Buscant des de fa més d'un any

[Mara17]

Hola!

Jo ja fa un any que busco i m'agradaria saber si hi ha més gent com jo. Heu començat a investigar per què no arriba l'embaràs? Us vau quedar embarassades després de més d'un any de cerca? Vau fer algun canvi o sense fer-ne cap va arribar?

[Elidé]

Nosaltres vam esperar un any abans de començar a fer-nos proves. Finalment vam haver d'anar a reproducció assistida, el meu marit tenia problemes i jo també... Espero que no sigui el vostre cas, però a partir de l'any és aconsellable anar al metge.

[Mara17]

Gràcies, Elidé!

Bé, el meu home no es va esperar ni a l'any, per fer-se les seves, de proves. Ell està bé, i aparentment (tema hormonal i no sé què de la sang que em van comentar) jo també. M'he fet analítiques supercompletes. Ara falta veure un quist que tinc, a veure si pot ser això que em doni problemes, però ja ho tinc encarrilat per mirar-m'ho.

[laurita29]

Mara guapa, ens trobem a tot arreu ehh?? ejejeje... es interessant aquest post... crec q hi han molts casos que seria maco que expliquessin les seves experiencies per aqui, aixi ens animaria a lesque portem un cert temps buscant...
Bé reina, doncs nosaltres fa 10 mesos que busquem... al principi anavem amb calma , com tothom suposo, despres quan veus que pasen els cicles i res, i la gine et comenta de fer proves, ufff... jo sempre havia tingut aquesta por de "i si hem costa a mi quan vagi a buscar un bebé"??? doncs toma ya.... i ara cada cicle que passa m'ho paso malament... es un cop que dura un o dos dies, despres tornes a sentir-te amb ganes i il.lusió, pero les coses son complicades i mes quan com nosaltres tenim totes les proves fetes i tot esta PERFECTE. Bé, jo tinc una mica alterada la tiroides, ara des de fa 15 dies prenc una medicació, pero pel nivell que hi havia tant lagine com l'endocrí hem van dir que no era exagerat per poder ser l'impediment, llavors hem va dir que millor començar-ho a controlar, per aixo hem medico amb la minima medicació cada dia, a veure si s'hem controla i funciona!!! pero es lo que et dic, nosaltres estem bé, tot bé, es per aixo que de vegades hem ve aquesta angoixa de saber pq tothom ho va aconseguint menys nosaltres... de vegades he pensat, preferiria que hi hagués algo malament, a lo quepoder agafar-te i intantar sol.lucionar-ho que no estar aixi que no saps el motiu...
Una gine, especialitzada en esterilitat... hem va dir una vegada hauries de fer algo de dieta, els kg també influeixen... picarols, la meva gine de tota la vida mai m'ho havia dit... de fet tinc amigues mes grassonetes que jo que s'han quedat embarassades... de fet, hem cuido mes i vigilo el que menjo... pero no hem vull obssessionar amb aixo perque crec que lo important es estar be de salut mes que pensar en si hem falten o sobra algun kg ...

Bueno, aqui es la meva historia... per aixo faig grafiques... i TO... encara que tinc els cicles totalment regulars 26-27 dies i ovulacions segures!!! ho noto totalment cada mes!!!

Espero moltes noies s'animin a escriure.. i entre totes ens ajudarem a estar mes possitives i a afrontar millor el que ens passa!!!!

GRACIES NOIES...

[Mara17]

Hahaha, Laureta, a tot arreu, sí!

Molts ànims, si tot està bé, tard o d'hora arribarà, jo crec. Sí que diuen que el cap hi fa molt, i de fet, a una amiga li ha passat just el més que em deia que era impossible perquè gairebé no havia fet intents, doncs mira, i ella tan tranquil·la pensant que ja seria al cicle següent. Però la veritat és que que et diguin això no ajuda gaire, tampoc, perquè és molt difícil "relaxar-se" així, per força. Jo la veritat és que noto una diferència amb el principi, que estava sempre pendent del meu cos i notava de tot, però ara ja passo una mica més (per dir-ho d'alguna manera). Ara, l'última setmana del cicle és eterna... Uf! Com costa, eh? Jo hi ha dies que penso que no ho aconseguiré mai, i d'altres, que ho tinc ben a prop.

A mi el quist tots els metges que l'han vist m'han dit que no era cap impediment per res, però a l'última visita la doctora semblava que tenia pressa per treure'l, i no sé, no ho vaig veure clar. Ara tinc eco aquest abril amb la SS per confirmar el seu diagnòstic, i si s'ha de treure, doncs fora, tot i que no em fa gens de gràcia. Diuen que aquests quistos, marxen amb un part, o sigui que seria fabulós que fos així i no hagués de passar per quiròfan. Per demanar que no quedi.

Resistirem, Laureta! I acabarem guanyant! Ja ho veuràs!

[currita]

Hola maques!!!

Entenc perfectament tot el que esteu dient. Jo l'unic que us pus explicar es la meva história i la meva experiència.
Nosaltres vam estar buscant més de dos anys. Al principi no controlavem gaire els cicles ni res, doncs pensavem que seria fàcil (clar veus nenes que ho fan una vegada i ja es queden, o que no el buscaven i tenen un "accident,...) Quan ja portavem un any vaig parlar amb la gine que tenia llavors i em va dir que entre un i dos anys era ben normal i que no ens preocupesim. Clar, que fàcil, no ens preocupem i ja està!!! En aquell moment teniem un negoci i anavem una mica agobiats, i jo moltes vegades pensava que aquesta tensió podría ser el motiu per no quedar-nos prenyis.
A partir d'aquí vaig començar a controlar el cicle i la temperatura. La veritat es que em vaig obsesionar, tenia tantes ganes que ho volia controlar tot. I al cap d'uns mesos vaig començar amb els T.O. Aixó no arribava mai i jo cada dia estava mes deprimida i pensava que hi havia algun problema. Llavors a l'any tenia la visita amb el gine, que era un altre, i em va dir el mateix, que era normal. Però clar ja eren dos anys, a mi no m'encaixava i vem caomençar a demanar proves. Trigaven uns mesos en donar-nos data, però com a minim ja era algo. A partir d'aqui vaig deixar de fer T.O. i de controlar tot, volia disfrutar fins que ens diguessin el problema.
Teniem les proves pel setembre i jo vaig deixar de controlar tot mes o menys al juny. No teniem vacances però vem fer una parell d'escapades que ens van sentar de conya!! Tant de conya que una setemana abans de les proves no em venia la warry ( i tinc un cicle molt regular de 27 dies) Pensava que era un altre cop que començava a estar nerviosa i se'm retrasava per aixó. Als dos dies de la falta em vaig fer un test, em sentia una mica rara, els pits, cansada...però pensava que era jo amb les meves obsessions. I aquell test va ser + !!!! No podia ser, vaig fer una altre i també +!!!! I vaig trucar al currito de seguida, i al tornar de la feina em va portar un altre test de la farmàcia (perque jo li vaig dir que surtien fluixets) i també +++++++++!!!! No ens ho podiem creure!
Ara ja veieu estic de 33 setmanes i ja ens queda poquet perque arribi el nostre nen!
Perdoneu pel rotllo, però us ho volia explicar perque veieu que, de vegades, si que som nosaltres mateixes i que es dificil, però es pot aconseguir. Cadascuna a de trobar la seva manera i el seu moment. I us dessitjo que tingueu sort i sobre tot gaudiu de la recerca!!!!
Petons per totes!

[gretagalgo]

La meva experiencia, es que vaig coneixer a la meva parella i des del primer dia vam decidir ser pares, la doctora ens va dir que fins l´any o dos no anessim, vam passar un any, dos , tres , el primer i segon any, res serios, no utlitzavem cap mesura i si em quedo em quedo, al tercer any, jo vaig patir una angoixa brutal, cada més estava obsesionada amb el tema, tant que la meva parella també va començar amb l´obsesió aquesta obsesio va pasar a angoixa i depre, el Dani es va fer les proves i van sortir genials, jo en canvi no hi havia cap motiu concluent, pero la prolactina malament, semblava que no ovulava , vam fer totes le proves per ss, i el febrer d´aquest any la doctora em va diagnosticar esterilitat, deu meu quin horror¡¡¡¡¡
El juliol d´aquet any, tenia que venir.me la regla i vaig començar a tacar marró i un mal de pits horroros, i com podeu veure estic de 36 setmanes , porto una nena i estem bojos de contents¡¡¡
la natura es sorprenent

[gretagalgo]

laura , t´acabo de llegir i t´he de dir, que jo el mes de juliol vaig aprimar 10kg, i em vaig quedar, no tinc ni idea si es una casualitat o que , pero mira si serveix d´alguna cosa

[Mara17]

Ostes, noies, llegint això veig que no cal perdre mai l'esperança. Tot i que, de vegades, quan la perds és quan t'hi quedes! Molta sort amb el que us queda d'embaràs!

[currita]

laura , t´acabo de llegir i t´he de dir, que jo el mes de juliol vaig aprimar 10kg, i em vaig quedar, no tinc ni idea si es una casualitat o que , pero mira si serveix d´alguna cosa

Ara que ho penso... jo també vaig fer dieta i m'havia aprimat 10kg abans de quedar-me. Doncs pot ser si que te alguna a cosa a veure...

[carlotayjavi]

chicas solo entro para daros muchos animos!!!!

la cebza a veces nos juega malas pasadas,asi que intentar no obsesionaros,es dificl peor teneis que ocnseguilo y seguro que el dia menos pensado os sale el super positivo

[laurita29]

Veus com t'havia dit Mara, que aquest post faria efecte????????????? jajajaaja...

GRACIES GRETAGALBO, CURRITA, SHERINNE, ELIDÉ... a totes!!!!!! per passar per aqui i explicar-nos la vostra experiencia... gracies a totes i FELICITATS PELS VOSTRES EMBARASSOS... de vegades veus histories d'aquestes que et pujen l'ànima, heu estat mooolt valentes totes... al menys, et dona mes forçes per continuar lluitant... perque de vegades t'entren ganes de deixar passar el temps... en fi, que disfruteu molt de les vostres panxetes i GRACIES GRACIES!!!!!!!
Aixo que dieu de la dieta... ja en faig.. poder m'ho hauré de prendre en serio a veure si funciona!!!!

[llumer]

doncs noies, el meu testimoni espero que aporti anims...

nosaltres som pares de una nena de 2,5 anys, i va venir al tercer cicle de busqueda. Per la segona... voliem que es portessin poquet (bé, uns dos anys) i al final se'n portaran tres perque ens va costar 15 cicles!!!! La veritat es que amb la meva filla, l'embaras va anar molt bé, pero els primers mesos van ser durillos, i suposo que el meu coco jugava males passades...

Les que ja heu fet proves i no hi ha problema... relaxeu-vos (ja se que es molt facil dir i molt dificil fer), pero arribara quan mes tranquiles estigueu!!!!

sort i que sigui curt!

[petazetas]

Jo vaig trigar 16 mesos a quedar-me en estat, al principi estava força obsessionada per quedar-m'hi que se'm va alterar la regla, un cop vaig entregar un projecte força estressant i vaig deixar de pensar-hi, de comptar etc se'm va regularitzar la regla de nou i m'hi vaig quedar. Jo ja pensava en començar procés d'adopció però no va fer falta!

Ànims, se de gent que ha trigat fins a 4 anys!

[Mara17]

Ditxosos nervis! No són bons per a res!

Gràcies pels testimonis, guapes!

[lila]

A nosaltres, amb la primera, ens va costar 13 cicles quedar-nos-hi i va ser una mica una "tortura", així que us entenc perfectament... als 11 mesos de buscar vaig demanar hora amb la gine per comentar-li i a veure què deia i em van donar hora per dos mesos més tard, però pocs dies abans d'anar a la gine em vaig fer el test i ++++... no ens ho podíem creure!

En el meu cas, va coincidir que ens hi vam quedar el mes en el que vam tenir relacions més enllà de la meva suposada "setmana sexy"... jo crec que tot i que notava punxades d'ovulació a meitat de mes, de fet ovulava uns dies més tard... bé, és la meva teoria (de fet, tinc cicles llargs, de 32-34 dies...)

Quan ens vam decidir a anar a pel segon m'hi vaig quedar a la primera (tot i que no va anar bé i el vam perdre), però en tornar a posar-nos-hi de nou m'hi vaig quedar al tercer cicle, que és la petitona que ara esperem per l'agost...

Així que ànims a totes!

[pititta]

Ànims que tot arriba! mira els exemples de les noies

Molta sort

[Mara17]

Sí, el que sembla evident és que de vegades tants càlculs no serveixen de res. Mira la Lila! Arriba quan ha d'arribar!

[ciregirl]

hola noies,
jo en això vaig de la ma amb la laura, porto 10 mesos. Com que he demanat hora a la gine per la revisió anual i me l'han donada pel 25 d maig (telaaa lu que triguen eh?!) doncs ja li ho comentaré perquè ja farà pràcticament l'any.
Mangoixa que al fer-nos les proves ens surti que no en podem tenir o algo xungo. Intento ser positiva i de fet cada més m'ho prenc amb totes les ganes i tota la il·lusió, però quan arriba la warry... pfff... altre cop tornar a tocar d peus a terra etc. És un pal.
Ma'grada veure que la majoria de vosaltres ho ha aconseguit, però això no treu que em desesperi una mica mes rere mes.
En fi paciència.

[laurita29]

Bon dia noies...
Ciregirl guapa, tu i jo estem iguals... encara que portem molt temps, pq per mi es molt temps, no podem decepcionar-nos ni perdre la il.lusió... la meva gine m'ho va dir ben clar... aixo te l'has de prendre com la busqueda d'algo molt bunic que us omplirá mooolt com a familia a la parella... i que no has de perdre la il.lusió... abans de perdre-la.. fes algun tractament tipus IA... i es veritat, te tota la raó... tothom que s'hagi possat a buscar un bebito sap lo dificil que es que arribi i que tot vagi bé. hi han noies que tenen mes sort i els hi ve rapid, d'altres com nosaltres, hem de lluitar mes, pero no per aixo serem menys mares, ni pitjors... al contrari, jo crec que cada mes que passa ens reforça mes com a persones i com a futures mamis que ens ajuda dessitjar molt aquest somni que aviat aviat aconseguirem... n'estic segura.
Amb aixo vull dir, que hem d'estar animades, que es normal que ens caiguem i que ens enfadem, i que ho veÏem tot negre de vegades... pero aixo no pot ser mes fort que nosaltres, no ens pot superar cariñet, per aixo hem de tenir la certessa que ara al Maig quan anem al gine, q per cert jo tb hi vaig, doncs ens donaran una resposta a la nostra pregunta de "perque no aconseguim panxeta???"... ja ho veuràs guapa!!!