avortament i ràbia

[cuski]

Hola noies!
Necessito la vostra opinió sobre un tema que últimament mèstà preocupant. Ara fa 4 nesos vaig patir un avort espontani de 8 setmanes de gestació. M´HO VAIG PASSAR MOLT MALAMENT, VAIG ENFONSAR-ME, VAIG VIURE TOTA MENA DE SENTIMENTS, RÀBIA, TRISTESA, BUIDOR, CULPABIÑITAT, IMPOTÈNCIA... El cop fort va se quan la meva millor amiga em va fer saber per terceres persones que estava embarassada igual com ho estaria jo! AMB 2 DIES DE DIFERÈNCIA. aIXÒ SE´M VA POSAR FATAL, FINS AL PUNT QUE NO PUC NI VEURE-LA, ÉS COM UNA CUIRASSA que em poso per protegir-me, li estic agafant fins i tot ràbia. QUAN VA PASSAR tot vam estar parlant sobre el tema, que jo necessitava parlar sobre el meu dolor i alhora volia participar i viure la seva alegria com ho hagués fet en na situaco normal, però és molt dificil, ella no esta comode quan jo hi sóc i jo no tinc gens de ganes de kedar amb ella, tins por de perdre la nostre relacio arrant de tot això. Pero és que m´ho estic passant fatal, viure aquest embaras de tant dàprop em fa dificil superar i viure el meu dol.
Aalgú de vosaltres li han passat aquests sentiments? Sentirràbia cap a una embarassada molt propera? amb el temps us passa? un cop neixi la seva criatura com viure la relació amb ella? buff noies, necessito alguna opinió, consell, estic de nou en un pou que costa molt sortir-ne! un abortament és una sitació traumatica que quna dona pot viure mai, és un dolor tan insuportable, que qua et pensaves ara si, ara ja ho començo a veure una mica diferent va i tornes enrera, fins quan aquest dolor???
moltes gracies!!

[estil]

Hola cuski.
Primer de tot dirte que ho sento moltissim i la veritat no se com ajudarte pero en un curs que vaig fer em van parlar molt be d'aquest llibre. he pensat que alomillor t'aniria be.

http://www.asociacionsina.org/2012/01/2 ... tempranas/
petons

[aral]

Hola,
Em sap molt greu el que t'ha passat, a mi em va passar una cosa semblant, però era amb la meva germana, quan jo vaig tenir l'avort ella estava de 4mesos i jo m'ho vaig agafar fatal, era veure-la i sentir-me malament. Em va costar superar això perquè a més ho tenia a casa, però el temps ho cura tot, i molta paciència, no et diré que va ser fàcil, però mica en mica, i a més al cap de tres mesos em vaig tornar quedar embarassada i per sort tot va anar molt bé.
Espero que ho puguis superar aviat perquè es passa molt malament.

[Majka]

A mi hem va passar semblant, just vaig tenir un avortament i quan vaig tornar a la feina una parella de la amb la que tinc molt bona relació i amb la qual treballem molt junts van anunciar l'embaràs i haguéssim sortit de comptes amb 2 dies de diferència si tot hagués anat bé. La veritat és que es fa difícil alegrar-se pels altres en aquests casos, sempre penses en el que hagués pogut ser, però la veritat jo vaig voler tirar endavant. No els hi vaig comentar res del que m'havia passat perquè just ella va patir unes petites pèrdues i realment el que hem va venir al cap és que t'han de bo no haguessin de passar pel que hem va tocar a mi, la veritat no li desitjo a ningú. Ara ja ha passat un any i mig i la perspectiva de com veus les coses canvia molt, sobretot tenint en compte que t'escric aquest missatge amb la meva nena de 16 setmanes a la falda.
Espero que ho superis, pensa que hi ha coses que el que volen és temps, ja veuràs que tard o d'hora ho veuràs des d'un altre punt de vista, sobretot no perdis l'esperança i torna-ho a intentar.

[charito]

Noia quin greu, el pitjor es que et sents fatal per tenir uns sentiments que son normals, pero com t'aprecies la teva amiga no els voldries tenir. Una muntanya russa vaja....

A mi si em va passar, amb dos casos i tampoc ho vaig portar gens be, molta rabia i dolor i culpabilitat... amb una amiga doncs vaja la vaig evitar una mica i be al cap de dos mesos em vaig quedar jo de nou i per tant els nostres nens al cap i a la fi es porten 6 mesos, aixi que no vaig tenir molt temps.

A la mateixa vegada es va quedar una familiar embarassada, sense feina, ni casa, d'un rotllo d'una nit... ni et pots imaginar com em vaig sentir quan em va trucar. Aixo si que va ser un pal, perque nomes pensava, com pot ser que aquesta cap de pardals sigui mare i jo no? Jo li vaig recomanar que no digues res a la familia fins els 3 mesos perque no calia donar el disgust fins que sapigues que anava be, pero es clar no em va fer cas, i total que al cap d'un parell de setmanes el va perdre. En aquell moment jo m'havia quedat o sigui que imaginat quines voltes dona la vida, ara ella l'havia perdut i jo tornava a estar. La meva familia no sabia res perque no ho vaig voler explicar i com es molt boques no li vaig dir res a ella tampoc, total que no vaig tenir anims de que ella m'expliques el trangol que havia patit quan jo estava histerica pensant si el tornaria a perdre per tercer cop, i no vaig estar en un moment que ella ho necessitava. Ara no em parla i crec que tot ve d'aqui.

Noia, temps i tingues paciencia amb tu mateixa, som persones no màquines i tenim dret a tenir els nostres sentiments, a ella li has explicat el que et va passar? Li pots explicar que ara mateix es molt doloros i que tingui paciencia amb tu? No tothom es capaç de comprendre una cosa aixi, o sigui que t'arrisques bastant, pero nomes tu saps la mena d'amiga que es.

I el dolor, doncs com et diuen les companyes se't passa gairebe tot quan tens finalment el teu bebe a braços, abans d'aixo sincerament jo no era capaç de passar pagina.

Molt anims!!!!!

[Aquitania]

Hola,

d'alguna manera he viscut això que t'està passant, i desde els dos punts de vista... com a opinió personal meva i consell, i recolzant el que et comenta la Roser a., crec que el millor que pots fer es parlar-ho amb ella, i d'aquesta manera q et pugui entendre i comprendre, i així que et pogui donar més canxa... No sé si m'explico gaire, i en funció de la seva reacció veuràs si és realment una bona amiga o no.
Perquè el que totes pensem és el mateix: necessites temps; ara bé, la vida dóna moltes voltes i segur que tornes a tenir la teva panxeta i tot surtirà bé, però clar li has de dir a la teva amiga....

[rakebcn]

A mi em va pasar i es molt dur

La meva amiga i jo ens vam quedar embarassades a l'hora jo estaba de 2 setmanes mes que ella, o sigue que quan jo ho vaig dir ella encara no ho sabia perque estavem de molt poquet, jo ja venia d'un avortament de 5 setmanes i aquest cop ja estava segura que aniria tot be

Quan ella va dir que estava embarassada també va ser un moment molt feliç per les dos perque portariem l'embaraç juntes, els nens es portarien molt poquet. Pero a la setmana següent jo vaig patir un avortament, estaba de 8 setmana i va ser un cop molt dur perque era la seguana vegada que passava

A sobres, als dies, quan em vaig atrevir a mirar-la, ens van dir que esperaven bessonada, aixo em va enfonsar, va ser molt dur, jo me l'estimo moltissim i no li tenia rabia pero cada cop que la veia em recordaba del meu petitó que es va quedar al camí, vaig estar molt deprimida i no tenia molta relació amb el grup d'amics, ella quan em veia no em parlava gens de l'embaraç a no ser que jo li preguntes que no eren molts cops

No va ser fins quan estava ja de uns 7 mesos que li vaig dir de fer-li un reportatge de fotos i em vaig soltar una mica mes amb ella.

Quan van neixer els petits, un nen i una nena, a l'hospital jo no em sentia gens comoda, ni tans sols vaig voler agafar-los excusant-me en que em feia cosa tant petits...al dia següent em vaig fer una prova d'embaraç i alli estava el meu possitiu!!

Ara els nostres nens es porten 8 mesos, el bessons ara faran 2 anyets i el meu 16 mesos i juguen junts i nosaltres pasem les tardes corrent darrera d'ells, quan miro als seus petits n'hi han dies que penso que el meu ja hauria de ser com ells pero estic tan feliç de tenir al meu Joel als braços que per molt que hagi patit, la vida m'ha donat la millor de les recompenses

Ánim que tot pasa, si es la teva amiga entendrà tots els teus canvis i no ho tindrà en compte

Una abraçada

[xikaboom]

Bones cuski!!

Em sap molt greu el que estas passant...
A més em sento identificada amb tú perquè jo fa 5 mesos que vaig tenir l'abort i quan creus que ja ho tens molt superat et ve un baixon...
Suposo que hi ha diferents etapes...jo al principi vaig plorar molt però es veu que amb això no n'hi ha prou..la vida continua pero sempre que tinguis un baixon d'aquests has de treure-ho fora i plorar més si convé...tot i que després et queden aquells ulls inflats.....uffff
Bé, la veritat és que costa molt quan veus a noies embarassades properes a tú o amics de la teva parella i ella t'explica lo maco que és i com se sent i no té ni idea que tú saps molt bé de què et parla però que la cosa no va anar bé i a sobre calles perquè no vols pas per res del món que li pugui passar el mateix que a tú i no li vols donar mal rollo....
Ahir em va passar això que t'explico i va ser acabar de parlar amb la noia...i em van venir unes ganes de plorar...va ser horrible!!!!
La veritat és que aquesta setmana m'ha de venir la "warry" i això em deu afectar pq estic més sensible!!! i clar al haver-hi el tema de l'abort sempre em toca la fibra amb aquest tema!!!! Però bueno què hi farem, espero que amb més temps la cosa vagi millorant.
Él que també ens passa és que ara és inevitable pensar jo estaria de tans mesos i també el tindria aquest any igual que tal persona.....és inevitable pensar-hi ...potser quan passi la " data" serà més portable al cosa...no creieu??

A mi aquests dies tontos sempre em ve el baixon....
Cuski espero que estiguis ben animada per tornar-ho a intentar i ben aviat ens poguem donar notícies mútuament!!!

I també tinc una pregunta...com porteu el tema aquest de l'abort perl que fa a explicar-li a la vostre parella com us sentiu, etc??
És que a mí em costa bastant ....potser em desfogo mes aquí al fòrum o amb alguna amiga que amb éll.....a alguna li passa igual?
Si us plau necessito alguna resposta...

Ànims preciosa/es !!!!

[petita83]

Bones cuski!!

Em sap molt greu el que estas passant...
A més em sento identificada amb tú perquè jo fa 5 mesos que vaig tenir l'abort i quan creus que ja ho tens molt superat et ve un baixon...
Suposo que hi ha diferents etapes...jo al principi vaig plorar molt però es veu que amb això no n'hi ha prou..la vida continua pero sempre que tinguis un baixon d'aquests has de treure-ho fora i plorar més si convé...tot i que després et queden aquells ulls inflats.....uffff
Bé, la veritat és que costa molt quan veus a noies embarassades properes a tú o amics de la teva parella i ella t'explica lo maco que és i com se sent i no té ni idea que tú saps molt bé de què et parla però que la cosa no va anar bé i a sobre calles perquè no vols pas per res del món que li pugui passar el mateix que a tú i no li vols donar mal rollo....
Ahir em va passar això que t'explico i va ser acabar de parlar amb la noia...i em van venir unes ganes de plorar...va ser horrible!!!!
La veritat és que aquesta setmana m'ha de venir la "warry" i això em deu afectar pq estic més sensible!!! i clar al haver-hi el tema de l'abort sempre em toca la fibra amb aquest tema!!!! Però bueno què hi farem, espero que amb més temps la cosa vagi millorant.
Él que també ens passa és que ara és inevitable pensar jo estaria de tans mesos i també el tindria aquest any igual que tal persona.....és inevitable pensar-hi ...potser quan passi la " data" serà més portable al cosa...no creieu??

A mi aquests dies tontos sempre em ve el baixon....
Cuski espero que estiguis ben animada per tornar-ho a intentar i ben aviat ens poguem donar notícies mútuament!!!

I també tinc una pregunta...com porteu el tema aquest de l'abort perl que fa a explicar-li a la vostre parella com us sentiu, etc??
És que a mí em costa bastant ....potser em desfogo mes aquí al fòrum o amb alguna amiga que amb éll.....a alguna li passa igual?
Si us plau necessito alguna resposta...

Ànims preciosa/es !!!!

