Mare amb +40 anys i un segon pare

[tacai]

Hola,

Vull demanar-vos consell. Tinc una nena de 4a, i estic separada des de fa dos anys.
Fa un any que vaig conèixer la meva nova parella, ell té 40 igual que jo. I de veritat és que estem super bé, és tot el que havia desitjat. És encantador, un bon company.
A ell li encantaria tenir un fill tot i que diu que amb la meva nena ja està bé, tot i no ser el pare. I ens estem plantejant el tema. A mi m'hagués encantat tenir un altre fill, que la meva nena tingui un germanet, viure la maternitat des d'un altre lloc però em frena la meva edat, el fet que la meva filla va ser prematura, i també el fet que sigui amb un altre pare, i que ens poguem separar. Tinc masses pors!!!

Si d'aquí 10 anys veiés que estic amb ell, no ho dubtaria. Però tinc por de que no torni a funcionar, i del que diran. Em preocupa també el que dirà la gent... i ja veieu!

bueno... només per compartir i veure com es veu des de fora

[shizue]

Personalment tinc una cosina que ha tingut un nen amb 40 i la nova parella, despres d haber-se divorciat. Ara, ames, s ha separat tb de la nova parella, en el seu cas es veia venir, es dur pero no ho cambiaria per res, diu. La teva nova parella, no te fills i tot i que tu tens una nena i diu k ja en te prou, crec que si ho heu estat plantejant, en un futur pot ser un problema entre vosaltres, segur k l hi deu fer molta ilusio. Avui dia, moltes mares tenen 40 anys o mes, si et trobes be i estas sana, endevant. La vida son dos dies, s ha de viure al maxim!!

[Marta_1986]

Jo crec que si sentiu que voleu ser pares per què no llençar-s'hi? El que diran ha de ser el de menys dona! És la TEVA vida no la dels demés.
I no has depensar queles coses aniran malamet, clar que pot passar però no has d començar pensant això. Tot i que entenc la teva por.

I tema edat,avui dia hiha molta gent que té fills als 40 o més. Jo conec un parell de noies i la veritat que ho porten molt bé i fan e cara més coses que jo amb els fills que en tinc 29...i segur que la teva nena t'ajuda.

[petipe]

Una amiga meva es va separar quan el nen era petit. Després es va ajuntar amb un altre noi sense fills (porten ja més de 8 anys) i tant el nen com la parella li van demanar sempre una altra criatura i ella no volia, només hi veia les pegues i les pors. Finalment es va animar i l'ha tingut amb 39. La va fer decidir el fet de pensar que es penediria de no intentar-ho i la mort del sogre. Li va saber greu que es morís sense un nét/a propi, ja que sempre havia estat molt carinyós amb el seu nen. EI més trist és que la sogra, desgraciadament, també va morir just uns mesos abans de ser àvia.

Més enllà de la part trista (que a ella li pesa molt), el que vull dir és que pensis en el que és important per a tu i la teva família i no en el que diran o el que pot passar, que no ho sabrem mai.

N'hi ha que se separen als 6 mesos de casats. D'altres després de 20 anys. D'altres després del primer fill i n'hi ha que en tenen 4! Qui ho sap el que pot passar?

I pel tema prematur, conec ja diversos casos que van tenir un primer prematur i el segon va anar perfecte!

No cal que et digui que la meva amiga està la mar de feliç!!!

[mossa-77]

Hola Tacai, mira t'explico la meva experiència.
Sóc mare d'una nena de 6 anys, bé, aviat 7. Em vaig separar del seu pare quan la nena no tenia ni 2 anyets. Al cap d'un any vaig conèixer un noi bastant més jove que jo. Pensant que la cosa no aniria enlloc, porto fins ara amb ell, i casada i tot, ja que abans no m'havia casat mai.
Ara ell farà 33 anys, i jo en tinc 38. Ell no té fills, i desprès de molt parlar-ne em vaig decidir i ens hi vam llençar de cap. Portem buscant d'és de l'agost de 2014, em vaig quedar embarassada ara fa un any, amb la mala sort que a les 6 setmanes de gestació vaig tenir un abort natural.. Vam continuar buscant, i el dia 25 d'octubre d'aquest 2015, un altre cop embarassada, i una altre vegada a la setmana 10 un altre abort natural. Aquesta vegada ho he passat bastant més malament, tant fisicament com mentalment.
Ara segueixo buscant, amb por, però amb ganes. Ara que m'hi he posat de nou, és com si mai haguès tingut cap fill!!!
Si estimes a la persona que estàs endavant dona, pensa que hi ha parelles que aparentment són sòlides de molts anys, i s'acaben separant.
Jo faré 39 anys a l'Abril, i em sento com una nena de 20 anys buscant panxu. O sigui ànims bonica, i veuràs com tot surt GENIAL.

