Mare en dol
Mare en dol
Bones, obro aquest post x mirar d trobar una mica d llum o algu k estigui en una situacio similar x senzillament compartir.
magradaria compartir la meva historia o nose si dir-li motxilla pk el cami d la metrnitat mesta resultant molt dur. Tinc una nena d 2 anys k va venir x fiv despres d 3 anys d busqueda. Al febrer d lany passat i contra tot pronostic em vaig kdar embarassada d forma natural. No ens ho podiem creure, ariadna tindria un germanet i nomes es portarien 2 anys! Marti i jo vam estar perfectes tot lembaras xo tot es va torcer alfinal, vaig ingressar el dia k cumplia la 41 xo sembla k va tindre patiment fetal els ultims dies i no va sobreviure al part :(
El dolor i la tristesa x la perdua son inmensos i no veig llum alfinal dl tunel. Sento k ens el van enviar i a la vegada arrebatar i no trobo un perque. Tanmateix, no em veig en forces d tornar-ho a intentar (dos embarassos i dos cesarees en dos anys, la ultima amb aq horrible resultat). ja tinc 39 anys i sento k el marti havia estat una sorpresa caiguda dl cel.
Moltes gracies x llegir-me.
magradaria compartir la meva historia o nose si dir-li motxilla pk el cami d la metrnitat mesta resultant molt dur. Tinc una nena d 2 anys k va venir x fiv despres d 3 anys d busqueda. Al febrer d lany passat i contra tot pronostic em vaig kdar embarassada d forma natural. No ens ho podiem creure, ariadna tindria un germanet i nomes es portarien 2 anys! Marti i jo vam estar perfectes tot lembaras xo tot es va torcer alfinal, vaig ingressar el dia k cumplia la 41 xo sembla k va tindre patiment fetal els ultims dies i no va sobreviure al part :(
El dolor i la tristesa x la perdua son inmensos i no veig llum alfinal dl tunel. Sento k ens el van enviar i a la vegada arrebatar i no trobo un perque. Tanmateix, no em veig en forces d tornar-ho a intentar (dos embarassos i dos cesarees en dos anys, la ultima amb aq horrible resultat). ja tinc 39 anys i sento k el marti havia estat una sorpresa caiguda dl cel.
Moltes gracies x llegir-me.
- Anna Maria
- :: girafa
- Entrades: 2125
- Membre des de: dv. ago. 03, 2012 5:26 am
- Ubicació: Lleida
Re: Mare en dol
Hola guapa,
primer de tot, em sap molt i molt greu el que us ha passat. No hi ha paraules, tan sols una empatia i unes llàgrimes sinceres que em baixen galta avall. Tot just fa dos dies, aquí al poble em vaig assabentar d'una pèrdua similar: quan faltaven 10 dies per "sortir de comptes", en una visita rutinària els hi van dir que no hi havia batec. Jo que vaig tenir una pèrdua a les 5 setmanes, no puc ni arribar a imaginar el que esteu sentint.
No sé donar-te la clau màgica per aquest dolor, però crec que és molt necessari que facis el dol. El Martí ho mereix i vosaltres també. El vau poder acomiadar? Us van tractar bé a l'hospital? Cada cop el personal obstètric està més preparat per atendre-us de la millor manera possible, espero que així fos.
No sé si coneixes l'Associació Petits amb Llum, et deixo l'enllaç per si hi voleu donar un cop d'ull:
https://www.petitsambllum.org/
Pel que fa a tornar-ho a intentar, és decisió vostra, és decisió sobretot teva. Però deixa aquesta decisió per d'aquí uns mesos. A nivell físic encara hi ets a temps, però jo crec humilment que t'has de donar una mica de temps. No hi haurà cap decisió que sigui incorrecta, ni cap un costat ni cap a l'altre.
Una abraçada de llana,
Anna Maria
primer de tot, em sap molt i molt greu el que us ha passat. No hi ha paraules, tan sols una empatia i unes llàgrimes sinceres que em baixen galta avall. Tot just fa dos dies, aquí al poble em vaig assabentar d'una pèrdua similar: quan faltaven 10 dies per "sortir de comptes", en una visita rutinària els hi van dir que no hi havia batec. Jo que vaig tenir una pèrdua a les 5 setmanes, no puc ni arribar a imaginar el que esteu sentint.
No sé donar-te la clau màgica per aquest dolor, però crec que és molt necessari que facis el dol. El Martí ho mereix i vosaltres també. El vau poder acomiadar? Us van tractar bé a l'hospital? Cada cop el personal obstètric està més preparat per atendre-us de la millor manera possible, espero que així fos.
No sé si coneixes l'Associació Petits amb Llum, et deixo l'enllaç per si hi voleu donar un cop d'ull:
https://www.petitsambllum.org/
Pel que fa a tornar-ho a intentar, és decisió vostra, és decisió sobretot teva. Però deixa aquesta decisió per d'aquí uns mesos. A nivell físic encara hi ets a temps, però jo crec humilment que t'has de donar una mica de temps. No hi haurà cap decisió que sigui incorrecta, ni cap un costat ni cap a l'altre.
Una abraçada de llana,
Anna Maria
Aquí tens l'enllaç al grup de lectura de l'SP. T'apuntes?
Re: Mare en dol
Moltes gracies x lempatia i per haver-me dedicat una estona, anna maria. no em puc queixar del tracte rebut pels professionals si be els recursos psicologics d la ssocial son mlt escassos.
Sento k li he fallat, k el meu cos no va saber donar-li la vida i entro en una espiral d culpabilitat tan x nell i cm x la seva germana x no haver-li donat el germanet :(
Sento k li he fallat, k el meu cos no va saber donar-li la vida i entro en una espiral d culpabilitat tan x nell i cm x la seva germana x no haver-li donat el germanet :(
- AnnaGuerra
- Entrades: 4
- Membre des de: dj. feb. 10, 2022 7:08 pm
Re: Mare en dol
Buff. Que dur això que t'ha passat.
Avui he entrat aquí perquè jo estic buscant quedar-me embarassada per ser mare soltera, i acabo de fer fiv però no he obtingut cap embrió per poder transferir. I estic molt trista.
Això teu és duríssim. No m'ho puc ni imaginar.
No estem preparades per aquests cops que ens dona la vida. Sempre ens imaginem que les coses tan dolentes no ens passaran... cosa que em sembla normal perquè no podem viure pensant que ens passaran coses dolentes. I quan passen són com una bufetada de la vida.
Només volia donar-te molts ànims i dir-te que aquest dol l'has de viure, l'has de passar. Segurament hi estaràs molt de temps, potser anys, però és un procés pel qual has de passar. Conec el dol per la pèrdua de prop, ja que a la meva mare li va passar també una cosa duríssima. A ella l'ha ajudat anar a un psicòleg especialitzat en el dol. Potser és una cosa que pots mirar-te... tot i que és una merda que per tenir ajuda hagis de pagar perquè la ss no dona per més (bé, com amb les fivs... ja ho saps).
Molts molts ànims. No perdis l'esperança que algun dia estaràs millor, ja ho veuràs.
Una abraçada,
Anna
Avui he entrat aquí perquè jo estic buscant quedar-me embarassada per ser mare soltera, i acabo de fer fiv però no he obtingut cap embrió per poder transferir. I estic molt trista.
Això teu és duríssim. No m'ho puc ni imaginar.
No estem preparades per aquests cops que ens dona la vida. Sempre ens imaginem que les coses tan dolentes no ens passaran... cosa que em sembla normal perquè no podem viure pensant que ens passaran coses dolentes. I quan passen són com una bufetada de la vida.
Només volia donar-te molts ànims i dir-te que aquest dol l'has de viure, l'has de passar. Segurament hi estaràs molt de temps, potser anys, però és un procés pel qual has de passar. Conec el dol per la pèrdua de prop, ja que a la meva mare li va passar també una cosa duríssima. A ella l'ha ajudat anar a un psicòleg especialitzat en el dol. Potser és una cosa que pots mirar-te... tot i que és una merda que per tenir ajuda hagis de pagar perquè la ss no dona per més (bé, com amb les fivs... ja ho saps).
Molts molts ànims. No perdis l'esperança que algun dia estaràs millor, ja ho veuràs.
Una abraçada,
Anna
Re: Mare en dol
Em sap molt de greu el que has passat i el que més em dol es que puguis pensar que tens alguna mena de culpa.
El teu cos li ha donat tot el que necessitava i t'ha sentit com es mereixen que ens sentin els infants. Tu has fet tot el que calia i li has donat tot i més... pero hi ha tantes coses que no sabem, és un procés tan complex l'embaràs que sempre hi ha petits percentatges fora del nostres control. Pot ser més endavant hi haurà mesures de control per a que perdues com la teva no tornin a passar... pero de moment hem d'acceptar que un cop embarassades el que passa a dins nostre està fora del nostre control. És una loteria...
Fes el teu procés de dol sense temors, tot el que necessitis i tira endavant. Conec noies que han passat per processos d'avortament en diverses etapes i després d'un temps han intentat de nou quedar-se embarassades perquè la ilusió al final sempre ha sigut més gran i perquè res del que t'ha passat ha de tornar a repetir-se.
Una abraçada
El teu cos li ha donat tot el que necessitava i t'ha sentit com es mereixen que ens sentin els infants. Tu has fet tot el que calia i li has donat tot i més... pero hi ha tantes coses que no sabem, és un procés tan complex l'embaràs que sempre hi ha petits percentatges fora del nostres control. Pot ser més endavant hi haurà mesures de control per a que perdues com la teva no tornin a passar... pero de moment hem d'acceptar que un cop embarassades el que passa a dins nostre està fora del nostre control. És una loteria...
Fes el teu procés de dol sense temors, tot el que necessitis i tira endavant. Conec noies que han passat per processos d'avortament en diverses etapes i després d'un temps han intentat de nou quedar-se embarassades perquè la ilusió al final sempre ha sigut més gran i perquè res del que t'ha passat ha de tornar a repetir-se.
Una abraçada
Re: Mare en dol
Audrey, com estàs? Espero que més bé.
Nosaltres l'any passat vam perdre la Neus les 18 setmanes d'embaràs, va ser (i és encara, tot i que diferent) molt dur. Una de les coses més importants és donar-se temps per fer el dol. T'has posat en contacte amb Petits amb llum? A mi em van ajudar molt. També em va ajudar quedar amb una noia que havia perdut el nen, com nosaltres.
Si necessites quedar, una abraçada, senzillament saber que no estàs sola i més que res, alliberar-te de qualsevol sentiment de culpa, pots comptar amb mi.
Anna
Nosaltres l'any passat vam perdre la Neus les 18 setmanes d'embaràs, va ser (i és encara, tot i que diferent) molt dur. Una de les coses més importants és donar-se temps per fer el dol. T'has posat en contacte amb Petits amb llum? A mi em van ajudar molt. També em va ajudar quedar amb una noia que havia perdut el nen, com nosaltres.
Si necessites quedar, una abraçada, senzillament saber que no estàs sola i més que res, alliberar-te de qualsevol sentiment de culpa, pots comptar amb mi.
Anna
Re: Mare en dol
Mltes gracies boniques, he estat bastant dsconnnectada intentant refer-me, estic en un grup d dol i tb en contacte amb gent k ha perdut algun fill. Mesos dps ens han confirmat ls nostres sospites de k hi va haver irregularitats en la gestio dl proces, van obrir una inspeccio i posterior exp sancionador a lhospital arran la reclamacio k vag posar al dpt salut. Com a pares smpre vam pensar k Shagues pogut evitar i aixo entenc k dificulta mes el dol k si hagues estat una mort natural intrauter i no x una infeccio no detectada, males praxis etc
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |