Quan el q marxa ja tenia nom

[petitajo]

Hola a totes!

M'he atrevit a obrir aquest fil tot i q no se si ja n'havieu parlat alguna vegada, no ho he sabut veure i ara es un tema q no se com gestionar-lo i vull escoltar el vostre parer per veure diferents punts de vista.

Jo vaig tenir un avortament a les 7 setmanes i ho vem saber molt aviat, el primer dia de retard em vaig fer un TE i positiu. Ens va fer molta il.lusio, va ser una sorpresa, no haviem fet res per buscar l'embaraç pero tampoc per evitar-lo. Estavem molt contents, tan q gairebe totes les nostres converses es basaven en el mateix. Quins canvis fariem a casa, què haviem de comprar i fins i tot quin nom li posariem!! (santa innocencia!!)

Quin nom li posariem!!!! I ara q??? Ja ens haviem decidit, si era nen ho teniem clar.

Ara ens posem a la búsqueda, i quan arribi el TE+ ja tenim clar q ens ho em de pendre tot mes tranquilament, no precipitar-nos, tot al seu temps pero amb el tema nom???

Com us ho heu fet vosaltres??? Si teniu un nom q us agrada espereu a posar-li cara o li deixeu al petit embrionet q va marxar???

Un petonet a totes i com vaig llegir no fa massa, el SP es una gran injeccio de moral i un gran suport, gracies a totes!!

salut!

[noemidb]

Hola,
El meu cas es diferent... Jo portava dos i a la 14 setmana ens van dir què una d.elles segurament no sobreviuria... Tampoc sabíem el sexe encara... Ni m.enracordo quan ens ho van dir i sobretot de la què no està amb nosaltres ja què no ho volia saber... Anava tirant l.embaràs endavant, amb por de perdre l.altre ja q estava en risc... I vam comenćar a pensar en noms de nenes... Què el vaig voler canviar unes setmanetes abans del part sobtat què vaig patir.. Aquest canvi va ser pq el nom em provocava un record horrible de tot. L.altre va néixer sense nom pobreta... El meu marit li va posar el nom q vam triar primer per la nostra filla
M.encantaria si tinguéssim un altre nena ficar.li el nom del meu angelet per abraćar.la i sentir.me bé jo... Com si ella fos la mateixa què el primer cop no va poder fer tot el camì... Però segurament no ho faria ja q em sentiria malament i ella està en un altre lloc i en el meu cor i ajudant a la meva filla ja q li ha costat molt tirar endavant i ara está mb... Es el q neccessito ubicar.la on està... Si canviés d.idea hauria de tornar a reubicar.me
No ho sé què és el millor per cada un... Hem d.arribar a saber què necessitem per tirar endavant... A mí mha estat molt difícil i encara lluito per aixó. Desitjo què trobeu el què us vagi bé a vosaltres...

[Mara17]

A mi personalment no m'ha passat, però conec una parella que ha posat a la seva filla el nom d'una de les dues bessonetes que havia perdut. I crec que si mai tenen una altra nena, l'hi posaran l'altre. Això és molt personal. El que et faci sentir bé.

[ariun]

Petitajo.... no estas sola en aquest trist camí....No es consol, no ajuda a esta millor, i no hi ha paraules de consol.
Jo el vaig perdre a la mateixa setmana, ja ho haviem esbombat... els altres tres embarassos callats fins als tres mesos amb la por de que tot es repeteixi. En algun lloc vaig llegir que quan a uns pares ens passa aixo perdem la inocencia i realment es aixi.

Pel que comentes del nom, nomes tu i la teva parella sabreu en quin proces del dol estareu quan us torneu a quedar embarassats. Jo personalment no he repetit cap dels noms, pero es molt personal, i tan positiu es posar-li el mateix nom com no posar-li.

Si necessites mes informacio, a la web el parto es nuestro hi ha moltes referencies a les perdues. Al facebook tambe ho pots trobar.

Una abraçada.

[nienna]

Petitajo, no et podré ajudar... jo estic a la mateixa situació. Vam tenir un embaràs que no va acabar bé, i des del principi vam pensar que seria una nena i vam decidir el nom. Ara estic embarassada d'una nena i estant de 35 setmanes encara no puc triar cap nom. El meu marit i els altres dos fills tenen un nom preferit, però jo encara estic bloquejada amb el tema nom i no puc imaginar-la amb cap nom fins que no la vegi en persona. No sé si quan la vegi sentiré que seria millor posar-li el nom de la petita que ens va deixar o un altre, però crec que fins aquell moment seré incapaç de prendre una decisió. Així que ja veus, això és molt personal i fins que no t'hi vegis no sé si podràs prendre una decisió perquè amb les hormones de l'embaràs tot es trastoca i tot i que ara tinguis clara una opció, quan tinguis al petit/petita dins teu tot pot canviar.

Et desitjo una cerca ben curta i que tot vagi bé aquesta vegada, i que quan hagis de prendre una decisió no et costi molt

[mishka]

Nosaltres vam perdre un nen amb nom, i en el següent embaràs, si hi hagués hagut un nen, li hauríem posat el mateix nom, com si fos el nen que ens va deixar que torna. Van ser dues nenes i no va poder ser. Després vam anar a pel tercer, amb les ganes que fos un nen i posar-li el mateix nom, però tampoc ha pogut ser.

[petitaemma]

Jo vaig perdre una nena amb 20 setmanes de gestació.
Es deia Emma.
Quan em vaig quedar de bessones vaig decidir que no es podria dir Emma cap de les dos, no sé, em sembla gafe, i pensava que correrien la mateixa sort...
Cursiosament, ma germana al quedar-se en estat d'una nena em va preguntar noms i li vaig dir que a mi m'agradava Emma, ella em va dir que em savia greu... però li vaig dir que per mi no, que estaria encantada. Així que tinc una neboda que es diu com la que hauria sigut la nostra 1a filla i ja no em fa tant mal no tenir a la nostra Emma, no ho sé explicar...

[tuijoserem4]

Ho lamento molt, de tot cor.

El nostre nen tenia nom, s'havia de dir Roc, de fet per mi és un fill no nascut, però és el meu fill. Per tant a un següent fill no podria enomanar-lo Roc, a més posar-li nom m'ha ajudat a dir-li adeú, acomidar-lo com es mereix....

Però això és molt personal, cadascú ho viu d'una manera, ja ho aniràs veient!

Molta força! Una forta abraçada!

[noemidb]

com estas petitajo???
desitjo que trobis el mes aviat possible el que has de fer per sentir.te millor..
cuida.t molt... aquests temes et destrossen

[gusiluz]

Hols,

Nosaltres també vam perdre el nostre primer fill amb 7 setmanes. qui no ho ha viscut no ho pot entendre, el pitjor és que la gent li treuren importància, tothom et diu que era molt aviat, que encara no era res..però era el meu fill i fa molta ràbia aquest menyspreu amb el buit que tu sents. No tenia nom, ni sabiem el sexe, res, però en poc temps la nostra dia ja girava al seu voltant.

Ara estic embarassada de 21 setmanes, a les 12 ho vam dir a les àvies i fins a les 16 no ho hem fet públic del tot, i perque jo feia una panxa que no es podia dissimular, si no hauria aguantat més i tot.

Realment perds la innocència, ja no et creus res, tothom et felicita i no entens perque. Si, estic embarassada, però ara sé que això no és sinònim de tenir un fill.
Noem treuré l'espina fins que no tingui un fill meu nascut i viu, encara que tot i així sempre quedarà el record d'aquell primer.

Ànims i a tornar-hi, no desistiu, ens ho mereixem!

[cositina]

Hola guapa sento molt la teva perdua. Jo estava de 20 setmanes i tenia nom, es diria Noa. Pero un cop vam saber q l'embaras no seguiria endavant mai mes vam esmentar aquest nom, es com si ens haguesim creat una coraza mental per portar el tema de la forma menys dramatica possible i aixo per a mi passsava per parlar del tema com l'embaras o el fetus perdut pero mai vaig tenir valor de referir-me a allo com "la nena q s'havia de dir Noa". Suposo q per manca de valentia, perque em resultava mes senzill (dins del drama q va ser tot plegat) pensar mes en temer fisiologics q emocionals i personals.
Ara estic embarassada de nou i abans de veure el positiu ja vam comentar aqurst dubte: q passaria si ens tornesim a quedar embarassats d'una nena? Noa era el meu nom preferit i la veritat es q a dia d'avui no el descarto , pero el mes probable es q acabesim buscant un altre per passar pagina, no se. Ni m'atreveixo a pensar massa en aixo, jo ara tb soc massa conscient q estar embarassada ja no es sinonim de q acabis tenint un fill..:

Moltisima sort a totes

[laucob]

Es una decisio personal i de cada familia de fet nosaltres vam decidr nom pel primer que no va anar be, al arribar el nostre 2 angelet va dur el nom del primer no va anar be la cosa i amb el 3 per cosa obvia canvi de sexe vam canviar nom, i tampoc va anar be.
Nosaltres no arribem a les 26 setmanes per lo que tot es fa mes feixuc. Ja portem un temps desde la darrera perdua ipero quant arribi segons la seva careta sera un nom o un altre.
A nosaltres ens podia molt el que ens enamores el nom del nostre fill, pero si ve un altre nen no es dira com ell o potser si tot a saber del moment

[Raqueleta]

Ho lamento molt, de tot cor.

El nostre nen tenia nom, s'havia de dir Roc, de fet per mi és un fill no nascut, però és el meu fill. Per tant a un següent fill no podria enomanar-lo Roc, a més posar-li nom m'ha ajudat a dir-li adeú, acomidar-lo com es mereix....

Però això és molt personal, cadascú ho viu d'una manera, ja ho aniràs veient!

Molta força! Una forta abraçada!

Jo sóc del mateix parer, tot i que això és una cosa molt personal i cada parella decidirà el que cregui millor i serà la decisió correcta.
Nosaltres no teníem noms pensats però sí que tenia en ment dos noms de nena (no sé per què perquè no vam ni saber el sexe, potser era intuició, no sé) i ara, de cara a un altre fill, aquests nom ja no em criden tant, potser és inconscient perquè ja els havia "imaginat" per al que va marxar...