Negligència mèdica

[plugeta]

Negligència mèdica

[gemmagemma]

Ostres es molt desagradable tot el que estàs explicant!
segur que ara et sents destrossada, però potser si no van actuar es pq no es van donar compte de que el nadó estaba patint, no imagino que ho fesin a conciencia,
De totes maneres si et sents amb forces pots denunciar a l'hospital, no et podrán suplir el dolor que tens però si realment aquest equip no està qualificat, evitaràs que es torni a produir el mateix error a una altra persona,
A quin hospital va pasar això??
Molts ànims i tot el meu recolzament

[Blanquerna]

Plugeta, quin horror viure aquesta experiència. Em sap tan greu llegir-te el que va passar... No entenc com els metges van ser tan incauts de fer-te arribar fins a la setmana 39. A partir de la setmana 36 un bebe pot néixer perquè ja està completament format. Però ara no serveix de res preguntar-se perquès. Això ho deus estar fent tu. Sé que estàs passant per un moment molt dur, el pitjor de la teva vida. No hi ha paraules de consol ni d'ànim. Només et queda plorar, enfadar-te i enfadar-te MOLT! I en tens tot el dret. Si vols pots fer el que t'ha dit la gemmagemma i cercar justícia en la legalitat, però això no et tornarà el teu bebe ni apagarà el teu dolor. Jo no et puc ajudar gaire més excepte aconsellar-te que et passis pel post "les que hem tingut un avortament i ho volem tornar a intentar". Allà trobaràs noies fantàstiques, totes elles unes valentes que arrosseguen històries dramàtiques, però que estan sempre disposades a escoltar, comentar, recolzar i que encomanen una energia indescriptible. Un gran petó, guspíssima, i molta força per afrontar aquests dies tan cruels que t'esperen...

[martina13]

què fort mare meva quina angúnia!!!!

jo tb et dic si et sents amb forces denuncia a l'hospital aquestes coses tot i que es cobreixin entre ells passen factura

molts anims i aquí estem!!!!

[noviachuky]

Hola plugeta,
Em sap tan greu això que expliques que no tinc paraules que et puguin ajudar, només que lluitis pel que tu creguis, jo de tu parlaria amb algun/a advocat/ada, ells et podran orientar en el teu cas.

Una abraçada molt forta per tu i els teus, i pel teu angelet Ho sento molt bonica

[Airin]

Mare de déu, és terrible això. No sé si ara tens forces, però a mi em sembla que això és digne de denúncia. Com a mínim cal posar una queixa a l'hospital perquè, un cop es confirma la mala notícia, el mínim que poden fer és tractar-te amb la màxima delicadesa per assimilar el tràngol. Sembla mentida que hi hagi gent amb tan poc cor. Una abraçada enorme

[kittie]

hola plugeta,
em sap molt de greu el que t'ha passat. No tinc paraules adients per poder expressar-ho...
Respecte a lo de l'hospital, és veritat que denunciar els fets no et tornarà el teu fill ni minvarà el teu dolor però penso que si realment ha hagut un cas de negligència és important que surti a la llum per tal d'evitar que es torni a repetir una situacions similar.
Si més no, per a que tu puguis assimilar i arribar a superar aquesta situació tan dolorosa, penso que seria bo que puguessis entendre el què ha passat... (si ha estat realment una negligència o mala sort o una mica de totes dues) I si l'hospital no t'ha donat les explicacions ni el recolzament necessari doncs potser sí hauríes de fer una queixa oficial o buscar suport legal...
Molts ànims, bonica!

[melela]

Plugeta, em sap molt de greu, no tinc paraules per expressar-te quan

Sóc mare d'una nena que va tindre un CIR no detectat durant l'embaràs. El meu cas és diferent del teu: primer i evidentment el més important de tot, perquè tinc la sort enorme que la meva filla va néixer viva i està amb nosaltres; i segon, perquè no hi va haver negligència mèdica. Jo venia d'una llarga recerca d'un embaràs i d'un procés de reproducció assistida; per això vaig fer doble seguiment de l'embaràs, una eco al trimestre amb la SS i una al mes amb un gine privat. Tot anava perfecte; tant amb la SS com per la privada, a la setmana 34 (principi de desembre) les mides coincidien i la nena estava just al percentil 50. Va començar l'època dels ponts i festes (Puríssima, Nadal, cap d'any) i no em van fer més ecografies, encara que jo també notava que la nena es movia menys, però em deien que era normal perquè era gran i ja no hi cabia. A l'últim control amb la llevadora del CAP el 4 de gener la mida de la panxa era 4 cms inferior al que devia ser, però ella a tranquil·litzar-me que era normal. Bé, la nena va néixer amb part natural l'11 de gener amb 38s6d i estava per sota del percentil 1. Pesava 2,280 g enlloc del 3,200 esperats. Però era viva.

La vaig tindre a la Maternitat i la van posar dins d'un estudi de nens de baix pes causat per CIR. Vam parlar amb una ginecòloga especialista en aquest tema i vam aprendre moltes coses. De fet, un CIR no es pot prevenir ni evitar, però si es produeix i es detecta s'ha de fer un seguiment especific per poder actuar amb rapidesa si cal: com a mínim, ecografies cada 2 setmanes per valorar el creixement i valoració amb doppler de les artèries uterines de la mare i de les artèries ombilical i cerebral del fetus. Si s'estanca el creixement, part immediat després de la setmana 36 o fins i tot 34. Si el nen creix, està millor dins la panxa; si deixa de créixer, fora de seguida, ja s'engreixarà. Aquest és el seguiment que em van fer a la Matern a l'embaràs següent.

Quan dius "em feien ecografies cada setmana ja que sabien que es podia donar aquest cas" no tinc clar si el CIR te'l van detectar i feien seguiment o si no el van detectar. Si és que sí el van detectar i et van fer ecografies de 2on nivell, no pot ser que no s'hagin adonat que el creixement s'havia aturat! En aquest cas crec que podria haver-hi un cas de negligència mèdica.

Espero no haver-te molestat amb el que he escrit. De totes formes, sé que no hi ha res que et tornarà el teu preciós bebè, encara que sempre estarà amb tu, en el cor i en el pensament. Desitjo que amb el temps puguis trobar una mica de serenor i tornar a somriure. Una forta abraçada, maca.

[plugeta]

Negligència mèdica

[kittie]

Plugeta, després de conéixer tots els detalls (se'm saltaven les llàgrimes quan he llegit el teu segon post), sí que no tinc paraules...és claríssim que sí ha estat un cas de negligència. Qué malament, com és possible que pugui passar una cosa així avui dia... sigui santitat pública o privada, sigui o no període de vacances, això no és excusa...
Noieta, molta molta força i aquí estem per tot el que necessitis.

[catalanna]

Plugeta, gràcies per compartir el teu dur testimoni. Em sap molt greu que hagis hagut de passar per una cosa semblant, no em puc ni imaginar el dolor que deus sentir. Només espero que el temps et tanqui les ferides i puguis tornar a ser feliç, recordant el teu petit amb un somriure. Denuncia si en tens forces, jo t'agraeixo que hagis explicat el teu cas, segur que si ara em passés una cosa semblant aniria amb mil ulls controlant que tot ho fessin bé. Gràcies i ànims!

[puski]

Mare meva...tinc un nus a l'estomac...
em sento impotent sabent que això passa i pot passar, no puc imaginar com deus estar. Ets molt valenta, moltissim!
Jo denunciaria, i escriuria a algun diari o alguna cosa per fer pressió, però no crec q estiguis per llançar-te a la piscina d'aquesta manera...
Crec q no has dit el nom del hospital, si no et sap greu el podries dir i aixi anar més amb compte i tenir-ho ben present!

molts anims per tu i la teva parella, endavant i força!

[pomaipera]

Hola guapa, no et conec però m'has arribat al cor. Tant de bo poguès treure't aquest malson de sobre.
El meu nen va neixer a la setmana 30 i amb 800grams i va sobreviure. Jo vaig tenir la sort de que ho van detectar desseguida i em van ingressar a la setmana 28. A mi em feien una ecografia cada dia i corretges matí i tarda.
Jo denunciaria l'hospital.
Moltes abraçades.

[Sumsi]

Ho sento moltíssim plugeta tot el que t'ha passat!!. Ets molt però que molt valenta compartint-ho. No et sentis culpable, tu no tens la culpa de res, al cap i a la fi són ells i en especial aquesta última doctora incompetent, són els professionals els responsables que per això han de saber. Molta força bonica i molts ànims per a tu i la teva parella ens aquests moments tant difícils.

[pomaipera]

Hola guapa, no et conec però m'has arribat al cor.
Jo també vaig patir un CIR sever i en meu nen va neixer per cessàrea urgent a la 30 setmana i va neixer amb 800 grams.
Jo vaig tenir la sort que em van ingressar al Trueta quan van veure que la cosa no anava del tot bé. Va ser la Doctora Nicolau que em portava i a la mínima em va fer repetir la morfològica i després cap al Trueta. Vaig estar 10 dies ingressada i em feien una ecografia cada dia i corretges al matí i al vespre. La meva doctora em va preguntar si en volia tenir un altre i jo per altres raons no en vull tenir més. Ella em va dir que aquests casos a vegades les hores compten.
Molts ànims! Deni¡uncia l'hospital i a la doctora incompetent.

[Blanquerna]

Plugeta, acabo de llegir la teva explicació detallada i m'he quedat sense alè i els pels de punta... Mare meva! Com és pisdsble que passin aquestes coses en ple segle XXI!! Només vull dir-te que no et culpabilitzis. Tu vas posar tota la confiança en els que se suposa que eren els professionals, els experts que sabien què fer.. I et van fallar! I de quina manera!!! Ells són els veritables responsables d'aquest horror de drama que estàs vivint. I no tu. No et martiritzat pensant en el que hauries d'haver fet. És evident que tu vas fer sempre el MILLOR pel teu nen. Ets molt valenta, i sabràs trobar les forces per tirar endavant, perque t'ho mereixes. I aquest nen el diràs sempre amb tu, en el teu cor i això et farà més gran, encara que en aquests moments tot ho veus negre i la ràbia és la que t'acompanyaran cada dia. Un gran petó!

[litusina]

Hola Plugeta, he llegit el teu testimoni i se m'han posat els pels de punta. Es molt trist el que expliques, m'han sortit les llàgrimes...Ho sento moltíssim, no tinc paraules. Et voldria dir mil coses, però sé que no hi ha res que pugui aportar consol. t'envio una abraçada gegant.
Et dic el mateix que la Blanquerna, que no et culpabilitzis per res, el que ha passat es responsabilitat dels metges en qui tu vas confiar. Tu no vas fer res mes que confiar, que havies de fer? No tenies cap mes opció. Tu no saps medicina. No et martiritzis. Centra't en passar el teu dol, que de ben segur serà molt dur, i llarg. Admiro que hagueu tingut la força de denunciar a l'hospital. I la metgessa suplent que et va atendre també podries denunciar-la per violència obstètrica. Persones així no haurien d'estar treballant de metges. Es una vergonya com et va tractar.
Si en tens ganes t'animo a que passis pel post de "les que hem patit un avort i ho volem tornar a intentar" trobaràs un bon grup de valentes que t'animarem i et donarem el suport per poder passar aquest tràngol tan amarg. I no et deixarem sola. Entenem el teu dolor i compartim el dol, els sentiments de ràbia, de soledat, la tristesa que sembla que se't vol engolir, les llàgrimes que sembla que no s'acabin, la muntanya russa emocional que ve després. I també les esperances, les il·lusions que van prenent forma, les ganes de tornar-ho a intentar... ens animem les unes a les altres, no jutgem, perquè sabem que el dol no té una durada prescrita. El teu cas es duríssim, necessitaràs molt temps i molt carinyo. Des d'aquí t'envio tot el carinyo del mon i una abraçada enorme. Tant de bo et tingués al davant, per donar-te-la en persona.

[melela]

Plugeta guapíssima, se'm trenca el cor i estic plorant llegint les teves paraules que desprenen un dolor tan contundent.

El tema denúncia és complicat: personalment, crec que heu de tindre clar que no ho feu amb motivació de "venjança", perquè seria un procés llarg i dolorós i no us tornarà el vostre preciós nen. Si però voleu denunciar per justícia i perquè això no torni a passar a cap altra família, i si us ajuda d'alguna mena a viure plenament el vostre dol per arribar a superar-lo, endavant.

El que no pots fer però és culpabilitzar-te. Com ja t'han dit les companyes del fòrum, vas fer tot el possible per tenir un seguiment adequat a la situació i pensaves estar en les millors mans. La desgràcia que va passar no és culpa teva de cap manera.

Vius a Barcelona? Si vols, et puc passar un privat amb les dades de contacte de la ginecòloga de la Maternitat especialista en CIR. A més de ser una experta en aquesta patologia, té una gran humanitat i crec que podria ajudar-te.

Per altra banda, si et trobes amb cor podries posar-te en contacte amb alguna associació de pares que van perdre un bebè al final de l'embaràs, al part o just després del naixement. Et podria ajudar parlar amb algú que entén el que estàs passant perquè ho va viure també.

Una abraçada ben forta bonica

[martina13]

plugeta no et culpabilitzis la mala decisio va ser dls metges no teva
es impossible i et deu semblar lluny xo el dolor ha danar remetent amb el temps no desapareixer xo si minvar xo cuidat molt tu i cuideuvos sobretot la parella i el temps us anira dictant k heu de fer

[plugeta]

Negligència mèdica