EDAT IDEAL PEL PRIMER EMBARÀS

[Jules]

Noa, has dado en el clavo!
Yo tuve a mi hija con 35 y ahora con 37 vamos a por el segundo, lo hice cuando estuve preparada y no me arrepiento para nada de no haberlo hecho antes. Antes disfrute de otras cosas que ano puedes hacer con hijos y ahora disfruto de mi hija

[df]

Jo crec que els fills s'han de tenir quan la parella està realment preparada per aquesta gran responsabilitat, o en el cas de mares solteres quan elles creguin que ho estan. És un tema molt personal, jo si haguès trobat a la meva parella ideal abans m'haguès agradat quedar-me embarassada entre els 25-28, però com això arriba quan vol...............................Al juny farér 34 i sense cap fill (viu).

[DAAR]

Hola!! jo tmb penso que els fills s'han de tenir quan la parella , esta preparada i realment ho volem fer, nosaltres ens possarem el mes que be , i jo tinc 31 anys, l'any passat ens vam casar i fins ara no ens ho haviem plantejat tenir fills , pero despres del casament els dos ens van venir moltes ganes ,jejeje a veure si tenim sort

molta sort a totes

[monseta]

Estic d'acord amb moltes de vosaltres, els nen s'han de tenir quan una es troba preparada para ello, en el meu cas ha sigut un cop he tingut parella estable i económicament t'ho pots permetre. A mi m'ha passat als 30, aquest ant en faré 31 així que si fem diana als 32 ja tindré bebito

[peke]

Hola noies, estic d'acord amb els vostres comentaris. Crec que cada dona és un món i fa que a cadascuna se li desperti l'instint en un moment concret. També és cert que a vegades circumstàncies externes de la vida fa que no puguis tenir el bebito abans... aquest és el meu cas ja que fins al 27 no vaig trobar al que avui és el meu marit, i després fins que aconsegueixes una estabilitat econòmica, feina, casa i disfrutar un temps d'estar en parella, no t'ho proposes.
En fi, que nosaltres ens hi vam posar el passat més d'octubre, jo tinc 32 anys, i de moment res de res. Cal tenir paciència, no?

[Aidyana]

Hola noies!

Jo vaig tenir la meva filla als 27 anys. La vaig tenir quan em venia de gust ser mare i em sentia preparada per ser-ho (ningú no neix ensenyat per ser pares, se n'aprèn).
Estava satisfeta amb la vida que havia fet fins llavors (viatges, festa, amics, estudis, feina) i va venir en un bon moment.
Ara només penso en gaudir la vida amb ella i el meu marit i penso que quan ella ja sigui més independent, jo encara seré jove per fer mooooltes coses.

Sigues mare quan realment ho vulguis i no facis cas de les convencions socials. Quan vaig tenir la meva filla, la majoria dels meus amics encara vivien amb els pares...

Pensa-t'ho bé perquè és una cosa per sempre, però tira endavant si hi estàs disposada.

Ànims!

[Colors]

Jo no se si hi ha una edat ideal per tenir canalla, a més crec que és una cosa que te que estar molt meditada, ja que un cop es te no es pot tornar i et canvia la vida per sempre.

Actualment en tinc 27 a fer-ne 28, ja m'agradaria poder dir que estic embarassada però no és el cas, sóc anovulatoria així que em fare les proves i si tot va be al maig-juny començarem amb el tractament d'omifin.

Així doncs, el primer bebe ja no està en les meves mans, jajajaj puc dir que quan la ciència vulgui el tindrè ja que per mi sola, és molt difícil!!!!!!!!

Un petonassssssssssssssssssssssssssss

[pipita]

Hola noies,
Doncs jo tinc 29 anys acabats de fer, i amb la meva parella no hem parlat mai del tema fills, tot i fer gairebé 5 anys que vivim junts. Ell té 34 anys, i sempre que la gent ens presiona amb la típica frase de "i vosaltres quan?", sempre diu que jo soc molt jove. Però ja no sóc tant jove, i no sé com proposar-li el tema per por a que em doni llargues, i la veritat és que jo sí que en començo a tenir ganes (bé, ho confesso, MOLTES GANES). Com li puc dir? Com trobar el moment?

[Faluga]

Pipita, jo crec que amb la teva parella has de ser del tot sincera, dir-li com et sents, i que en tens ganes. Potser ell pensa el mateix i no gosa dir-ho tampoc..

[pipita]

Pipita, jo crec que amb la teva parella has de ser del tot sincera, dir-li com et sents, i que en tens ganes. Potser ell pensa el mateix i no gosa dir-ho tampoc..

En el fons, potser també tinc por a que ell senti el mateix... La maternitat fa una mica de por, oi? Es un gran canvi per tota la vida...
Gràcies pel consell, Faluga.