ECTÒPIC _ Metotrexato + inter. quirúrgica

Problemes durant l'embaràs.
elephantcurly
Entrades: 1
Membre des de: dc. març 31, 2021 8:28 pm

ECTÒPIC _ Metotrexato + inter. quirúrgica

EntradaAutor: elephantcurly » dl. abr. 05, 2021 8:16 pm

Bona nit, companys/es,

Fa dies que vull escriure la meva història, amb l'objectiu de compartir esperança, històries amb final feliç i comprensió.

A l'agost de l'any 2020 vaig quedar-me embarassada. Després de moltes ecografies i analítiques, van diagnosticar-me embaràs ectòpic ubicat en la trompa de Falopi dreta.

En el meu cas, anava al meu ginecòleg, per la mútua, de tota la vida. Vaig estar un mes fent ecografies y analítiques amb el meu ginecòleg, i em comentava que segurament o ja estigues avortant de forma natural pel sagnat i dolor. Però, l'hormona beta anava pujant cada vegada més i dintre de l'úter no es veia res. Quan un dia vaig arriba amb molt de dolor, em va comentar que anés a una clínica a demanar segona opinió, perquè ell no estava trobant el diagnòstic.
El mateix dia, arribo a la clínica, i només fer ecografia em diuen: embaràs ectòpic, trompa dreta.
Jo en aquell moment, que no sabia ni que existia, no entenia res. No sabia que estava passant.. Però no podia parar de plorar perquè sabia que no era res bo.
Em diuen: vesteix-te i vés a parlar amb el doctor.
Conjuntament amb la meva parella, anem a parlar amb el doctor i em comenta que tinc dues opcions: intervenció mèdica o intervenció quirúrgica.
Sense poder parar de plorar, li comento: jo haig d'escollir que és millor? Desconec que és el millor..
M'explica que si amb la medicació (Metotrexato), puc parar l'embaràs millor que no pas l'operació.
Ens vam mirar, i vam dir, millor medicació. Vaig sortir de l'hospital amb la primera dosi de Metotrexato. Recordo que vaig sortir de l'hospital contenta, parlant amb la meva parella que després d'un mes horrible de dolors, sense saber que estava passant (vaig arribar a pensar que estava patint un embaràs psicològic), ara el mal son ja havia finalitzat.
Hauríem de fer controls de beta, i mirar si necessitava més dosis de medicació però res més.
L'endemà a la nit, tenia un dolor horrible en tota la pelvis. A l'hospital em van comentar, que si sentia dolor fort anés d'urgència ràpida perquè tot i tenir la medicació la trompa podia trencar-se i crear una hemorràgia interna.
Amb el meu dolor vaig a l'hospital i em diuen que tot continua igual, i que el dolor era normal.. a l'informe mèdic em van posar: pacient que acudeix amb ansietat per por que la trompa rebenti.
Marxo a casa a les 02:00h de la matinada, amb el meu dolor, i aquí arriba la pitjor nit de la meva vida. Un dolor horrible, no podia parar de vomitar, la meva parella em donava la fruita perquè notava que m'estava desmaiant, no podia dormir del dolor i tampoc podia mourem.
A les 08:00h del matí ja no podia més. La meva parella es va espantar molt, em va ficar al cotxe i directes a la clínica. Recordo entrar, em van fer la PCR i directa a quiròfan, ja que tenia una hemorràgia interna molt gran.
Em van preguntar que perquè no vaig anar abans.. vaig contestar que feia hores havia estat a urgències.. ja no em van preguntar res més, ni es va parlar del tema.

Surto de l'hospital, sense la meva trompa i òbviament sense el meu fill. No em donen cap mena de suport psicològic, cap acompanyament. Em diuen que torni a treure'm els punts en tres setmanes.

Pregunto si podré ser mare de cara al futur: em contesten que em queda una trompa, i que com tinc la medicació m'hauré d'esperar uns mesos. Uns metges diuen 3 mesos, altres 4, altres 6.

Aquí comença tota part de dolor emocional, necessitat d'acompanyament psicològic, temps per pensar, plorar, estar enfadada..

I passen els 5 mesos i decidim començar a buscar un nou embaràs.

I sorpresa!!!!!! Al primer mes de cerca m'he quedat embarassada. Amb una sola trompa de falopi. Ara estic d'11 setmanes i de moment tot està bé.

Amb això vull dir, que continuem tenint capacitat, no perdeu l'esperança, perquè jo vaig plorar molt amb inseguretat del meu futur en relació amb la maternitat. Pensava que el meu cos no estava preparat per crear vida. I si.. !!

A totes les dones que esteu patint o heu patit un embaràs ectòpic, una abraçada molt gran. No esteu soles, demaneu ajuda. I de veritat, no perdeu l'esperança.

CONSELL: No us quedeu amb una única opinió, si no esteu tranquil·les o noteu que alguna cosa no va bé, aneu a una clínica a demanar segona opinió.
No sou pesades, si no us trobeu bé, us quedeu a la porta d'urgències fins que us atenguin.
VR26
:: formigueta
:: formigueta
Entrades: 55
Membre des de: dj. nov. 19, 2020 1:13 am

Re: ECTÒPIC _ Metotrexato + inter. quirúrgica

EntradaAutor: VR26 » dt. abr. 06, 2021 8:06 am

Moltes gràcies Elephantcurly! Jo per sort no he patit i espero no patir cap ectópic pero em fa molta por només pensar-ho i el que si tinc es historial de bioquímics.
Dona moltes forces veure que despres de veure-ho tot negre al final arriba i me'n alegro tant de que rápidamente t'hagis quedat, la meva enhorabona a tots dos!

Una abraçada!

Torna a “Quan les coses no van bé”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::