Psicòleg per superar avortament
Psicòleg per superar avortament
Hola a totes,
M'agradaria saber si les que heu patit un avortament heu necessitat un psicòleg i si us ha anat bé.
Si alguna ha anat, em podrieu dir d'algun a Barcelona?
Moltes gracies a totes.
lluna
M'agradaria saber si les que heu patit un avortament heu necessitat un psicòleg i si us ha anat bé.
Si alguna ha anat, em podrieu dir d'algun a Barcelona?
Moltes gracies a totes.
lluna
-
carbassona
- :: girafa
- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
Moltes gràcies per contestar....El cas és que vaig patir l'avortament fa dos mesos, i fa un mes que em van operar, i ara que estic recuperada em trobo molt baixa d'ànims, no dormo bé, i ploro tot el dia. Aquest dilluns em va venir la segona regla, i no se si el ball d'hormones encara el tinc revolucionat.
He d'esperar encara cinc mesos més per poder tornar-hi, això no ajuda.
Tinc por d'agafar una depre.
Gràcies de nou
Lluna
He d'esperar encara cinc mesos més per poder tornar-hi, això no ajuda.
Tinc por d'agafar una depre.
Gràcies de nou
Lluna
-
lauraguitart
- :: gosset
- Entrades: 441
- Membre des de: dj. gen. 10, 2008 8:54 am
Hola lluna,
Jo no et puc ajudar perque encara no m'he quedat mai embarassada, pero tinc moltes amigues que primr han patit un abort, de fet, espero que no em passi pero estic mentalitzada que pot passar.
Ara potser et semblara una tonteria, pero intenta de veure les coses de manera positiva, jo un cop vaig fer un curs intensiu d'una setmana on erem 12 persones tancades en una massia (sembalvem gran hermano!) i el que feiem molt era visualitzar el que voliem que pasaria, i va haver-hi un concepte que em va quedar clar: no poden dos pensaments alhora dins la teva ment, així que si tu escolleixes el positiu, el negatiu no tindra cabuda!!
Quan et trobis que la teva ment ja esta engegant el discurs intern negatiu, obligat a pensar afirmacions positives com: " El meu cos esta preparant per l'embaraç", "Tot el que necessito m'arriba" " Em sento bé en tots els aspectes!....
Son tecniques que ens van ensenyar i a mi em van ajudar en el seu moment, després busca coses que t'aportin bon rotllo, veure altres casos en el foro, el teus amics, la teva parella, etc....
Tambe buscar referencies pasades, si mires enrera, segur que hi ha algo que no va sorgir en el moment que volies, i despres amb la perspectiva dels anys te n'adones que va ser millor així, et posare un exemple: la meva millor amiga es va casar amb 23 anys, jo tenia novio pero el meu estava molt cap verd i descentrat, en aquell moment jo pensava que ella tenia molta sort perque ja es casava i tenia un novio responsable, i a mi S'ACABAVA EL TEMPS! DEU MEU! llavors ho sentia aixi, total que vaig deixar-ho al final amb el meu novio pensant que era una fracasada i ..... que feia jo amb 24 anys sense novio? un drama llavors!
Doncs bé ho vaig anar passant i resulta que a la llarga al cap de dos anys, jo vaig tornar amb el meu novio perque encara ens estimavem i ell ja s'havia centrat (es un any mes jove!), em vaig ajuntar amb 30 i ara dos anys despres fa sis messos que busco l'embaras, ara torno a desesperar -me sovint pensant que torno a fer tard, pero em va bé mirar enrere i veure que em va anar de la millor manera, perque la meva amiga es va casar jove, pero ell ha resultat ser un masclista i pasota, bon noi pero sense cap alicient, i jo crec que en canvi, jo i el guitarro ens vam replantejar els rols i ens hem adaptat de conya, aixo no te preu, perque si deu vol ens queden molts anys junts!! en canvi ella esta resignada!
En aquell moment ho veia negre i estava depre, pero en el fons es el millor que em podia passar perque ara la meva relacio es mes especial!
Perdona per tot aquest rotllo, es el que m'ha sortit , com diu el meu pare: "que l'arbre no et tapi el bosc", segur que em pots treure una lectura positiva de tot aixó!!! Ja se que jo no he passat i no puc saber que sents, pero si situacions que en el passat sembalaven critiques i despres agafen una altra perspectiva.
Bé guapa, desitjo que t'ajudin una mica les meves paraules, i escolta, no hi millor piscoleg que tu mateixa, un petonas!!!!
Jo no et puc ajudar perque encara no m'he quedat mai embarassada, pero tinc moltes amigues que primr han patit un abort, de fet, espero que no em passi pero estic mentalitzada que pot passar.
Ara potser et semblara una tonteria, pero intenta de veure les coses de manera positiva, jo un cop vaig fer un curs intensiu d'una setmana on erem 12 persones tancades en una massia (sembalvem gran hermano!) i el que feiem molt era visualitzar el que voliem que pasaria, i va haver-hi un concepte que em va quedar clar: no poden dos pensaments alhora dins la teva ment, així que si tu escolleixes el positiu, el negatiu no tindra cabuda!!
Quan et trobis que la teva ment ja esta engegant el discurs intern negatiu, obligat a pensar afirmacions positives com: " El meu cos esta preparant per l'embaraç", "Tot el que necessito m'arriba" " Em sento bé en tots els aspectes!....
Son tecniques que ens van ensenyar i a mi em van ajudar en el seu moment, després busca coses que t'aportin bon rotllo, veure altres casos en el foro, el teus amics, la teva parella, etc....
Tambe buscar referencies pasades, si mires enrera, segur que hi ha algo que no va sorgir en el moment que volies, i despres amb la perspectiva dels anys te n'adones que va ser millor així, et posare un exemple: la meva millor amiga es va casar amb 23 anys, jo tenia novio pero el meu estava molt cap verd i descentrat, en aquell moment jo pensava que ella tenia molta sort perque ja es casava i tenia un novio responsable, i a mi S'ACABAVA EL TEMPS! DEU MEU! llavors ho sentia aixi, total que vaig deixar-ho al final amb el meu novio pensant que era una fracasada i ..... que feia jo amb 24 anys sense novio? un drama llavors!
Doncs bé ho vaig anar passant i resulta que a la llarga al cap de dos anys, jo vaig tornar amb el meu novio perque encara ens estimavem i ell ja s'havia centrat (es un any mes jove!), em vaig ajuntar amb 30 i ara dos anys despres fa sis messos que busco l'embaras, ara torno a desesperar -me sovint pensant que torno a fer tard, pero em va bé mirar enrere i veure que em va anar de la millor manera, perque la meva amiga es va casar jove, pero ell ha resultat ser un masclista i pasota, bon noi pero sense cap alicient, i jo crec que en canvi, jo i el guitarro ens vam replantejar els rols i ens hem adaptat de conya, aixo no te preu, perque si deu vol ens queden molts anys junts!! en canvi ella esta resignada!
En aquell moment ho veia negre i estava depre, pero en el fons es el millor que em podia passar perque ara la meva relacio es mes especial!
Perdona per tot aquest rotllo, es el que m'ha sortit , com diu el meu pare: "que l'arbre no et tapi el bosc", segur que em pots treure una lectura positiva de tot aixó!!! Ja se que jo no he passat i no puc saber que sents, pero si situacions que en el passat sembalaven critiques i despres agafen una altra perspectiva.
Bé guapa, desitjo que t'ajudin una mica les meves paraules, i escolta, no hi millor piscoleg que tu mateixa, un petonas!!!!
lluna, cadascú afronta l'avortament com pot... i les hormones sí que ens destaroten... jo vaig plorar, i molt, i vaig deixar que el meu cos plorés allà on li venia de gust, caminant pel carrer, mirant una peli... un cert tipus de tristor pot ser bona perquè vol dir que estem traient la merda de sobre, parlant en plata...
ara, tu pots necessitar un psicòleg, o si més no parlar-ne amb algú que en sàpiga! i no et faci mandra, busca'n un! quan vaig patir el meu avortament, el mateix gine me'n va aconsellar una especialitzada en temes de maternitat... però a olot! jo no et puc ajudar en això, però sí que t'animo que et cuidis!!!
ara, tu pots necessitar un psicòleg, o si més no parlar-ne amb algú que en sàpiga! i no et faci mandra, busca'n un! quan vaig patir el meu avortament, el mateix gine me'n va aconsellar una especialitzada en temes de maternitat... però a olot! jo no et puc ajudar en això, però sí que t'animo que et cuidis!!!
