42 anys, buscant el tercer i no arriba :-(
42 anys, buscant el tercer i no arriba :-(
Hola noies,
Veureu, tinc 42 anys i fa un temps em va venir el desig d'anar a buscar el tercer (tinc 2 peques de 5 i 3 anys).
Tot va començar de manera un mica extranya, ara fa un any i mig, ja que el meu marit i jo vem tenir un petit "despiste" que va coincidir amb ovulació i em creía embarassada, al principi va ser un horror perque no em volia quedar embarassada de nou (fins i tot vaig pensar en prendrem la pindola del dia despres), però al final vem anar endavant i que sigues el que volgues (he de dir que dels altres 2 peques va ser a la primera, al primer intent, per aixó veía bastant segur haver-me quedat embarassada de nou). Aquell mes em vaig fer tant a la idea de que estaba embarassada que em va començar a agradar la idea i tenia molta ilusió, però....al final res! no hi havia embaras. Total que m'havia ilusionat tant que vem decidir que realment voliem anar a pel tercer. Vem intentar de nou, i van començar a pasar els mesos, 1-2-3-4-5-6 i res, l'embaras no arriabava, no m'explicava per que no, com podía ser?, els meus 2 embarassos primers (millor dit 3 tot i que un va acabar en abort) van ser a la primera, pero a la primera primera. Va arribar un punt (en vistes a que l'embaras no arribava) que ja no savia el que volia, tenia clar que si havia de pasar per reproduccions assistides no ho volia, total que al final ja no sabia que volia, i pensaba: mira si no ve és per algo, la naturalesa és savia, potser no vindria bé o tindria un mal embaras (els 2 primers embarassos van ser de cine, i pensava que en un tercer algo fallaría).
Un cop vaig consultar al ginecoleg, qui em va dir que a aquesta edat costava més que als 35, 36, 37, 38, 39 i 40, i que la meva reserva ovárica estaba una mica baixa, però que ho seguís intentant que segur ho aconseguia.
Paralelament a tot aixo, la gent va començar a dir-nos que quan anavem a pel tercer, que si ja pensavem en un tercer, bla, bla, bla. He de dir que jo no treballo i sempre m'han agradat molt els nens, i suposo que la gent em veien com la candidata ideal a tenir més fills. La gent no callava i no calla, fa un any vem fer una escapada junts i la gent ja deia: què, heu anat a perl tercer?, tanmateix fa 3 mesos, vem fer una altra escapada junts (deixant els peques amb avis), i de nou ens deien: què, ja heu anat a encarregar el tercer?. També us he de dir que si alguna vegada ens han preguntat si anavem a pel tercer, jo deia que no, en canvi el meu marit deia ahhh doncs a mi ja m'agradaria ja.
En fi, que tot aixó s'està convertint en una obsessió per a mi, i ara (des de fa un any) realment estic boja per un tercer (també he de dir que dins d'aquest any, hi ha hagut moments que pensava: "mira potser millor no anar a per un tercer, perque amb 2 s'està molt bé, ja tinc una edat, em faria por un embaras a aquesta edat, i aixo de fer escapades el meu marit i jo s'acabaria, perque deixar 3 nens amb avis o familia, és més difícil que deixar-ne 2, a part quan viatges por ay amb nens, amb 3 és complicat (solem viatjar bastant també amb ells) doncs els hotels están fets majoritariament per 2 adults i 2 nens.
I no se, ho estic passant malament, el mes passat vaig teir una mica de retras i tots els simptomes d'embaras, i al final res :-( No se que e passa, tinc sentiments contradictoris, perque quan vaig tenir el retras aquest el mes passat, en un primer moment vaig pensar: "ay deu meu, ara si que si, se acabó el chollo de viajar i de estar tranquila, i quina por un embaras a aquesta edat....ay deu meu potser millor que em baixi la regla" i quan em va baixar la regla, vaig sentir una tristor horrosora, quin desanim, quines ganes de plorar: no hi havia bebé :-(
I Bé, tot aquest rotllo us l'explico per desfogar-me, perque tinc ganes de plorar amb tot plegat, i no li he explicat ningú, perque el meu marit s'ho pren d'una altra manera: ell diu que si ve un tercer que perfecte, encantat, li agradaría molt, ara que si ens hem de posar en tractaments no li fa gracia. I jo, pensant en tracatments...tampoc em fa gracia: penso que no son per a mi, que la naturalesa ja m'ha donat 2 fills preciosos i sanissims, diefrent seria que no m'hagues donat res. Els tractaments son per a qui realment ho necesita (qui busca el primer fill i no arriba, a qui per cert: com els entenc, quin neguit quan no arriba).
