Baixa reserva ovàrica com a causa dels avortaments?

[piruletademaduixa]

Bon dia!

Porto un parell de setmanes intenses ... bé, més que un parell de setmanes podríem dir que un parell de mesos jeje però vaja, la qüestió és que la setmana passada vaig anar a la ginecòloga privada perquè ens fes alguna prova a veure si podíem trobar la causa dels dos avortaments que he tingut en menys de 9 mesos i després de poc més d'un any de búsqueda.

La meva sorpresa va ser que va passar olímpicament de mi i em va dir que ho seguíssim intentant que ja arribaria. Li vaig dir que sisplau que si volia em donés algun placebo però que el meu cap li agrairia que féssim alguna cosa amb la que almenys jo sentís que estavem fent quelvom per evitar tornar a tenir un avortament. Em va dir que si mi tornava a quedar em posés la progesterona i ja està i que si torno a avortar ja parlaríem. Sort que era la privada ...en fi, que el meu marit va sortir conforme i jo com una moto i enfadada amb el món.

Després del segon avortament la llevadora de la seguretat social em va derivar a la ginecòloga de l'hospital experta en temes d'infertilitat tot i que no tenia clar si em voldrien agafar pq "només" havia tingut 2 avortaments. Vam tenir sort i ens van agafar, i no només això, sinó que quan vam anar a la visita (jo ja hi anava per compromís pq amb el què m'havia dit la de la privada...-q per cert tb treballa a l'hospital, clar) va resultar que la Dra és una passada.

Es va mirar les proves prèvies que tenim fetes i sense embuts ens va dir que ens enviava al Clínic perquè no creia que tirés endavant cap embaràs sense ajuda externa....jo em volia morir, perquè una cosa és pensar que ens costarà una mica i l'altra això....que si 3 anys d'espera bla bla bla ... i com que no ana¡àvem preparats per això ens va costar d'assimiliar, sobretot al meu marit.

El resum és que ens va dir que sembla que tot i que "només" tinc 34 anys i sembla que em quedo embarassada relativament ràpid, tinc una reserva ovàrica baixa que fa que els òvuls siguin de mala qualitat i llavors el tema no qualli. Vaja, que m'he fet vella, ... i jo que no paro de donar-li voltes a que la culpa és meva i que si no serem pares serà per culpa meva (sí sí, una anada d'olla però estic en aquesta fase).

Ens ha demanat cariotips i trombofílies i em tornarà a fer una eco però ella ho veu claríssim i jo m'he enfonsat una mica bastant perquè no veig quina solució pot tenir això.

La qualitat dels òvuls és la que és i la quanitat també... quan vaig sortir de la visita ja m'imaginava amb ovodonació i és una cosa que m'agradaria evitar, tot i que el meu marit em va dir que si l'òvul no era meu l'espermatozoide tampoc ho seria, que no patís...i sé que sembla una tonteria però això em va relaxar i fer plorar de mala manera... que egoista que sóc, oi?

Ostres tu, perdó pel rotllo de bon matí. Necessitava compartir una mica el què estic vivint i també saber si a algú li ha passat el mateix i li han dit que el fet de tenir reserva ovàrica baixa implica que els òvuls són de mala qualitat i per això avorta.... i dit això, déu n'hi dó la punteria que hem tingut quedant-noshi dos cops en menys d'un any sabent que són pocs i tullits, no?

Aiiiix res, que gràcies per ser-hi!

[Jandra80]

Bon dia, a veure primer de tot, anims i tranquil.la, es una noticia que impacta molt al principi peró hi han opcións abans de la ovodonaciò, lo primer de tot és el resultat de les analítiques i a partir de aquí tot es veurá mes clar, A mi la meva doctora sempre em diu que la gent es va quedant embaraçada sense saber la seva reserva, així que aixó es bastant relatiu, jo estic igual, tinc una reserva molt baixeta, asseventar-me va ser bastant dur.
Tens un punt al teu favorque és la teva alta fertilitat aixó crec que es un bon punt, i el tema dels abortaments s,ha de mirar, pero ja et dic que saber exactament com de baixa es la reserva ajudará a saber quin és el millor camí, i si tens una bona doctora que et dona confiança ja veurás com tot anirá be. Jo vull ser mare soltera, he provat inseminacions i res, ara provaré una fiv i si no funciona faré ovodonació.

[BLAUCEL]

Hola Piruletademaduixa

Els metges sempre diuen q es culpa dls ovuls, aquesta societat sempre ens criminalitza sense motiu real...
No poden saber.ho sense proves i encara q les tinguessin tampoc poden saber si son o no d bona qualitat es basen en com fecunden i en la implantacio. I en el teu cas no ho saben.
Per tant primer fest.te les analitiques de trombofilies q aquestes detecten si pots tenir algun problema de coagulacio q faci q tinguis avortaments, a mes d cariotips i les.coses normals i no deixeu d.mirar al teu marit. Et dire q al meu li deien sempre q amb l'espermiograma q tenia podria ser donant, q tot perfecte, i despres d'insistir molt va resultar q.tenia la cadena doble fragmentada i potser aixo feia q els embrions no tiressin endevant...aneu al cimab. Un cip tingueu tot si tot surt normal ja et diran si fer una fiv x veure o que.
I si q es cert q a vegades la baixa reserva va relacionada amb baixa qualitat pero no sembre.respecte a ovo es molt d'hora x plantejar.ho pq et queden moltes vies encara. Si arriba el moment ja pendras decisions.
Espero q no hague d passar x cap tractament i tingeu el vostre fill ben aviat

[Gustineta]

Hola piruletademaduixa,

Tot i que és cert que, en general, hi ha correlació entre reserva ovàrica i qualitat, no té per què ser sempre així.

Jo també tinc 34 anys i em passa el revés que a tu: tinc una reserva alta, però també he tingut molts problemes per aconseguir un embaràs viable. Han hagut de passar molts anys perquè algú ens fes cas de veritat. Vam fer les proves bàsiques a la SS després de 2 avortaments i com que van sortir bé, doncs ens van dir de continuar-ho provant i ja està. Llavors vaig passar de quedar-me embarassada molt ràpid a no quedar-m'hi (de fet no m'hi he quedat mai més de manera espontània). Deien que no teníem res, que jo tenia una bona reserva i el meu marit un esperma fantàstic i en gran quantitat i bona mobilitat. Per tant, l'argument era que el material genètic havia de tenir qualitat i que si no ens hi quedàvem era perquè no ens relaxàvem, que el nostre problema era psicològic (sí, dit per metges).
Què va passar? Doncs que primer vam anar al CIMAB i què va passar? Que al meu marit li van trobar la cadena simple massa alterada (cosa que dificulta la consecució d'un embaràs espontai) la doble cadena fragmentadíssima (cosa que provoca avortaments). Vam acabar fent una FIV a la privada i,... sí, em van treure molts òvuls... però amb maduració massa desigual i de molt mala qualitat genètica. Només en va quedar 1 de sa després del DGP que ens van recomanar que féssim. Me'l van posar i... tercer avortament al cantu. A partir d'aquí vam canviar de clínica i ens van començar a mirar amb més atenció. Diagnòstic: mala qualitat ovàrica i espermàtica i possible rebuig immunològic de l'embrió.

Ni el meu cas ni cap altre cas concret de ningú no és generalitzable, però sí que volia dir-te que, encara que potser els avortaments que has tingut són per mala qualitat ovàrica (potser, no que sigui segur), baixa reserva=mala qualitat i alta reserva=bona qualitat no és exacte. Hi ha molts factors que influeixen en la fertilitat i molts aspectes que es poden abordar abans de desgastar-te més emocionalment, física i econòmica. Potser al final sí que haureu de fer tractament, però primer, com diu la Blaucel, feu totes les proves possibles, milloreu hàbits (si us calgués) i busqueu professionals que us escoltin, que us facin sentir còmodes i que us generin confiança.

Doneu-vos temps per pair tota la informació, les coses poc a poc es van racionalitzant i ordenant. Trobareu la força per afrontar-ho i el camí que voleu seguir per poder tenir un fill viu als braços. Sou uns valents!

[Dalilala]

Jo també et dic després d'anys amb tot això que aneu al CIMAB a fer proves al teu marit. Que deixi el cafè i l'alcohol absolutament i prengui cúrcuma cada dia amb comprimits (amb pebre).

I mira alimentació per tu. Hi ha molta informació per Internet. (Per exemple web ets el que menges). Només cal estar disposat a canviar i lluitar. I és més barat que un tractament.

Mira acupuntura especialitzada.

Tot això pot ajudar a augmentar la qualitat.

Molta sort!

[piruletademaduixa]

Hola,
moltíssimes gràcies per les vostres respostes!

Doncs la veritat és que això que dieu de mirar més coses d'ell no ens havia ni passat pel cap... de fet sé que ara mateix si li pantegés no ho entendria. Encara està assumint que és molt probable que haguem d'anar a reproducció assistida i de fet continua negant bastant el que és evident.

Ell s'agafa a la idea de que d'aquí a l'estiu potser ens hi tornarem a quedar i potser anirà bé i que cal continuar intentant-ho. De fet tots els metges diuen que és molt probable que d'aquí a l'estiu ens hi tornem a quedar perquè no hem tardat mai més de 6 o 7 mesos en veure un positiu però quedar-s'hi és el de menys, el tema està en que qualli.

El cicle que vé em faran les proves de coagulació, cariotips, una altra eco etc i el dubte que teníem era si esperar i no buscar aquest cicle per si decàs ens hi quedéssim no la liem i tornem a tenir un avortament pq a part de la progesterona no ens han donat res de diferent.

També demanaré hora a l'osteòpata i ell està deixant de fumar... Estic cansada he fet neteja d'instagram de tots els comptes on surten nens o mares embarassades, robeta infantil, jocs, llibres i mil tonteries d'aquestes, a veure si així visc aquest cicle més relaxada pq l'anterior va ser una tortura que em vaig fer jo sola dins del meu cap, clar.

[Coaner]

Piruleta... bonica!!!
Perdona... t'he contestat per una altre banda. M'havies parlat del tema.... jo he anat fet, i no t'he dit res d'això, he enviat, i ara fent un cop d'ull em veig el post! I clar... el més important! Em sap greu :(
Estic completament d'acord amb el que dius, problemes per quedar-t'en no en tens! La qüestió és que continuï. La progesterona t'ajudarà! Però de totes maneres jo miraria altres opcions... Altres opinions, més ben dit. Quan nosaltres vam estar a la Vall d'Hebron, vam saber d'un projecte nou, on realitzaran una sèrie de puncions, per aguantar embarassos, en una setmana determinada de l'embaràs... però això si estan pensades per embarassos amb moltes repeticions d'avortaments. Amb tot això et vull dir que la solució i és, la tens! Més a prop o més lluny, però el teu objectiu l'aconseguiràs...
Darrere aquest projecte hi havia una doctora involucrada, e il·lusionada i molt respectuosa. Cal topar-se o buscar algú així, això o veig importantíssim!! Perquè escalfa-cadires en sobren, també.
El maridin... (opinió meva... ) jo miraria de donar-li la volta a la truita. Va un pel equivocat... com tot eh!!! Tots sembla que premsin raïm... amb la seva calma... podríen afegir-se al grup de iaies que repeteixen com l'all "Nena... ja t'en quedaràs, no t'hi obsessionis" parleu molt! I que sigui molt conscient que tots dos compartiu un mateix projecte, i que tots dos heu de fer pinya!
Jo també li faria fer els semenogramas... (si és que no els teniu fets ja) segurament és l'única prova que es farà... gens dolorosa per ells... I molt important!!
L'alimentació, potser si que ajuda... però és impossible aconseguir tot el que es necessita dels aliments, alimentació saludable i equilibrada si, i sempre, però de miracles cap n'hi un. Avançaràs molt més amb qualsevol suplement vitamínic. Segur!!

Una abraçada gegant bonica!!!

[Ally83]

Guapa jo tinc baixa reserva desde els 31 anys, i mira al final tenim una nena!! I jo tb em vaig venir abaix, he tingut dos avortaments.... se el que és....
I finalment ho vem aconseguir amb fiv amb dgp a la IVI, ja amb 34 anys, només vem aconseguir 2 embrions bons i d’aquí la meva filla.

Ànims que es pot!

[madame3]

Hola piruleta!

Ja després de les opinions de les companyes, amb les que estic molt d'acord en què per res del món hi ha una correlació directa, jo posaria molt d'èmfasi en fer-te una analítica de vitamines i minerals i de tiroides. Quantes més vitamines i minerals puguis mirar, millor. I de les que et falti, suplementar-te. És molt típic estar baix de Vit D i els centres de reproducció no tenen gens en compte aquests factors. Després per suposat, segons el pressupost, aneu mirant cariotips i tot el que es pugui, però seguir una dieta sense processats, sense alcohol ni sucres, només us podrà que beneficiar. I per suposat, viure!!!!! Avui esteu vius i malgrat que el vostre nadó no hagi arribat encara a la vostra vida, esteu vius i ser feliços amb el que teniu (que segur que és molt!) és un exercici de viure en l'aquí i l'ara, tan en boga però tan sovint poc comprès.

Potser et semblarà estrany el què et diré, però jo agraeixo haver passat per tot aquest procés perquè m'ha fet conèixer a mi mateixa amb una profunditat que d'altra manera hagués seguit ignorant.

Bon camí!