Perdua d'un bessó a les 38 setmanes

[mestral]

Hola noies,

obro aquest post perque m'ha semblat que no n'hi havia cap més al respecte.

Fa un mes vaig ser mare de dos nens preciosos, un que per fortuna esta sa i va creixent, i altre que per desgracia se'm va morir dins la panxa.

Tinc sentiments barrejats, per una part estic molt contenta pel nen que tinc i de ser mare per fi, per l'altra estic profundament trista pel nen que he perdut.

Em sento molt incompresa per la gent: alguns em feliciten pel meu fill, obviant qualsevol comentari pel nen que he perdut, com si no hagués existit!...altres m'han arribat a dir 'bueno, es igual, ja tens a l'altre', com si una persona pogués substituir a una altra...com si un fill pogués substituir a un altre fill!

Era un embaras molt desitjat, després d'anys buscant i de passar per reproduccio assistida, estavem contentissims d'esperar bessonada. Alhora voliem ser prudents...ens havia costat tant que tenia por que alguna cosa no anés bé...així que vam trigar força a començar a preparar les cosetes pels nens..La veritat és que tanta prudencia no em va servir de gaire, pq quan va arribar el cop dur ja estava de 38 setmanes i ja no m'ho esperava...tres dies abans havia tingut un control on em van dir que tot estava perfecte.

No hi ha dia que no pensi en el meu nen perdut, sovint em cauen les llagrimes en moments inesperats: quan em quedo sola un moment, o quan miro al meu fill i penso que ha perdut un germanet, quan rememoro la ilusio de l'embaras doble, o quan em creuo pel carrer amb un cotxet de bessons...etc. Alhora miro d'esforçar-me per donar-li el millor de mi mateixa al meu fill i que no noti de cap manera que la seva mare no esta bé.

M'agradaria saber si hi ha algú que hagi viscut la mateixa situació que jo per intercanviar experiencies.

Petons per totes, gracies per donar-me l'oportunitat d'escriure aixo, i anims, pq segur que moltes de les que esteu per aqui heu rebut algun cop dur i, com jo, encara mireu de refer-vos.

[muc]

Mestral, bonica, em sap molt de greu la teva pèrdua. Alhora, felicitats!

No crec que pugui acabar d'imaginar-me què estàs passant, però només et diria que intentis no patir pel què pensa o diu la gent (que pot fer molt mal) i permetis que el dol surti tal i com hagi de sortir. Suposo que les sensacions que tens deuen ser molt contradictòries. Jo provaria de deixar sortir els sentiments, siguin quins siguin, i apareixin quan apareixin. De la mateixa manera que va bé gaudir de les estones de felicitat, crec que també és important no dissimular el dol, no fer veure que no t'afecta, ja que si no, aquestes coses acostumen a acabar sortint més endavant magnificades. És almenys la meva experiencia. He tingut dos avortaments, al primer vaig patir molt (i no sé ben bé perquè ho escric en passat); al segon vaig voler fer veure que ho superava molt ràpid, i en el meu cas, va acabar sent pitjor. Un bon dia vaig estallar i va sortir tot el que portava guardant feia mesos.

Una abraçada molt forta i riu, plora, crida, desfoga't i fes tot allò que et demani el cos, i si et cal res, ja saps on som. Ah! i a la gent, que la bombin.

[Penny]

Ufff mestral!! m'he quedat de pedra!!
ho sento moltíssim, moltíssim :,(

Jo estava embarassada de trigèmins (també d'una FIV, no sé si em recordes) i era un embaràs de tan risc per tots tres nens que vaig avortar-ne voluntàriament dos :,(

Entenc perfectament aquest sentiment que tens: d'una banda estàs destrossada pel nen que has perdut però, de l'altra, no pots fer el dol com caldria perquè tens un altre nen que et necessita i pel qual (se suposa que) has d'estar contenta. I els comentaris de la gent... jo també m'he trobat que em diuen que aquest fillet que em queda m'ajudarà a superar la pèrdua. I una mer..!!! CAP fill pot substituir-ne un altre, cap.. per molt que l'estimis, el buit que et deixa el bebè perdut no es pot arribar a omplir mai.

Pel que fa al dolor que sents quan veus cotxets de bessons.. doncs et comprenc totalment, a mi també em passa. No suporto ni tan sols llegir els títols dels posts de bessons aquí al SP :,( ni tampoc llegir els posts del subfòrum de RA i veure les noies que es van quedant embarassades de bessons. És un mal molt intens, una punyalada ben dins del cor.

També t'he de dir que és cert el tòpic de que el temps ho va curant tot.. o si més no, apaivagant, esmorteint el dolor. Però un dol no es passa d'un dia per l'altre, així que no tinguis cap pressa ni permetis que la gent et pressioni. Plora el que hagis de plorar.

T'envio tots els meus ànims, tota la meva comprensió, i si puc ajudar-te en res només cal que ho diguis.

Una abraçada molt forta

[Elidé]

Hola Mestral, et felicito per la teva maternitat i alhora et dono el condol per la pèrdua del germanet...
Entenc molt bé el que sents perquè jo també ho he viscut (i ho visc encara), l'única diferència és que el meu fill va néixer amb 23+5 setmanes de gestació i va morir al cap de 7 dies. En aquells moments no vam poder "recrear-nos" en el dol, tenia una germaneta que lluitava per sobreviure a la incubadora, i al cap dels mesos ja ningú no en parlava... M'adono que vaig posar-hi una mena de tap que de tant en tant encara surt, fa dos dies em vaig posar a plorar parlant del meu fill amb la companya de feina...
Els primers temps són especialment durs, passeges pel carrer i veus un munt de cotxets de bessons, i no entens perquè aquesta desgràcia t'ha hagut de passar precisament a tu. Amb el temps deixes de pensar en el teu fill viu com un bessó i d'alguna manera t'autoconvences que és fill únic, quan en algun lloc oficial et pregunten si té germans dius que no... És tot tan estrany!
Lamentablement no puc ajudar-te gaire, només et dic que aprendràs a conviure amb aquest dolor i tornaràs a riure, perquè a fi de comptes és l'única cosa que pots fer. I jo també t'aconsello que ignoris el que et diu la gent que no t'entén i expressis els teus sentiments de la manera que creguis més convenient, no et quedis res a dins.
Una forta abraçada

[ganxet]

Em sap molt de greu el que estàs passant. És terrible, no ho hauria de passar ningú.
Un fill no en substitueix un altre, per molt que la gent pugui dir.
El meu cas es diferent, jo vaig perdre la meva primera filla a les 26 setmanes. Pero arran de la perdua vaig coneixer l'associacio petits amb llum. I a unes jornades q van fer precisament una psicologa parlava del teu cas. Un dol molt complicat, precisament pq tothom espera q estiguis contenta pel nen sa i "oblidis" l'altre. Com si una mare pogues oblidar mai el seu fill.
Bé, Et deixo la web per si et pot ajudar, pares i mares que tambe han perdut els seus petits. petitsambllum.org
Plora, enfada't, crida... fes el que el cor et demani.
un petó molt gran

[gemma08]

Mestral,ho sento molt!
Es molt dur tot el que estàs passant,necessites passar el dol.Crida,plora,.i mira,la web que t'han donat,t'ajudarà...
Jo vaig perdre el meu primer fill i entenc pel que estàs passant.
La gent??! No en té ni idea! Intenta ignorar els comentaris que et puguin fer perque fan molt mal.
Un petonas!

[beeth]

Guapa!!!
Acabo de llegir la teva història...que dur!! Jo no tinc fills (espero no tardar) però només imaginar-m'ho em costa...Jo l'únic que et puc dir és que d'una banda entenc que la gent no te'n parli perquè potser pensen que encara et fa més mal parlar-ne amb ells. D'altra banda tu has de fer el que et vingui de gust per desforgar-te, deixant de banda el que et diguin. Mira endavant intenta ser feliç i disfrutar de la teva maternitat encara que sempre et quedarà un gran record en un raconet del teu cor...sigues valenta bonica!

[mar36]

Mestral bonica!!
Em sap molt de greu el q ha passat. Hem compartit molts post juntes, hem compartit dubtes, decepcions, alegries ...
Com a futura mare bessonera t enten perfectament i crec q ha de ser molt difícil poder oblidar a un fill q has tingut durant 9 mesos amb tu.
Intenta disfrutar del petito, cuidarlo i mimar lo!!
Passa de la gent, i intenta recuperar te poc a poc!! i passar al dol.

Un petonet ben fort i sobretot cuidat molt

[aire]

Mestral, bonica, em sap molt de greu la teva perdua, la mort d'un fill es la mort d'un fill encara que en tinguis un altre,es normal que et sentis malament, i la gent es molt poc empatica, mira que dirt'he aquestes coses...
Es normal que tinguis una barreja de sentiments, i clar que t'has de sentir afortunada, despres de tant temps ets mare el que mes desitjaves, pero tambè has de passar el teu dol,no el reprimeixis, es ben normal que et sentis aixi. Em sap molt de greu el que estas passant, i espero que ben aviat et sentis millor i puguis disfrutar de la maternitat com et mereixes.

Un peto ben fort

[Cayena]

Mestral,
Sento moltíssim la teva pèrdua, no puc ni arribar a imaginar-me l'horror que has viscut. Vaig viure amb tu al post d'RA l'alegria del teu positiu i llegir ara el que has patit m'ha posat molt trista. Se que no hi ha res que et digui que et pugui consolar, només vull que sàpigues que estic amb tu de tot cor. T'envio tot el meu carinyo i suport.
Mil petons

[rela]

Mestral.. No en sabia res... Sento molt pel que esteu passant.. Haureu de passar el dol del vostre fillsense deixar de banda l,alegria pel bebè sa que teniu..
Un petó fort i molts ànims.l

[Narayan]

Mestral, quin cop més dur...

Entenc els teus sentiments contradictoris, però creume, no reprimeixis els teus sentiments. Tens que passar el teu proces de dol, no pots guardar-te el dolor a dins, perque ho passaras molt malament.

T'entenc...jo quan veig un cotxet, un nedo, buuff....

Has de ser forta, tirar endavant, però sobretot, plora, plora i plora el que necessitis!

Refugia't amb la gent que et pot compendre, la gent que no et fa mal. Saps? Qui no ha passar una terrible experiència com la nostre, no sap el que és, i per això no saben com tractar el tema... A mi m'ha dit moltes burrades que m'han fet mal, però se que no ho fan en mala intenció...

Una forta abraçada i si necessites res, aqui estic!

[mestral]

Hola noies,

moltes gràcies per les vostres respostes, les he anat llegint i m’han caigut moltes llàgrimes. Perdoneu el retard en contestar, esperava tenir una estona per mi sola davant de l'ordinador i també veure'm amb cor per escriure.

Sobre el tema de la gent, realment sé que ho fan amb bona intenció o, simplement, perquè no saben com actuar... en realitat és el de menys, però te n'adones del poc que entenen la teva situació.

En quant a l'adreça de petitsambllum (gràcies Ganxet), la coneixia ja des d'abans que em passés això, però ara me la miraré més profundament... A Girona hi ha una associació similar que es diu Bressols Buits (http://www.xadol.cat/bressols/ hi ha un pdf que es pot descarregar), que fan xerrades un cop al mes... aquest mes de setembre hi anirem per provar-ho... es tracta de gent que ha passat per la mateixa situació, fan diferents grups segons les teves característiques (p.exemple pel fet d'anar amb un nen crec que em posen en un en concret) i comparteixen experiències. No tinc clar si parlaré o no, però ho vull provar... si veig que no m'ha d'anar bé no hi tornaré.

Penny, i tant que m’enrecordo de tu, em va saber molt greu el que et va passar, em poso al teu lloc i uff, què dur haver de prendre aquesta decisió... espero que et trobis bé i que tot surti bé, t’ho mereixes! Abans de perdre el meu fill, fantasejava amb la meva parella d'"anar a buscar" dos embrions que tenim congelats, ell em tractava una mica de boja (em deia que només si ens tocava la loteria), però era un desig dins del meu cor... ara, en canvi, crec que seria incapaç a enforntar-me a un altre embaràs de bessons, ara mateix ni tan sols a un embaràs simple... la sola idea em fa massa mal, em sento la ferida ben oberta encara.

Elidé, crec que amb tu havia coincidit a algun post, recordo la teva foto amb la filla (una altra foto a l'actual, crec), però no tenia ni idea de que tu també havies portat bessons... em sap molt greu que perdessis al teu fill... pobre angelet.

Cayena...companya lluitadora, , espero que tinguis el teu positiu aviat! estaré tant contenta per tu! Rela, tu també... gràcies i moltíssima sort!

Mar, gràcies i et deitjo que tot surti perfecte. Aire, gràcies companya, espero que la petita estigui molt bé.

Muc, Ganxet, Gemma, Narayan....a vosaltres no us coneixia, però sento moltíssim les vostres perdues...que injusta que és a vegades la vida! aquest dolor que sentim tristement ens agermana d'alguna manera, i em sento propera a vosaltres. Us envio molts anims de tot cor i una abraçada.

Beeth, moltes gràcies també i que tinguis molta sort en la cerca d'embaràs.

És una sort tenir un lloc on poder escriure tot això i que hi hagi gent que t'escolti i t'entengui. Gràcies de nou i molta sort en tot.
Fins aviat.

[Raqueleta]

Mestral, sento molt la pèrdua del teu petit.
Jo crec que la gent de vegades no diu res, o si diu fica la pota, precisament perquè no sap què dir ni què fer, la mort és un tema tabú, que es tracta a dins de casa, no se'n parla mai obertament, i a sobre el teu cas és especialment difícil perquè del mateix part van néixer dos nens, un viu i se suposa que aquest nen t'ha de fer feliç. I sí, te'n fa, és clar, però en falta un i fa molt de mal. Per sort no ho he patit mai i espero no haver-ho de patir però la pèrdua d'un fill, nascut o encara a la panxa, ha de ser l'experiència més dura del món.
Ànim, com t'ha dit l'Elidé no l'oblidaràs mai -que segur que no ho vols- però tornaràs a somriure!

[nessy]

Mestral, acabo de llegir-me tot el post i voldria, com totes, felicitar-te pel nen que tens amb tu i donar-te el condol pel que ja no hi és.

Ni de lluny puc imaginar el que estàs passant però ha de ser molt dur enfrentar-te a un sentiment tan contradictori.

Per descomptat que tenir un fill no supleix la pèrdua d'un altre, però segur que, poc a poc, aconseguiràs que ell ocupi la major part de la teva ment i dels teus pensaments, i dic la major part, perquè una petita part sempre pertanyerà al seu germà.

Plora: si et cal, riu: si et fa falta, passa el dol i viu amb intenssitat tots els moments plens de llum que t'esperen.

Com dic sempre (encara que ara costi de creure), el temps no ho guareix tot, però posa bones tirites.

Abraçat fortament de part meva.

Som aquí pel que vulguis

[BRUIXA32]

Mestral Carinyo no saps lo greu que hem sap que hagis tingut que passar per això. Vam començar juntes des de el principi al post de la Primera IA i hem compartit moltes experiències, però aquesta realment no m´haguès agradat compartir-la amb tu. Ho sento moltissim!!!
He llegit cada un del comentaris del post i totes tenen raó en lo que et diuen, la gent a vegadas no sap com reaccionar i prefereixen no dir res i les que diuen alguna cosa sempre fiquen la pota, es llei de vida. Lo millor es intentar ignorar a aqueste persones que no entenen per lo que estàs passant, sabem que tot això es molt difícil d´entendre si no has passat per això abans. Molts ànims guapísima!!!

Igualment vull felicitar-te per aquest nen tan preciós que has tingut que estic segura que l´estimaràs moltissim i et donarà moltes al.legries. Però està clar, que això no deixà de que sempre recordis i tinguis en el teu cor al germanet que ja no està amb vosaltres. Has siguit molt valenta i molt forta fins ara, i no dubto que ho continuarás sent.

Se que per molt que et diguin les meves paraules, no et farà canviar de sentiments, així que vull donar-te una abraçada molt però que molt forta i plora tot lo que necessitis i dir-te que per qualsevol cosa ja saps que pots contar amb mi, per lo que sigui.

Espero que aquestes reunions et vagin molt bé i et serveixen per poder compartir amb unes altres persones que han passat o estàn passant per lo mateix el vostre dol.

Molts petonets guapaaaaaaaaaaaa

[Penny]

Penny. ara, en canvi, crec que seria incapaç a enforntar-me a un altre embaràs de bessons, ara mateix ni tan sols a un embaràs simple... la sola idea em fa massa mal, em sento la ferida ben oberta encara.

Jo estic igual... fins i tot plantejant-me seriosament que el segon fill, si el tenim, sigui adoptat. O quedar-nos amb fill únic.
És normal, fa massa poc de tot plegat i ha sigut tot massa difícil. Deixem passar el temps, gaudim dels nostres nens i deixem que tot flueixi...
Molts petons, bonica

[mestral]

Raqueleta, Nessy, Bruixa... moltes gràcies també a vosaltres.

Penny, gràcies... com dius tu, deixem que tot flueixi... millor actualment no pensar en res de tot això, i aviam el temps com ens fa sentir.

[floreta26]

Mestral, preciosa, molts anims! Espero de tot cor q amb el temps la felicitat immensa q et fara a sentir el teu petit t'ajudi a superar la perdua. Per desgracia ni l amor ni la felicitat tenen un interruptor per encendre'ls i apagar-los quan ens aniria be, dona't temps per adaptar-te a la nova situacio i permete't tenir un raconet en el teu cor per seguir estimant el petito q has perdut.

Penny! Com anem? Has pogut fer forces banyades aquest estiu?

[towanda]

Hola MESTRAL:

Sento moltíssim el que t'ha passat i t'entenc molt , jo vaig perdre la meva filla a les 33 setmanes hagués estat la meva tercera filla i em vaig sentir com tu , molt incompresa , la gent no paraven de dir-me que encara sort que ja tenia dues filles sanes , que tenia que estar bé per elles ,que al cap i a la fi no la vaig conèixer, etc... soc conscient que la gent t'ho diu per intentar consolar-te , però semblava que pel fet de ja tenir dues filles jo no tenia dret a passar per un dol, jo procurava de no deixar de banda les meves filles però no podia evitar estar trista , eren sentiments contradictoris , de fet el post que vaig obrir parlant de la meva història el vaig titular així , jo també ho passava malament quan em creuava pel carrer amb un cotxet , quan en una botiga de roba veia vestidets , etc... vaig trigar un mes a poder sortir al carrer ,és un proces lent i dolorós , però no et reprimeixis i plora quan tinguis ganes de plorar , tens dret a passar el dol pel teu fill tot i que tens un de sa i preciós , aquest t'ajudarà a aixecar-te quan estiguis enfonsada però no pot impedir que estiguis trista pel seu germà , jo també al principi no volia ni pensar en tornar a quedar-me embarassada , però amb el temps et tornes a ilusionar , de fet després vaig tenir el Toni el que per llei és el meu tercer fill , però en el meu cor és el quart , i ara per inesperadament torno a estar embarassada , cap d'ells substituirà a la seva germana , a la que tinc sempre pressent en el meu cor , molts ànims, una abraçada molt forta !!!!

PD jo coneixia la web de petits amb llum , però desconeixia que a Girona hi havia un grup de suport , espero que et vagi be