Abortament espontani

Problemes durant l'embaràs.
Sherhezada
:: puça
:: puça
Entrades: 9
Membre des de: dc. nov. 25, 2020 12:42 pm

Abortament espontani

EntradaAutor: Sherhezada » dc. nov. 25, 2020 3:59 pm

Hola noies,

Fa una setmana que us he trobat i crec que he llegit pràcticament tot el fòrum, que no és poc, però vaja, finalment m'he decidit a escriure jo també.

Aquest any 2020 vam decidir que ja era hora, després d'aconseguir una feina estable ja ho teníem tot a punt.

No ens volíem estressar, així que vam començar tranquil·lament a provar-ho, i al cap de 6 mesos diana! Em trobava tant bé que m'era difícil de creure.... I tot anava bé, en principi, tenia la primera Eco a les 12 setmanes (per SS) i quan portava 11 set. + 2 dies de gestació, em vaig aixecar amb pèrdues, poques, però com que feia mal la pinta, vam decidir anar al CAP per veure que no era res. Un cop allà, eco vaginal i efectivament, l'embrió havia aturat el creixement i el cos l'estava expulsant, així que no hi havia res a fer. Em van dir exactament el mateix que a totes vosaltres: '' són coses que passen, és habitual ''. Però des del CAP anaven tan atrafegats que em van dir que no podien esperar a que el meu cos decidís expulsar el sac embrionari i que era millor que anés a l'Hospital. Així que cap a l'hospital.

Un cop allà, no ens vam haver d'esperar massa i mentres la ginecóloga m'explicava que sí , això era normal, que passava i que ens havia tocat a nosaltres i que què hi farem.... I a punt de donar-me hormones per '' ajudar'' a expulsar el que fos, vaig notar un' plof' i tot cap avall. Li ho vaig dir, que no necessitava res perquè ja estava tot fora i em va mirar com si estigués sonada. Al cap d'uns 20 minuts de sagnar a raig (semblava la matança de texes) em van fer una altra eco i efectivament, allà no hi quedava res.

L'única cosa que podia dir en aquell moment era: em sap greu pel merder, si em doneu una fregona ja ho netejo jo, perdoneu, perdoneu...

Han passat 2 mesos i crec que és ara quan començo a pensar, perquè a mi? Perquè no havia de sortir bé?

Ningú m'ha dit de fer casi revisió i com que tot estava bé, imaginem que tenim llum verda, així que ho tornarem a provar.

Ale, aquesta és la meva experiència amb la maternitat, de moment.

Una abraçada a totes.
ambjdejan
:: papallona
:: papallona
Entrades: 137
Membre des de: dc. nov. 07, 2018 4:45 pm

Re: Abortament espontani

EntradaAutor: ambjdejan » dj. nov. 26, 2020 10:12 am

Hola Sherhezada,

Primer de tot una abraçada, és una bona merda això que t'ha passat.

Moltes vegades quan perdem un fill ens agafa totalment desprevingudes i més si en el teu cas has tingut un avortament retingut (és a dir, que et trobaves perfectament i de cop, una plantofada ben grossa). Segurament el teu fill/a havia deixat de créixer feia uns dies i no vas saber-ho fins que el cos va fer la seva feina i va sortir.

Ningú en parla, no es diu enlloc (per sort, cada cop es va fent més visible) i ens pensem que no li ha passat a ningú, que perquè a mi?, etc... Jo ho explico. Fins i tot als companys (homes) de feina. No és que ho vagi explicant, i tampoc ho faig al moment, però si surt, surt. I ells t'expliquen que a les seves dones també els ha passat. La veritat és que si ja és reconfortant que una dona et digui que t'entén, quan ho fa un home, que t'escolta i que et diu "a nosaltres també ens va passar", encara ho és més.

Passa molt sovint, massa, i molts cops són problemes genètics en què la mare no hauria pogut fer res. Un problema genètic vol dir, per exemple, que l'embrió tingués tres còpies d'un cromosoma, o li faltés un altre cromosoma... en el cas del teu primer fill això no ho sabràs mai, perquè molts cops, per desgràcia, el primer cop es limiten a dir-te no passa res, és normal... Això només se sabria si s'analitzessin les restes.

Si al moment et van fer una eco i van veure que ho havies expulsat tot, ja teniu llum verda. És estrany que no et citessin per una revisió, però vaja, si no quedaven restes i ja has tornat a tenir la regla, endavant.

Espero que puguis fer el dol com et sentis millor, i que aviat t'hi tornis a quedar. Emocionalment tot és més difícil després d'una pèrdua

:-()-)
Imatge
Sherhezada
:: puça
:: puça
Entrades: 9
Membre des de: dc. nov. 25, 2020 12:42 pm

Re: Abortament espontani

EntradaAutor: Sherhezada » dj. nov. 26, 2020 1:02 pm

Hola Ambjdejan,

Gràcies per les paraules, imagino que s'anirà atenuant el dolor en algun moment.

No em queixo de la sort que hem tingut, només m'estranya que em costi de pair

jo també ho vaig explicant, de fet a tothom pràcticament i és cert que és habitual. La única persona que no sembla entendre-ho és la meva mare, que cada dia em pregunta si ja estic bé....
Espero poder-li dir que si aviat.

En fi, deixar passar els dies, sanar el cor i endevant
crunchi
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1346
Membre des de: dj. ago. 08, 2013 12:51 pm

Re: Abortament espontani

EntradaAutor: crunchi » dj. nov. 26, 2020 10:09 pm

He passat per casualitat x aqui i he llegit la teva història. Em sap greu bomica, ningú hauria de passar per aixo. T'envio una forta abraçada Sherhezada. :-()-)
Imatge

Imatge
Sherhezada
:: puça
:: puça
Entrades: 9
Membre des de: dc. nov. 25, 2020 12:42 pm

Re: Abortament espontani

EntradaAutor: Sherhezada » ds. nov. 28, 2020 3:19 pm

Hola Cruchi,

Moltes gràcies pel recolzament!

I l'enhorabona pel teu petit o petita.
Avatar de l’usuari
Gustineta
:: tortuga
:: tortuga
Entrades: 323
Membre des de: dl. nov. 03, 2014 4:58 pm
Ubicació: Entre Barcelona, l'Alt Empordà i Andorra

Re: Abortament espontani

EntradaAutor: Gustineta » dt. des. 01, 2020 11:48 am

Hola, Sherhezada,

Volia dir-te que em sap greu que hàgiu perdut el fill que esperàveu. És una experiència molt dura i és molt normal que et facis aquestes preguntes de per què t'ha tocat a tu, per què havia d'anar malament (i d'altres que et poden sortir.

Potser no t'ha passat, però si et passa, sàpigues que també és normal que et faci mal veure embarassades o nadons, i que necessitis allunyar-te'n temporalment.

M'ha cridat molt l'atenció que la teva mare et pregunti si ja estàs bé, em fa pensar en la pressió que ens posa l'entorn per tornar a estar bé al més aviat possible. Costa molt entendre que faci mal perdre algú que encara no coneixies. Cal fer un dol i cadascú té els seus temps, no vulguis anar de pressa; tu marques el teu propi ritme. Escolta't, cuida't i fes només el que et faci sentir bé.

Hi ha persones a qui els va bé fer un ritual de comiat, escriure o guardar alguna coseta seva. En el cas de pèrdues de primer trimestre, no solem tenir gaire res i és més difícil. Jo tinc una capseta on hi tinc guardats tots els tests dels meus embarassos (els tres que no van acabar i el del fill que tinc amb mi), una eco del segon embaràs que és un petit tresor i unes espelmes que vaig comprar per commemorar un "no-aniversari". També vam decidir posar un nom als petits que vam perdre; no els fem servir, la veritat, però en el seu moment ens va ajudar a donar-los l'espai que crèiem que havien de tenir a la nostra vida.
Potser no vols fer res de tot això... i està bé igual!

Una abraçada ben forta :-()-)
Novembre de 2013: inici cerca
Gener-juny 2014: 2 TE+ i 2 avortaments espontanis
Setembre 2014-setembre 2017: proves, cerca natural, 2 IA negatives
Octubre-desembre 2017: 1a FIV+DGP. Un sol embrió sa; avortament bioquímic
Juliol i setembre 2018: 2a i 3a FIV+DGP
Novembre 2018: Transferència i beta +
Agost 2019: Benvingut, Enric!

Imatge Imatge
Imatge
Sherhezada
:: puça
:: puça
Entrades: 9
Membre des de: dc. nov. 25, 2020 12:42 pm

Re: Abortament espontani

EntradaAutor: Sherhezada » dt. des. 01, 2020 1:00 pm

Hola Gustineta,

Gràcies pels ànims.

No crec que pugui posar un nom i fer un ritual de comiat, però és una idea que no havia pensat i potser la necessitaré en algún moment

Si que costa saber d'amigues i conegudes que han tingut més sort, però com que mai saps el què han hagut de passar, de vegades potser és només una percepció... I també ha patit per arribar-hi.

La veritat és que des de que vaig esciure, la cosa ha millorat i l'angoixa semba que es va dissolent.

Per sort, tot el meu entorn ha patit alguna pèrdua i em va ajudar saber de les seves històries. Bé, tothom menys la meva mare, que encara continua pendent i sense saber com actuar (hauria sigut el primer nét/@).

Creu-ho els dits per poder anunciar una nova vida algú dia proper.

Garcies per compartir

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::