GANAS PERO A LA MATEIXA VEGADA POR

[jessixcarlos]

Bon dia noies!
Us comento el meu cas, aviam si alguna de vosaltres tb us passa el mateix o esteu mes o menys a la mateixa situació.
Fa casi 4 anys que vais arrosegant una depressió, ara ja estic millor tot i que recaigudes vaig estan millor, he passat casi un any bastant be.
Ara tic aixi aixi, em va a dies i a estones.
Els dies que estic be, em moro de ganes de tenir un bebe, pero el dia que estic pachuchilla s'esfuman.
Parlo amb la gent i uns em diuen que em pot anar ver anar a per el bebe i d'altres que com hi ha un canvi hormonal, no saps com pot reaccionar el teu cos.
A mi em fa una mica de por, ja em feia estan be, suposo que per la responsabilitat que implica, es algo molt gros i em fa por que no sigui el millor moment. Pero nose quan aconseguire superar aixo del tot, potser mai torno a estar com abans i haure de viure tota la vida tenin rachas bones i per desgracia tb dolentes. Despres tb em fa dubtar la situacio economica general que hi ha ara, encara que per sort els dos treballem i anem fent. Mai sera el moment perfecte, pero el que mes em preocupa son els meus estats d'anim.
Alguna esta mes o menys en aquesta situació?
Quan hi penso en quedarme embarassada s'em possen unes pessigolles a l'estomag... Ganes en tinc, pero hi ha dies que em supera la por.
Petonets a totes!!!

[Lluma]

Hola guapa...

Mira, només et puc dir una cosa, i és que tot depèn de quina manera veus les coses. Realment els problemes són a dins del nostre cap, doncs no deixis que aquesta veueta maligne no et deixi tirar endavant amb la teva vida.
No sé per quins motius estàs patxutxa, ni si estàs amb tractament ni si fas teràpia, si llegeixes llibres perquè tajudin a veure les coses duna altra manera... Jo vaig estar molt xunga. I tenir un fill mha donat una pau interior que mai mhagués imaginat que tindria. Però també the de dir que si vols tenir un fill, has de ser forta, valenta, amb esperit, positivitat!! el nen o la nena creixerà veiente a tu, i ha de viure amb una mare alegre i feliç!!

Et recomano que et llegeixis '' EL PODER DEL AHORA'' d'Eckhart Tolle. Però llegeixtel de mica en mica, ja que conté molta informació de com tirar endavant, i si tel llegeixes duna tirada et rallarà i no thaurà servit de res!

Vinga, ànims, que ser mare és lo millor de la vida!!!!!!!!!!!

[jessixcarlos]

doncs tinc depressio endogena, es algo que ve de dins pero realment no te una causa determinada, vaig estar amb tractament d'antidepressius durant dos anys i pico i anant al psicoleg, pero despres del casament em vaig trobar força be i vaig decidir anar reduint la medicació. Segons el meu psicoleg una de las causas es pq soc molt perfeccionista, tot a de sortir com jo vull, sino ...
El problema es que estava be, pero per exemple amb el tema de la uni he anat una mica estressada i he recaigut, encara que no estic tan malament com abans pero tinc els meus dies.
Pero tu abans de quedarte embarassada estaves completament recuperada o tenies baixons d'anim?
Em fa por passar-ho malament durant l'embaras. Penso que amb la ilusió i l'alegria que em fara tornare a estar be, pero em fa por que no sigui aixi.

[martina]

Hola guapa,
yo te explico una cosa q le ha pasado a un familiar.
Ella pasó hace tiempo una depresión fuerte, pero era una depresión "física", que la trataba con un psiquiatra y con medicación fuertecilla..
El caso es que hacía ya unos 5 años q estaba genial y se quedó embarazada. El embarazo le fue genial, sin molestias de ningún tipo y super animada! ... lo malo ha sido el postparto, que se le ha originado una depresión postparto. Parece ser q por sus antecedetes es fácil pasarla.. pero en cosa de un mes le han asegurado cura ...
Mi opinión es q es muy dificl preveer como reaccionará tu cuerpo ... :( las hormonas son una bomba de relojería!

[Jurdi]

Hola !!!
Jo vaig passar per dues depressions,una l'any que entrava a la universitat (tenia 18 anys) i l'altre provocada per una malaltia.
Actualment estic força bé però aquesta frase que hi han dies bons i dies dolents es el meu lema de la vida.
Com tú jo sóc una persona molt perfecccionista i a vegades amb poca autoestima.
Jo tambè m'he plantejat moltes vegades que quan em quedi embarassada no hi haurà ningú que m'aguanti pel tema hormonal i perque de mena ja sóc bastant "ploramiques".

Fa uns quants anys ja,vaig superar la por al canvi i actualment tot canvi per a mi es un repte que a vegades em costa assumir però com dic sempre PIT I picarols, la vida no et queda més remei que superar-te i anar creixent de mica en mica,com diu el meu tiker a vegades les patacades son les que et fan crèixer com a persona.

Entenc com et sent i com et podrà afectar emocionalment un embaràs però crec que per moltes hormones bojes que vinguin el fruit serà maravellós.

Jo t'animo a pensar sempre en positiu i mirar cap endavant,aquesta temporada que has passat malament,ja l'has passat? Ja has sortit del pou negre on estaves,ara toca disfrutar de la vida amb la teva parella i els teus.

Un petó i molta sort!!!

[Lluma]

Holaaa un altre cop!!

jo vaig passar per una situació semblant a la teva, també era una depre endògena barrejada una mica amb unes coses que em van passar de petites i quan ja no era tant petita. Estic amb tractament des dels 17 anys, i ara en tinc 25. Vaig deixar la medicació quan em vaig quedar embarassada, ja que no volia tenir un fill i estar amb pastilles cada dia. Quan et quedes embarassada tens una revolució hormonal que et dóna tanta felicitat que no les necessites. Però tal i com diu la Martina, al problema va estar en el post part: vaig agafar una ansietat de cavall que vaig estar 3 setmanes que no em podia moure de casa per culpa del vertigen. Això si, jo estava feliç com un anís, eh, però el cap me la va jugar. Em vaig haver de tornar a prendre la medicació i ara encara me la prenc. La deixaré de mica en mica, ho tinc ben clar.
Abans de quedarme embarassada estava mig mig. Dies bé i dies no tant bé, i quan mhi vaig quedar, al no ser buscat, els primers mesos va ser molt dur (però crec que això li passaria a qualsevol persona que es queda sense voler...). Un cop vaig tenir ben menjat i mastegat tot el que em venia a sobre.... quina felicitat, mare de déu!! i encara em dura!! mai a la meva vida havia set tant i tant feliç com ara! Però he hagut de lluitar moltíssim amb mi mateixa, deixar de compadirme, de ser tant tiquismiquis i tocada dels picarols!! Acceptar que les coses vénen com vénen, que són com són, que sóc com sóc i que els altres no es poden canviar. Que has de deixar que tot faci el seu curs i deixar de preocuparme per coses que sarreglen soles... The de dir també que he fet molt coaching!! Per això et recomano que llegeixis aquell llibre, i ten puc recomanar molt més que et faran veure les coses diferents, coses que abans veies duna manera i et molestaven i ara ni tan sols ten dones compte que hi són. Acceptes la realitat i punt i atraus felicitat i coses bones.

El tema de la uni també em va fer fer una recaiguda de les xungues, per lestres dels exàmens, treballs, compaginarho amb la feina...

Des daqui et dono molts ànims i espero que et dónis la oportunitat de ser mare, tenir un pedazo fill i disfrutar de la vida des duna altra perspectiva, que en serio, és molt més còmode!

Texplicaria moltes més coses però sento pudorota... en Pau sha cagat, tu!!

Si necessites quelcom més, podem parlar per privat, ok?

Un petonas

[Lluma]

Hola !!!
Jo vaig passar per dues depressions,una l'any que entrava a la universitat (tenia 18 anys) i l'altre provocada per una malaltia.
Actualment estic força bé però aquesta frase que hi han dies bons i dies dolents es el meu lema de la vida.
Com tú jo sóc una persona molt perfecccionista i a vegades amb poca autoestima.
Jo tambè m'he plantejat moltes vegades que quan em quedi embarassada no hi haurà ningú que m'aguanti pel tema hormonal i perque de mena ja sóc bastant "ploramiques".

Fa uns quants anys ja,vaig superar la por al canvi i actualment tot canvi per a mi es un repte que a vegades em costa assumir però com dic sempre PIT I picarols, la vida no et queda més remei que superar-te i anar creixent de mica en mica,com diu el meu tiker a vegades les patacades son les que et fan crèixer com a persona.

Entenc com et sent i com et podrà afectar emocionalment un embaràs però crec que per moltes hormones bojes que vinguin el fruit serà maravellós.

Jo t'animo a pensar sempre en positiu i mirar cap endavant,aquesta temporada que has passat malament,ja l'has passat? Ja has sortit del pou negre on estaves,ara toca disfrutar de la vida amb la teva parella i els teus.

Un petó i molta sort!!!

eiii, molts ànims, guapa! mencanta llegir missatges tant i tant positius!! Ja veuràs que un pispàs tindràs un bombo descumonal!
Molta sort!!
pd: això de que no taguantarà ningú quan estiguis prenyi... però si tindràs lexcusa perfecte: ''aix, aquestes hormones em fan dir unes coses...''!! i aprofites per dirli porc pudrit al teu home quan deixi els mitjons bruts al terra!!

[Jurdi]

molts ànims, guapa! mencanta llegir missatges tant i tant positius!!

Gràcies guapa!!!

A vegades es molt difícil veure el cantó positiu de les coses però sempre hi es.

[jessixcarlos]

gracies a totes pels anims.
Ahir plorava diente-li al meu marit que volia tenir un fill pero que em feia molta por tornar a estar malament. No per mi sino pel bebe, no trobarme be durant l'embaras i despres de que neixes.
Pero m'heu fet veure les coses d'un altra manera, no em puc deixar vencer per aquesta enfermetat, haig de lluitar per poder fer realitat els meus somnis, i de fet, si tinc molta ilusió per tenir un fill. Desde ven jove tinc l'instint maternal despert, ja que em porto amb la meva germana 17 anys, l'he viscut com si hagues sigut la meva filla. Tinc l'experiencia i d'alguna manera em sera mes facil que si mai hagues estat amb un bebe. I suposo que el fet de tenir aquesta ilusió ja es un punt afavor per pensar que no necessariament haig de tornar a estar malament.
De moment hem parlat Carlos i jo i em quedat que deixarem pasar el mes d'agost, veurem aviam com vaig jo de lo meu i segons com em vegi anire al psicoleg a fer-li la consulta i que m'aconselli i despres doncs al gine.
El tema de la uni penso prendre-m'ho amb calma, encara que es dificil en mi, sobretot en epoca d'examens, pero un cop estigui embarassada haure de deixar l'estres i els nervis de costat. L'intencio es treure'm segon, i tercer si tot va be ja tindre al bebe deixar-me assignatures i fer unes poques.

Gracies a totes per les vostres paraules d'anim.

Si sabeu de mes llibre que vagin be, pel tema del positivisme, inclus per l'embaras i aquestes pors que segur que mes d'una en tenim...

[keyech]

Hola jessicarlos (bé... i a totes!!!!)
T'explico:
Tinc una malaltia mental des de fa mooooolts anys i que, segurament és per a sempre. He passat per depressions (en una ocasió vaig estar postrada a un llit durant un any), estats paranoics, atacs d'ansietat que em deixaven inconscient...
Fa anys que estic en tractament de psicoterapia i vaig haver de necessitar fins a 13 pastilles al dia per a poder funcionar amb "normalitat".
Jo també tenia molta por i no només a com reaccionaré jo quan estigui embarassada sinó a que quan tingui al meu bebé, li pugui fer mal. La meva malaltia ve provocada pels maltractes que vaig rebre per part dels meus pares durant gairebé 20 anys i la meva por principal és que acabi repetint comportaments amb el meu fill.
Consultada la part emocional durant l'embaràs i em diuen que no em poden dir com reaccionaré perquè cada persona i cada embaràs és un món. Pel que això serà una loteria. El que més em preocupa... em diuen que ho tinc taaaaaan present que la meva terapeuta m'assegura que no li faré mal.
Jo m'he llegit un llibre que explica una mica els canvis emocionals que es pateixen durant l'embaràs que es diu així: Entienda los cambios de humor cuando se espera un bebé. L'autora és Lucy J. Puryear i l'editorial es Medici. Aquesta senyora és una ginecòloga que es va passar a psiquiatria al veure que l'embaràs no eren només uns evidents canvis físics i que ningú feia cas al procés mental que suposa aquest estat.
I un consell que us dono a totes: s'ha d'agafar al bou per les banyes i lluitar, lluitar i lluitar per tirar endavant. Si ens passem el dia lamentant-nos perdem un temps preciós que podríem aprofitar per a fer coses que ens facin felices! I pensar de manera positiva, prendre's la vida amb humor i no donar excessiva importància a les coses (la majoria de coses realment no en tenen tanta i, per cert, la perfecció no existeix: només és una utopia). Si es fa així... tot va millor!
Així que... els ànims ben amunt i a per el bebé!

[Trinity]

Jessixcarlos!!!!!

Animate y apoyate en todos los que te rodean.... Miedos siempre se tienen, estando o no enferma... pero sé positiva y si tienes ese instinto, cuand te quedes embarazada verás como ese bebé será la mejor decisión de tu vida.

ANimos y espero verte por aquí más a menudo.

[jessixcarlos]

gracias a todas!!!
Os explico que ayer tendria que haberme puesto el anillo y no me lo he puesto, asi que lo mismo un dia de estos me llevo la sorpresa.
Me ha ayudado mucho hablar con vosotras y que me dierais consejitos, he decidido tirar adelante con nuestra ilusion y apechugar con lo que venga. Nose como estare pero hare hasta lo imposible para lograr estar bien, disfrutar del embarazo cuando llegue y bueno cuando lo este ire viendo como van las cosas.
Trinity que tal?? cuanto tiempo, voy viendo la fotos de unai en el face de eva, esta precioso!!
Besitosss

[keyech]

gracias a todas!!!
Os explico que ayer tendria que haberme puesto el anillo y no me lo he puesto, asi que lo mismo un dia de estos me llevo la sorpresa.
Me ha ayudado mucho hablar con vosotras y que me dierais consejitos, he decidido tirar adelante con nuestra ilusion y apechugar con lo que venga. Nose como estare pero hare hasta lo imposible para lograr estar bien, disfrutar del embarazo cuando llegue y bueno cuando lo este ire viendo como van las cosas.

Claro que si, guapa!!! Ya verás como todo sale bién.
Besitos!!!!

[mamadiana]

Enhorabona Jessixcarlos, ja veig pel ticker que ho heu aconseguit a la primera!! Molts ànims guapa!! Moltes persones que estan bé no s'ho prendran amb tants ànims com tu!!