Mi segundo angelito dice adios a las 17 semanas

[gresca]

Hola,

M'agradaria contar-vos la meva història i com es una una cosa molt personal esta en castellà espero que no us molesti

El día 4 tenia revisión, yo tenia intuición de que algo no iba bien , total que me mira la eco dice esta de culo no le podremos ver el sexo me lo enseña no se movía ya pensé lo peor porque mi bebe en las ecos siempre estaba moviéndose Encima el gine me pregunta has tenido perdidas ya cada vez mas tenia ganas de llorar no me había dicho nada pero ya me lo imaginaba, al final me lo dijo que no tenia latido por eso estaba quieto Ahí no podía parar de llorar y luego me dicen que tendré que parirlo ahi ya quise morirme, encima que esta muerto me toca sufrir para expulsarlo No sabia lo que me esperaba.

Nos dio dos opciones esperar unos días y hacerlo o hacerlo ya, dije ya, no quería a mi bebe muerto dentro mio no se era algo raro saber que estaba ahi muerto No sabia yo la tortura china que me esperaba

Primero me han puesto una pastilla occitin para provocar contracciones, pero contracciones guapas eh?' para el dolor toma ya me daban paracetamol ,que me rio por no llorar,porque contracciones de riñones y por delante ala misma vez eso era agua alas 2 me ponen otras pastillas de lo mismo y mas contracciones y dilatada estaba claro El problema el bebe no bajaba total que me han tenido así como hasta las 10 de la mañana que ha llegado el doctor que descubrió ami bebito, y casualmente él es el jefe de ginecóloga del hospital , él ha dicho que me ponían la epidural que así no podía estar mas horas que estaba con contracciones fuertes pero se veía que estaba agotada y necesitaba descansar y que si no bajaba lo bajaba el a a la fuerza. Total que me han puesto epi normal pero tras comprobar que iban a tener que hacerme algo mas me han dormido piernas y la barriga, a parte otra anestesia, luego tres vías por ahi de no se que, detrás el cateter con la epi, en el dedo el pulso y el brazo lo de la tensión que se miraba automático cada cinco minutos, y oxigeno, vamos un cuadro, cada vez que lo pienso me pone los pelos de punta ahi ya como no sentía nada me han puesto una sabana para que yo no viera pero veía el instrumental y tonta no soy, así que se que ha cogido como unas pinzas para abrirme y con otras ha tirado y sacado ya sabéis no puedo ni decirlo.Lógicamente no he querido saber ni el sexo que era, ni verlo ni nada porque puede que sea fuerte pero de hierro no soy.

Después he estado en el hospital unas buenas horas recuperándome de tanta anestesia , y me me mandaron unas gotas para contraer la matriz. La verdad post esta siendo horrible tengo bastantes dolores.

El miércoles volví a comprobar que estuviera toda la placenta fuera,y em dijo estaba todo ok, tengo que volver tras la primera regla y me hará otra eco.
Estoy deseando volver a ello, aunque no os mentiré me da mucho miedo que el cielo se llene de angeles mios.( es mi segundo aborto el primero fue de 7 semanas) La vida es de los valientes y hay que luchar , si quiero un hijo me tocar pasar por ello y ser positiva aun con miedo y pensar que no pasara nada.

Pd después de sacarlo me han dicho que llevaba una semana muerto



Afegi era el meu tercer embaràs, el primer va sortir malament, el segon té nom es diu Lluna, el tercer aquest, espero que el quart també tingui nom.

[cuca1985]

Em sap moltíssim greu.... m''he quedat sense paraules i esgarrifada només de llegir la teva història, ja que estàvem en condicions semblants. Penso q has estat molt valenta, i t'envio molta força i ànims per seguir lluitant pel vostre somni, espero que la teva història tingui un final feliç ben aviat!

[llumer]

ho sento moltisssim!!! Passa't `per aqui si vols:
viewtopic.php?f=41&t=18053&view=unread#unread
Jo tinc dos nenes i un avortament a les 14 setmanes...
Petons i anims!

[gateta10]

Ho sento moltíssim, m'ha emocionat molt el teu relat. Penso que aquestes dificultats, quan les assimilem i superen, ens fan millors, amb més amor, amb més compromís amb la vida...
I també has dit una cosa maca, i és que vols que el quart tingui nom, que significa que tens esperança i força per complir el teu desig.