Moltes gràcies bonica,
La veritat es que aquest fòrum és una passada. La meva parella em diu, em tens a mi, i pots escriure al fòrum i parlar amb altres noies que estiguin en casos similars.
No crec que estigui amb depressió, però tinc por. Aquesta setmana acabo la feina, de fet estic de baixa encara per l'operació, però he anat per que aqui a casa tot el dia no em va bé.
Posaré en marxa el pensament positiu, si dius que tots dos no hi caben faré fora el negatiu. Així que ja et diré com va la meva evolució.
Gràcies lauraguitart, desitjo que aviat poguem parlar dels nostres embarassos.
Una abraçada
Lluna
La veritat es que aquest fòrum és una passada. La meva parella em diu, em tens a mi, i pots escriure al fòrum i parlar amb altres noies que estiguin en casos similars.
No crec que estigui amb depressió, però tinc por. Aquesta setmana acabo la feina, de fet estic de baixa encara per l'operació, però he anat per que aqui a casa tot el dia no em va bé.
Posaré en marxa el pensament positiu, si dius que tots dos no hi caben faré fora el negatiu. Així que ja et diré com va la meva evolució.
Gràcies lauraguitart, desitjo que aviat poguem parlar dels nostres embarassos.
Una abraçada
Lluna
Moltes gràcies Creueta. Crec que amb les vostres respostes, una mica de temps, el pensament positiu i algunes llàgrimetes més podré superar-ho. Ja m'han passat unes quantes en aquesta vida i sempre me n'he sortit.
El que em preocupa és que tinc ganes de plorar a totes hores, i dormo molt malament....també a la feina hi ha dos noies embarassades de la mateixa data que jo, i això és el que pitjor porto....Veure-las com creixen les seves panxes i que estan fent el preparatius, això és horrible. I aquest sentiment no m'agrada, però el tinc. Crec que és lo que m'està desequilibrant en aquests moments.
Moltes gràcies, les vostres resposten em fan sentir molt acompanyada.
Una abraçada
LLuna
El que em preocupa és que tinc ganes de plorar a totes hores, i dormo molt malament....també a la feina hi ha dos noies embarassades de la mateixa data que jo, i això és el que pitjor porto....Veure-las com creixen les seves panxes i que estan fent el preparatius, això és horrible. I aquest sentiment no m'agrada, però el tinc. Crec que és lo que m'està desequilibrant en aquests moments.
Moltes gràcies, les vostres resposten em fan sentir molt acompanyada.
Una abraçada
LLuna
hola lluna entenc i em sap molt greu el que estas pasan bonica, la veritat es que es pasa malament molt malament pero encara que soni a topic pasara tot. Pero tambe crec que es un terme el que s'ha de pasar i ho hem de pasar nosaltres diuen que "lo que no te mata te hace mas fuerte" i amb aixo podrem!!!!!
Estem aqui pel que necesitis
Normalment i escric ben poc (em fa vergona) pero cuan he llegit el teu misatge ho havia de fer.
Jo em vaig quedar embarasada al mateix temps que un familiar molt proxim en protavem un parell de setmanes, pero jo vaig tenir un abort a la setmana 12 a casa jo vivia en el meu mon i ho pasava malament esclar que si pero jo hem feia les meves pelicules i intentava ser molt positiva, pero cada vegada que em troba ba a l'altre familiar no podia era un sentiment molt fort em trencava el meu "mon" pero pot ser amb el pas del temps ho acavem asimilant. Que no ha sigut aixi encara pero el sentiment va afluxant.
Una abraçada molt forta i molts anims guapa defogat tot el que necesitis i endevant que tot arriva.
Estem aqui pel que necesitis
Normalment i escric ben poc (em fa vergona) pero cuan he llegit el teu misatge ho havia de fer.
