Cercadores Indignades!

[Hashi]

Moltes gràcies pels ànims Nunki30 guapa, igualmet!
Doncs si... al fer la derivació, tal com estan les coses avui en dia, ja ens van dir que tardaven 1 any en avisar, almenys a SS.
Jo he pensat vàries vegades de fer-me d'una mútua però mai m'he acabat de convèncer.

Tens raó esterock només poden entendre com ens sentim aquelles persones que desgraciadament han hagut de passar pel mateix calvari, com comenta la sergem que hi entreu noies que heu passat també per una llarga cerca i ho heu aconseguit fa crèixer l'esperança d'aquelles que encara estem en el camí

Sergem jo també li comentaria a la teva cosina com diu la Nunki30, com ja sap que fa temps que cerqueu hauria d'entendre que no et sigui còmode la situació...

Ostres annabcn em sap molt greu el que has hagut de viure, espero que ben aviat ho tornis a aconseguir i aquest cop tot surti genial

Una abraçada ben forta a totes,

[bonansy]

Holaaaa,

que bé aquest foro, ja pensava q m'estava tornant boja veient tantes embarassades i tant cotxets, etc. però veig que no sóc l'única.

Bé, us explico, nosaltres portem 20 mesos intentant-ho i res de res, ara han començat a fer-nos proves a St. Pau derivada del meu CAP. i vaig escriure tb al forum q hi ha de les reproducció assistida d St Pau aquesta mateixa pàgina web però em sembla q encara em vaig desanimar més al veure q tot és molt lent.
I bé us he robat a vosaltres q expresseu molt bé el q jo sento, la ràbia q fa q t'enviïn fotos dls fills d les tevescosines, q quan quedes amb les amigues només es parla de nens i els problemes q tenen amb els horaris, i etc. i a sobre jo tinc alguna amiga q quan no poden les iaies fer de cangur em truca amb mi, jo hi vaig encatada xq el nen és un encant i m'ho passo molt bé amb ell però després quan torno a casa i jo no tinc cap bebe... ufff ho passo fatal. i pensava q m'estava tornant "loca" i ara veig q no.

MOltissimes gràcies per fer aquest forum!!!!

I sort a totes!!!!

[boira75]

Com us entenc! Annabcn, jo en faré 40 al juny de l'any vinent, i sembla que el dia no hagi d'arribar mai! La ginecòloga diu que al gener ens podem tirar de cap amb la FIV però jo no em vull posar dates, perquè són més pressions. Cada cop que em ve la warry penso per què? per què? per què? ....buf, i estic malament fins que ho torno a intenta! i si després de tot només hi hagués això...però quan m'hi vaig quedar a la primera era al gener, no fa tant d'això! i el vam perdre....

[sergem]

Intenta no pensar-hi perque tenir o no tenir simptomes no vol dir res. Cada cos és un mon!
Jo he tingut algún simptoma amb retràs de W i pensar que estaba prenyi i al final res de res! Amb això no vull trencar les tevés esperances, eh?? Simplement que no hi facis gaire cas perque hi ha gent que es queda embarassada i no té simptomes i gent que a la mínima els té tots!

Lo millor, pasar els diez i fer TE! Molts sort bonica!!
Petonets!

[primeriza29]

Bon dia noies!

M'apunto al post... Jo també estic indignada, triste i amb una mica de por. Indignada perquè penso: "jo perquè no?", quan veig conegudes, amigues i tal que és dir, vaig a buscar i es queden molt aviat! Triste, perquè cada vez costa més de pair l'arribada de la regla... i perquè ningú m'entenc... no em compren ningú ... i cada vegada menys... I por, molta por de que no arribi i molta por de començar a fer proves, que properament arribaran!

Podem dir que portem 15-16 mesos de cerca... i res...

Petons a totes!

[boira75]

No feu cas dels símptomes!! Amb el primer embaràs no en tenia ni un! i el resultat fou una nena ben eixerida! Amb el segon en tenia molts, bé, el típic mal als pits...i sí,. ho estava, però el vaig perdre...i el mes passat tenia un altre cop mal de pits, i pensava que ho estava, i res! O sigui que ni cas, el que hagi de ser serà!

[Mari_]

Hola a totes,

No us podeu imaginar com m'hi sento de reflectida amb el que comenteu. Nosaltres portem 15 mesos de recerca i res de res... és molt dur, com deieu es com un petit dol mensual, una desil·lusió cada mes que ve, a mi personalment, em dura uns dies. És inevitable pensar pq jo no? i el pitjor de tot és veure amigues, conegudes, companyes de feina que ja han tingut el fill i quan em van comentar que estaven embaraçades jo ja estava buscant... es a dir, que han passat molts mesos i jo encara buscant...

En el meu cas si que m'he fet proves i tot està bé, la meva parella també, així que estic fent acupuntura i m'està anant bé però en moltes ocasions em pregunto si s'ha de patir tant per poder portar una criatura a aquest món... vull dir que hauria de ser tot més natural no?

Ànims a totes i bon cap de setmana!

[primeriza29]

Hola a totes,

No us podeu imaginar com m'hi sento de reflectida amb el que comenteu. Nosaltres portem 15 mesos de recerca i res de res... és molt dur, com deieu es com un petit dol mensual, una desil·lusió cada mes que ve, a mi personalment, em dura uns dies. És inevitable pensar pq jo no? i el pitjor de tot és veure amigues, conegudes, companyes de feina que ja han tingut el fill i quan em van comentar que estaven embaraçades jo ja estava buscant... es a dir, que han passat molts mesos i jo encara buscant...

En el meu cas si que m'he fet proves i tot està bé, la meva parella també, així que estic fent acupuntura i m'està anant bé però en moltes ocasions em pregunto si s'ha de patir tant per poder portar una criatura a aquest món... vull dir que hauria de ser tot més natural no?

Ànims a totes i bon cap de setmana!

Hola Mari!

Hauria de ser tot més natural si... però acaba no sent-lo si portes tants i tants mesos! Mires TO, planifiques relacions, postures, etc etc... és inevitable... I no pots parlar-ho eh? A mi ja m'han dit la paraula obsessionada varios cops... i acabes sentint-te com un bitxo raro... aix no se... potser si és obsessió... però no s'enten aquesta obsessió? No entens el perquè tu no

[cinderela]

Hola noies! Sóc nova al forum, cercadora recent (només portem 4 mesos) i tot i així comprenc (en major o menor mesura) com us sentiu... Des que vam començar a provar-ho no faig més que veure paxes i cotxets!! Hi ha hagut un Boom i no m'he enterat??
I no només amb gent pel carrer... gent que coneixo, tothom es queda embaraçat!! Se que en molts dels casos hi han hagut mesos de cerca darrera, pero altre que ni ho estaven buscant!! I veus les seves panxes, t'ensenyen les ecos, t'envien fotos dels seus bebés... i a vegades em sento malament, i no es que no els hi dessitgi tota la felicitat del mon... pero cada cop que la warry fa acte de presencia no puc evitar pensar "perque elles si i jo no??"

[peueta]

hola, jo escrik per donar ànims. el meu cas es que kuan portavem mes de 2 anys buscant, vam decidir fer una IA, tot i k en les proves tot havia sortit ok. al 2n intent m'hi vaig kedar i ara tinc una Aina de 19 mesos que em té enamorada. kuan la nena tenia 1 any aprox vam decidir deixar de vigilar i si venia genial i si als 2 anys no havia vingut el germanet veuriem k feriem. doncs vaig tenir un cicle molt irregular (jo sempre havia sigut regular) i ja no em va venir la regla. ara estic d kuasi 7 mesos i porto un nen. he d'explikar que el mes k m'hi vaig kedar vam tenir la nena ingressada una setmana i jo crec k no vaig pensar en ser mare, ni en ovulacions, ni res... i va ser kuan ho vam aconseguir.
llegit aixi sembla k tot ha sigut fàcil, però jo em vaig sentir com vosaltres i vaig plorar molt. mes de 2 anys donen per molt, i kuan portes tan de temps ki digui que no hi està obsesionat s'està enganyant a si mateix.

aixi k ja veieu, tot es possible. de tota manera, en el meu cas, els diners invertits en les IA són els millors gastats pk van permetre fer complir el meu somni i això no es paga amb diners, si es pot, es clar.

molts ànims a totes!

[cinderela]

Hola Peueta! Enhorabona per aquest bebito!
I gracies per explicar-nosla teva experiencia!
La veritat es que aixó de que quan deixes de buscar-lo arriba, ho he sentit moltíssimes vegades! La meva mare va trebalar durant 1 anus a una clínica de ginecología, i sempre m'ho ha dit! Parelles que han passat per IA pel primer, i que el segon arriba de manera natural... o Parelles que inclús acaben adoptant i després es queden embaraçats!
Sembla mentida el que el nostre cap pot arribar a influir en aquestes coses!

[sergem]

peueta, tens tota la raó.

Jo al principi sí que pensaba que no estaba obsessionada, i la veritat és que així era però arrel dels parts de les del meu voltant i veient que mes rere mes baixa la Warry, sí que ara estic convençuda que ara sí estic obssessionada. Crec que el primer pas és reconeixer-ho i el segon intentar desconectar del tot, almenys així ho estic intentant jo. Gràcies (o no) els problemas de la feina m'estant ocupant tot el temps lliure de pensaments i és l'ultim que se'm passa pel cap. Però alhora pensó que a més a més, els problemas de la feina poden arrivar a retrasar una mica més el nostre objectiu, vosaltres que penseu?

[manumima]

Peueta quina història més feliç. Segur que totes nosaltres algun dia en podrem escriure alguna de similar!!!!

[cinderela]

Doncs més aviat parlo, més aviat passa... ahir em vaig enterar que una altra amiga està preñi... I a la primera!!
Jo me'n alegro, i molt! Perque a més son una parella que han sofert molt a les sever relacions anteriors i tal, i a més tots dos han entrat als 40 i tenien presa perque en volen tindre més d'un, pero... Jolines!! Quan m'ho han dit he sentit com una puxada per dins...

[primeriza29]

Doncs més aviat parlo, més aviat passa... ahir em vaig enterar que una altra amiga està preñi... I a la primera!!
Jo me'n alegro, i molt! Perque a més son una parella que han sofert molt a les sever relacions anteriors i tal, i a més tots dos han entrat als 40 i tenien presa perque en volen tindre més d'un, pero... Jolines!! Quan m'ho han dit he sentit com una puxada per dins...

Normal! Fa alegria a mitges... i aquesta sensació no se si és bona eh? A mi em fa pensar molt...