Un abraçada,

[ganxet]

Hola gresca,

El passat 17 de desembre estant de 26 setmanes vaig anar a urgències perquè no notava com es movia la meva filla. Allà com a tu em van dir que el seu cor no bategava. Ens van deixar anar a casa unes hores, i després vam tornar per induir el part. la resta ja saps com continua, a mi em van psoar misoprostol via vaginal però em produia tanta febre que em van acabar posant una bomba d'oxitocina. Molt de dolor, a tots els nivells. jo no vaig voler epidural, si calmants però quan les contraccions apretaven el dolor no me'l treia. Tot i que el dolor emocional és tan gran que el físic queda en un segon pla. Jo vaig parir al cap de 10 hores, el part va anar "molt bé" no em puc queixar i l'atenció que vaig rebre va ser excel·lent. Però el patiment no te'l treu ningú...

a mi m'ha anat bé llegir "La cuna vacía" de M.Angels Claramunt. també hi ha diversos forums:
www.petitsambllum.org
www.superandounaborto.foroactivo.com

Espero que et serveixin.
Plora, i parla molt amb qui sentis a prop.
Una abraçada

[gresca]

Ganxet jo no baixava de 40 de febre i diarrea continua.

ho sento molt Ganxet lo teu es molt pitjor perquè estaves de molt mes que jo, i de quan mes estas mes dur es el cop.

gracies pel llibre i els forums.

[patufa]

Sento moltíssim el que t´ha passat. M´ha emocionat molt el teu relat però pensa que sempre hi ha un lloc per l´esperança

[SONIC]

Lo siento mucho pero cómo tu dices, saca fuerzas y lucha por lo que quieres, seguro que lo conseguiras. Muchos animos , creo que erre muy valiente, por haber pasado por esto y sobretodo por haberlo explicado, muchos animos .

[Elidé]

Ho lamento moltíssim i entenc com et sents ara mateix...

[kaoru]

T'envio molta força i molta energia positiva...no és just patir tot aixó...
Plora plora tot el que hagis de plorar i no et quedis res a dins...

[cindy]

T'envio una abraçada molt molt gran!!!
LA meva història és molt semblant... un abort a les 13 i un altre a les 21 (feia des de les 17 que la princesa estava parada però ens en vam enterar a la morfològica)... i ara, només amb una sola regla entre el part i el nou embaràs,... sembla que tot va perfectament! Toquem fusta... no hi ha dia que no passi por però una de les nostres diferències és que encara no tinc cap fill i me'n moro de ganes... això fa que tingui por però unes ganes boges de viure l'embaràs i poder ser mare.
Nosaltres si que vam voler saber el sexe i veure i tocar la petita... al principi no m'hi veia en cor però al cap d'una horeta de tot plegat el meu marit em va dir: o ara o mai i vaig canviar d'opinió... i vam demanar de veure la petita... a nosaltres ens va anar molt bé però tot el personal ens va aconsellar que cal fer el que el cor et digui...
Si necessites res estic aquí pel que vulguis.
Una fortíssima abraçada... i ànims per tornar-hi tan aviat com t'hi vegis en cor!

[gresca]

cindy ho sento molt el que et va passar u tens un par perquè jo era incapaç de poder veure el meu bebe ja el vaig veure a la eco i no podia tornar a veure fora meu , no em veia amb cor.

A mi el gine m-ha dit que haig d'esperar dos , tres regles, i veure com surten les proves, em va ficar por al cos,amb lo de les proves
Tu dius que una i ja estas jo tinc unes ganes boges de tornar a ser mare de fet, ja les tenia feia gairebé un any i mig per problemes greus en la economia ho anava deixant, imagina't les ganes que tinc. Sempre he volgut tenir els fills que es portessin poc temps però la cosa va com va.

[Boluña]

Gresca ho sento molt.
A mi el gine després de l'abort em va dir que deixes una regla i ja podia tornar a buscar l'embaràs. Jo vaig preferir esperar uns mesos més per refer-me emocionalment.

[cindy]

cindy ho sento molt el que et va passar u tens un par perquè jo era incapaç de poder veure el meu bebe ja el vaig veure a la eco i no podia tornar a veure fora meu , no em veia amb cor.

A mi el gine m-ha dit que haig d'esperar dos , tres regles, i veure com surten les proves, em va ficar por al cos,amb lo de les proves
Tu dius que una i ja estas jo tinc unes ganes boges de tornar a ser mare de fet, ja les tenia feia gairebé un any i mig per problemes greus en la economia ho anava deixant, imagina't les ganes que tinc. Sempre he volgut tenir els fills que es portessin poc temps però la cosa va com va.

Jo també tenia que esperar dos regles... però mira... si algun dia et llegeixes els meus escrits veuràs que m'he passat dos anys fent-ho tot perfecte i la "mala sort" es va apoderar de nosaltres... i amb el meu marit vam decidir (així a lo loco) que si havia d'anar bé i aniria i sinó no... i aquí ens tens... vaig anar a recollir tots els resultats de les proves sapiguent que estava embarassada (una absoluta bogeria... però així és com va anar)... de fet vaig tenir una gine encantadora que ella estava convençuda (per com havien anat els altres dos embarassos) que les proves sortirien totes bé i quan després de confirmar-m'ho li vaig donar la noticia de l'embaràs, va fotre un crit d'alegria que la va sentir mig hospital... i ara molts gines em diuen que aquesta vegada que "ens ho hem passat tot una mica pel forro" és la bona ... jo no se que passarà... però el meu subconscient intenta pensar que aquesta vegada si... que ens ho mereixem...
No se guapa, això va com va... jo sóc una persona super organitzada i quan vaig veure el TE positiu aquesta última vegada no sabia si plorar o riure, tremolava tota jo... sabiem que no haviem fet cas de les indicacions (i jo no me saltat mai les normes... amb res...) així que pots imaginar com estava... en canvi el meu marit tenia claríssim que si ho feiem així funcionaria.
Jo cada dia els demano als meus dos angelets que cuidin al seu germanet i que siusplau facin tot el possible perquè al juliol el pugui abraçar.
Jo em vaig sorprendre de com vaig saber afrontar tot el procés... crec que vam ser molt valents i parlan-ne molt vam fer un dol prou ben fet per poder parlar de la nostra Carolina sense posar-nos a plorar, ens l'estimem molt, va estar amb nosaltres mig embaràs i la vam poder veure... és la nostra filla i sempre ens l'estimarem... i ens agrada creure que ella i l'altre peke que no va arribar ajudaran aquest petit perquè trobi el camí fins als braços dels seus papes...
ESpero que compartir-ho t'ajudi, la situació és duríssima però ja veuràs que tindràs un altre nen i nosaltres esperarem la gran noticia i la celebrarem amb tu.
Una abraçada molt gran

[gresca]

Cindy moltes gracies no saps quan m'ajuden les teves paraules.

Per cert, moltes felicitats pel teu embaras, segur tot va genial aquest cop. T'ho desitgo de tot cor.

[marianchu]

cindy, gresca, ganxet sou totes molt valentes, teniu totes la meva admiracio. Ja veureu com ben aviat tindreu els vostres fills amb vosaltres. Una abracada molt forta.

[dinser]

Gresca quin greu em sap pel que teniu que estar passant. Això són pedres al camí que no aconseguiran que compliu el vostre somni. Seràs mare un altre cop.

Cindy aquesta vegada és la bona.

molta sort guapes.

[mafi]

gresca fa temps que vaig llegir el teu post, i no sabia si escriure o no. T'entenc, entenc el mal pel que estàs passant, Jo a l'octubre del 2010 vaig haver de renunciar a lo que més volia en aquest món, al meu nen. En la eco morfologica li van veure una malformació que era incompatible amb la vida, 4 dies més tard em provocaven el part. Igual q tu jo tampoc vaig voler veure al meu petit, volia conservar el record de com me l'imaginava. Vaig esperar una regla i vaig tornar-ho a intentar (alguns metge em deien una regla, altres 2 i altres 3). Em vaig tornar a quedar embarassada a la primera. Tot l'embaràs ha estat un patiment, quan s'apropava el dia de les ecografies era horrorós, el dia de la morfologica només d'estirar-me a la camilla, abans de començar-la començar a plorar de terror pq no es tornés a repetir. Tot ha sortit bé i el 19 de juliol (un mes abans del que tocava) va neixer la meva nena. Me l'estimo més q res en aquest món però no pasa un sol dia en el q no pensi en el meu nen, en Guillem, no hi ha dia que el plori. He anat a psicòlegs i com ja te dic m'estimo la meva nena moltissim, però el mal pel meu nen no s'en va, una part de mi va morir amb el meu nen.

La vida segueix i hem de mirar endavant. Torna-ho a intentar quan et vegis amb forces, molts ànims guapa.

[Meri]

GRESCA sento molt la teva pèrdua! Jo el dia 21 de novembre vaig perdre al BIEL, estaba de 25 setmanes i per culpa d'una infecció em vaig posar de part. El meu fill va nèixer i va viure amb nosaltres 10 hores, jo no tenia forces per veure'l, però després dels metges que em van insistir molt a que ho fes, vaig poder estar una estoneta amb ell i tocar-li la maneta. És molt dur i ho estic superant, dia darrera dia, no tenim un altre remei de tirar endavant, al principi estas immersa amb un gran dolor i cada dia aquest dolor es fa més soportable. Espero dintre d'uns mesos, tenir anyorança per aquest fill que no vaig poder disfrutar però no dolor, el que segur que mai l'oblidaré i que algún dia em retrobaré amb ell per cuidar-lo, però espero que sigui dintre de molts i molts anys!!!

Volia explicar la meva història, així veuras que desgraciadament no estas sola i t'entenem perfectament.

Petons i ànims.

[ganxet]

Cindy, Gresca, Mafi, Meri,
Per desgràcia no estem soles, tot i que ningú ens en parla mai fins que ens passa...
Crec que és normal que durant el nou embaràs tinguem por, angoixa... i és clar que el nou fill no substituirà mai el primer. Cindy jo encara no he anat a la visita postquarentena ni a la dels resultats de l'autòpsia, etc. De fet encara no he tingut ni la regla. Però crec que has fet bé. Fins ara ho hem intentat fer tot perfecte i mira. Així que crec que hem de fer el que sentim, i sobretot no culpar-nos.
Un petonàs a totes