Que faig????
Que faig????
Hola noies, q veure si em podeu ajudar...estic embarassada per primera vegada però ens han dit que l'ou és buit. Estic de tot just 7 setmanes. Ha estat molt dur però ara encara em fa estar pitjor el que ha de venir...el gine m'ha donat dos opcions i haig de decidir aquesta tarda. Fer un legrat o prendre una pastilla ( R no se que) y unes de prostaglandines. Ell s'ha mostrar molt pro pastilla pq el legrat és més invasiu. Jo crec q preferia el legrat...per acabar ràpid, però no he passat mai per un quiròfan i m'aterroritza el tema de l'anestesia! Diu q es general...però per altre banda també em fa pànic tot el que he llegit de les pastilles...contraccions, coàguls enormes, sagnat impresionant...i sobretot no quedar neta...que farieu o que heu fet? Estic morta de por i empassant-m'ho sola perquè només estem alcas jo i el meu home....
-
Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2145
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: Que faig????
Hola pruneta,
primer de tot, lamento que estiguis passant per aquesta situació. Pel que fa a la decisió que has de prendre, jo només et puc parlar del raspat, ja que com que jo tenia possibilitats de mola no hi va haver elecció. Com tu, jo tampoc havia passat per cap operació. Sí, és anestèsia general.
A mi em van fer posar a la vagina una pastilla que em va donar uns quants dolors, no sé si molt forts perquè com que jo anys enrera tenia la regla amb molt mal de panxa no tinc massa criteri. Aquesta pastilla era per donar contraccions i que la ginecòloga que em va operar pogués treballar bé. Jo vaig demanar anar a la UCSI (Unitat Cirurgia Sense Ingrés) abans perquè em deien que havia d'estar estirada amb la pastilla i com que visc fora de Lleida no ho podia complir (a l'haver d'agafar un transport, s'entén). Així doncs, a l'hora de col·locar la pastilla ja estava a l'hospital en un box (d'aquells entre parets que hi ha més gent. Em van fer posar la bata d'hospital i la pastilleta. Quan faltava una estona per l'operació, em van portar al pre-operatori on em van col·locar la via i em van tapar ben tapadeta amb una manta (perquè els quiròfans sempre son freds. L''operació en sí crec que va durar poca estona, diria que una mitja hora. Després em van tornar a portar al post-operatori perquè em despertés de l'anestèsia. Al cap d'una altra estoneta, al box on estava el meu company esperant-me, i al cap d'una hora ja vaig marxar cap a casa, on em van demanar que fes 24 hores de repòs, i em van trucar 3 vegades durant aquelles primeres hores. Jo vaig anar a l'Aliança, no sé si a tot arreu se segueix el mateix procediment.
Pel que fa a la pastilla, com t'he dit, no en tinc experiència, però per aquí hi ha més companyes que t'ho podran explicar.
Una abraçada,
Anna Maria
primer de tot, lamento que estiguis passant per aquesta situació. Pel que fa a la decisió que has de prendre, jo només et puc parlar del raspat, ja que com que jo tenia possibilitats de mola no hi va haver elecció. Com tu, jo tampoc havia passat per cap operació. Sí, és anestèsia general.
A mi em van fer posar a la vagina una pastilla que em va donar uns quants dolors, no sé si molt forts perquè com que jo anys enrera tenia la regla amb molt mal de panxa no tinc massa criteri. Aquesta pastilla era per donar contraccions i que la ginecòloga que em va operar pogués treballar bé. Jo vaig demanar anar a la UCSI (Unitat Cirurgia Sense Ingrés) abans perquè em deien que havia d'estar estirada amb la pastilla i com que visc fora de Lleida no ho podia complir (a l'haver d'agafar un transport, s'entén). Així doncs, a l'hora de col·locar la pastilla ja estava a l'hospital en un box (d'aquells entre parets que hi ha més gent. Em van fer posar la bata d'hospital i la pastilleta. Quan faltava una estona per l'operació, em van portar al pre-operatori on em van col·locar la via i em van tapar ben tapadeta amb una manta (perquè els quiròfans sempre son freds. L''operació en sí crec que va durar poca estona, diria que una mitja hora. Després em van tornar a portar al post-operatori perquè em despertés de l'anestèsia. Al cap d'una altra estoneta, al box on estava el meu company esperant-me, i al cap d'una hora ja vaig marxar cap a casa, on em van demanar que fes 24 hores de repòs, i em van trucar 3 vegades durant aquelles primeres hores. Jo vaig anar a l'Aliança, no sé si a tot arreu se segueix el mateix procediment.
Pel que fa a la pastilla, com t'he dit, no en tinc experiència, però per aquí hi ha més companyes que t'ho podran explicar.
Una abraçada,
Anna Maria
Re: Que faig????
Gracies bonica...l'anestesia es a traves de la via o com? T'intuben i aquestes coses o ja mestic flipant? Sento que tb hagis passat per aixo...una abraçada!
Re: Que faig????
Pruneta30, en primer lloc, em sap molt de greu el que t'ha passat. La decisió de si prendre't les pastilles o fer el legrat és molt personal i totes dues opcions són correctes. A mi em van posar una dosi de pastilles i, com que no em van acabar de fer efecte, a l'hospital em van programar un legrat, tot i que jo hauria preferit provar amb una segona tanda de pastilles. Després de la meva experiència i d'haver estat també mirant una mica per Internet sobre les dues opcions jo la veritat és que optaria per les pastilles perquè és una manera més "natural" d'expulsar-ho, la recuperació serà més ràpida i segurament ho podreu tornar a intentar més aviat. Això sí, les pastilles fan que sigui més dolorós i sí que hauràs de veure com surt molta sang, molts coàguls,...
De totes maneres, com et deia, les dues opcions són vàlides i prengueu la decisió que prengueu serà correcta.
També vam passar tot el procés el meu marit i jo sense dir-ho a ningú i, en aquell moment crec va ser una bona idea però quan hagi passat tot i estiguis una miqueta millor et recomano també que ho compartiu amb algun amic o familiar en qui tinguis molta confiança. Com a mínim, a mi em va anar bé de fer-ho així. I, per suposat, compta amb nosaltres per qualsevol cosa que necessitis.
De totes maneres, com et deia, les dues opcions són vàlides i prengueu la decisió que prengueu serà correcta.
També vam passar tot el procés el meu marit i jo sense dir-ho a ningú i, en aquell moment crec va ser una bona idea però quan hagi passat tot i estiguis una miqueta millor et recomano també que ho compartiu amb algun amic o familiar en qui tinguis molta confiança. Com a mínim, a mi em va anar bé de fer-ho així. I, per suposat, compta amb nosaltres per qualsevol cosa que necessitis.
Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols.
Re: Que faig????
Jo he passat per un legrat i l’experiència va ser bona. També t’he de dir que jo no volia legrat precisament perquè és més invasiu i hi ha més riscos, preferia expulsar jo sola les restes però al final, com en el cas de l’Anna Maria, per una sospita de mola va haver de ser legrat.
Jo tampoc vaig estar ingressada, també vaig estar a la UCSI. Me’l van fer a la Quirón i allà tenen unes habitacions amb un llit, una cadira i un bany. M’hi van fer anar, em vaig desvestir i posar la bata de quiròfan, em van venir a buscar (el meu marit i la meva mare es van quedar a l’habitació), a mi em van portar a quiròfan i allà l’anestesista em va posar el que em va dir que era un “calmant” tot i que vaig dir que no estava nerviosa, però en realitat era ja l’anestèsia perquè el següent que recordo és que em van despertar a la sala de reanimació. No recordo exactament com me la van posar, crec recordar que va ser una injecció i prou. No era anestèsia general, era sedació, que també t’adorm tota però és més lleu. Suposo que en tots els casos deu ser així.
El meu embrió va deixar de créixer a la setmana 5 i ja feia molt de temps (era com si ja estigués de 12 o 13 setmanes) pel que ja estava tot desfet. A mi no em van posar la pastilla que diu l’Anna Maria, no sé si per protocol o perquè no calia per les mides.
Després de despertar-me i estar una estona a reanimació em van portar a l’habitació. Mentrestant el ginecòleg va anar a parlar amb el meu marit per a explicar-li com havia anat tot.
I a l’habitació m’hi vaig poder quedar fins que vaig voler, primer em van fer beure aigua, després un suc, anar al labavo, i quan jo vaig veure que ja em trobava bé vam marxar. A casa vaig seguir reposant i dormint, el cap em donava una mica voltes per l’anestèsia però dolors no vaig tenir ni un, ni els dies posteriors tampoc.
Espero que això t’ajudi a prendre una millor decisió. Però vaja, tot i que l’experiència va ser bona, per a mi, si es tornés a donar el cas, el legrat seguiria sent l’última opció…
Jo tampoc vaig estar ingressada, també vaig estar a la UCSI. Me’l van fer a la Quirón i allà tenen unes habitacions amb un llit, una cadira i un bany. M’hi van fer anar, em vaig desvestir i posar la bata de quiròfan, em van venir a buscar (el meu marit i la meva mare es van quedar a l’habitació), a mi em van portar a quiròfan i allà l’anestesista em va posar el que em va dir que era un “calmant” tot i que vaig dir que no estava nerviosa, però en realitat era ja l’anestèsia perquè el següent que recordo és que em van despertar a la sala de reanimació. No recordo exactament com me la van posar, crec recordar que va ser una injecció i prou. No era anestèsia general, era sedació, que també t’adorm tota però és més lleu. Suposo que en tots els casos deu ser així.
El meu embrió va deixar de créixer a la setmana 5 i ja feia molt de temps (era com si ja estigués de 12 o 13 setmanes) pel que ja estava tot desfet. A mi no em van posar la pastilla que diu l’Anna Maria, no sé si per protocol o perquè no calia per les mides.
Després de despertar-me i estar una estona a reanimació em van portar a l’habitació. Mentrestant el ginecòleg va anar a parlar amb el meu marit per a explicar-li com havia anat tot.
I a l’habitació m’hi vaig poder quedar fins que vaig voler, primer em van fer beure aigua, després un suc, anar al labavo, i quan jo vaig veure que ja em trobava bé vam marxar. A casa vaig seguir reposant i dormint, el cap em donava una mica voltes per l’anestèsia però dolors no vaig tenir ni un, ni els dies posteriors tampoc.
Espero que això t’ajudi a prendre una millor decisió. Però vaja, tot i que l’experiència va ser bona, per a mi, si es tornés a donar el cas, el legrat seguiria sent l’última opció…
Re: Que faig????
Pruneta en primer lloc dir-te que sento molt el què t'ha passat.
T'anava a explicar la meva experiència però la veritat és que és calcada a la de la Raqueleta. Em van haver de fer legrat per sospita de mola i no vaig tenir opció de fer servir les pastilles, tot i que la ginecòloga inicialment me les havia recomanat abans que fer legrat que és més invasiu.
Ja saps que tota intervenció quirúrgica comporta riscos, encara que siguin molt baixos i ells també es curen en salut!
A mi tampoc em van posar cap pastilla ni res, de dolor 0. Ni abans, ni durant ni després. Em van posar primer un calmant i després l'anestèsia i no em vaig enterar de res. El despertar va ser molt bo, cap dolor i una sensació de calma total. L'anestèsia te la posen per una via. De fet el dolor físic més gran que vaig sentir en tot el procés va ser precisament quan em van posar la via (i ja veus!! és com una punxadeta d'anàlisi de sang!).
A mi m'ho van fer a l'Hospital General de Vic i el tracte de tot el personal va ser excel·lent.
ànims bonica, tot anirà bé! poc a poc es va superant...
T'anava a explicar la meva experiència però la veritat és que és calcada a la de la Raqueleta. Em van haver de fer legrat per sospita de mola i no vaig tenir opció de fer servir les pastilles, tot i que la ginecòloga inicialment me les havia recomanat abans que fer legrat que és més invasiu.
Ja saps que tota intervenció quirúrgica comporta riscos, encara que siguin molt baixos i ells també es curen en salut!
A mi tampoc em van posar cap pastilla ni res, de dolor 0. Ni abans, ni durant ni després. Em van posar primer un calmant i després l'anestèsia i no em vaig enterar de res. El despertar va ser molt bo, cap dolor i una sensació de calma total. L'anestèsia te la posen per una via. De fet el dolor físic més gran que vaig sentir en tot el procés va ser precisament quan em van posar la via (i ja veus!! és com una punxadeta d'anàlisi de sang!).
A mi m'ho van fer a l'Hospital General de Vic i el tracte de tot el personal va ser excel·lent.
ànims bonica, tot anirà bé! poc a poc es va superant...
Re: Que faig????
Hola, a mi em varen fer una aspiració. Estava de 10 setmanes. Em varen posar una anestésia general (bé, algu molt suau que em va fer adormir) per via, i no van trigar més de 10 minuts, o menys i tot, no em vaig enterar de res, cosa que amb el dol que portem trobo que és una molt bona opció, almenys per mi va ser-ho. Jo tampoc no havia entrat mai a quirófan, i ja et dic jo
que estic contenta que ho féssim d'aquesta manera. Al cap de poc, ja tornava cap a casa
caminant sense cap problema. A més, tinc 2 petits que m'estaven esperant a casa, per tant
millor que fos també ràpid i sense haver de fer "recuperacio". Aixó físicament, psicológicament
ja és un altre tema.....
Molts ànims!
que estic contenta que ho féssim d'aquesta manera. Al cap de poc, ja tornava cap a casa
caminant sense cap problema. A més, tinc 2 petits que m'estaven esperant a casa, per tant
millor que fos també ràpid i sense haver de fer "recuperacio". Aixó físicament, psicológicament
ja és un altre tema.....
Molts ànims!
Re: Que faig????
Hola Pruneta
Primer, em sap molt greu q estiguis passant per això, tu i la teva parella
Jo he passat per dos avortaments, el primer (avui fa un any q ens deien el ++) no va ser exactament un legrat, estava embarassada de 5+6 setmanes, i vaig tenir una hemorràgia molt forta, vaig treure molt, però no tot, i em van fer una histeròscopia quirúrgica pq la resta esta molt localitzada. Va ser molt ràpid, però sí, vaig entrar a quiròfan , i mentre esperava, al costat estava neixent un bb..va ser horrible
El segon, va ser a finals d'agost, no era evolotiu, no hi havia embrió. Vaig fer pastilles. A mi em van donar Cytotec, vaig posar-me una vaginal a les 20.30h del divendres 30 d'agost i ales 22h vaig començar a perdre..dolor?, sí, no t'enganyaré, has de tenir a mà enantyum com a mínim pq l'ibruprofè no fa res. Vaig estar amb dolor fort unes 2/3 hores, i ja està.
Vaig saber quan expulsava el sac pq va ser un coàgul gran, ara, res a veure amb el del primer embaràs, q tot i estar de menys, sí q hi havia embrió.
La meva opinió és, q si no hi ha embrió, es facin pastilles, ara, també pot passar q hagis d'acabar amb un legrat..però pensa q el legrat és més ràpid i no passes dolor
És una decisió teva, molt personal, aquí només podem donar-te opinions, i veuràs q n'hi ha de tot!
Molta sort!!
Primer, em sap molt greu q estiguis passant per això, tu i la teva parella
Jo he passat per dos avortaments, el primer (avui fa un any q ens deien el ++) no va ser exactament un legrat, estava embarassada de 5+6 setmanes, i vaig tenir una hemorràgia molt forta, vaig treure molt, però no tot, i em van fer una histeròscopia quirúrgica pq la resta esta molt localitzada. Va ser molt ràpid, però sí, vaig entrar a quiròfan , i mentre esperava, al costat estava neixent un bb..va ser horrible
El segon, va ser a finals d'agost, no era evolotiu, no hi havia embrió. Vaig fer pastilles. A mi em van donar Cytotec, vaig posar-me una vaginal a les 20.30h del divendres 30 d'agost i ales 22h vaig començar a perdre..dolor?, sí, no t'enganyaré, has de tenir a mà enantyum com a mínim pq l'ibruprofè no fa res. Vaig estar amb dolor fort unes 2/3 hores, i ja està.
Vaig saber quan expulsava el sac pq va ser un coàgul gran, ara, res a veure amb el del primer embaràs, q tot i estar de menys, sí q hi havia embrió.
La meva opinió és, q si no hi ha embrió, es facin pastilles, ara, també pot passar q hagis d'acabar amb un legrat..però pensa q el legrat és més ràpid i no passes dolor
És una decisió teva, molt personal, aquí només podem donar-te opinions, i veuràs q n'hi ha de tot!
Molta sort!!
Re: Que faig????
Pel que fa a l'anestèsia, l'anestesista em va dir que en realitat era una sedació profunda. Quan vaig baixar al quiròfan ja portava una via posada, l'anestesista em va dir que em posava un calmant i ja no recordo res més, o sigui que en realitat devia ser ja la sedació. Després del legrat vaig estar una estona (potser uns 3 quarts d'hora) en una sala de reanimació i ja em van portar a l'habitació. De l'anestèsia em vaig despertar sense cap mareig ni res i la zona del legrat sí que em feia una miqueta de mal però amb paracetamol que em van posar per la via se'm va passar. A mitja tarda em van portar un suc i unes galetes per veure si em sentaven bé. Com que m'ho vaig menjar sense problemes i ja havia fet pipi un parell de vegades, al vespre em van enviar cap a casa. La ginecòloga que em va fer el legrat em va dir que després de la intervenció volen que estiguis unes 4-5 hores en observació i després ja t'envien a casa.
Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols.
Re: Que faig????
Hola Pruneta, ho sento molt maca, t'anava seguin tot i que en sil.lenci, vaig tenir també el meu positiu el 26 de gener, però porto una mala experiència, he passat 2 abortaments... i encara no m'he registrat ni a l'ocubre ni a les cercadores, tot i que les llegeixo a diari...
Això que preguntes és una decisió que heu de pendre vosaltres, jo si vols et dic la meca experiència, pero tu has de ser qui estigui segura del que fer, que sigui el que sigui serà lo correcte.
El primer va ser un abortament espontani, hi ho vaig expulsa jo sola, sense pastilles ni rés, no entraré en detalls però tinc molt mal record, i dura uns dies.... ja tenim prou amb lo sentimental com per a sobre això... i el segon a la setmana 11 en una eco, vem veure que s'havia aturat el cor, directament em van programar legrat per aspiració al dia següent, i dir, que anava cagadeta, lúnica vegada que he entrat a un hospital va ser per parir, i això tot em venia de nou, pués no em vaig enterar de rés, i a penes vaig tacar els dies després, evidenment està el tema psicologic, però aquest és un altre tema.
Quan vem anar la setmana passada al gine, abans d'entrar li vaig dir al caracol, si la cosa no està be, vull legrat demà mateix, i he de dir, que toco fusta perque tot continui igual, però si mai em tornés ha passar, sens dubte, voldria legrat, ara els fan (la mayoria) per aspiració, és molt menys agresiu, no van ser ni deu minuts, i amb sedació, amb lo que va ser un somni curtet i fora, una horeta o dues i cap a casa.
Però clar, això no deixa de ser la meva experiència, per unaltre banda diuen que és millor expulsar-ho tu sola, però per mi no mereix la pena passar tants dies malaments, tot comptant que després facis neta amb les pastilles i finalment no hagis de fer legrat..
Molts ànims i aquí ens tens!
Això que preguntes és una decisió que heu de pendre vosaltres, jo si vols et dic la meca experiència, pero tu has de ser qui estigui segura del que fer, que sigui el que sigui serà lo correcte.
El primer va ser un abortament espontani, hi ho vaig expulsa jo sola, sense pastilles ni rés, no entraré en detalls però tinc molt mal record, i dura uns dies.... ja tenim prou amb lo sentimental com per a sobre això... i el segon a la setmana 11 en una eco, vem veure que s'havia aturat el cor, directament em van programar legrat per aspiració al dia següent, i dir, que anava cagadeta, lúnica vegada que he entrat a un hospital va ser per parir, i això tot em venia de nou, pués no em vaig enterar de rés, i a penes vaig tacar els dies després, evidenment està el tema psicologic, però aquest és un altre tema.
Quan vem anar la setmana passada al gine, abans d'entrar li vaig dir al caracol, si la cosa no està be, vull legrat demà mateix, i he de dir, que toco fusta perque tot continui igual, però si mai em tornés ha passar, sens dubte, voldria legrat, ara els fan (la mayoria) per aspiració, és molt menys agresiu, no van ser ni deu minuts, i amb sedació, amb lo que va ser un somni curtet i fora, una horeta o dues i cap a casa.
Però clar, això no deixa de ser la meva experiència, per unaltre banda diuen que és millor expulsar-ho tu sola, però per mi no mereix la pena passar tants dies malaments, tot comptant que després facis neta amb les pastilles i finalment no hagis de fer legrat..
Molts ànims i aquí ens tens!
-
Petitprincep2013
- :: papallona
- Entrades: 104
- Membre des de: dl. nov. 25, 2013 1:51 pm
Re: Que faig????
Hola pruneta!
Sento molt que estiguis passant per aquest moment tant dur.
Totes les companyes han explicat molt bé l'experiencia de passar per quiròfan. Jo et puc dir la meva experiencia, he passat per 3 avortaments amb pastilles Cytotec, i 3 per legrat. Realment el que jo volia era acabar ràpid amb tot, no sempre va poder ser per circumstancies diverses. Jo, probaria primer amb pastilles perquè, com ja t'han dit, és menys invasiu, tot i que no te n'adones de res de la intervenció, el que si que has d'estar preparada per tenir més sagnats i sobretot coaguls.
De totes maneres és més el dolor del cor que no pas el físic.
Molts molts ànims!
Sento molt que estiguis passant per aquest moment tant dur.
Totes les companyes han explicat molt bé l'experiencia de passar per quiròfan. Jo et puc dir la meva experiencia, he passat per 3 avortaments amb pastilles Cytotec, i 3 per legrat. Realment el que jo volia era acabar ràpid amb tot, no sempre va poder ser per circumstancies diverses. Jo, probaria primer amb pastilles perquè, com ja t'han dit, és menys invasiu, tot i que no te n'adones de res de la intervenció, el que si que has d'estar preparada per tenir més sagnats i sobretot coaguls.
De totes maneres és més el dolor del cor que no pas el físic.
Molts molts ànims!
-
Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2145
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: Que faig????
Hola pruneta,
veig que ja t'han contestat pel tema de l'anestèsia, és per la mateixa via que te la posen.
Una abraçada,
Anna Maria
veig que ja t'han contestat pel tema de l'anestèsia, és per la mateixa via que te la posen.
Una abraçada,
Anna Maria
Re: Que faig????
Hola Pruneta!
Primer de tot dir-te el mateix que t'han dit totes, que sento moltíssim el que us ha passat. Es una m*rda, i es molt trist. Ara deus estar en estat de shock, t'han dit que et decideixis ràpid i no saps per on començar. Respira fondo, que estem amb tu.
Com totes, no et puc dir que has de fer, la decisió es teva, però totes dues son bones opcions. Jo he passat per dos avortaments, i en els dos casos vaig passar per quiròfan. En el primer em van fer un legrat, i en el segon aspiració. I per la meva experiència sens dubte triaria l'aspiració. Si et decantes per passar per quiròfan, t'aconsello que ho demanis, perquè a mi ni em van preguntar ni res, em van dir legrat, i a l'altre en van dir aspiració i jo muts i a la gàbia. I no cal, si estas ben informada, millor. L'aspiració es molt mes suau, i el cos respon molt millor al postoperatori. La sedació es total, però es tal com descriuen, que et quedes adormida com a les pelis, compta fins a deu, i no passes del nou, i tens un son profund i plàcid. Quan et despertin estaràs tan a gust que els diràs que et deixin en pau.
Després vindrà la part emocional, que ja es més peluda, però per això ens tindràs a nosaltres, que t'esperem amb els braços oberts per donar-te tot el suport que necessitis.
Espero haver aportat alguna mica de llum a la foscor que t'ha vingut a sobre sense esperar-ho. Des d'aquí, nosaltres que hi hem passat t'acompanyarem fins que, de ben segur, puguis tornar a veure una espurneta de llum.
Ànims bonica, i que triis el que triis vagi molt be.
Primer de tot dir-te el mateix que t'han dit totes, que sento moltíssim el que us ha passat. Es una m*rda, i es molt trist. Ara deus estar en estat de shock, t'han dit que et decideixis ràpid i no saps per on començar. Respira fondo, que estem amb tu.
Com totes, no et puc dir que has de fer, la decisió es teva, però totes dues son bones opcions. Jo he passat per dos avortaments, i en els dos casos vaig passar per quiròfan. En el primer em van fer un legrat, i en el segon aspiració. I per la meva experiència sens dubte triaria l'aspiració. Si et decantes per passar per quiròfan, t'aconsello que ho demanis, perquè a mi ni em van preguntar ni res, em van dir legrat, i a l'altre en van dir aspiració i jo muts i a la gàbia. I no cal, si estas ben informada, millor. L'aspiració es molt mes suau, i el cos respon molt millor al postoperatori. La sedació es total, però es tal com descriuen, que et quedes adormida com a les pelis, compta fins a deu, i no passes del nou, i tens un son profund i plàcid. Quan et despertin estaràs tan a gust que els diràs que et deixin en pau.
Després vindrà la part emocional, que ja es més peluda, però per això ens tindràs a nosaltres, que t'esperem amb els braços oberts per donar-te tot el suport que necessitis.
Espero haver aportat alguna mica de llum a la foscor que t'ha vingut a sobre sense esperar-ho. Des d'aquí, nosaltres que hi hem passat t'acompanyarem fins que, de ben segur, puguis tornar a veure una espurneta de llum.
Ànims bonica, i que triis el que triis vagi molt be.
-
patufeta75
- :: peixet
- Entrades: 286
- Membre des de: dv. ago. 23, 2013 12:33 am
- Ubicació: Figueres
Re: Que faig????
Hola Pruneta30,
sento molt que ens tornem a trobar en aquestes circumstàncies. El meu cas és molt similar al de les companyes, vaig fer legrat (no sé si va ser legrat o aspiració, no ho vaig preguntar). A mi em van ingressar tot el dia, tenia una habitació individual. Em van posar la pastilla per dilatar i a la tarda vaig anar a quiròfan. La sedació te la posen per la via que ja portes (el primer que van fer va ser treure'm sang per la prova del Rh), a més em van donar analgèsia per passar "millor" la dilatació. Entre que vaig baixar a quiròfan i vaig despertar a reanimació va passar una hora més o menys. Després, a l'habitació el protocol normal: aigua, pipi, sopar i cap a casa.
Crec que és una decissió molt personal, jo vaig triar aquesta opció perquè volia fer net ràpid, em semblava que si anava ràpid passaria el dol més ràpid... si m'hi tornés a trobar no sé què faria. Estava de 9 setmanes i es va aturar a la 7, i no feia més que pensar que qué feia amb un cigronet mort dins meu...
Molts ànims, triis el que triis, estarà ben triat. Sé que desitjaves molt aquest embaraç, recordo que vas arribar al SP amb molts dubtes de si començar a buscar o no i aviat et vas engrascar a deixar les pastis i començar la cerca. Vindran dies durs, si necessites desfogar-te aquí estarem, i com diu una altre companya, quan comencis a aixecar el cap altre cop, parla-ho amb algú de confiança. Saber que algú més ho sap t'ajudarà a superar-ho.
sento molt que ens tornem a trobar en aquestes circumstàncies. El meu cas és molt similar al de les companyes, vaig fer legrat (no sé si va ser legrat o aspiració, no ho vaig preguntar). A mi em van ingressar tot el dia, tenia una habitació individual. Em van posar la pastilla per dilatar i a la tarda vaig anar a quiròfan. La sedació te la posen per la via que ja portes (el primer que van fer va ser treure'm sang per la prova del Rh), a més em van donar analgèsia per passar "millor" la dilatació. Entre que vaig baixar a quiròfan i vaig despertar a reanimació va passar una hora més o menys. Després, a l'habitació el protocol normal: aigua, pipi, sopar i cap a casa.
Crec que és una decissió molt personal, jo vaig triar aquesta opció perquè volia fer net ràpid, em semblava que si anava ràpid passaria el dol més ràpid... si m'hi tornés a trobar no sé què faria. Estava de 9 setmanes i es va aturar a la 7, i no feia més que pensar que qué feia amb un cigronet mort dins meu...
Molts ànims, triis el que triis, estarà ben triat. Sé que desitjaves molt aquest embaraç, recordo que vas arribar al SP amb molts dubtes de si començar a buscar o no i aviat et vas engrascar a deixar les pastis i començar la cerca. Vindran dies durs, si necessites desfogar-te aquí estarem, i com diu una altre companya, quan comencis a aixecar el cap altre cop, parla-ho amb algú de confiança. Saber que algú més ho sap t'ajudarà a superar-ho.
TE +: 12/10/13. Ecos: 17/10, no es veu res - 31/10, el cor comença a bategar - 18/11, el cor s'ha parat, mai t'oblidarem.
TE +: 10/03/14. Ecos: 18/03, hi ha un saquet!!! - 07/04, aturat amb 6mm. Comencem proves per avortaments de repetició.
TE +: 18/09/14, tractament amb heparina
Eco: 29/09, hi ha un saquet molt petit - 03/10, començo a tacar.
TE +: 10/03/14. Ecos: 18/03, hi ha un saquet!!! - 07/04, aturat amb 6mm. Comencem proves per avortaments de repetició.
TE +: 18/09/14, tractament amb heparina
Eco: 29/09, hi ha un saquet molt petit - 03/10, començo a tacar.
Re: Que faig????
Hola pruneta,
sentim molt que hagis de passar per aquí com totes les altres doncs hi ha coses dolentes i coses bones. Per tu sol és menys invasiu,però és una mica més aparatós. Jo en porto tres i ja et dic que ho he provat tot. Aquest última vegada va ser ahir...i vam anar a legrat directe. L'anterior vegada vaig prendre les pastilles i no va acabar de funcionar o sigui que vam acabar en aspirat igualment.
Pel tema anastesia ni t'hi preocupis és molt senxzill i fàcil ni t'enteres i et despertes de seguida.Com diuen una sedació.Jo tamé a l'estona de despertar-me si et trobes bé i fas pipi et deixen menjar i veure algo i si ho toleres bé cap a casa.
Noia estem pendents.Una gran abraçada
sentim molt que hagis de passar per aquí com totes les altres doncs hi ha coses dolentes i coses bones. Per tu sol és menys invasiu,però és una mica més aparatós. Jo en porto tres i ja et dic que ho he provat tot. Aquest última vegada va ser ahir...i vam anar a legrat directe. L'anterior vegada vaig prendre les pastilles i no va acabar de funcionar o sigui que vam acabar en aspirat igualment.
Pel tema anastesia ni t'hi preocupis és molt senxzill i fàcil ni t'enteres i et despertes de seguida.Com diuen una sedació.Jo tamé a l'estona de despertar-me si et trobes bé i fas pipi et deixen menjar i veure algo i si ho toleres bé cap a casa.
Noia estem pendents.Una gran abraçada
Re: Que faig????
Hola noies! Moltissimes gracies per totes les vostres respostes. Patufeta, m'ha emocionat moltíssim llegir com recordaves els meus principis al mes d'octubre...mira ara...no saps quin greu em sap llegir q tampoc ha anat bé...nineta...i totes...HO ACONSEGUIREM!
Ahir finalment vaig decidir-me per la pastilla. Me la vaig prendre alla mateix i avui toquen les prostaglandines. Crec que si va bé serà tot plegat menys invasiu i sino doncs passarem pel legrat...sé que serà un pèl més llarg, però sobretot com diu el gine...no estic perdent un bebé perquè mai es va formar cap embrió...sempre va estar el sac buit! Es la caixa sense les sabates, i això m'ho fa més fàcil. Necessito ser positiva! No sóc optimista però aquesta vegada he promès que si més no ho intentaré! Si d'aquí uns dies he fet net q la revisió, quan baixi la regla tindrem llum verda i podrem buscar el nostre bebé! Tinc un home que m'estima de manera inexplicable i estic segura que ho aconseguirem! Espero no defallir en els ànims els propers dies...tot pot ser...ara tinc por al dolor físic d'aquests dies, al procés...espero no haver-me equiocat!
Sou fantàstiques! Mil gràcies de debò! Estaré per aquí perquè M'AGRADEN LES VALENTES!!!
Ahir finalment vaig decidir-me per la pastilla. Me la vaig prendre alla mateix i avui toquen les prostaglandines. Crec que si va bé serà tot plegat menys invasiu i sino doncs passarem pel legrat...sé que serà un pèl més llarg, però sobretot com diu el gine...no estic perdent un bebé perquè mai es va formar cap embrió...sempre va estar el sac buit! Es la caixa sense les sabates, i això m'ho fa més fàcil. Necessito ser positiva! No sóc optimista però aquesta vegada he promès que si més no ho intentaré! Si d'aquí uns dies he fet net q la revisió, quan baixi la regla tindrem llum verda i podrem buscar el nostre bebé! Tinc un home que m'estima de manera inexplicable i estic segura que ho aconseguirem! Espero no defallir en els ànims els propers dies...tot pot ser...ara tinc por al dolor físic d'aquests dies, al procés...espero no haver-me equiocat!
Sou fantàstiques! Mil gràcies de debò! Estaré per aquí perquè M'AGRADEN LES VALENTES!!!
Re: Que faig????
M'alegro pruneta que les nostres experiències t'hagin servit per tenir més arguments a l'hora de prendre una decisió. Espero que vagi tot el millor que pugui anar i no hagis d'acabar amb legrat!
Ja saps que al fil de "les que han passat un avortament...." t'esperarem amb els braços oberts!
Un petonet guapa!
Ja saps que al fil de "les que han passat un avortament...." t'esperarem amb els braços oberts!
Un petonet guapa!
-
Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2145
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: Que faig????
Hola pruneta,
estic contenta que t'hagis decidit, segur que tot anirà molt bé. Mentrestant, abans i després, ja saps que estem aquí.
Una abraçada,
Anna Maria
estic contenta que t'hagis decidit, segur que tot anirà molt bé. Mentrestant, abans i després, ja saps que estem aquí.
Una abraçada,
Anna Maria
-
Petitprincep2013
- :: papallona
- Entrades: 104
- Membre des de: dl. nov. 25, 2013 1:51 pm
Re: Que faig????
Pruneta, molt bé per la decissió. Clar que si, has d'estar positiva! Que vagi tot el millor possible, ets molt valenta i tant que ho aconseguiràs, TOTES ho aconseguireu!!
Re: Que faig????
Hola noies!
Jo he avortat dues vegades, el primer cop a les 9 setmanes també per un embaràs anembrionat i el segon a les 5 setmanes. En les dues ocasions vam optar per un legrat perquè la qüestió psicològica la portava fatal. Bé, en el segon vaig intentar abortar primerament amb pastilles però vaig passar tres dies amb unes hemorràgies horroroses (per mi), estava reventada, espantada i no podia amb la tristesa, així que finalment em va programar un legrat.
Els legrats, com totes les operacions, tenen riscos. Un d'ells són les infeccions. En el meu cas, en algún dels dos legrats, o en tots dos, vaig tenir una infecció que em va fer adherències a la matriu; resulta que tinc el Síndrome d'Ashermann que provoca adherències i me'n va fer tantes que em va deixar una matriu totalment tubular. Ja porto 5 histeroscòpies per treure les adherències, m'ha perjudicat seriosament l'endometri i no sé si podré gestar cap criatura, estic a l'IVI provant tractaments... Porto dues FIVs fallides.
Hi ha dones que passen per molts avorts i no tenen cap més conseqüència que les "normals". Jo he tingut molta mala sort... Però si una cosa puc aconsellar és: demaneu que us donin antibiòtic sempre!! a mi ni a la gran Dexeus ni a l'Hospital General de Vic no me'n van donar. No sabem si haguéssim solucionat res amb antibiòtic, però per si de cas... demaneu!!
El legrat en sí no té cap complicació, com dieu, ara són casi tots per aspiració, que són menys agressius. La recuperació és rápida i bona.
Molts ànims guapetones!!
Jo he avortat dues vegades, el primer cop a les 9 setmanes també per un embaràs anembrionat i el segon a les 5 setmanes. En les dues ocasions vam optar per un legrat perquè la qüestió psicològica la portava fatal. Bé, en el segon vaig intentar abortar primerament amb pastilles però vaig passar tres dies amb unes hemorràgies horroroses (per mi), estava reventada, espantada i no podia amb la tristesa, així que finalment em va programar un legrat.
Els legrats, com totes les operacions, tenen riscos. Un d'ells són les infeccions. En el meu cas, en algún dels dos legrats, o en tots dos, vaig tenir una infecció que em va fer adherències a la matriu; resulta que tinc el Síndrome d'Ashermann que provoca adherències i me'n va fer tantes que em va deixar una matriu totalment tubular. Ja porto 5 histeroscòpies per treure les adherències, m'ha perjudicat seriosament l'endometri i no sé si podré gestar cap criatura, estic a l'IVI provant tractaments... Porto dues FIVs fallides.
Hi ha dones que passen per molts avorts i no tenen cap més conseqüència que les "normals". Jo he tingut molta mala sort... Però si una cosa puc aconsellar és: demaneu que us donin antibiòtic sempre!! a mi ni a la gran Dexeus ni a l'Hospital General de Vic no me'n van donar. No sabem si haguéssim solucionat res amb antibiòtic, però per si de cas... demaneu!!
El legrat en sí no té cap complicació, com dieu, ara són casi tots per aspiració, que són menys agressius. La recuperació és rápida i bona.
Molts ànims guapetones!!
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |