Del bebe estrella al bebe arc iris

[roseta1977]

Hola, avui he llegit aquest article i crec que potser us pot interessar. Parla dels sentiments de la pèrdua perinatal i dels que sorgeixen en un nou embaràs.

Aqui teniu el fragment inicial, i si us interessa el podeu llegir:

http://pediatic.com/del-bebe-estrella-a ... arco-iris/

El término “bebé estrella” designa a las criaturas que no tuvieron vida aérea o apenas, que sólo vivieron en el seno de su mamá. Es una manera poética y empática de hablar de los casos de muerte gestacional-perinatal, y que implica reconocer que existieron y que fueron y siguen siendo importantes para sus papás y para los familiares que mantienen su recuerdo.

Cuando una pareja ya transitó la parte más inmediata y profunda del duelo por su bebé, generalmente llega un punto en el que regresan las ganas de volver a ser padres. Este nuevo ser, hermano del que se fue, llega en unas circunstancias especiales, a través de un embarazo lleno de ilusión pero también de miedos y mucha angustia; unos padres que han perdido la inocencia de la espera. El término “bebé arco iris” designa la criatura que nace después de la pérdida de un bebé anterior. Es el entendimiento de que la belleza de un arco iris no niega la ferocidad de la tormenta acontecida.

Un arco iris no significa que la tormenta nunca sucedió o que la familia ya no está lidiando con su dolor. Lo que significa es que algo hermoso y lleno de luz apareció en medio de la oscuridad de las nubes.

...............

[SOLEX76]

roseta1977, im-pressionant, noia. Ho he llegit tot, i és increible lo bé que descriu els sentiments aquesta noia i lo molt que poden ajudar aquestes reflexions i emocions a qui ho llegeix i ho està passant. Moltes gràcies per haver-ho penjat aquí i tan generosament pensar en ajudar als altres.

Una abraçada.
.

[Castanyeta]

Interessant. Llàstima dels bebés estrella que no arriben a tenir un arc iris al darrere...

També val la pena parar atenció a la jornada que anuncien, pel proper 2 de març:

http://www.obstare.com/FichaArticulo~x~ ... o~282.html

[ganxet]

Quin fart de plorar. No ho podria descriure millor.

[misita]

Bon dia a totes.

M'ho he imprès per llegir-lo a casa a molta tranquilitat. Desprès amb més calma torno a entrar. Molt bon post.

Moltes gràcies roseta.

[Penny]

ufff no sé per què ho he llegit :,,,,(

gràcies per compartir

[miriameta]

buffffff

[xin76]

Gracias por compartirlo, precioso

[Lea]

gracies per aquest post. Jo també he lleguit tot l'article i me sentit molt identificada. Nomes desitjo que el dolor que ara sento minvi una miqueta amb el temps. Gracies rosseta per penjar-ho.

[LA PUBILLA]

Nosaltres tenim dos arcs de sant marti preciosos despres del bebè "estel". Tot i aixi quan hi penso encara se'm encongeix el cor... I es veritat que despres d'una perdua els embarassos no es viuen igual.

[towanda]

Molt maco l'article , m`he emocionat llegint-lo i em sento molt identificada sempre he vist al Toni com la llum desprès d'una foscor molt gran i ara que he tornat a perdre un petitó tinc molta tristor i una sensació de buidor molt gran , tot i que aquest embaras no estava planejat , em va fer molt il.lusio , però definitivament no tornaré a estar embarassada , per motius diversos m'estic divorciant i estic en llista d'espera per fer-me la lligadura de trompes , i tot i que estic molt segura d'aquesta decisió tinc molta tristor de que aquesta vegada el meu angelet no tindrà bebe arc iris , sembla contradictori però es així ,però és un sentiment amb el qual tindré que viure per sempre més , una abraçada molt forta per totes

[maka]

Towanda em sap tant greu el que has hagut de viure, perdre els teus dos angelets es tan dur. Vam compartir durant un temps el post de gener i es molt dur el que vas viure.
Per desgracia jo també ho he viscut, ara fa tres mesos que l'Eloi va morir, dotze hores despres d'haver nascut. Es fa molt dur moltes coses, ara per sort estic millor amb alts i baixos però és el que hem de viure.
Ara per ara no tenim forces ni per pensar en tornar a buscar un altre fill però tinc clar que en el futur quan poguem conviure amb el dolor i amb la por sense patir tant ho tornarem a intentar. I espero poder tenir un bebe arco iris al meu costat, un bebe que com diu l'article serà un nen que ens farà veure la llum darrera la foscor. A mi el fet de tenir un fill ja m'ajudat molt a conviure amb aquest dolor i a seguir endavant.
Molts petons per totes.

Mari.

[noemidb]

M.ha agradat molt aquest article... gràcies per penjar.lo. he plorat molt i m.ha anat molt bé... m.he sentit compresa... és molt decepcionant que la gent ni t.entengui.
jo vaig tenir bessones, una d.elles va morir al nèixer... ja ho sabiem que segurament passaria des de feia 3 mesos... estava de repos absolut per intentar salvar a l.altre. per sort va anar bè i encara que hem patit molt despres d.un any la tenim perfecte... va ser prematura extrema i les vam passar canutes... un pànic enorme.
tothom va oblidar l.altre nena, el meu angelet com jo dic, i fins i tot jo els primers mesos de la mevamf

[noemidb]

M.ha agradat molt aquest article... gràcies per penjar.lo. he plorat molt i m.ha anat molt bé... m.he sentit compresa... és molt decepcionant que la gent ni t.entengui.
jo vaig tenir bessones, una d.elles va morir al nèixer... ja ho sabiem que segurament passaria des de feia 3 mesos... estava de repos absolut per intentar salvar a l.altre. per sort va anar bè i encara que hem patit molt despres d.un any la tenim perfecte... va ser prematura extrema i les vam passar canutes... un pànic enorme.
tothom va oblidar l.altre nena, el meu angelet com jo dic, i fins i tot jo els primers mesos de la meva filla... nomès podia pensar amb ella, ni amb mi encara que em trobava fatal tambè físicament... despres van venir tots els sentiments de culpabilitat, pena, dolor, angoixa i estres de l.embaras... fins i tot em van dir que amb lo be que havia portat l.embaras si sortia tot era que no era tan forta... ningu m.entenia el meu sentiment ja que tenia una... ho havia aconseguit.
ha estat horrible el primer any... ni amb la parella ens enteniem... patint per la nena, jo emocionalment destrossada... no podia alegrar.me ja que tenia un vuit molt gran dins meu... i ademes veia bessons per a tot arreu fins i tot el dia de reis una de les meves nebodetes li van regalar un cotxet de bessons... ja s.ho podien haver estalviat davant meu... feia 6 mesos només i ningu va caure en aixo... i més perquè el nadal anterior ja feiem broma de dos trones allà... i mil històries més...
m.ha servit molt aquesta lectura... per sort ja tinc al meu nen estrella ben ubicat i ben proper a la meva filla, que és el millor regal que m.ha donat el meu nen estrella.. va deixar.li tot el lloc perque creixes i va aguantar tot elnque va poder per donar.nos.la, ja queella no podia quedar.se
ara busquem un nou embaras.. el tercer... aviam si tenim sort i si tenim més d.un cop llegire aquesta carta... se que m.ajudara molt i si no tinc sort tambe...
gracies de debó
tots els nens estrella s.ho mereixen i mai els oblidarem... i és cert, es necessita donar aquest amor a un altre... ja que a ells no se.ls pot donar... la meva filla reb molts cops el doble, alguns cops inconscientment pero d.altres ho faig ben conscient...per la teva germana que et va protegir fins al final i que crec que cada dia està amb ella...aixi està de maca... per sort

[ganxet]

Molts i molts ànims Noemí, jo si que t entenc!!!

[noemidb]

gracies ganxet.., se m.esta fent una mica dur el tractament... se.m remou tot... aviam com va!!!!

[noemidb]

tu com ho portes?