Jo em vaig quedar embarasada al mateix temps que un familiar molt proxim en protavem un parell de setmanes, pero jo vaig tenir un abort a la setmana 12 a casa jo vivia en el meu mon i ho pasava malament esclar que si pero jo hem feia les meves pelicules i intentava ser molt positiva, pero cada vegada que em troba ba a l'altre familiar no podia era un sentiment molt fort em trencava el meu "mon" pero pot ser amb el pas del temps ho acavem asimilant. Que no ha sigut aixi encara pero el sentiment va afluxant.
Una abraçada molt forta i molts anims guapa defogat tot el que necesitis i endevant que tot arriva.
<a><img src="http://b1.lilypie.com/tC0zp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
Russeta, es que el més difícl es enfrontar-me amb aquestes noies embarassades. Jo vull tirar endavant, i estic animada, i encara que m'hagi d'esperar aquests mesos , bueno, amb l'estiu pel mig, no ho veig tant complicat. Enfrontar-me amb elles és reviure el que no tinc, el que he perdut, imaginar com estaria, i a sobre amb un sentiment de culpa per sentir aixi....llegir les vostres respostes, i veure que no soc un bitxo raro ajuda molt....sou el meu COMITÉ DE PSICOLOGIA.
Gràcies de tot cor a totes.
Lluna
Gràcies de tot cor a totes.
Lluna
-
lauraguitart
- :: gosset
- Entrades: 441
- Membre des de: dj. gen. 10, 2008 8:54 am
[quote="l
El que em preocupa és que tinc ganes de plorar a totes hores, i dormo molt malament....també a la feina hi ha dos noies embarassades de la mateixa data que jo, i això és el que pitjor porto....Veure-las com creixen les seves panxes i que estan fent el preparatius, això és horrible. I aquest sentiment no m'agrada, però el tinc. Crec que és lo que m'està desequilibrant en aquests moments.
Moltes gràcies, les vostres resposten em fan sentir molt acompanyada.
Una abraçada
LLuna
[url=http://www.para-pronto.com][img]http://www.para-pronto.com/3799071
-1213376986.png[/img][/url][/quote]
Luna guapa, t'enetenc perfectament jo també he tingut aquest sentiment sovint, pero no crec que ens haguem de sentir culpables, es molt humà! La meva amiga de la que et parlava es va quedar embarassada de la primera nena amb 27, i jo en aquell moment feia un any que havia tornat amb el guitarro, i vaig pensar: el segon el tindrem juntes, em feia ilusio, que anessim alhora, perque per a mi es com una germana!, doncs bé ella ja te aquesta nena que en fara 5 anys a l'agost i dos bessones precioses que tot just han fet un any, i jo soc padrian d'una, i ultimament em sap greu perque noto que em costa més anr a veure-la quan jo em pirro pels nens i segur que es pel mateixc que et passa a tu.
Despres tinc una altra amiga intima que va començar a buscar el juliol de 2007 , als quatre messoa es va quedar i el tindra d'aqui una setmana. Tambe em feia ilusio que anessim alhora perque anem els quatre de vacances junts i tot, quan m'ho va dir, vaig estar contentar pero tambe vaig sentir tristor, com que ja se m'havia escapat un alter tren, llavors em feia ilusio pensar que si em quedava poc despres i neixien dintre del mateix any, ja estava!, bé doncs també ha passat aquest temps, ja es portaran com a minim 2 anys, que hi farem.... Ara vol que l'acompanyi a unes xerrades sobre enbaraç i nadons acabats de neixer i ho fare per ella, perque a mi em desperta el doble sentiment ilusio-amargor.... que hi farem noia! Pero crec que es un sentiment molt moooooooolt humà!!
L'altre nit vam quedar tres parelles a sopar, les altres dues tenen cadasquna un nen i una nena de dos anys respectivament!, bé doncs quan vam acabar de sopar elles marxaven a casa amb els nens pero ells volien sortir a prendre algo perque era festa major, li vaig dir al guitarro que nes ell i jo nomes tenia ganes d'anar a casa amb ganes de plorar, suposo que em van fer enveja sana, es dur noia, ja ho se, però hem de ser fortes fins que ho aconseguim!!!
Ojala anessim alhora!!
El que em preocupa és que tinc ganes de plorar a totes hores, i dormo molt malament....també a la feina hi ha dos noies embarassades de la mateixa data que jo, i això és el que pitjor porto....Veure-las com creixen les seves panxes i que estan fent el preparatius, això és horrible. I aquest sentiment no m'agrada, però el tinc. Crec que és lo que m'està desequilibrant en aquests moments.
Moltes gràcies, les vostres resposten em fan sentir molt acompanyada.
Una abraçada
LLuna
[url=http://www.para-pronto.com][img]http://www.para-pronto.com/3799071
-1213376986.png[/img][/url][/quote]
Luna guapa, t'enetenc perfectament jo també he tingut aquest sentiment sovint, pero no crec que ens haguem de sentir culpables, es molt humà! La meva amiga de la que et parlava es va quedar embarassada de la primera nena amb 27, i jo en aquell moment feia un any que havia tornat amb el guitarro, i vaig pensar: el segon el tindrem juntes, em feia ilusio, que anessim alhora, perque per a mi es com una germana!, doncs bé ella ja te aquesta nena que en fara 5 anys a l'agost i dos bessones precioses que tot just han fet un any, i jo soc padrian d'una, i ultimament em sap greu perque noto que em costa més anr a veure-la quan jo em pirro pels nens i segur que es pel mateixc que et passa a tu.
Despres tinc una altra amiga intima que va començar a buscar el juliol de 2007 , als quatre messoa es va quedar i el tindra d'aqui una setmana. Tambe em feia ilusio que anessim alhora perque anem els quatre de vacances junts i tot, quan m'ho va dir, vaig estar contentar pero tambe vaig sentir tristor, com que ja se m'havia escapat un alter tren, llavors em feia ilusio pensar que si em quedava poc despres i neixien dintre del mateix any, ja estava!, bé doncs també ha passat aquest temps, ja es portaran com a minim 2 anys, que hi farem.... Ara vol que l'acompanyi a unes xerrades sobre enbaraç i nadons acabats de neixer i ho fare per ella, perque a mi em desperta el doble sentiment ilusio-amargor.... que hi farem noia! Pero crec que es un sentiment molt moooooooolt humà!!
L'altre nit vam quedar tres parelles a sopar, les altres dues tenen cadasquna un nen i una nena de dos anys respectivament!, bé doncs quan vam acabar de sopar elles marxaven a casa amb els nens pero ells volien sortir a prendre algo perque era festa major, li vaig dir al guitarro que nes ell i jo nomes tenia ganes d'anar a casa amb ganes de plorar, suposo que em van fer enveja sana, es dur noia, ja ho se, però hem de ser fortes fins que ho aconseguim!!!
Ojala anessim alhora!!
-
carbassona
- :: girafa
- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
lluna6631 aquest sentiment que tens cap a les noies que treballen amb tu i que estan embarassades és normal, jo quan vaig tenir l'abort també em va passar; suposo que encara que no vulguis estas dolguda i et fa ràbia que elles si i tu de moment no, però com s'ha dit moltes vegades la naturalesa és sàbia i si no havia de ser, serà per alguna cosa. Per tant intenta recuperar-te al 100 % i anar a per totes quan t'hagis recuperat del tot. Que després necessitaràs molta energia........
Ànims guapa...
Ànims guapa...
Moltes gràcies noies,
M'he anat a la pelu i m'he comprat un ram de flors ben maques.....a veure si començo a sentir-me millor. Demà és el meu aniversari, i mai m'havia passat de tenir ganes de quedar-me a casa tancada.
Però faré tot el contrari....avui m'aniré a comprar roba per estar ben maca i poder celebrar com es mereix un aniversari.
Gràcies, espero estar en forma aviat.
Un peto
Lluna
M'he anat a la pelu i m'he comprat un ram de flors ben maques.....a veure si començo a sentir-me millor. Demà és el meu aniversari, i mai m'havia passat de tenir ganes de quedar-me a casa tancada.
Però faré tot el contrari....avui m'aniré a comprar roba per estar ben maca i poder celebrar com es mereix un aniversari.
Gràcies, espero estar en forma aviat.
Un peto
Lluna
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
Lluna, jo m'ho vaig plantejar la primera vegada, però vaig decidir deixar passar una mica de temps, i finalment no hi vaig anar.
Amb l'experiència del primer cop, aquesta segona vegada he deixat fluir les coses com sé que flueixen: em vaig agafar dues setmanes de baixa no per la recuperació física, sinó per la psicològica i emocional: els primers dies no només no era capaç de tenir una conversa normal amb la gent sense posar-me a plorar desesperadament, sinó que tampoc no podia concentrar-me en res, ni tenia cap mena de capacitat de treball.
Després, les ploreres continuen sovint, però van a menys. Reprendre la vida normal i no estar-se tant a casa ajuda, tot i que aguantes tot el dia i igualment et desmorones sovint , però només davant dels més propers (la parella) o quan estàs sola; jo estic en aquesta fase i sé que això durarà un temps, però també sé que cada vegada passarà més de tant en tant, i un dia deixaré de fer-ho. Mentrestant, quan m'agafa, ho deixo sortir tot allà on sigui (m'hauries de veure quan circulo en moto per Barcelona, amb uns llagrimots!).
La relació amb les embarassades costa de portar, és cert; jo he decidit no entrar més a llegir res a l'apartat 'estic embarassada del SP, i les penyades que veig pel carrer no m'afecten massa, però les de la feina i alguna persona propera que té criatures petites em van plorar molt quan arribo a casa. També em va anar molt bé llegir tot el que es deia en el fil de ls que hem patit un avortament, i participar-hi, clar. Aquesta segona vegada no hi he intervingut pq no m'ha calgut: és diferent quan les sensacions ja no et venen de nou.
És un rollo haver de buscar el costat positiu d'aquest mal tràngol, però buscant buscant, mira: ens fem més fortes.
I per a què picarols volem una cuirassa més forta, oi? a la merda la fortalesa, oi? doncs sí, a la merda, però era per buscar el poc o res que té de bo això.
Una abraçada!
Amb l'experiència del primer cop, aquesta segona vegada he deixat fluir les coses com sé que flueixen: em vaig agafar dues setmanes de baixa no per la recuperació física, sinó per la psicològica i emocional: els primers dies no només no era capaç de tenir una conversa normal amb la gent sense posar-me a plorar desesperadament, sinó que tampoc no podia concentrar-me en res, ni tenia cap mena de capacitat de treball.
Després, les ploreres continuen sovint, però van a menys. Reprendre la vida normal i no estar-se tant a casa ajuda, tot i que aguantes tot el dia i igualment et desmorones sovint , però només davant dels més propers (la parella) o quan estàs sola; jo estic en aquesta fase i sé que això durarà un temps, però també sé que cada vegada passarà més de tant en tant, i un dia deixaré de fer-ho. Mentrestant, quan m'agafa, ho deixo sortir tot allà on sigui (m'hauries de veure quan circulo en moto per Barcelona, amb uns llagrimots!).
La relació amb les embarassades costa de portar, és cert; jo he decidit no entrar més a llegir res a l'apartat 'estic embarassada del SP, i les penyades que veig pel carrer no m'afecten massa, però les de la feina i alguna persona propera que té criatures petites em van plorar molt quan arribo a casa. També em va anar molt bé llegir tot el que es deia en el fil de ls que hem patit un avortament, i participar-hi, clar. Aquesta segona vegada no hi he intervingut pq no m'ha calgut: és diferent quan les sensacions ja no et venen de nou.
És un rollo haver de buscar el costat positiu d'aquest mal tràngol, però buscant buscant, mira: ens fem més fortes.
I per a què picarols volem una cuirassa més forta, oi? a la merda la fortalesa, oi? doncs sí, a la merda, però era per buscar el poc o res que té de bo això.
Una abraçada!
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
Gràcies Castanyeta, deu ser molt dur passar per això dues vegades. Em fa gràcia, per què vaig a treballar en cotxe i a vegades vaig plorant com una bleda. Se que es bo plorar i treure tot el que tenim a dins.
Penso que si que està bé ser més fortas, per què no sabem que ens depara la vida....
moltes gràcies, desitjo de tot cor que aviat fem el post d'emabarassades.
Gràcies a totes, em sento molt acompanyada.
Lluna
Penso que si que està bé ser més fortas, per què no sabem que ens depara la vida....
moltes gràcies, desitjo de tot cor que aviat fem el post d'emabarassades.
Gràcies a totes, em sento molt acompanyada.
Lluna
-
carbassona
- :: girafa
- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
-
carpe diem
- :: dinosaure
- Entrades: 14540
- Membre des de: dc. abr. 30, 2008 9:01 pm
- Contacta:
Moltes gràcies a totes, crec que els 37 anys m'han sentat bé, estic més animada....Tot i que encara tinc ganes plorar....Penso que es normal, però estic millor, feliç d'estar bé físicament, amb una parella que em fa molt feliç i una feina que m'esncanta.
Moltes gràcies pel vostre recozament, ha estat molt important per a mi. Esperoi poder estar aqui si em necessiteu, i espero que ens quedem totes aviat i poguem celebra-ho i comparar panxetes...
Una abraçada
Lluna
Hola Lluna,
Us llegeixo molt sovint, però no escric gaire.
Jo vaig perdre el meu nen quan estava de 9 mesos. Va ser molt dur, molt. (Ara fa 4 mesos).
Cada cas és diferent i cada persona ho afronta "com pot". Jo no vaig anar a cap psicoleg, tot i que a l'hospital m'en van recomenar algun i fins hi tot un grup de suport.
A mi em va anar molt bé parlar amb la llevadora. És una persona amb 30 anys d'experiència i que et diu les coses tal com son. En cap moment em va dir - tranquila que aviat estaras bé- . Doncs no! Em va dir, els primers 3 mesos són molt durs, terribles,... i em va explicar el proces de dol que aniria passant.
- ai, que no et vull deixar anar cap rotllo!!! i quan engego no paro!!!
Només et vull dir que intentis pensar en positiu! (tot i que sé que és molt fàcil dir-ho i molt dificil fer-ho)
A mi, anar a treballar em va ajudar molt. Com més aviat estiguis activa i fent "vida normal" més aviat et recuperaras.
Amb les embarassades del teu voltant, intenta canviar el pensament i mirar-les amb carinyo. La meva amiga va tenir la seva nena el mateix dir que jo vaig tenir el meu nen. Em feia una por terrible veure-la. Quan em vaig sentir preparada ( al cap de tres mesos) i vaig anar molt positiva, pensant que aquella nena sempre seria especial per mi i crec que sempre l'estimaré.
Lluna, et diria moltes coses, però si pogués et faria una abraçada ben forta.
I com diu la meva mare: sempre endavant, que endarrera ja hi van els cangrejos!!
Una abraçada ben forta.
Diga-li al teu home que t'abraçi ben fort cada dia.
Us llegeixo molt sovint, però no escric gaire.
Jo vaig perdre el meu nen quan estava de 9 mesos. Va ser molt dur, molt. (Ara fa 4 mesos).
Cada cas és diferent i cada persona ho afronta "com pot". Jo no vaig anar a cap psicoleg, tot i que a l'hospital m'en van recomenar algun i fins hi tot un grup de suport.
A mi em va anar molt bé parlar amb la llevadora. És una persona amb 30 anys d'experiència i que et diu les coses tal com son. En cap moment em va dir - tranquila que aviat estaras bé- . Doncs no! Em va dir, els primers 3 mesos són molt durs, terribles,... i em va explicar el proces de dol que aniria passant.
- ai, que no et vull deixar anar cap rotllo!!! i quan engego no paro!!!
Només et vull dir que intentis pensar en positiu! (tot i que sé que és molt fàcil dir-ho i molt dificil fer-ho)
A mi, anar a treballar em va ajudar molt. Com més aviat estiguis activa i fent "vida normal" més aviat et recuperaras.
Amb les embarassades del teu voltant, intenta canviar el pensament i mirar-les amb carinyo. La meva amiga va tenir la seva nena el mateix dir que jo vaig tenir el meu nen. Em feia una por terrible veure-la. Quan em vaig sentir preparada ( al cap de tres mesos) i vaig anar molt positiva, pensant que aquella nena sempre seria especial per mi i crec que sempre l'estimaré.
Lluna, et diria moltes coses, però si pogués et faria una abraçada ben forta.
I com diu la meva mare: sempre endavant, que endarrera ja hi van els cangrejos!!
Una abraçada ben forta.
Diga-li al teu home que t'abraçi ben fort cada dia.
Torna a “Quan les coses no van bé”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |