Hola.

[NURIUS]

Hola noies.
No sabia si escriure o no el meu missatge...però tal i com van les coses a casa meva les coses no van GENS bé...
Aquest cop no he perdut cap fill ( ja vaig passar el 2001 per la pèrdua de la meva filla als 5 mesos de gestació ). Aquest cop he perdut la meva parella i encara no sé perquè. No sé pq ens ha tingut que passar a nosaltres, no sé pq els meus fills s'han hagut de quedar sense pare,i, sobretot, no sé que fer a partir d'ara...tinc molt clar que la vida segueix i que la meva missió és fer als nostres fills el màxim de feliços,però no sé ni per on començar...

[Alehop]

Nurius, la veritat és que no sé què dir-te. Segurament res del que et digui ningú et farà passar el mal tràngol, ni la pena, ni l'angoixa...

L'únic que puc fer és enviar-te molts ànims i molta força per tu i els teus nens.

Una abraçada mooolt forta.

[Tutty29]

NURIUS, molts ànims en aquest moment tant dificil que estàs passant!!!Els teus fills et donaràn força per seguir endavant.
Una abraçada!!!

[neuetes]

Ostres, quin greu! T'acompanyo en el sentiment.
Et recomano que vagis amb algún grup de suport al dol, segur que si busques o preguntes a l'ajuntament d'on vius en podràn donar referències. Allà pots trobar persones que hagin passat per situacions semblants i professionals que et sàpiguin orientar, també perquè els teus fills puguin païr i canalitzar la pèrdua del seu pare. En situacions com aquestes qui més et pot entendre és qui ha viscut una pèrdua així i professionals especialitzats en el dol.
Molta sort!

[su392]

Ho sento molt! t'acompanyo amb el sentiment...

[mordor]

Em sap molt greu, jo em vaig quedar sense pare quan era petita però no et puc aconsellar perque crec que encara no ho he superat, m'he quedat a la etapa de la ira...

[mordor]

Com estàs Nurius? No se gaire què dir en aquests casos però volia donar-te ànims.

[yuyu]

Nurius cuca jo tambe t'acompanyo en el sentiment.....bufff no puc afegir gaire cosa mes, nomès que com tu has dit tens uns fills i per ells i nomès per ells, la vida segueix i has d'aconseguir que siguin feliços. una abraçada.

[Takita]

Nurius, t'acompanyo en el sentiment En aquests moments, no n'hi han paraules de consol, però com tu dius, has de fer l'impossible perquè els vostres fills siguin feliços i tu, carregar-te de força per a fer que sigui així.
Molts ànims

[llumer]

no crec que pogués trobar paraules de consol per aquesta perdua.
Nomes puc enviar-te desde aqui molta força per tu i pels teus fills. Anims.

[entrerius]

T'envio una abraçada i molta força per tirar endavant.
La força que necessites ben segur que te la donaran els teus fills cada dia. Procura no xuclar-la però, intenta trobar la teva.

[floreta26]

Nurius, fas be de compartir-ho. Espero de tot cor q entre totes les nostres paraules trobis una mica de consol. I, mes endavant, energia. Ben segur que els teus fills seran el motor q et motivaran aixecar-te cada dia, pero no t oblidis de tu. Cuida't, arregla't, surt, mou-te, parla amb gent (desconeguts si cal, q no sapiguen res de la teva historia i q tampoc nonecessitin saber-ho). Quan puguis, canvia d'aires, maten-te ocupada. Mica en mica el temps passara i veuras com t aniras curant, com tirareu endavant. Molta força! Tu pots.

[ahierro2]

Hola Nurius:

Primer de tot, ho sento moltissim... Uns dels nostres millors amics va morir el 16 d'agost d'una aturada cardiorespiratoria quan jugava a futbol amb el meu marit, la seva dona estava embarassada de 12 setmanes.... Ha estat i es un cop molt dur, sobretot ara q la seva petita ha nascut i ja te 3 mesos, ell va marxar sense saber el sexe del bebe.... A ella li ha anat molt be un grup d'ajuda, va començar amb el psicoleg i el grup d'ajuda, i el q millor li ha anat va ser el grup, ara q ja fa 9 mesos de tot aixo coemnçaran a desfer el grup, tot era gent q havia perdut la parella. El lloc on ella ha anat es diu AVES. Per internet segur q trobes mes informacio, anims i molts molts petons...

Anna

[Viniki]

Nurius, bonica sento moltissim el que t'ha passat. No tinc paraules, crec q en aquests moments poc et podem dir que et consoli, nomes q espero q trobis consol en els teus petits i la teva familia. El dol sera durissim pero no has de pensar que no ho superaras. Donat temps, pensa en les coses que t'agradaven fer abans i construeixte un somni, alguna cosa que et faci una mica d'ilusio i et mantingui ocupada, un nou projecte.
Busca consol en els amics, a vegades hi ha molts q ni tan sols sabem q estan alla. Un dia t'adonaras q poc a poc vas recuperant el somriure. I digans si hi jha alguna cosa q podem fer per a tu en aquest post. Una abracada molt forta.

[NURIUS]

Hola noies.
Moltes gràcies per les vostres paraules. Poc a poc ens anem adaptant a la nova realitat.Hi han dies molt durs i dies que realment crec que ens ensortirem. Tinc la sort de tenir grans persones al meu costat, tan a nivell de família com a nivell d'amics, però tot a així a vegades costa trobar el teu lloc...
Els nanos dintre el que cap ho porten bé, tot i que el gran...buufff, ja no sé quina part són els 14 anys ( fa tercer d'ESO i aquest és l'any on més havíem notat l'entrada a l'adolescència ),quina part el dolor emocional de la pèrdua i quina part l'agobio i el dolor que li provoca el fet de tenir el menisc trencat ( estem pendents d'operació amb les proves d'anestèsia ja fetes )...el cas és que costa molt que faci el que li toca...sobretot amb els estudis...suposo que el curs el treurà, però amb base a la llei del mínim esforç...
De moment encara no he anat a cap d'aquests grups que dieu, però no descarto fer-ho...poc a poc...