L'hem tornat a perdre
L'hem tornat a perdre
Hola noies,
us escric per compartir la nostra experiència. Fa tres anys vam tenir un abort espontani a les 5 setmanes i després vam aplaçar el tema de la maternitat per motius diversos. A principis d'any ens hi vam tornar a posar i ens vam quedar de seguida embarassats, però a les 9 setmanes li ha deixat de bategar el cor. La setmana passada ens van fer una eco i van dir que el cor li bategava poc a poc, que podia ser perquè era petit i immadur o perquè no anava prou bé. Dissabte al matí jo vaig sentir que havia deixat de tenir una coseta viva dins meu, i, efectivament, el dilluns vaig començar a tenir pèrdues i a urgències ens ho van confirmar.
De moment estic prou bé, massa bé, casi.... suposo que ja anirà sortint. Vaig sortir plorant de la consulta, però després em trobava tan malament amb la medicació per expulsar-ho tot que no podia sentir res, i avui sento alleujment per trobar-me millor... El meu company sí que està molt trist...
Ara a acabar de resoldre l'avort, i després ja veurem.
Les que heu patit 2 avortaments, ho heu tornat a intentare sense més? Heu anat pel privat per fer-vos alguna prova? No sabem gaire què fer, d'una banda no ens ve de gust fer-ne més problema del què és, però tampoc tenim ganes de passar per un tercer avortament si es pot evitar...
Moltes gràcies!
us escric per compartir la nostra experiència. Fa tres anys vam tenir un abort espontani a les 5 setmanes i després vam aplaçar el tema de la maternitat per motius diversos. A principis d'any ens hi vam tornar a posar i ens vam quedar de seguida embarassats, però a les 9 setmanes li ha deixat de bategar el cor. La setmana passada ens van fer una eco i van dir que el cor li bategava poc a poc, que podia ser perquè era petit i immadur o perquè no anava prou bé. Dissabte al matí jo vaig sentir que havia deixat de tenir una coseta viva dins meu, i, efectivament, el dilluns vaig començar a tenir pèrdues i a urgències ens ho van confirmar.
De moment estic prou bé, massa bé, casi.... suposo que ja anirà sortint. Vaig sortir plorant de la consulta, però després em trobava tan malament amb la medicació per expulsar-ho tot que no podia sentir res, i avui sento alleujment per trobar-me millor... El meu company sí que està molt trist...
Ara a acabar de resoldre l'avort, i després ja veurem.
Les que heu patit 2 avortaments, ho heu tornat a intentare sense més? Heu anat pel privat per fer-vos alguna prova? No sabem gaire què fer, d'una banda no ens ve de gust fer-ne més problema del què és, però tampoc tenim ganes de passar per un tercer avortament si es pot evitar...
Moltes gràcies!
Re: L'hem tornat a perdre
Hola Cabreta,
en primer lloc dir-te que sento moltíssim que estiguis passant per aquesta traumàtica experiència, és una vivència que no l'haurà de tenir ningú. És normal que estiguis bé ara, jo també ho vaig estar als primers dies, després la cosa es complica i ja no estàs tant bé, però se'n surt, al final del túnel hi ha la llum.
La meva experiència és haver passat tres avorts: 2 al 2008 i l'últim al gener d'aquest any. Després dels 2 avorts em vaig fer tot tipus de proves, per saber quin era el problema. El resultat: no hi havia problema, ves per on. Tot estava perfectament bé i ja podiem tornar a provar quan vulguessim. Per raons diverses la cosa es va aplaçar fins al 2011. Amb tota la por del món ens vam llençar a la piscina. Va acabar malament. A la setmana 6 es va aturar. Entre les setmanes 5-6 la cosa se'n va al garet. Hem tornat a fer més proves, pq tenia la mosca darrera l'orella, en un altre centre, per tenir dues opinions diferents i, tot està correcte, no tenim res que pugui ser causa dels avorts, molt alentador tot plegat. Per la propera ens han recomanat aspirina (adiro), progesterona i repòs, al menys fins la setmana 12. Ja tenim la llum verda però ho deixem pel juny per anar amb més calma, després dels exàmens que tenim.
El meu consell és que us ho feu mirar, pq potser hi ha una petita cosa que amb alguna medicació us pot ajudar i evitar passar pel trauma una tercera vegada. Crec que la inversió d'anar en un privat és una bona inversió. A nosaltres les proves ens entraven totes per ser d'una mútua. Jo t'aconsello que ho parleu amb algun professional i us donarà el camí a seguir. A mi em van dir que fins al tercer avort no es feia mirar res però jo no vaig voler arriscar, tot i així he tingut un tercer avort.
Intenta relaxar-te i no donar-hi moltes voltes, no serveix de res pensar pq no et va endavant, pq et passa a tu, pq la resta del món té fills sense problemes.... No ens hem de comparar amb ningú, simplement tenim algun "petit problema" que ens fa més llarga l'espera per aconseguir el nostre desig, però estigues ben tranquil·la que ho aconseguirem!! Molts ànims i no decaiguis en aquests dies tant tristos!! Una abraçada bén forta!.
P.D: passa't pel post "les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar" hi ha molt bon rotllo i t'ajudarem amb qualsevol dubte que tinguis i rallades vàries!
en primer lloc dir-te que sento moltíssim que estiguis passant per aquesta traumàtica experiència, és una vivència que no l'haurà de tenir ningú. És normal que estiguis bé ara, jo també ho vaig estar als primers dies, després la cosa es complica i ja no estàs tant bé, però se'n surt, al final del túnel hi ha la llum.
La meva experiència és haver passat tres avorts: 2 al 2008 i l'últim al gener d'aquest any. Després dels 2 avorts em vaig fer tot tipus de proves, per saber quin era el problema. El resultat: no hi havia problema, ves per on. Tot estava perfectament bé i ja podiem tornar a provar quan vulguessim. Per raons diverses la cosa es va aplaçar fins al 2011. Amb tota la por del món ens vam llençar a la piscina. Va acabar malament. A la setmana 6 es va aturar. Entre les setmanes 5-6 la cosa se'n va al garet. Hem tornat a fer més proves, pq tenia la mosca darrera l'orella, en un altre centre, per tenir dues opinions diferents i, tot està correcte, no tenim res que pugui ser causa dels avorts, molt alentador tot plegat. Per la propera ens han recomanat aspirina (adiro), progesterona i repòs, al menys fins la setmana 12. Ja tenim la llum verda però ho deixem pel juny per anar amb més calma, després dels exàmens que tenim.
El meu consell és que us ho feu mirar, pq potser hi ha una petita cosa que amb alguna medicació us pot ajudar i evitar passar pel trauma una tercera vegada. Crec que la inversió d'anar en un privat és una bona inversió. A nosaltres les proves ens entraven totes per ser d'una mútua. Jo t'aconsello que ho parleu amb algun professional i us donarà el camí a seguir. A mi em van dir que fins al tercer avort no es feia mirar res però jo no vaig voler arriscar, tot i així he tingut un tercer avort.
Intenta relaxar-te i no donar-hi moltes voltes, no serveix de res pensar pq no et va endavant, pq et passa a tu, pq la resta del món té fills sense problemes.... No ens hem de comparar amb ningú, simplement tenim algun "petit problema" que ens fa més llarga l'espera per aconseguir el nostre desig, però estigues ben tranquil·la que ho aconseguirem!! Molts ànims i no decaiguis en aquests dies tant tristos!! Una abraçada bén forta!.
P.D: passa't pel post "les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar" hi ha molt bon rotllo i t'ajudarem amb qualsevol dubte que tinguis i rallades vàries!
Re: L'hem tornat a perdre
Hola Cabreta, sento moltíssim el que estàs passant (ho he viscut en carn pròpia) i t'envio molts ànims i una abraçada.
En el meu cas, després de patir 2 avortaments espontanis a la setmana 6-7, el meu ginecòleg (privat) va decidir demanar tota una sèrie de proves (crec que a la SS només te les fan a partir del 3er avort). Les proves incloien anticossos lúpics, cardiolipina, unes proteïnes... també va demanar cariotip de mi el meu company per descartar incompatibilitats cromosòmiques.
la qüestió és que tots els valors van sortir normals. Com es veu que un gran nº d'avortaments espontanis es deu a problemes de microcirculació (es taponen els vasos que van a la placenta), el meu metge va optar, com a mesura preventiva, receptar-me que prengués una aspirina diària (aspirina infantil o Adiro) des d'abans del segúent embaràs i durant tot l'embaràs. Aquesta mesura sé que l'han seguida moltes dones. Doncs a mi em va funcionar, el següent embaràs va tirar endavant, però aquest tampoc va anar bé perque a l'ecografia de les 20 setmanes van detectar unes malformacions esquelètiques gravíssimes i incompatibles amb la vida (no tenia res a veure amb els anteriors avortaments ni amb l'aspirina), i malaradament vaig haver d'avortar.
Al cap d'un temps vaig tornar a quedar-me embarassada, i vaig reprendre el protocol de l'aspirina. Després, en una de les analítiques de l'embaràs em van sortir els valors proteïna S molt baixos, i el gine em va fer anar a un hematòleg, el qual va demanar algunes proves genètiques. Resulta que per raons genètiques tinc tendència a les trombosis i coàguls, i això pot produir avortaments espontanis. Per evitar-ho vaig estar punxant-me amb heparina (anticoagulant) tot l'embaràs, des del 3er mes. No té efectes adversos pel fetus doncs l'heparina no traspassa la placenta, però va ser un pal haver-me de posar injeccions cada dia. Però va valdre la pena, ara tinc una nena preciosa de 4 mesos!
Així que ànims, tu torna-ho a intentar, i si et poden fer les proves millor, així descartes coses. Les proves i analítiques si les has de pagar de la teva butxaca són cares, jo vaig anar per mútua. El meu company no té mútua, va haver de pagar el cariotip i li va costar uns 300€!
Comenta-li al teu metge això de l'aspirina.
Una abraçada molt forta, i ara cuida't. El primer de tot és passar el dol.
En el meu cas, després de patir 2 avortaments espontanis a la setmana 6-7, el meu ginecòleg (privat) va decidir demanar tota una sèrie de proves (crec que a la SS només te les fan a partir del 3er avort). Les proves incloien anticossos lúpics, cardiolipina, unes proteïnes... també va demanar cariotip de mi el meu company per descartar incompatibilitats cromosòmiques.
la qüestió és que tots els valors van sortir normals. Com es veu que un gran nº d'avortaments espontanis es deu a problemes de microcirculació (es taponen els vasos que van a la placenta), el meu metge va optar, com a mesura preventiva, receptar-me que prengués una aspirina diària (aspirina infantil o Adiro) des d'abans del segúent embaràs i durant tot l'embaràs. Aquesta mesura sé que l'han seguida moltes dones. Doncs a mi em va funcionar, el següent embaràs va tirar endavant, però aquest tampoc va anar bé perque a l'ecografia de les 20 setmanes van detectar unes malformacions esquelètiques gravíssimes i incompatibles amb la vida (no tenia res a veure amb els anteriors avortaments ni amb l'aspirina), i malaradament vaig haver d'avortar.
Al cap d'un temps vaig tornar a quedar-me embarassada, i vaig reprendre el protocol de l'aspirina. Després, en una de les analítiques de l'embaràs em van sortir els valors proteïna S molt baixos, i el gine em va fer anar a un hematòleg, el qual va demanar algunes proves genètiques. Resulta que per raons genètiques tinc tendència a les trombosis i coàguls, i això pot produir avortaments espontanis. Per evitar-ho vaig estar punxant-me amb heparina (anticoagulant) tot l'embaràs, des del 3er mes. No té efectes adversos pel fetus doncs l'heparina no traspassa la placenta, però va ser un pal haver-me de posar injeccions cada dia. Però va valdre la pena, ara tinc una nena preciosa de 4 mesos!
Així que ànims, tu torna-ho a intentar, i si et poden fer les proves millor, així descartes coses. Les proves i analítiques si les has de pagar de la teva butxaca són cares, jo vaig anar per mútua. El meu company no té mútua, va haver de pagar el cariotip i li va costar uns 300€!
Comenta-li al teu metge això de l'aspirina.
Una abraçada molt forta, i ara cuida't. El primer de tot és passar el dol.
Jardí de bons endreços http://canroldors.blogspot.com
Re: L'hem tornat a perdre
Hola maca, primer de tot dir-te que ho sento molt, hi ha un fil per les que hem passat per això dos cops seguits, i som mes del que sembla desgraciadament.
En el meu cas vaig patir un espontani a les 8 setmanes, el segon va ser al anar a la primera eco ja vam veure que no hi havia batec i vaig haver de passar per un legrat. La gine no ens va recomanar que fessim proves sino que provessim amb el tractament de aspirina+progesterona. Es un tractament empiric, o sigui que no esta demostrat en cap estudi, pero funciona.
A nosaltres ens va funcionar perfectament i a la tercera tenim un nen preciós.
Molta sort i anims!
En el meu cas vaig patir un espontani a les 8 setmanes, el segon va ser al anar a la primera eco ja vam veure que no hi havia batec i vaig haver de passar per un legrat. La gine no ens va recomanar que fessim proves sino que provessim amb el tractament de aspirina+progesterona. Es un tractament empiric, o sigui que no esta demostrat en cap estudi, pero funciona.
A nosaltres ens va funcionar perfectament i a la tercera tenim un nen preciós.
Molta sort i anims!
Re: L'hem tornat a perdre
Moltes gràcies lindeta, coquette i roser,
s'agraiex molt trobar les vostres paraules en aquests dies, i veure que, després de tot, les coses poden sortir bé. I que no estàs sola ni ets un "bitxo raro". Penso que totes plegades sou (i som) molt valentes!
Ahir em van donar la 2a dosi de misoprostol vaginal i crec que ja ho he expulsat tot, així que, amb una mica de sort no m'hauran de fer legrat. I millor que estigui tot resolt. Ahir al matí quan vaig veure que encara tenia el sac i el mini petit/a sense vida amb mi.... se'm trencava el cor!
M'ha servit molt llegir les vostres experiències. Ara tenim clar que pagarem alguna consulta o proves privades, o intentar algun tractament d'aquests que comenteu (Aspirina, progesterona....) abans de tornar-ho a intentar. Crec que està bé, encara que sigui psicològicament, canviar alguna cosa abans de tornar-nos-hi a posar! Però com deia la coquette, penso que el primer és passar tranquil·lament el dol i recuperar-me físicament d'aquests dies esgotadors.
Aquest cap de setmana farem alguna mena de despedida simbòlica.
Una abraçada ben forta!! Passaré pels posts que dieu!!
s'agraiex molt trobar les vostres paraules en aquests dies, i veure que, després de tot, les coses poden sortir bé. I que no estàs sola ni ets un "bitxo raro". Penso que totes plegades sou (i som) molt valentes!
Ahir em van donar la 2a dosi de misoprostol vaginal i crec que ja ho he expulsat tot, així que, amb una mica de sort no m'hauran de fer legrat. I millor que estigui tot resolt. Ahir al matí quan vaig veure que encara tenia el sac i el mini petit/a sense vida amb mi.... se'm trencava el cor!
M'ha servit molt llegir les vostres experiències. Ara tenim clar que pagarem alguna consulta o proves privades, o intentar algun tractament d'aquests que comenteu (Aspirina, progesterona....) abans de tornar-ho a intentar. Crec que està bé, encara que sigui psicològicament, canviar alguna cosa abans de tornar-nos-hi a posar! Però com deia la coquette, penso que el primer és passar tranquil·lament el dol i recuperar-me físicament d'aquests dies esgotadors.
Aquest cap de setmana farem alguna mena de despedida simbòlica.
Una abraçada ben forta!! Passaré pels posts que dieu!!
Re: L'hem tornat a perdre
Aqui estem pel que calgui maca! 
Lo del misostropol es dur, buf, a mi em van donar una dosi a la nit i al dia següent em van fer un legrat i aixi vaig fer net, el misostropol tela, deu n'hi do, pero el legrat la veritat que no va ser res de l'altre mon i com et deixen grogui... Peró prèviament havíem esperat dues setmanes a veure si l'expulsava naturalment i això si que va ser horrible, t'entenc perfectament.
Com tu dius, ara a descansar una mica i quan us vingui de gust doncs a tornar-ho a provar. Nosaltres vam fer els 2 mesos que recomanen de descans i a la primera ens vam quedar (jo no les tenia totes perque ho havia passat tan malament...) No t'enganyaré, acollonida. La doctora em va dir que sobretot quan notes el primer símptoma la truques i em va donar el nom de la progesterona i l'aspirina per prendre tan aviat com fos possible. Peró no es un tractament preventiu sino per ajudar a conservar l'embrió quan ja hi estas.
Com tu dius, ves a alguna visita privada i a veure que et diuen.
Una abraçada i anims!
Lo del misostropol es dur, buf, a mi em van donar una dosi a la nit i al dia següent em van fer un legrat i aixi vaig fer net, el misostropol tela, deu n'hi do, pero el legrat la veritat que no va ser res de l'altre mon i com et deixen grogui... Peró prèviament havíem esperat dues setmanes a veure si l'expulsava naturalment i això si que va ser horrible, t'entenc perfectament.Com tu dius, ara a descansar una mica i quan us vingui de gust doncs a tornar-ho a provar. Nosaltres vam fer els 2 mesos que recomanen de descans i a la primera ens vam quedar (jo no les tenia totes perque ho havia passat tan malament...) No t'enganyaré, acollonida. La doctora em va dir que sobretot quan notes el primer símptoma la truques i em va donar el nom de la progesterona i l'aspirina per prendre tan aviat com fos possible. Peró no es un tractament preventiu sino per ajudar a conservar l'embrió quan ja hi estas.
Com tu dius, ves a alguna visita privada i a veure que et diuen.
Una abraçada i anims!
Re: L'hem tornat a perdre
Cabreta, ànims i endavant, has de recuperar-te i tornar a començar. El temps que decidiu serà el correcte i el més convenient per a vosaltres dos. Jo començaré en breu la nova cerca, espero que vagi bé.
Et desitjo el millor i que tinguis moltíssima sort la propera vegada!, ens en sortirem!!. Pel que et convigui estem aquí!
Et desitjo el millor i que tinguis moltíssima sort la propera vegada!, ens en sortirem!!. Pel que et convigui estem aquí!
Re: L'hem tornat a perdre
Hola!
He seguit aquest post i m'he quedat corpresa de la vostra fortalesa i l'energia que despreneu, tot i les experiències que sembla que capriciosament vulguin pessigar-nos més en el mal que ja hem patit algun cop. Crec que l'experiència de la Coquette, que gaudeix feliç de la companyia de la seva filla, és ben emblemàtica. Jo la tindré molt amb compte, ja que he viscut una experiència molt molt similar a la seva i ara encara m'estic recuperant de la segona pèrdua. Felicitats, Coquette!
Cabreta, Lindeta i Roser, ànims i a continuar així! Un cop, em van explicar que, com a mamífer, el cos de la dona no està preparat per dur un embaràs, que hauríem d'anar de quatre potes per a que fos perfecte, i per això l'avortament és molt habitual en els embarassos dels éssers humans, que cada avortament és un preparatiu més en el cos per al(s) embaràs(sos) futurs.
Molta força!!
He seguit aquest post i m'he quedat corpresa de la vostra fortalesa i l'energia que despreneu, tot i les experiències que sembla que capriciosament vulguin pessigar-nos més en el mal que ja hem patit algun cop. Crec que l'experiència de la Coquette, que gaudeix feliç de la companyia de la seva filla, és ben emblemàtica. Jo la tindré molt amb compte, ja que he viscut una experiència molt molt similar a la seva i ara encara m'estic recuperant de la segona pèrdua. Felicitats, Coquette!
Cabreta, Lindeta i Roser, ànims i a continuar així! Un cop, em van explicar que, com a mamífer, el cos de la dona no està preparat per dur un embaràs, que hauríem d'anar de quatre potes per a que fos perfecte, i per això l'avortament és molt habitual en els embarassos dels éssers humans, que cada avortament és un preparatiu més en el cos per al(s) embaràs(sos) futurs.
Molta força!!
Re: L'hem tornat a perdre
Cabreta quin greu, molts ànims reina!
Jo també ho he patit en carn propia. L'embaràs d'en Pol va anar de conya, em vaig quedar embarassada al cercer cicle de búsqueda, cap tipus de complicació i jo em vaig trobar força bé durant tot l'embaràs (amb mareigos i nauseas al començament però el santcariban em va anar de conya)
Quan en Pol va fer un any ens hi vam tornar a posar i em vaig quedar al primer mes de buscar. Tota una sorpresa i un bon en surt ja que no m'ho esperava però molt ilusionats. A la primera revisió cap a la setmana 6 el cor no li bategava. Vam esperar una setmana i com que no el perdia em van fer un legrat.
Després dels mesos recomanats d'espera ens hi vam tornar a posar i en dos cicles, diana una altre vegada. Tot i les pors inicials ens ho vam agafar amb moltes ganes i també a la primera visita, aquest cop a la setmana 7-8 també vam veure que no anava bé. I com que es va veure a la eco que feia cuasi una setmana que s'havia parat, dos o tres dies després em van fer un altre legrat.
I després de passar el temps de repòs de rigor, ens hi vam tornar a posar amb totes les pors del món i ja estic de 16setmanes. No ha estat fàcil, ja que a la setmana 6 vaig tenir pèrdues (mai abans n'havia tingut) i he estat de repòs cuasi dos mesos amb progesterona. Però ara sembla que tot va bé.
Abans d'aquest últim embaràs, em vaig fer una revisió completa (eco, anànlisis de sang i citologia) i tot va sortir bé. El meu gine em va dir que es considera que dos abortaments alterns o 5 de consecutis està dins la normalitat i que de normal no es fan probes abans, però com amb tot en aquest món, cada metge fa servir els seus protocols, ell sempre m'ha dit que es selecció natural. Jo et diria que et deixis aconsellar per el teu metge si hi confies plenament i sino busca'n un que et dongui aquesta confiança i feu el que ell i vosaltres cregueu. I per sobre de tot feu el que vosaltes cregueu que heu de fer, descansar un temps, tornar-ho a probar, perque no es un camí fàcil. Jo no estic gaudint de l'embaràs al 100% per la por que passi algo, i estic aprenent a conviure-hi. Però amb tot, està valent la pena tot el que estem fent. Esperem i desitjem que tot vagi bé, però sino, llavors ja pendrem les desicions que creguem oportunes.
Motla sort facis el que facis.
Jo també ho he patit en carn propia. L'embaràs d'en Pol va anar de conya, em vaig quedar embarassada al cercer cicle de búsqueda, cap tipus de complicació i jo em vaig trobar força bé durant tot l'embaràs (amb mareigos i nauseas al començament però el santcariban em va anar de conya)
Quan en Pol va fer un any ens hi vam tornar a posar i em vaig quedar al primer mes de buscar. Tota una sorpresa i un bon en surt ja que no m'ho esperava però molt ilusionats. A la primera revisió cap a la setmana 6 el cor no li bategava. Vam esperar una setmana i com que no el perdia em van fer un legrat.
Després dels mesos recomanats d'espera ens hi vam tornar a posar i en dos cicles, diana una altre vegada. Tot i les pors inicials ens ho vam agafar amb moltes ganes i també a la primera visita, aquest cop a la setmana 7-8 també vam veure que no anava bé. I com que es va veure a la eco que feia cuasi una setmana que s'havia parat, dos o tres dies després em van fer un altre legrat.
I després de passar el temps de repòs de rigor, ens hi vam tornar a posar amb totes les pors del món i ja estic de 16setmanes. No ha estat fàcil, ja que a la setmana 6 vaig tenir pèrdues (mai abans n'havia tingut) i he estat de repòs cuasi dos mesos amb progesterona. Però ara sembla que tot va bé.
Abans d'aquest últim embaràs, em vaig fer una revisió completa (eco, anànlisis de sang i citologia) i tot va sortir bé. El meu gine em va dir que es considera que dos abortaments alterns o 5 de consecutis està dins la normalitat i que de normal no es fan probes abans, però com amb tot en aquest món, cada metge fa servir els seus protocols, ell sempre m'ha dit que es selecció natural. Jo et diria que et deixis aconsellar per el teu metge si hi confies plenament i sino busca'n un que et dongui aquesta confiança i feu el que ell i vosaltres cregueu. I per sobre de tot feu el que vosaltes cregueu que heu de fer, descansar un temps, tornar-ho a probar, perque no es un camí fàcil. Jo no estic gaudint de l'embaràs al 100% per la por que passi algo, i estic aprenent a conviure-hi. Però amb tot, està valent la pena tot el que estem fent. Esperem i desitjem que tot vagi bé, però sino, llavors ja pendrem les desicions que creguem oportunes.
Motla sort facis el que facis.
El post d'en POL: viewtopic.php?f=50&t=13495" onclick="window.open(this.href);return false;
El post d'en Jan: viewtopic.php?f=115&t=32447" onclick="window.open(this.href);return false;
Re: L'hem tornat a perdre
Cabreta
Sento moltíssim que hagis patit aquesta pèrdua. És molt dur, bé que ho se, jo ja porto tres avortaments, el primer el desembre de 2009 estava de 8 setmanes, fruit d'embaràs natural; el segon el setembre passat, de 10 setmanes, fruit d'inseminació i el tercer fa uns dies, només estava de 5 setmanetes, era de FIV. A mi em costa quedar-m'hi i quan ho aconsegueixo, el perdo. Ja veus que tinc el "pack" complet, jo. A mi, per cert, ni la progesterona, ni l'adiro ni el repós em van servir. Quan un embaràs no va bé, no hi ha RES que aturi l'avortament. Em vaig fer proves de coagulació, immunologia, cariotips tots dos... després del segon avortament i tot estava correcte. Però aquest tercer embaràs també ha anat malament. Ara ens estan fent més proves, i em posaré la setmana vinent la vacuna dels anticossos antipaternals, que és l'única prova que, m'ha sortit alterada. Se que és una vacuna molt controvertida, però em dóna igual, vull provar tot el que estigui a les nostres mans abans de tornar a la cerca d'un altre embaràs.
No sóc la més indicada per donar-te ànims en aquests moments, i se que res del que et digui pot consolar-te de la teva pèrdua, només puc dir-te que entenc la teva tristor i també les teves pors. Totes les he hem patit avortaments ens preguntem per què em passa això a mi o què és el que tinc. Ens culpabilitzem, ens enrabiem, ens preguntem què ens passa.
Si vols el meu consell, busca respostes. No et quedis amb el que diuen els metges de que és "mala sort". Un avortament pot ser mala sort, dos, ho dubto. El que és cert és que en molts casos no es troba la raó, però que no es trobi una raó no vol dir que no existeixi.
Com et va comentar la Lindeta, si et ve de gust passa't pel post de "Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar". Et trobaràs un ambient molt maco i entre totes ens animem, riem, plorem i fem el que faci falta per pujar-nos els ànims unes a les altres.
Cuïda't molt
Sento moltíssim que hagis patit aquesta pèrdua. És molt dur, bé que ho se, jo ja porto tres avortaments, el primer el desembre de 2009 estava de 8 setmanes, fruit d'embaràs natural; el segon el setembre passat, de 10 setmanes, fruit d'inseminació i el tercer fa uns dies, només estava de 5 setmanetes, era de FIV. A mi em costa quedar-m'hi i quan ho aconsegueixo, el perdo. Ja veus que tinc el "pack" complet, jo. A mi, per cert, ni la progesterona, ni l'adiro ni el repós em van servir. Quan un embaràs no va bé, no hi ha RES que aturi l'avortament. Em vaig fer proves de coagulació, immunologia, cariotips tots dos... després del segon avortament i tot estava correcte. Però aquest tercer embaràs també ha anat malament. Ara ens estan fent més proves, i em posaré la setmana vinent la vacuna dels anticossos antipaternals, que és l'única prova que, m'ha sortit alterada. Se que és una vacuna molt controvertida, però em dóna igual, vull provar tot el que estigui a les nostres mans abans de tornar a la cerca d'un altre embaràs.
No sóc la més indicada per donar-te ànims en aquests moments, i se que res del que et digui pot consolar-te de la teva pèrdua, només puc dir-te que entenc la teva tristor i també les teves pors. Totes les he hem patit avortaments ens preguntem per què em passa això a mi o què és el que tinc. Ens culpabilitzem, ens enrabiem, ens preguntem què ens passa.
Si vols el meu consell, busca respostes. No et quedis amb el que diuen els metges de que és "mala sort". Un avortament pot ser mala sort, dos, ho dubto. El que és cert és que en molts casos no es troba la raó, però que no es trobi una raó no vol dir que no existeixi.
Com et va comentar la Lindeta, si et ve de gust passa't pel post de "Les que hem patit un abort i ho volem tornar a intentar". Et trobaràs un ambient molt maco i entre totes ens animem, riem, plorem i fem el que faci falta per pujar-nos els ànims unes a les altres.
Cuïda't molt
Re: L'hem tornat a perdre
Moltes gràcies a totes noies!! Vosaltres sí que ho enteneu!!! (a molta gent de fora li sóna a xino, tot això 
finalment vam aconseguir que ens donéssin hora al ginecòleg per la Seg. Social, i ens faran les proves de rigor. També m'ha comentat que pel proper embaràs em donaran l'Adiro i la progesterona.... tot i que ara mateix encara no vull ni tornar a pensar en cap embaràs, la veritat! Avui he anat a una prova de selecció i els últims dies he estat molt enfeinada preparant-ho, avui he parat... i noto que encara estic Xof.... Sort que ha tornat a sortir el sol!
Cayena, molts ànims. I ja m'he passat pel post (a veure si després escric, també!)
Glorieta, moooolta sort amb l'embaràs!!!! Tot i les pors, intenta disfrutar-lo al màxim, i molts ànims amb el repòs (la meva germana hi va estar 4 mesos en dos embarassos i ha de ser dur, dur!!!!)
Potaketa, gràcies per compartir els teus coneixements sobre els mamífers I pels ànims!
Una abraçada!
finalment vam aconseguir que ens donéssin hora al ginecòleg per la Seg. Social, i ens faran les proves de rigor. També m'ha comentat que pel proper embaràs em donaran l'Adiro i la progesterona.... tot i que ara mateix encara no vull ni tornar a pensar en cap embaràs, la veritat! Avui he anat a una prova de selecció i els últims dies he estat molt enfeinada preparant-ho, avui he parat... i noto que encara estic Xof.... Sort que ha tornat a sortir el sol!
Cayena, molts ànims. I ja m'he passat pel post (a veure si després escric, també!)
Glorieta, moooolta sort amb l'embaràs!!!! Tot i les pors, intenta disfrutar-lo al màxim, i molts ànims amb el repòs (la meva germana hi va estar 4 mesos en dos embarassos i ha de ser dur, dur!!!!)
Potaketa, gràcies per compartir els teus coneixements sobre els mamífers
I pels ànims! Una abraçada!
Re: L'hem tornat a perdre
Hola noies,
Doncs jo fa 14 dies patir el 4 avortament, les proves que hem fet han sortit be. La próxima regla ho tornare a intentar, tot i que encara no se si pel natural o no...
Doncs jo fa 14 dies patir el 4 avortament, les proves que hem fet han sortit be. La próxima regla ho tornare a intentar, tot i que encara no se si pel natural o no...
Re: L'hem tornat a perdre
Hola Laura777,
en primer lloc dir-te que em sap molt greu el que estàs passant, si 1 ja costa de païr 4 ha de ser duríssim... Guapa, no et diuen res? no prens res? cap tractament? ni adiro, ni heparina, ni progesterona???
Vinga reina, animat i desfoga't tot el que vulguis. Al post "les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar" et podem ajudar molt, t'animo a que hi donis una volta i hi participis!
Un petonàs immens i molta força per continuar la costosa cerca!
Una abraçada guapa!
en primer lloc dir-te que em sap molt greu el que estàs passant, si 1 ja costa de païr 4 ha de ser duríssim... Guapa, no et diuen res? no prens res? cap tractament? ni adiro, ni heparina, ni progesterona???
Vinga reina, animat i desfoga't tot el que vulguis. Al post "les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar" et podem ajudar molt, t'animo a que hi donis una volta i hi participis!
Un petonàs immens i molta força per continuar la costosa cerca!
Una abraçada guapa!
Re: L'hem tornat a perdre
Hola a totes,
Fa temps que segueixo el fòrum però fins ara no m’havia animat a escriure. M’he vist reflectida en les vostres experiències i m’han ajudat a no sentir-me com un ‘bitxo raro’ (fins que no comences a explicar que has tingut un avort sembla que no li hagi passat a ningú més del món).
Em vaig quedar embarassada a l’octubre passat i el mes de novembre, quan estava de 7 setmanes, vaig començar a tenir pèrdues de forma fulminant i no va haver temps de fer res. Va ser estrany perquè encara no havia acabat d’assimilar el resultat del TE (no vaig ser a temps ni de fer-me la primera eco). L’única cosa positiva va ser que vaig fer net i no em va caldre raspat.
El mes de gener la ginecòloga ens va donar llum verda per tornar-ho a intentar i vam trigar 4 mesos a tornar a fer diana (ens va costar una mica més que el primer cop). Em vaig anar a fer la primera eco a les 7 setmanes feta un flam, com si pressentís que alguna cosa no rutllava. D’entrada la gine va dir que era un altre avort perquè tenia un hematoma molt gran a l’úter que tapava el sac, però de sobte es va començar a sentir un batec feble. La gine em va recomanar que fes repòs per mirar de tirar-ho endavant, però la seva cara era un poema, no em donava massa seguretat.
Vaig tornar a les 9 setmanes: l’hematoma s’havia absorbit i el ‘cigru’ havia crescut, però el cor ja no bategava (jo no li havia dit al meu company perquè no em tractés de ‘neures’ però em va passar com a la Cabreta8, uns dies abans de l’eco em va semblar que havia deixat de tenir una cosa viva dins meu).
El pitjor va ser llavors: el meu cos no s’havia enterat que l’embrió ja era mort, els pits continuaven inflats i fent-me mal passats 10 dies. Al final em van haver de donar el misoprostol per expulsar-lo, que sí va fer reaccionar el meu cos, provocant-me força dolor i una regla de 3 setmanes.
Ara estic pendent de fer-me una eco de control, per veure que tot ha quedat net i no hi ha cap problema. La gine m’ha suggerit que comenci a fer-me algunes proves: coagulació, hormones i cariotip. Potser ho recomana per la meva edat, ja que fins al 3er avortament consideren que és normal (té nassos haver de passar 3 vegades per això sense que et mirin res!)
La veritat és que aquest segon avortament ha estat un pal, sobretot perquè ja havia vist l’eco amb el batec (no com el primer cop): ara no paro de menjar-me el cap i pensar en els motius i tinc por de tornar-ho a provar i fracassar. Per postres, vaig anar a visita de la llevadora i em va aconsellar que no tingués pressa, que els ginecòlegs tenen tendència a fer-t’ho provar massa d’hora, que el cos potser ja està refet, però que el cap necessita més temps, que s’ha de passar el dol
Què en penseu vosaltres? El temps també va en contra i ningú m’assegura que quan ens hi tornem a posar, quedem embarassats a la primera...
Jo intento ser positiva i pensar que no em tornarà a passar. En aquests mesos d’espera se m’ha acudit provar d’anar a classes de Dansa Oriental, he sentit a dir que és una bona teràpia física i mental perquè estimula el bon funcionament dels òrgans sexuals, millora la circulació i el flux sanguini en l'àrea pèlvica i alguns metges la recomanen en cas de dolors menstruals, així com per quedar embarassada, com a gimnàstica prenatal i per tenir una bona recuperació post-part. I el més important: diuen que redueix l’estrès i l’ansietat, aixeca l’ànim, relaxa, allibera tensions emocionals i físiques, reforça l´autoconfiança i l’autoestima. I això és el que ens cal ara a totes, no us sembla? Algú ha provat de fer-ne o n’ha sentit a parlar?
Bueno, us deixo ja que ja us he fotut el ‘rotllo’
Gràcies a totes per compartir les vostres experiències, m’heu ajudat tots aquests mesos!
Fa temps que segueixo el fòrum però fins ara no m’havia animat a escriure. M’he vist reflectida en les vostres experiències i m’han ajudat a no sentir-me com un ‘bitxo raro’ (fins que no comences a explicar que has tingut un avort sembla que no li hagi passat a ningú més del món).
Em vaig quedar embarassada a l’octubre passat i el mes de novembre, quan estava de 7 setmanes, vaig començar a tenir pèrdues de forma fulminant i no va haver temps de fer res. Va ser estrany perquè encara no havia acabat d’assimilar el resultat del TE (no vaig ser a temps ni de fer-me la primera eco). L’única cosa positiva va ser que vaig fer net i no em va caldre raspat.
El mes de gener la ginecòloga ens va donar llum verda per tornar-ho a intentar i vam trigar 4 mesos a tornar a fer diana (ens va costar una mica més que el primer cop). Em vaig anar a fer la primera eco a les 7 setmanes feta un flam, com si pressentís que alguna cosa no rutllava. D’entrada la gine va dir que era un altre avort perquè tenia un hematoma molt gran a l’úter que tapava el sac, però de sobte es va començar a sentir un batec feble. La gine em va recomanar que fes repòs per mirar de tirar-ho endavant, però la seva cara era un poema, no em donava massa seguretat.
Vaig tornar a les 9 setmanes: l’hematoma s’havia absorbit i el ‘cigru’ havia crescut, però el cor ja no bategava (jo no li havia dit al meu company perquè no em tractés de ‘neures’ però em va passar com a la Cabreta8, uns dies abans de l’eco em va semblar que havia deixat de tenir una cosa viva dins meu).
El pitjor va ser llavors: el meu cos no s’havia enterat que l’embrió ja era mort, els pits continuaven inflats i fent-me mal passats 10 dies. Al final em van haver de donar el misoprostol per expulsar-lo, que sí va fer reaccionar el meu cos, provocant-me força dolor i una regla de 3 setmanes.
Ara estic pendent de fer-me una eco de control, per veure que tot ha quedat net i no hi ha cap problema. La gine m’ha suggerit que comenci a fer-me algunes proves: coagulació, hormones i cariotip. Potser ho recomana per la meva edat, ja que fins al 3er avortament consideren que és normal (té nassos haver de passar 3 vegades per això sense que et mirin res!)
La veritat és que aquest segon avortament ha estat un pal, sobretot perquè ja havia vist l’eco amb el batec (no com el primer cop): ara no paro de menjar-me el cap i pensar en els motius i tinc por de tornar-ho a provar i fracassar. Per postres, vaig anar a visita de la llevadora i em va aconsellar que no tingués pressa, que els ginecòlegs tenen tendència a fer-t’ho provar massa d’hora, que el cos potser ja està refet, però que el cap necessita més temps, que s’ha de passar el dol
Què en penseu vosaltres? El temps també va en contra i ningú m’assegura que quan ens hi tornem a posar, quedem embarassats a la primera...
Jo intento ser positiva i pensar que no em tornarà a passar. En aquests mesos d’espera se m’ha acudit provar d’anar a classes de Dansa Oriental, he sentit a dir que és una bona teràpia física i mental perquè estimula el bon funcionament dels òrgans sexuals, millora la circulació i el flux sanguini en l'àrea pèlvica i alguns metges la recomanen en cas de dolors menstruals, així com per quedar embarassada, com a gimnàstica prenatal i per tenir una bona recuperació post-part. I el més important: diuen que redueix l’estrès i l’ansietat, aixeca l’ànim, relaxa, allibera tensions emocionals i físiques, reforça l´autoconfiança i l’autoestima. I això és el que ens cal ara a totes, no us sembla? Algú ha provat de fer-ne o n’ha sentit a parlar?
Bueno, us deixo ja que ja us he fotut el ‘rotllo’
Gràcies a totes per compartir les vostres experiències, m’heu ajudat tots aquests mesos!
Set '11: inici cerca (jo 36,ell 44)
Oct '11: embaràs + avort espontani set. 7
Maig '12: 2on embaràs amb hematoma placenta aturat set. 9
Resultats proves: jo mutació heterozigota c677t gen MTHFR i trompa D obstruïda. Ell astenoteratozoospermia.
Des '13: FIV+DGP (ICSI). negativa
Maig '14: FIV+DGP (IMSI) positiva
Gener '15:ja tenim els nostres bessonets!
Oct '11: embaràs + avort espontani set. 7
Maig '12: 2on embaràs amb hematoma placenta aturat set. 9
Resultats proves: jo mutació heterozigota c677t gen MTHFR i trompa D obstruïda. Ell astenoteratozoospermia.
Des '13: FIV+DGP (ICSI). negativa
Maig '14: FIV+DGP (IMSI) positiva
Gener '15:ja tenim els nostres bessonets!
-
Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2145
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: L'hem tornat a perdre
Hola Karen6,
jo crec que ningú pot decidir per tu (potser ni la teva parella) quan estaràs preparada per tornar-ho a provar. Quan et donin el resultat de les proves i et diguin que ja està tot net, escolta't i decideix.
Jo? A mi em toca que em donguin l'alta al setembre després d'un any de control degut a un avortament amb "mola completa", i és el que crec que faré.
Una abraçada,
Anna Maria
jo crec que ningú pot decidir per tu (potser ni la teva parella) quan estaràs preparada per tornar-ho a provar. Quan et donin el resultat de les proves i et diguin que ja està tot net, escolta't i decideix.
Jo? A mi em toca que em donguin l'alta al setembre després d'un any de control degut a un avortament amb "mola completa", i és el que crec que faré.
Una abraçada,
Anna Maria
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |