estimat fill per cesària!
Ara farà 6 mesos i estem súper contents!! però, mai no oblidaré als meus fills no nascuts i sempre me'ls estimaré.

Tot el procés ha estat molt dur però ha valgut la pena! Així doncs, no perdeu l'esperança. Si nosaltres ho hem aconseguit, vosaltres també ho podeu fer!!

Molts Petons!

[lila]

Vaja, movi, gràcies per compartir la teva experiència i ENHORABONA pel teu petit... de vegades el camí és llarg però, certament, és important no perdre l'esperança!

Jo tampoc no oblidaré el meu fill no nascut... tot i que ja tinc dues preciositats.

Gràcies de nou i gaudeix molt!

[amca]

Movi, gràcies per compartir la teva experiència. Jo no he passat per res de tot això, però crec que el teu testimoni és molt important per a moltes parelles que han passat o passen per situacions semblants i que els donarà forces per tirar endavant. A més, apuntes un camí a seguir: detectar els problemes, tractar-los i fer un seguiment acurat de l'embaràs si aquest és de risc. Pel que expliques, sembla que el metge/s que et van tractar sabien el que es feien.

Ah! I enhorabona pel teu petit!!!!