Sabeu allo de que lo inalcanzable es torna molt atraient....potser és una mica el que em passa: m'agraden molt els nens, no treballo, economicament ens podriem permetre més nens, la gent no para de dir-nos que si ja ve el tercer, i en definitiva em sento com si tingues algo pendent, com un repte, com si la vida en demanes a crits que sóc la candidata per tenir un altra fill, com si l meva labor a aquesta vida no estigues complerta....en fi que ara mateix em sento super trista, tinc ganes de plorar, i quan al meu voltant veig mares que van a pel tercer i quart i inclus treballen, pensó: que malamet, i jo que no treballo nomes amb 2, em sento fatal, sotsvalorada.
En definitiva, que jo mai volia un tercer fill (ja tenia als 2 una mica criats i no eran bebes i començava a respirar, a més m'havia convençut que un tercer impediría fer moltes coses de les que faig avui dia: viatjar amb marit, i viatjar amb els peques pels hotels) però al veure que si el busques no arriba i altres circunstancies, he passat de ni pensar en voler a estar boja per voler un tercer.
En fi, que sento el rotllo que us estic escribint, però volia desfogar-me perque no li he explicat a ningú. Moltes gràcies per escoltar-me.
Veureu, tinc 42 anys i fa un temps em va venir el desig d'anar a buscar el tercer (tinc 2 peques de 5 i 3 anys).
Tot va començar de manera un mica extranya, ara fa un any i mig, ja que el meu marit i jo vem tenir un petit "despiste" que va coincidir amb ovulació i em creía embarassada, al principi va ser un horror perque no em volia quedar embarassada de nou (fins i tot vaig pensar en prendrem la pindola del dia despres), però al final vem anar endavant i que sigues el que volgues (he de dir que dels altres 2 peques va ser a la primera, al primer intent, per aixó veía bastant segur haver-me quedat embarassada de nou). Aquell mes em vaig fer tant a la idea de que estaba embarassada que em va començar a agradar la idea i tenia molta ilusió, però....al final res! no hi havia embaras. Total que m'havia ilusionat tant que vem decidir que realment voliem anar a pel tercer. Vem intentar de nou, i van començar a pasar els mesos, 1-2-3-4-5-6 i res, l'embaras no arriabava, no m'explicava per que no, com podía ser?, els meus 2 embarassos primers (millor dit 3 tot i que un va acabar en abort) van ser a la primera, pero a la primera primera. Va arribar un punt (en vistes a que l'embaras no arribava) que ja no savia el que volia, tenia clar que si havia de pasar per reproduccions assistides no ho volia, total que al final ja no sabia que volia, i pensaba: mira si no ve és per algo, la naturalesa és savia, potser no vindria bé o tindria un mal embaras (els 2 primers embarassos van ser de cine, i pensava que en un tercer algo fallaría).
Un cop vaig consultar al ginecoleg, qui em va dir que a aquesta edat costava més que als 35, 36, 37, 38, 39 i 40, i que la meva reserva ovárica estaba una mica baixa, però que ho seguís intentant que segur ho aconseguia.
Paralelament a tot aixo, la gent va començar a dir-nos que quan anavem a pel tercer, que si ja pensavem en un tercer, bla, bla, bla. He de dir que jo no treballo i sempre m'han agradat molt els nens, i suposo que la gent em veien com la candidata ideal a tenir més fills. La gent no callava i no calla, fa un any vem fer una escapada junts i la gent ja deia: què, heu anat a perl tercer?, tanmateix fa 3 mesos, vem fer una altra escapada junts (deixant els peques amb avis), i de nou ens deien: què, ja heu anat a encarregar el tercer?. També us he de dir que si alguna vegada ens han preguntat si anavem a pel tercer, jo deia que no, en canvi el meu marit deia ahhh doncs a mi ja m'agradaria ja.
En fi, que tot aixó s'està convertint en una obsessió per a mi, i ara (des de fa un any) realment estic boja per un tercer (també he de dir que dins d'aquest any, hi ha hagut moments que pensava: "mira potser millor no anar a per un tercer, perque amb 2 s'està molt bé, ja tinc una edat, em faria por un embaras a aquesta edat, i aixo de fer escapades el meu marit i jo s'acabaria, perque deixar 3 nens amb avis o familia, és més difícil que deixar-ne 2, a part quan viatges por ay amb nens, amb 3 és complicat (solem viatjar bastant també amb ells) doncs els hotels están fets majoritariament per 2 adults i 2 nens.
I no se, ho estic passant malament, el mes passat vaig teir una mica de retras i tots els simptomes d'embaras, i al final res :-( No se que e passa, tinc sentiments contradictoris, perque quan vaig tenir el retras aquest el mes passat, en un primer moment vaig pensar: "ay deu meu, ara si que si, se acabó el chollo de viajar i de estar tranquila, i quina por un embaras a aquesta edat....ay deu meu potser millor que em baixi la regla" i quan em va baixar la regla, vaig sentir una tristor horrosora, quin desanim, quines ganes de plorar: no hi havia bebé :-(
I Bé, tot aquest rotllo us l'explico per desfogar-me, perque tinc ganes de plorar amb tot plegat, i no li he explicat ningú, perque el meu marit s'ho pren d'una altra manera: ell diu que si ve un tercer que perfecte, encantat, li agradaría molt, ara que si ens hem de posar en tractaments no li fa gracia. I jo, pensant en tracatments...tampoc em fa gracia: penso que no son per a mi, que la naturalesa ja m'ha donat 2 fills preciosos i sanissims, diefrent seria que no m'hagues donat res. Els tractaments son per a qui realment ho necesita (qui busca el primer fill i no arriba, a qui per cert: com els entenc, quin neguit quan no arriba).
Sabeu allo de que lo inalcanzable es torna molt atraient....potser és una mica el que em passa: m'agraden molt els nens, no treballo, economicament ens podriem permetre més nens, la gent no para de dir-nos que si ja ve el tercer, i en definitiva em sento com si tingues algo pendent, com un repte, com si la vida en demanes a crits que sóc la candidata per tenir un altra fill, com si l meva labor a aquesta vida no estigues complerta....en fi que ara mateix em sento super trista, tinc ganes de plorar, i quan al meu voltant veig mares que van a pel tercer i quart i inclus treballen, pensó: que malamet, i jo que no treballo nomes amb 2, em sento fatal, sotsvalorada.
En definitiva, que jo mai volia un tercer fill (ja tenia als 2 una mica criats i no eran bebes i començava a respirar, a més m'havia convençut que un tercer impediría fer moltes coses de les que faig avui dia: viatjar amb marit, i viatjar amb els peques pels hotels) però al veure que si el busques no arriba i altres circunstancies, he passat de ni pensar en voler a estar boja per voler un tercer.
En fi, que sento el rotllo que us estic escribint, però volia desfogar-me perque no li he explicat a ningú. Moltes gràcies per escoltar-me.
Re: 42 anys, buscant el tercer i no arriba :-(
Hola Gemmy :)
Abans de res felicitats per tenir dos nens meravellosos!
T'he llegit i no m'estranya que tinguis el cap i el cos fets un lio, amb tans inputs de l'exterior...aviso, estic una mica radical ;)
La gent: Dius algunes vegades això de la presió social, de la gent que pregunta....grrrr quina ràbia! És com quan téns 30 i et diuen "No téns parella" o "I vosaltres quan us poseu a tenir fills?"...sincerament la gent ja podria estar més calladeta. I tu no els has d 'escoltar. Perquè no són ells qui passaran l'embaraç, no són ells qui els criarà, no són ningú per ficar-se a la teva vida. I si no saben què dir, millor que callin. Així que jo de tu em prepararia un parell de bones frases...tipus " Si ens toca l'euromillones demanarem bessons" o bé "ja en tenim dos, tres és multitud" o "aquestes coses és millor no planificar-lkes" o directament "saps que aquesta pregunta és molt íntima?". En serio, comença a ser més forta o se't menjaran.
Tu i la teva no-feina: Cadascú té la vida que té. I aquí no hi ha culpabilitat que valgui. Hi ha gent que treballa i té 4 fills. Conec el cas. Hi ha gent que no treballa i no té fills. També ho conec. I en sèrio, creus que hi ha un jutge que medeix qui es sacrifica més? Creus que hi ha un premi a "la que ho passa pitjor"?? Si pel que sigui has decidit o no pots o no et surt a compte treballar, és igual, és la teva vida!! Tothom es mereix viure bé. Si tu has trobat l'equilibri familiar així: OLE TU! En sèrio, això de "no em sacrifico prou", "no faig prou penitència", "em sento culpable de tenir sort" és una mentalitat nostra catalana i cristiana de la que hem de fugir!! Segur que téns les teves dificultats vitals. I a més, precisament, no és fàcil no treballar voluntàriament precisament perquè avui en dia amb aquest fals feminisme que vivim, lo que "és super guai" és ser la "ejecutiva agressiva amb cinc fills, cuerpazo, cocinitas, super divina que organitza festes a casa i a sobre és una fera del sexe" COMOR? Gemmy: no pateixis, disfruta, aprofita, que per desgràcia la vida ja et posarà pals a les rodes. I sobretot, no tinguis un fill "perquè així justifico que estic sense treballar". En sèrio, si téns la oportunitat de gaudir més dels altres dos i no ho fas per "culpabilitat", llavors sí que és pecat ;)
El nen que no arriba: Sé que els exemples són mal asuntu...però tinc una amiga embarassada de bessons (FIV) amb ...47! Si ha de venir, el nen vindrà. Pel que sembla pot ser que estiguis fecundant però no implantant. No sé. Sigui com sigui, si vols que vingui i el gine t'ha dit que és possible, acabarà venint. Si els primers van venir sols, això que teniu. Mira quants posts hi ha de cercadores. Traaaanqui, paciència, és molt dur, és normal obsessionar-te, és normal desitjar-ho i que t'ocupi tot el cervell: però no ho has de permetre XD Si em permets et recomano que et busquis, a banda, un altre somni: un viatge especial en familia, posar-te en forma físicament, fer aquell curset/voluntariat, escriure, arreglar la casa, explorar el sexe amb el teu home...alguna cosa que et faci il·lusió i no sigui tenir un fill. A mi em funcionava pensar: si no puc em faré un viatge en moto creuant Europa!
No tinguis por de desitjar un tercer :) És meravellós! I no tinguis por de no tenir-lo, téns una familia, la teva, que l'heu fet vosaltres, de la que gaudir i que necessita el teu temps i carinyu. Passi el que passi: els dos camins són positius i els disfrutaràs a tope!
Molts ànims, no decaiguis, no ho permetis i cuida de tu i dels teus. Mima't!
Abans de res felicitats per tenir dos nens meravellosos!
T'he llegit i no m'estranya que tinguis el cap i el cos fets un lio, amb tans inputs de l'exterior...aviso, estic una mica radical ;)
La gent: Dius algunes vegades això de la presió social, de la gent que pregunta....grrrr quina ràbia! És com quan téns 30 i et diuen "No téns parella" o "I vosaltres quan us poseu a tenir fills?"...sincerament la gent ja podria estar més calladeta. I tu no els has d 'escoltar. Perquè no són ells qui passaran l'embaraç, no són ells qui els criarà, no són ningú per ficar-se a la teva vida. I si no saben què dir, millor que callin. Així que jo de tu em prepararia un parell de bones frases...tipus " Si ens toca l'euromillones demanarem bessons" o bé "ja en tenim dos, tres és multitud" o "aquestes coses és millor no planificar-lkes" o directament "saps que aquesta pregunta és molt íntima?". En serio, comença a ser més forta o se't menjaran.
Tu i la teva no-feina: Cadascú té la vida que té. I aquí no hi ha culpabilitat que valgui. Hi ha gent que treballa i té 4 fills. Conec el cas. Hi ha gent que no treballa i no té fills. També ho conec. I en sèrio, creus que hi ha un jutge que medeix qui es sacrifica més? Creus que hi ha un premi a "la que ho passa pitjor"?? Si pel que sigui has decidit o no pots o no et surt a compte treballar, és igual, és la teva vida!! Tothom es mereix viure bé. Si tu has trobat l'equilibri familiar així: OLE TU! En sèrio, això de "no em sacrifico prou", "no faig prou penitència", "em sento culpable de tenir sort" és una mentalitat nostra catalana i cristiana de la que hem de fugir!! Segur que téns les teves dificultats vitals. I a més, precisament, no és fàcil no treballar voluntàriament precisament perquè avui en dia amb aquest fals feminisme que vivim, lo que "és super guai" és ser la "ejecutiva agressiva amb cinc fills, cuerpazo, cocinitas, super divina que organitza festes a casa i a sobre és una fera del sexe" COMOR? Gemmy: no pateixis, disfruta, aprofita, que per desgràcia la vida ja et posarà pals a les rodes. I sobretot, no tinguis un fill "perquè així justifico que estic sense treballar". En sèrio, si téns la oportunitat de gaudir més dels altres dos i no ho fas per "culpabilitat", llavors sí que és pecat ;)
El nen que no arriba: Sé que els exemples són mal asuntu...però tinc una amiga embarassada de bessons (FIV) amb ...47! Si ha de venir, el nen vindrà. Pel que sembla pot ser que estiguis fecundant però no implantant. No sé. Sigui com sigui, si vols que vingui i el gine t'ha dit que és possible, acabarà venint. Si els primers van venir sols, això que teniu. Mira quants posts hi ha de cercadores. Traaaanqui, paciència, és molt dur, és normal obsessionar-te, és normal desitjar-ho i que t'ocupi tot el cervell: però no ho has de permetre XD Si em permets et recomano que et busquis, a banda, un altre somni: un viatge especial en familia, posar-te en forma físicament, fer aquell curset/voluntariat, escriure, arreglar la casa, explorar el sexe amb el teu home...alguna cosa que et faci il·lusió i no sigui tenir un fill. A mi em funcionava pensar: si no puc em faré un viatge en moto creuant Europa!
No tinguis por de desitjar un tercer :) És meravellós! I no tinguis por de no tenir-lo, téns una familia, la teva, que l'heu fet vosaltres, de la que gaudir i que necessita el teu temps i carinyu. Passi el que passi: els dos camins són positius i els disfrutaràs a tope!
Molts ànims, no decaiguis, no ho permetis i cuida de tu i dels teus. Mima't!
05/2013 TE Positiu
06/2013 Tot va bé
07/2013 Avort i legrat.
-
05/2014 Comencem de nou!
08/2014 TE positiu. Microabort natural
11/2014 TE Positiu. Creuem dits!
01/2015 1rT Superat!
02/2015 AMNIO OK
06/2013 Tot va bé
07/2013 Avort i legrat.
-
05/2014 Comencem de nou!
08/2014 TE positiu. Microabort natural
11/2014 TE Positiu. Creuem dits!
01/2015 1rT Superat!
02/2015 AMNIO OK
Re: 42 anys, buscant el tercer i no arriba :-(
Hoa Gemmy,
Jo només vull dir-te que perseveris, que si és el teu desig tard o d'hora l'aconseguiràs, que evidentment és més difícil ara que uns anys enrere i que la impaciència i tota la pressió que t'estàs posant a sobre tu mateixa (amb l'ajuda de l'entorn) no és bona, clar que tampoc és fàcil pensar "em relaxo i ja arribarà", perquè quan tens aquesta crida maternal, com a mínim jo, no pots evitar pensar-hi tota l'estona. Així que res, només et volia dir que no t'has de sentir culpable per res (la Wala ja t'ha explicat molt bé el tema de la feina) i que espero que puguis disfrutar de la cerca i celebrar ben aviat un positiu. Sé que quan has fet diana ràpid els altres cops després és desesperant, però creu-me, arribarà el moment. Els teus fills tenen una mare estupenda que pot estar per ells i l'important és que tant tu com la teva parella desitgeu ampliar la família, si el gine no hi veu cap més problema, endavant i molta sort!
Jo només vull dir-te que perseveris, que si és el teu desig tard o d'hora l'aconseguiràs, que evidentment és més difícil ara que uns anys enrere i que la impaciència i tota la pressió que t'estàs posant a sobre tu mateixa (amb l'ajuda de l'entorn) no és bona, clar que tampoc és fàcil pensar "em relaxo i ja arribarà", perquè quan tens aquesta crida maternal, com a mínim jo, no pots evitar pensar-hi tota l'estona. Així que res, només et volia dir que no t'has de sentir culpable per res (la Wala ja t'ha explicat molt bé el tema de la feina) i que espero que puguis disfrutar de la cerca i celebrar ben aviat un positiu. Sé que quan has fet diana ràpid els altres cops després és desesperant, però creu-me, arribarà el moment. Els teus fills tenen una mare estupenda que pot estar per ells i l'important és que tant tu com la teva parella desitgeu ampliar la família, si el gine no hi veu cap més problema, endavant i molta sort!
Re: 42 anys, buscant el tercer i no arriba :-(
Wala ha escrit:Hola Gemmy :)
Abans de res felicitats per tenir dos nens meravellosos!
T'he llegit i no m'estranya que tinguis el cap i el cos fets un lio, amb tans inputs de l'exterior...aviso, estic una mica radical ;)
La gent: Dius algunes vegades això de la presió social, de la gent que pregunta....grrrr quina ràbia! És com quan téns 30 i et diuen "No téns parella" o "I vosaltres quan us poseu a tenir fills?"...sincerament la gent ja podria estar més calladeta. I tu no els has d 'escoltar. Perquè no són ells qui passaran l'embaraç, no són ells qui els criarà, no són ningú per ficar-se a la teva vida. I si no saben què dir, millor que callin. Així que jo de tu em prepararia un parell de bones frases...tipus " Si ens toca l'euromillones demanarem bessons" o bé "ja en tenim dos, tres és multitud" o "aquestes coses és millor no planificar-lkes" o directament "saps que aquesta pregunta és molt íntima?". En serio, comença a ser més forta o se't menjaran.
Tu i la teva no-feina: Cadascú té la vida que té. I aquí no hi ha culpabilitat que valgui. Hi ha gent que treballa i té 4 fills. Conec el cas. Hi ha gent que no treballa i no té fills. També ho conec. I en sèrio, creus que hi ha un jutge que medeix qui es sacrifica més? Creus que hi ha un premi a "la que ho passa pitjor"?? Si pel que sigui has decidit o no pots o no et surt a compte treballar, és igual, és la teva vida!! Tothom es mereix viure bé. Si tu has trobat l'equilibri familiar així: OLE TU! En sèrio, això de "no em sacrifico prou", "no faig prou penitència", "em sento culpable de tenir sort" és una mentalitat nostra catalana i cristiana de la que hem de fugir!! Segur que téns les teves dificultats vitals. I a més, precisament, no és fàcil no treballar voluntàriament precisament perquè avui en dia amb aquest fals feminisme que vivim, lo que "és super guai" és ser la "ejecutiva agressiva amb cinc fills, cuerpazo, cocinitas, super divina que organitza festes a casa i a sobre és una fera del sexe" COMOR? Gemmy: no pateixis, disfruta, aprofita, que per desgràcia la vida ja et posarà pals a les rodes. I sobretot, no tinguis un fill "perquè així justifico que estic sense treballar". En sèrio, si téns la oportunitat de gaudir més dels altres dos i no ho fas per "culpabilitat", llavors sí que és pecat ;)
El nen que no arriba: Sé que els exemples són mal asuntu...però tinc una amiga embarassada de bessons (FIV) amb ...47! Si ha de venir, el nen vindrà. Pel que sembla pot ser que estiguis fecundant però no implantant. No sé. Sigui com sigui, si vols que vingui i el gine t'ha dit que és possible, acabarà venint. Si els primers van venir sols, això que teniu. Mira quants posts hi ha de cercadores. Traaaanqui, paciència, és molt dur, és normal obsessionar-te, és normal desitjar-ho i que t'ocupi tot el cervell: però no ho has de permetre XD Si em permets et recomano que et busquis, a banda, un altre somni: un viatge especial en familia, posar-te en forma físicament, fer aquell curset/voluntariat, escriure, arreglar la casa, explorar el sexe amb el teu home...alguna cosa que et faci il·lusió i no sigui tenir un fill. A mi em funcionava pensar: si no puc em faré un viatge en moto creuant Europa!
No tinguis por de desitjar un tercer :) És meravellós! I no tinguis por de no tenir-lo, téns una familia, la teva, que l'heu fet vosaltres, de la que gaudir i que necessita el teu temps i carinyu. Passi el que passi: els dos camins són positius i els disfrutaràs a tope!
Molts ànims, no decaiguis, no ho permetis i cuida de tu i dels teus. Mima't!
Hola wala guapíssima,
No saps com m'han anat de bé les teves paraules, t`ho agraeixo moltíssim m'has fet pensar i veure les coses de forma diferent, en serio, m'ha servit de terapia, i ho necessitava, perque aquestes coses a vegades no les expiques a ningú donat que saps que no t'entendran, que no poden ficar-se en el teu lloc, en canvi tú m'has ofert unes paraules magnifiques i molt certes i reals, en serio necessitava algú que m'oferis aquestes paraules de suport. A temporades em sento malament, i ara ha coincidit el final de Nadal, aniversari de la mort del meu pare, que m'ha vingut la regla i que he acabat uns exàmens i tinc més temps per donar-li voltes al cap. A moments em convenço de que sigui el que Deu vulgui, donat que a tractaments no ens fa gaire gracia posar-nos (aix, tenia tan clar que m'hi quedaría, de fet pensava que la facilitat em vindria de familia, jeje doncs la meva mare va tenir la meva germana petita amb la meva edat i accidentalmet).
Saps quanta raó tens amb el que comentes de la gent, qué pesada és a vegades!!, em pensaré alguna frase com dius
. I m'ha fet molta gracia el que comentes del falç feminisme, m'ha fet riure i rcapacitar a l'hora, quanta raó tens!, que s'han pensat que hem de ser les dones!! em de "acarrear" amb tot el que comentes i a sobre mostrar-nos i mantindre'ns "divines de la muerte", apaaa vaaa a pendre per sac! La veritat és que per una banda m'intento autoconvencer: que 3 fills és molt, que per temes logistics i de viatges és un rollo, que necessitariem una casa més gran, que si vols fer una escapada en parella és més complicat deixar 3 amb la familia, i un llarg etcétera, i ara com dius tú, buscaré alguna cosa que relament em faci molta ilusió, i si aquest tercer finalment no arriba, la faré, ja en tinc pensada alguna.
De nou gràcies guapa, no saps com m'han anat de bé les teves paraules, ets un sol!, no se si ets psicóloga, socióloga o et dediques al ensenyament, però utilitzes unes paarules molt apropiades per exlicar la realitat del què em passa. Bé guapa, he vist que estás embarassada i t'ha costat lo teu (donats els aborts), me'n alegro moltíssim que ara hagis superat el primer trimestre, enhorabona guapa, t'ho mereixes, tot anirá molt bé. Per cert el que em comentes de que potser en el meu cas fecundi i no implanti, podría ser, donat que algún mes he tingut simptomes d'embaras i implantació (i clar, quan has passat 3 embarassos (un d'ells abort) ho sents batant clar).
Una forta abraçada bonica i gaudeix del embaras, ara ja has superat la etapa més delicada i t'espera el millor.
Re: 42 anys, buscant el tercer i no arriba :-(
Airin ha escrit:Hoa Gemmy,
Jo només vull dir-te que perseveris, que si és el teu desig tard o d'hora l'aconseguiràs, que evidentment és més difícil ara que uns anys enrere i que la impaciència i tota la pressió que t'estàs posant a sobre tu mateixa (amb l'ajuda de l'entorn) no és bona, clar que tampoc és fàcil pensar "em relaxo i ja arribarà", perquè quan tens aquesta crida maternal, com a mínim jo, no pots evitar pensar-hi tota l'estona. Així que res, només et volia dir que no t'has de sentir culpable per res (la Wala ja t'ha explicat molt bé el tema de la feina) i que espero que puguis disfrutar de la cerca i celebrar ben aviat un positiu. Sé que quan has fet diana ràpid els altres cops després és desesperant, però creu-me, arribarà el moment. Els teus fills tenen una mare estupenda que pot estar per ells i l'important és que tant tu com la teva parella desitgeu ampliar la família, si el gine no hi veu cap més problema, endavant i molta sort!
Airin, moltes gràcies per les teves paraules guapa. Sabia que aquí trobaria suport i gent que m'enten, perque certes emocions no les expliques a tothom. Gràcies pels teus ànims, m'han fet sentir molt bé les teves paraules.
Crec que estas buscant i has tingut algún problema d'abort (m'ha semblat ehh), et vull donar molts anims!!, i endavant que jo vaig patit un abort rntre els do embarassos i es supera. un petò guapa
Re: 42 anys, buscant el tercer i no arriba :-(
Hola Gwmmy,
han passat ja un parell de mesos des de que vas escriure el post, jo vaig liadissima i ja no entro tant al SP com abans.
Com ho portes??que fa el teu caparró??t'hi has quedat ja???
com a mare recen estrenada de 3 et puc dir que és meravellós i super estressant jajaja i que si voleu un 3er ànims i endavant, sense obsessionar-te i ja arribarà.
En la búsqueda de lla meva 3a panxu també se'm va fre molt costa amunt. Els meus 2 fills també van ser a la 1ª i creia també que seria posar-nos-hi i u, però bé, em va costar uns 3mesos, el vaig perdre, reposar, tornar-m'hi a quedar, tornar a perdre.....i per fi va arribar la panxu que es va quedar i ara la meva princesa ja té 6mesets.
E´s com et diu el gine, la teva reserva ovàrica ha dirminuít i els òvuls bons s'han gastat. Desde que tenim la regla gastem 1er els bons i els més dolents es queden pel final, que són els que et queden i deuen costar més de fecundar, augmentant el risc que si es fecunden hi hagi problemes cromosòmics i el cos es rebutgi com em va passar a mi. aixi que ànims, paciència i constància en les SW si realment voleu aquesta panxu perquè sola no arribarà donats els mesos que han anat passant.
T'aconsello cuidar l'alimentació, fer TO per a calcular quan ovules i fins i tot si t'animes gràfiques per acompanyar els TO i tenir-ho més clar. amb tot aquest arsenal, segur que triomfes!!!!!
tema 3: logistica??? es necessita molta organització, moltes dosis de paciència, i si que e spot seguir viatjant, a casa s'hi cap igual, els gastos augmenten algo però tens la roba dels grans, joqguines, etc etc i amor n'hi ha per tots!!!!! ànims i sort!!!!
han passat ja un parell de mesos des de que vas escriure el post, jo vaig liadissima i ja no entro tant al SP com abans.
Com ho portes??que fa el teu caparró??t'hi has quedat ja???
com a mare recen estrenada de 3 et puc dir que és meravellós i super estressant jajaja i que si voleu un 3er ànims i endavant, sense obsessionar-te i ja arribarà.
En la búsqueda de lla meva 3a panxu també se'm va fre molt costa amunt. Els meus 2 fills també van ser a la 1ª i creia també que seria posar-nos-hi i u, però bé, em va costar uns 3mesos, el vaig perdre, reposar, tornar-m'hi a quedar, tornar a perdre.....i per fi va arribar la panxu que es va quedar i ara la meva princesa ja té 6mesets.
E´s com et diu el gine, la teva reserva ovàrica ha dirminuít i els òvuls bons s'han gastat. Desde que tenim la regla gastem 1er els bons i els més dolents es queden pel final, que són els que et queden i deuen costar més de fecundar, augmentant el risc que si es fecunden hi hagi problemes cromosòmics i el cos es rebutgi com em va passar a mi. aixi que ànims, paciència i constància en les SW si realment voleu aquesta panxu perquè sola no arribarà donats els mesos que han anat passant.
T'aconsello cuidar l'alimentació, fer TO per a calcular quan ovules i fins i tot si t'animes gràfiques per acompanyar els TO i tenir-ho més clar. amb tot aquest arsenal, segur que triomfes!!!!!
tema 3: logistica??? es necessita molta organització, moltes dosis de paciència, i si que e spot seguir viatjant, a casa s'hi cap igual, els gastos augmenten algo però tens la roba dels grans, joqguines, etc etc i amor n'hi ha per tots!!!!! ànims i sort!!!!
TE+ Nadal'13 Quedat aquest cop! http://www.fertilityfriend.com/home/Laia
15/04/14 Ets una
Panxupacte twins d.abril'13: Araneta
i Laia Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |