Vaig perdre un bessonet

[istar82]

Hola a totes !

Volia compartir la meva experiència, ja que només la comparteixo amb el meu home i hi ha gent que ho sap però no ho entenen.
Tinc dos fills , una nena de 8 anys i un nen de 2 . Quan em vaig quedar embarassada del meu Odei portava bessons però jo no ho sabia. A les set setmanes d'embaràs vaig tenir unes taquetes marrons i vaig anar a urgències però em van dir que no em preocupés que se sentia el cor i estava tot bé. A les 9 setmanes vaig a la eco del primer trimestre i em diuen que tot Ok , només hi havia un cigronet però jo veia la placenta massa gran, bueno no li vaig donar importància ins que va arribar la morfològica. Entrem ens diu que tot bé ,em dona linforme i quan em dona per llegir-lo fora veig : embarazo gemelar. I jo que li dic al meu home: escolta aquest s'ha equivocat , m'ha donat un altre informe...però no va ser així , era el meu. Estava embarassada de bessons i un es va aturar a la setmana 8, sé que no vaig ni saber que estava amb mi perquè com la seguretat social fins a les 9 setmanes no fan la primera eco...però vaig notar de cop com un buit com si m'haguessin arrancat no sé el que, vaig possar-me pàlida i vaig començar a plorar. Evidentment a mi no em va fer falta que em fessin res , es veu que el propi cos el va reabsorvir. I des d'aquell dia penso moltíssim en el cigronet que no va poder nèixer i el meu home també hi pensa molt, ahir era l'aniversari del meu nen ( va fer 2 anyets ) i el mirava i pensava que podria haver tingut un germanet de la mateixa edat i clavat a ell ( eren univitelins ) i em va invaïr una tristor...hi ha persones que no entenen com pot ser que senti tanta pena per la pèrdua d'una personeta que no sabia ni que existia, però no entenen que quan ho vaig saber vaig pensar que havia format part de mi durant 8 setmanes i que no podria veure'l ni sentir-lo i això et deixa un buit horrorós. Gràcies a Deu que el pitufet de la casa està sa però mai ningú podrà omplir el buit que ens va deixar el nostre angelet.

Gràcies noies per escoltar-me sembla una tonteria però ajuda molt poder escriure en un lloc on saps que t'entendran, i va bé treure tot el que es té dins. Hi ha coses a la vida que son molt injustes i una mare no hauria de passar per això.

[Raqueleta]

Ostres, doncs jo sí que t'entenc. Per molt que morís abans que tu sabessis que hi era, el fet és que hi era i era (és) tan fill teu com el seu bessó i com la germana gran. I descobrir que hi era setmanes després que marxés ha de costar d'assimilar, perquè ni tan sols te'n vas poder acomiadar ni fer-li un dol quan va ser el moment.
No et sentis estranya, qui no t'entengui que el bombin, és normal aquest sentiment que tens i, vulguis o no, el tindràs sempre, suposo.
Ara, el teu nen ja pot dir que ell sí té un àngel de la guàrdia al cel pendent només d'ell.

[ISASF]

HOLA ISTAR!

Ho sento moltissim... deu ser molt dur... però mira la part positiva de les coses.
Son embaraços que molt dificilment arriben a la fi, els univitelins. Quina sort que tens de tenir el teu princep petito.. pot ser aquest angelet, va ajudar que neixes bé el seu germanet, carinyo.

Quina sort que tens de tenir el teu fillet, somriu !!!

T'ho dic per una experiencia, no meva... pero molt propera.

MUUUUUak
isa s.f.

[mestral]

Hola Istar,

et felicito per la parelleta que tens a casa i alhora lamento la perdua del teu bessonet.

Jo he estat mare de bessons bivitelins aquest juliol a les 38 setmanes, pero abans del part el cor d'un dels meus petitons va deixar de bategar sense causa aparent...et puc entendre perque des del principi per mi estar embarassada de bessons va ser algo magic, molt especial, em sentia molt afortunada i somiava amb els meus dos nens i la relació especial que tindrien entre ells. Saber-ho a posteriori, com tu, quan ja havies perdut un dels teus petits, ha de ser complicat de portar, perque suposo que vas experimentar totes aquestes sensacions de cop: el sentir que tenies un embaras molt especial i el dolor de la perdua.

Algun dia li podras explicar al teu Odei que no estava solet a la panxa de la mama...jo ja penso en quan li pugui explicar al meu fillet, tot i que li parlo del seu germa des del primer dia...

Per cert, és sorprenent que triguessin tant a adonar-se'n, lamento la forma com et vas assebentar.

Una abraçada i petons pels teus fills.

[Xellota]

hola istar82,
no saps quant t'entenc.....
a mi em van fer una FIV, transferint-me dos pre-embrions....
al cap de dos setmanes em comunicaven que.tot havia anat perfecte i estava embarassada!!!!
dos setmanes mes tard vaig tenir perdues i em van fer la 1° eco ( estava ja de 4 setmanes), i em van dir que un embrio havia mort, pero que quedava l,'altre..
jo m'ho vaig pendre fatal....eren molts anys de desitjos i ilusions i tot s'esquerdava quan eta tan feliç...
al cap de un mes més ( ja mes de vuit setmanes), a la tercera eco ( em controlaven moltissim) , em van dir que n'hi havien dos..
OSTRES TU!!!!!! l'alegria va ser monumental...tonta de mi ho vaig atribuir a un miracle inexplicable..soc aixi de romantica jo...
jo tenia en ma i en ment les primeres ecos...i les fotos no mentien...fins hi tot jo veia un sac desintegrant-se.....
al cap d'uns mesos vaig saber l veritat...
ara tinc dos fills, el gerard i l'abril....es veu que l'abril portava una bessona ....el gerard i l'abril son de bosses diferents
.ja que van ser dos ovuls.fecundats in vitro i transferits..doncs un dels preembrions es va dividir.en dos..
hagues sigut.una.altra nena...
i ja li teniem nom...JUDIT....
encara ara hi penso...
soc molt feliçamb els dos petits, pero aixo no treu que tingui una espina clavada per la perdua de la Judit...

[Xellota]

a mi tampoc ningu m'enten..es el que tu dius....diuen que no va passar de ser un grapat de celules..i que m'en vaig enterar temps despres....
pero em miro l'abril i penso en la judit...
tambe t'he de dir que el meu part va ser molt dificil, casi m'hi quedo...i tambe penso que potser si la judit no hagues MORT hagues estat jo la que hagues mort al part ( el meu uter es va expandir tant al portar bessons tan grossos que despres no es va contraure i em vai desagnar...)( ara ja no tinc uter ni ovari)...i que la seva mort ha servit pet a que els seus germans tinguin una mare amb ells...
es l'unic consol que hi se trobar..
anims..jo t'emtenc perfectament......
suposo que el temps i pair-ho ens ajudara a o obsessionar-nos amb la perdua...

[ZIRZI]

Istar carinyo, qui no ho entengui que el bombin!! tota mare que ha tingut una vida dins seu per molt poques setmanes que siguin ja ha creat un vincle amb aquest fill i l'adora des del primer moment en que és dins seu. Jo tinc bessons peró després d'ells he tingut dos avortaments i és l'experiéncia més dura que pot passar una mare.