Hola xikaboom,
nosaltres estem passant pel segon avortament en 6 mesos, i si bé et dic que el recolzament que he trobat en el SP m'ha consolat més del que m'hagués imaginat mai, especialment quan parles de tu a tu amb gent que està passant o ha passat pel mateix, és important que hi hagi comunicació amb la parella. Ells també ho passen malament, tenen els seus sistemes per a portar el tema, sovint intenten no pensar-hi i fer "borrón y cuenta nueva", sempre a la seva manera, que no vol dir que no recordin sempre el que ha passat.
Jo he hagut de parlar amb el meu marit perquè ell tot ho arreglava dient que no parlés més del tema, que no em ratllés i que pensés en altres coses i procurés distreure'm: COM VOLIA QUE FES TOT AIXÒ QUAN ENCARA PORTO EL POBRE EMBRIÓ MORT I NO SÉ QUÈ ESPEREN QUE PASSI ELS METGES?
Parlant va veure que no pots ignorar una cosa que saps perfectament que duus a dins, o quan tens nàusees i molt mal estar però saps que tot i semblar un embaràs tu estàs al bàndol dels que estan avortant...
A vegades té la sensibilitat d'una espardenya, i necessito entrar aquí per poder compartir pors, penes i cabòries, però no hem d'oblidar que són l'altre part implicada i cal posar totes les cartes sobre la taula. Sovint la seva empatia és nul·la i hem de dir sentiment per sentiment el que ens passa pel cap. Ja no espero que ho entengui tot, simplement que respecti que no tingui ganes de riure a cada moment, i que necessito/em un temps per a pair els dos cops tan seguits que portem.

[xikaboom]

Moltes gràcies per la teva resposta, m'ha anat molt bé tot el que m'has dit i quanta raó que tens....hauré de parlar amb la meva parella i que entengui que encara ho estic paint i que tot i que tinc moltes ganes de tornar-ho a intentar també tinc por i encara m'afecta.....éll també en té ganes , de fet sempre que veu una panxa m'ho diu: mira quina panxa....i a mi no em fa tanta gràcia la veritat....com tú dius éll ja ha passat pàgina i ho vol tornar a intentar i apa ja està i aquí s'ha acabat tot....i jo voldria que éll empatitzés més i sapigues com em sento...jijiji , això no existeix, com tú dius se li ha d'explicar cada sentiment.....aiiiiii a veure si me'n surto perquè ho passo realment malament quan m'empipo amb éll i em demana que li expliqui què em passa i jo no sé ni per on començar....

Moltes gràcies i et desitjo que tot et vagi molt bé

Seguim en contacte, un petonàs

[Castanyeta]

Al llibre "La cuna vacía" --que et recomano molt per entendre què t'està passant físicament, anímicament i psicològicament, i perquè t'ajudarà a donar-te permisos (permís per plorar (encara més), permís per tenir ràbia, permís per estar trista, permís per etc.) i a donar-te temps per pair-ho tot plegat i recuperar la normalitat a poc a poc fins que tornis a ser tu mateixa-- en aquest llibre, dic, hi ha tot un capítol destinat a la gent propera a la dona que ha patit una pèrdua perinatal. Potser val la pena que l'hi facis llegir al teu home. Diu moltes coses molt sensates i dóna bons consells de què fer i, sobretot, què NO fer ni dir en casos com el teu.
Jo no vaig llegir el llibre fins bastant després de la meva quarta pèrdua, i en arribar a aquesta part destinada als que m'envoltaven vaig pensar que tan de bo que l'haguessin tingut a l'abast totes les altres vegades...

[tona]

hola kuski...jo em vaig quedar embarassada i al cap de dos dies de saber-ho em truka una de les meves millors amigues per dir-me que esta embarassada quina sorpresa ens portavem un dia d embaras ni fet a posta...
amb la mala sort q jo a les sis setmanes vaig patir un abort...amb la il.lusio q ens feia...pr jo vaig fer el cor fort( suposo q el fet de tenir ja un fill em va ser més fàcil) i vam seguir l amistat igual com si no hagues passat res...li preguntava per visites, anavem a comprar cosetes juntes ella m explicava...per sort jo em vaig quedar embarassada deseguida...i les nostres nenes no es porten dies pr es porten menys de quatre mesos
per lo tant ànims amunt no hi pensis i disfruta de la busqueda que deseguida t hi tornaras a quedar i els vostres fills es faran un fart de jugar junts i vosaltres de compartir experiències ( comença ara no te les deixis perdre que després et sabrà greu!!)
un petonet!!