Després de 8 anys de lluita no serem pares

[Hayachan]

Hola a totes!!!!
Volia explicar el nostre cas també i visibilitzar que no sempre surten bé les coses, i que al final per molt que ho hem lluitat, no serem pares.
Vam començar tot aquest procés fa 8 anys, amb un embarás ectópic, després proves i més proves, buscant cada mes a veure si aquesta vegada era la bona, fins acabar a la lista d'espera de la seguretat social per FIV, Massa larga, Massa temps esperant, i després per fi truquen i comencem amb el tractament. Descobreixen que jo tinc un problema de rebutg dels embrions, per ser kirAA, amb tractament i tot (10 pastilles diàries més les puntxades de neupogen i heparina) res, no ha sortit bé. Ara ja tinc 40 anys i la meva parella 42, vam començar tot aquest procés amb 32 i 34 respectivament, durant tot aquest temps sempre imaginavam com sería la nostra vida sent pares, teníam fins i tot el nom pensat. Ara toca cura les ferides i pensar en l'ara, la vida va fent sense pensar en si era el que tú volies. Aquests dos últims anys han sigut molt durs, amb la pandemia aturant el tractament constantment, amb el meu despido perque em vaig negar a trucar a lhospital per aturar el tractament, si si ho heu llegit bé, perque l'empresa tenía molta feina i clar no els hi anava bé que tingués que anar al metge cada 3 dies, indignant. Tantes lluites que ara ens toca descansar, no serà perque no Ho hem lluitat, però no ha pogut ser. Hem d'intentar estar contents amb el que tenim.

Perdón pel rotllo que us he fotut però necesitava desfogar-me, he intentat trobar grups de dones que no serán mares, per poder parlar de la perdua, del dol, i també de lesperança i de lo fortes que som totes, però encara costa visibilitzar-ho. Si alguna coneix alguna asociació o grup o el que sigui m'encantaria saber-ho i formar-ne part.

Moltes gràcies a totes per escoltar-me

[Anna Maria]

Hola!
És tan complicat trobar les paraules adequades... Hi ha tantes frases que ens poden resultar fredes i buides, i fins i tot ens poden fer mal, que més val no dir-les, a vegades. Crec que és millor una bona abraçada. Com que no et tinc al meu costat, ho haurem de fer virtualment. Ara, quan acabis de llegir aquestes línies, tanca els ulls i imaginat't una abraçada. Una abraçada d'aquelles que t'envolten, que t'embolcallen. D'aquelles que et donen escalf i t'amanyaguen. D'aquelles ni massa fortes ni massa fluixes, ni massa llargues, ni massa curtes?
Ho fas? Et deixo espai...








Sí? Ho has fet? A partir d'aquí, et comento que existeix l'associació petits amb llum. Et passo l'enllaç a la seva web:
https://www.petitsambllum.org/

A Lleida per exemple existeix la unitat del dol perinatal dins del servei de suport al dol:
https://www.suportaldol.org/dolperinatal/

A Tarragona: https://icscampdetarragona.cat/web/inde ... l/?lang=es

A Girona no he trobat res públic (disculpeu si hi és) però he trobat això: https://servei-de-suport-al-dol-girona. ... /bressols/


Abraçades de seda,
Anna Maria

[Hayachan]

Moltes gràcies Anna Maria he sentit aquesta abraçada ♥️ Em costa molt parlar amb altres persones amics o familiars d'aquest tema, i com bé dius moltes vegades apareixen frases fetes, sense mala intenció però que fan molt mal. Moltes gràcies per la info, li donaré un cop d'ull aquesta nit.

Una abraçada gegant per tu també

Ines

[Anna Maria]

Moltes gràcies Anna Maria he sentit aquesta abraçada ♥️ Em costa molt parlar amb altres persones amics o familiars d'aquest tema, i com bé dius moltes vegades apareixen frases fetes, sense mala intenció però que fan molt mal. Moltes gràcies per la info, li donaré un cop d'ull aquesta nit.

Una abraçada gegant per tu també

Ines

[Gustineta]

Hayashan Moltes, moltes gràcies per fer aquesta publicació tan necessària. No, no sempre surt bé, i sembla que quan no surt bé, no ho puguis dir. I cal dir-ho i visibilitzar-ho.

Em sap molt greu el que us ha tocat viure i que després de tot aquesta experiència, hàgiu de viure la vostra vida d'una manera que no us havíeu imaginat.

A banda de les associacions de dol gestacional i neonatal que et recomana l'Anna Maria, sí que hi ha dones que fan una gran feina de visibilització i suport. Dones que van desitjar ser mares i malgrat tots els intents, no van poder ser-ho:

Gloria Labay de la Vida Sin Hijos (té un lloc web i també és a Instagram). Si no ho recordo malament, fa trobades amb dones que no han pogut ser mares.
Míriam Aguilar, @holasoymir a Instagram. Juntament amb la seva germana fan el que elles en diuen "Cercles". En tenen un dedicat a acceptar la no maternitat: https://www.miraguilar.com/. I un article que va fer: https://redinfertiles.com/no-siempre-se-puede/
@giselabaz
@clopezdeburgo a Instagram
I a partir d'elles, pots trobar moltes altres dones.

Espero que puguis trobar-hi refugi :*

T'envio una abraça ben ben forta.

[Anna Maria]

Hayashan Moltes, moltes gràcies per fer aquesta publicació tan necessària. No, no sempre surt bé, i sembla que quan no surt bé, no ho puguis dir. I cal dir-ho i visibilitzar-ho.

Em sap molt greu el que us ha tocat viure i que després de tot aquesta experiència, hàgiu de viure la vostra vida d'una manera que no us havíeu imaginat.

A banda de les associacions de dol gestacional i neonatal que et recomana l'Anna Maria, sí que hi ha dones que fan una gran feina de visibilització i suport. Dones que van desitjar ser mares i malgrat tots els intents, no va poder ser:

Gloria Labay de la Vida Sin Hijos (té un lloc web i també és a Instagram). Si no ho recordo malament, fa trobades amb dones que no han pogut ser mares.
Míriam Aguilar, @holasoymir a Instagram. Juntament amb la seva germana fan els que elles diuen "Cercles", un dedicat a acceptar la no maternitat: https://www.miraguilar.com/. I un article que va fer: https://redinfertiles.com/no-siempre-se-puede/
@giselabaz
@clopezdeburgo a Instagram
I a partir d'elles, pots trobar moltes altres dones.

Espero que puguis trobar-hi refugi :*

T'envio una abraça ben ben forta.

Ostres Gustineta, quines pàgines més interessants, gràcies per fer-nos-les conèixer.
En tots els procesos de dol, és important poder parlar d'allò que t'està passant i compartir-ho amb persones que et poden entendre, amb persones amb qui ens uneix aquest fil invisible. Internet, que tants aspectes negatius engloba, ens ajuda a poder-ho conseguir.

Abraçades,
Anna Maria

[Gustineta]

Anna Maria, gràcies a tu per llegir-les :)
No puc estar més d'acord amb tu, en els processos de dol és vital poder estar acompanyat, i envoltat de persones que han viscut experiències similars.

Tot i que jo no estic en la mateixa situació que elles, llegir aquestes dones, sobretot la Míriam Aguilar, m'ha acompanyat molt els últims mesos. Veure realitats diferents i saber que un dol tan gran com el d'acceptar una no maternitat per circumstàncies es pot fer i pots tenir una vida plena i feliç, em va ajudar molt.

[Anna Maria]

Anna Maria, gràcies a tu per llegir-les :)
No puc estar més d'acord amb tu, en els processos de dol és vital poder estar acompanyat, i envoltat de persones que han viscut experiències similars.

Tot i que jo no estic en la mateixa situació que elles, llegir aquestes dones, sobretot la Míriam Aguilar, m'ha acompanyat molt els últims mesos. Veure realitats diferents i saber que un dol tan gran com el d'acceptar una no maternitat per circumstàncies es pot fer i pots tenir una vida plena i feliç, em va ajudar molt.