[Tànit]

Hola bonica, jo q no tinc fills (i x tant no soc ningú x donar consells) deixaré anar el q penso, xq sóc així i no puc evitar ho. Crec q el mes important de tot es el q vulguis tu i tb importantissim q ell ho vulgui. Donar un germa/na es un acte d amor molt gran a la teva filla, pero tu has estat mare i saps el sacrifici q suposa un bebe (n hi ha dr mes bons i de mes dolents) crec q li has d explucar a ell q suposa xq just els dos primers anysson els mes sacrificats. Els mes durs x la parella i ho ha de saber i ho ha de voler. Sobre que si sabessis segur q ell estara amb tu els propers 10 anys... Ed una cosa qno podem saber com no podem saber di la feina ensanira be x poder garantir un benestar als nostres fills, però q no sigui la incertesa q et freni xq es més provable q t arrepenteixis del q no has fet q del que has fet. Però sempre q sigui una desicio pròpia. Ho sento però ho he de dir a lo brutu fot el q et doni la gana" sigues egoista i pensa en tu...

[Elantris]

Jo només entro a dir :

Tu què vols? Pit i picarols!

[Tànit]

Fa 3 dies, 3 q ibtento escriure t i al final ho perdo :((((. Cadi y havia escrit un llibre per dirte el mateix q lelantris fes el q TU vulguis, no el que vulgui ell o la nena el que vulguis TU i dp tingues en compte el teu home i la teva nena. No pots endevianar el futur i no pots garantirte que ell hi sigui pero si es el q desitges anira tot bé. Si no... Jo no soc mare però tu si que ho has estat i segur q saps millor q jo q suposa ser mare/pare. A part f això... Perdona q t ho digui però no facis o deixis de fer RES pel què diran els q et vulguin criticar ho faran independentment del q tu fagis aquesta gent tp paga la pena de tenirla al costat, i els q t estimin et recolzaran prenguis la decisió que prenguis pero di t equivoques que sigui la teva equivocació i no la d altres.

[nmir]

Tacain si tu ho vols, endavant! Les pors que planteges són normals, però tambe superables.

[Vannion]

Jo tansols dono la meva opinio, pero crec que si els dos en teniu ganes, endavant, el que digui la gent es indiferent. La vida es vostra i no dels demés. Quan vaig coneixer al meu xicot, als cinc mesos ja em demanava que anessim a viure junts i jo pensava... es boig! pero ell em va dir que si havia de sortir malament, mes valia ara que d'aqui deu anys... en realitat, a vegades cal llançar-se!
Anim en la decisió que prengueu!

[Petxineta]

Hola Tacai,
T'entenc perfectametn el que dius, ja també estic separada i m'agradaria tenir un segon fill, tot i que jo no tinc ni parella, així que encara tinc feina per fer i pors per superar.
Jo crec que el que has de fer és escoltar-te a tu i pensar què vols deixant de costat la gent, esteriotips i pors (tot i que aquesta última costa). Com que fa bo ves a la platja, que et toqui el sol, mullat els peus escoltat i trobaràs la resposta.
Una abraçada bonica!

[tacai]

gràcies noies ;)

[Nanuka1987]

Hola bonica, és un altre cas, però t'explico més que res per l'edat.
Una molt bona amiga, directora d'un gran hotel de Barcelona, sense família aquí (viuen a Igualada), amb un horari que tela, sense parella, amant dels viatges arreu del món, un esperit lliur0e, no volia ser mare i de cop,...amb 38 anys la crida de la maternitat va picar a la porta.
Despres d'una inseminació es va quedar embarassada i el va tenir prop dels 40. Tot i les "dificultats" aparents s'hi va llençar. Ara, amb 42 anys, un petit de 2 anyets i una parella que els estima a tots dos moltíssim.
Ànims bonica, el que diran, no t'ha d'importar! Se que és fàcil dir-ho però ens ho hem de creure! Es viu un cop a la vida, fem el que volguem coi!