Com ho feu per no desesperar?

[Noa25]

Avui he tingut una desebuda molt gran amb el meu marit...
resulta que estic al dia clau per fer deures...fa dos dies que no fem res i aquest mig dia tampoc n'ha volgut fer....
Estic fins els nassos de controlar-me que si el fluxe, que si els dies, etc etc...
Jo cada dia observatme, dietli, explicant-li...i ell que si te moltes ganes de tnir un nen, que si sera guapo el nostre nen, etc etc...i a l'hora de fer el que ha de fer no fa res....
ESTIC FARTA!!!!!!!!!!!
Soc molt jove i amb molt temps per tenir fills...així que a partir d'ara intentaré pendremo amb més calma, pq ha arrivat un punt que m'està afectant de veritat....ell marxa tant tranquil a la feina i jo em quedo aqui plorant com una madalena....

Com feu per no perdre la paciència amb aquest tema?
Nosaltres només portem tres mesos buscant, i ja n'estic fins el monyo....

[ña]

Hola Noa25, el primer que et diran totes, es que no et capfiquis, que encara es pitjor. Potser haurieu de deixar que la natura fes per ella mateixa. Nosaltres no vem controlar res i passa igualment!!!!!!!!! Anima't noia i deixa que passi d'una manera mes suau!!!!!!!! T'ho passaras millor!!!!!!!!

[Noa25]

ña, de que m'ho passaré millor segur....pq ara mateix estic rabiant com una mona, i quina tonteria, no?
La meva filla va venir per sorpresa, i mira ara....com pot ser?

[Jules]

Aixx Noa quan ho sento que et trobis aixi. Jo crec que ells no s'anadonen de que en realitat no es tan facil quedar-se embaraçada i no es capfiquen tan com nosaltres. El meu home no sabia que hi havia dies "clau" fins que no li vaig dir. No es preocupen de les coses com nosaltres. A vegades crec que son d'un altre planeta tot plegat jo tampoc estic gaire contenta amb el meu "maridet" aquests dies justament quan hem de fer feina!.
Paciencia noia, que hi farem

[Noa25]

Jo de moment ja m'he borrat el ticker...intentaré deixar-ho més, com diu la ña, a la mare nature...segur que més relaxada estaré...

[Jules]

Per cert Noa no sabia que ja tenies una filla...

[Ítaca]

Sols et recomano q t'ho prenguis amb calma, q pensis q sols porteu 3 messos, i això, per sort o per desgràcia pot ser molt llarg... nosaltres vem trigar 11 messos.... i en sé q en porten mooooolts més buscant...
El q no pots fer tampoc és forçar-lo.... si tu veus q realment ell no està per la feina, parla-ho tranquilament, a veure q li passa... potser és q encara q tingui ganes de tenir un nen, li ha entrat el cangueli, i per això deixa passar els dies "claus".... no sé, jo hi parlaria....

[Violeta]

Noa, jo també t'entenc, estic d'acord que t'ho has de prendre amb més calma, tot i que és complicat, però sobretot sobretot n'heu de parlar, és el més important, la comunicació entre vosaltres, que farà que treieu les vostres pors i desitjos i aconseguirà que us poseu d'acord. A mi em va passar amb el meu marit, però va ser abans de començar amb els intents, ho vam parlar amb calma i ens vam posar d'acord (vam cedir tots dos...). Ara anem tots dos a una, però intentem que no hi hagi pressions, que són fatals per aconseguir-ho.
Intenta mirar-ho des de fora, posa't a la seva pell i parla'n amb ell. Moltíssima sort!!
(ja saps on sóc si necessites parlar-ne)

[Noa25]

Gracies noies, sou uns sols...

[mariajosecr]

Noa,

com estàs bonica, jo et diré el mateix que les demés, prent'ho amb calma, no t capfiques que ja vioindrà tot sol i ciom tu dius ets jove, saps que ets fèrtil, així que t'ho dic de debò disfruta amb el teu marit i deixa de controlar les temp... al menys per un temps, ja veuràs que d'aquí poquet estràs i riuràs de tot plegat, segur que sí!!!

respira fons!!!

una forta abraçada wapa!!!

[Irina]

Noa, t'entenc perfectament, perque jo tambe vaig tenir moments aixi. I hi ha moltissimes noies que ho estan passant ara mateix...
Pero penso que tres mesos es molt poquet per comenc,ar a capficar-te, pensa que el marge que es dona per concebre es d'un any...i despres ja es comencen amb les proves o a mirar una mcia mes que es el que passa...

Jo vaig trigar 2 anys, el primer nomes sense prendre precaucions i anar fent, sense pensar-hi, fins que ja vaig comenc,ar a pensar que potser hi hauria de fer alguna cosa, i va ser quan buscant info vaig trobar el socpetit i despres vaig trobar el fertilityfriend...

a partir d'alla vaig comenc,ar a fer les grafiques i no va ser al cap d'un any, despres de ploreres, emprenyamentes, frustracions, maldecaps, passotisme i tot el que hem sentit i senten les grafiqueres...que la sorpresa va venir, just abans de comenc,ar tractament...

Es molt dora per posar-te aixi, i crec que fas ben fet de prendre-t'ho en calma, perque pot portar bastant de temps (espero que no!!!), pero intenta disfrutar mes del teu temps, el teu marit, la teva filla...perque crema moltissim tot plegat.

Molts anims i molta sort, i espero que dintre de res ens obris un post amb la gran noticia!

[Castanyeta]

Noa, jo crec q no és només cosa del que t'han dit per aquí la majoria --que t'ho agafis amb calma, q tres mesos no és res i ets jove--, sinó també de que parlis amb el teu home. Coi, si quan marxa et quedes plorant, ho hauria de saber! Q implicar-s'hi no vol dir només que et digui que li fa il·lusió, sinó que imcplicar-s'hi vol dir això: implicació!: que ell atambé estigui pendent del moment del cicle i que no calgui que tu estiris del carro per fer deures, sinó q ell també s'hi posi quan toca sense que calgui que li recordis.
(bé, jo vaig tenir una conversa així amb el castanyet i ell em va dir q preferia no controlar res pq s'agobiava i no volia tenir la sensació q 'només' fèiem els kikis amb finalitats reproductives, així q jo vaig continuar duent el control i a més atancant tant quan tocava com quan no, pq quedés repartida la cosa, però igualment va passar a tenir una actitud molt més col·laborativa).
En fi, el meu consell és que en parleu i que no t'ho quedis tot per tu, que acabaràs de potagonista al post d'"els homes vaya tela..."

[Noa25]

Cosmo, quina alegria quan et vas enterar que estaves embarassada, no?
Doncs la meva filla te 8 anys, i clar, els anys passen i ella creix molt depresa!!!
Però bueno, que a mí em passa com a vosaltres, que ell moltes ganes de tenir nens, pero de fer deures quan ve de gust...que ben mirat, és una filosofia ben comoda que penso aplicar jo també. El primer mes ens hi vam quedar embarassats, però al final no va anar bé...però no vam mirar dies ni res....
Bueno, que el que està clar és que las dones ens prenen aquestes coses massa a la tremenda i els homes són maaaasssaaaa tranquils....
Moltes gracies pels consells noies! De veitat que sou una font de optimisme....cosa que necessitu amb urgència !!!!OPTIMISME!!!!

[indai]

Hola noies,


doncs jo també estic com vosaltres.A més del " bajon" estic de molt mala llet. AHir era el nostre ultim dia per fer deures i va i el meu home torna a les 12 del futbol. Jo li vaig retreure i tot va acabar malament, sense fer deures ni res. Si em quedo aquest mes sera de xiripa perque només em fet deures 2 dies.
A mi em fa molta il.lusió ser mare i ell diu que tambe vol un bebe, pero sincerament, crec que tant li dona si el tenim ara com d'aqui 3 anys...

per cert, avui encara no ens hem vist i no hem parlat en tot el dia, estic molt enfadada i no tinc ganes ni de parlar.