Anar al psicòleg després d'un avortament?
Anar al psicòleg després d'un avortament?
Us volia preguntar si heu anat al psicoleg després de la vostra pèrdua. A mi després de la ILE de 20 setmanes a vall d'hebron no em van oferir res (sé q a altres noies del SP en el mateix hospital si q els hi van oferir) i malgrat que ara ja em trobo molt i molt tranquil·la, no sé si m'hauria de plantejar anar-hi alguna sessio abans que arribi el moment de reprendre la cerca.
Les que hi heu anat, qtal la experiència? No he anat mai a un psicòleg..
Les que hi heu anat, qtal la experiència? No he anat mai a un psicòleg..
Re: Anar al psicòleg després d'un avortament?
Primer de tot dir-te que ho sento molt.
Jo també vaig perdre el meu nen a les 20 setmanes, tenia una malformació i no es podia fer res. A l'hospital Josep Trueta em van oferir assistir a un grup de pares que havien passat per la pèrdua d'un fill. No vaig anar a aquell grup però sí vaig anar a la psicologa durant mig any més o menys. Ajuda a veure les coses des d'una altra perspectiva però el dolor no t'ho treu ningú. Fa 2 anys i mig que vaig perdre en Guillem i encara no passa un sol dia en el que no pensi en ell. S'ha de mirar endavant, si tu creus que sola se't fa dificil no dubtis a demanar ajuda.
Molts petons.
Jo també vaig perdre el meu nen a les 20 setmanes, tenia una malformació i no es podia fer res. A l'hospital Josep Trueta em van oferir assistir a un grup de pares que havien passat per la pèrdua d'un fill. No vaig anar a aquell grup però sí vaig anar a la psicologa durant mig any més o menys. Ajuda a veure les coses des d'una altra perspectiva però el dolor no t'ho treu ningú. Fa 2 anys i mig que vaig perdre en Guillem i encara no passa un sol dia en el que no pensi en ell. S'ha de mirar endavant, si tu creus que sola se't fa dificil no dubtis a demanar ajuda.
Molts petons.
Re: Anar al psicòleg després d'un avortament?
Cositina, com ja saps, jo vaig passar per una ILE a les 22 stm. Jo no he anat al psicòleg, però si et dic que el que més m'ha ajudat ha estat parlar-ne amb gent que també ha passat pel mateix o trobar-ne suport tipus GAM (grup d'ajuda mútua). Fins que no vaig connectar amb el SP era un alma en pena. Jo crec que si trobes que pots gestionar i entendre el que et passa (com per exemple trobar resposta del que sents en un moment de sentiments contradictoris, o trobar resposta a dubtes que t'assaltin), un psicòleg necessari no és. Ara, mal no en fa.
Aquí es parla molt de conceptes com dol, veus l'evolució de noies que ho han passat... i això és or. El que si et diré és que jo crec que depèn molt del moment en que es troba un quan ha d'afrontar un fet així. Si això m'hagués passat un parell d'anys enrera... hauria necessitat psicòleg i medicaments i de tot. A mi em va tocar en un moment d'estabilitat personal i vaig poder superar-ho millor. I, sobretot, per mi la millor medicina ha estat el nou embaràs. Amb un record permanent de n'Álvaro, perque quan tornis a estar-ho veuràs que la comparació és permanent, però la millor medicina.
Li vaig comentar a la llevadora, que m'havia ajudat molt un fòrum de gent que havia passat pel mateix i em va contestar que, en casos així, el més efectiu era això i també poder ajudar els altres que ho passaven. I és cert.
Ara, el que no recomano gens és solapar, intentar fer que no ha passat. Tampoc crec en regles fixes tipus que si o si és millor haver vist el petit/a, o que l'interval entre el diagnòstic i la interrupció millor quan més llarg perque així fas un acomiadament, o que s'hagi de posar nom si o si... Penso que és molt personal i que el dolor, buidor, dubtes, preguntes i neguits de la pèrdua en concret van més enllà, i és el mateix es triin o no pautes concretes de comportament.
Mil petons!
Mafi, també per tu, que, tot i que no hem coincidit, llegir experiències al Quan les coses em va ajudar moltíssim.
Aquí es parla molt de conceptes com dol, veus l'evolució de noies que ho han passat... i això és or. El que si et diré és que jo crec que depèn molt del moment en que es troba un quan ha d'afrontar un fet així. Si això m'hagués passat un parell d'anys enrera... hauria necessitat psicòleg i medicaments i de tot. A mi em va tocar en un moment d'estabilitat personal i vaig poder superar-ho millor. I, sobretot, per mi la millor medicina ha estat el nou embaràs. Amb un record permanent de n'Álvaro, perque quan tornis a estar-ho veuràs que la comparació és permanent, però la millor medicina.
Li vaig comentar a la llevadora, que m'havia ajudat molt un fòrum de gent que havia passat pel mateix i em va contestar que, en casos així, el més efectiu era això i també poder ajudar els altres que ho passaven. I és cert.
Ara, el que no recomano gens és solapar, intentar fer que no ha passat. Tampoc crec en regles fixes tipus que si o si és millor haver vist el petit/a, o que l'interval entre el diagnòstic i la interrupció millor quan més llarg perque així fas un acomiadament, o que s'hagi de posar nom si o si... Penso que és molt personal i que el dolor, buidor, dubtes, preguntes i neguits de la pèrdua en concret van més enllà, i és el mateix es triin o no pautes concretes de comportament.
Mil petons!
Mafi, també per tu, que, tot i que no hem coincidit, llegir experiències al Quan les coses em va ajudar moltíssim.
http://www.fertilityfriend.com/home/4341e5
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
11/03/13 +
Novembre'13, 38 stm, comença l'aventura
Petit meu estimat, mai t'oblidarem. 18/10/12 ILE 22stm
Re: Anar al psicòleg després d'un avortament?
Hola cositina i a totes,
Jo estava embarassada de dos i a la 14 setmana se,m va trencar la bossa d.una. 3 mesos de repòs absolut per intentar salvar com a mínim l.altre... totes dues creixien pero sabiem que una no s.en sortiria, amb un part prematur una d.elles es va morir per inmaduresa de pulmons... l.altre per sort esta mb,ara té un any pero ens va donar mig any d.ensurts... li va costar molt tirar endavant
jo no vaig anar al psicoleg pero en vaig fichar en foros de pares amb la mateixa situacio i al mateix hospital anava a parlar amb una treballadora social. L.estrés dels mesos de repos, aceptar la mort cada día sabent que en un segon podia agafar una infecció i perdre.ho tot... i mil histories que totes tenim... i a mi en deien per sort tens una pero no trobava ètic alegrar.me quan em faltava una...
El meu consell es quan necessitis ajuda l.aprofitis... i de aquí t.es útil... a mi no m.entenia ningú més i per aixo em va anar mb. Qui ha passat pel mateix que tu entendra pensaments contradictoris... jo volia anar a un grup de dol pero despres em vaig tirar en en endarrera... per no patir tb pels altres,pq em conec... xo molta gent li vA be.
Cuida.t molt i el que et vagi be FES.ho. i si no saps si t.anira be no pots provar si creus que no necessites... com tu ningu mes sap el que necessites.
MoltA sort¡¡¡
Jo estava embarassada de dos i a la 14 setmana se,m va trencar la bossa d.una. 3 mesos de repòs absolut per intentar salvar com a mínim l.altre... totes dues creixien pero sabiem que una no s.en sortiria, amb un part prematur una d.elles es va morir per inmaduresa de pulmons... l.altre per sort esta mb,ara té un any pero ens va donar mig any d.ensurts... li va costar molt tirar endavant
jo no vaig anar al psicoleg pero en vaig fichar en foros de pares amb la mateixa situacio i al mateix hospital anava a parlar amb una treballadora social. L.estrés dels mesos de repos, aceptar la mort cada día sabent que en un segon podia agafar una infecció i perdre.ho tot... i mil histories que totes tenim... i a mi en deien per sort tens una pero no trobava ètic alegrar.me quan em faltava una...
El meu consell es quan necessitis ajuda l.aprofitis... i de aquí t.es útil... a mi no m.entenia ningú més i per aixo em va anar mb. Qui ha passat pel mateix que tu entendra pensaments contradictoris... jo volia anar a un grup de dol pero despres em vaig tirar en en endarrera... per no patir tb pels altres,pq em conec... xo molta gent li vA be.
Cuida.t molt i el que et vagi be FES.ho. i si no saps si t.anira be no pots provar si creus que no necessites... com tu ningu mes sap el que necessites.
MoltA sort¡¡¡
Re: Anar al psicòleg després d'un avortament?
No ho vaig explicar a aquest post sino al que "les q ho volem tornar a intentar" pero al final vaig anar pel meu compte a una sessio de psicoleg i em va anar molt be pero ella mateixa em va dir q em veia molt be i q no calia q hi tornes. Aqui a aquest subforo he trobar el suport q mes necessitava, sobretot poder entendre els meus propis sentiments en veure q la resta sentieu el mateix, i eure q es pot superar perque moltes noies ara tenen fills i estan be... Pero penso q l'ajut professional pot ser mes util ni q sigui per desfgar-te i ordenar els teus propis sentiments
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |