buscadores del 2on. No us fa peneta el 1er? :)

[martina]

Noies,
Estem pensant en anar pel segon però em fa una pena terrible el primer! no ho puc evitar. Em faria molta pena q senti gelos, q senti q ja no l'estimem con abans, que no li dediquem el mateix temps, ... etc. ja m'enteneu?
Us passa a vosaltres? ... tot això em paralitza moltíssim, molt més q no pas la feina que tindré, imagineu-vos!

... deixarà de ser la nostra reina ...

[amalia1976]

Que va!!! al contrari!!! jo una part important de repetir és per la nena,

perque tingui algu amb qui compartir, juga, barallar-se, riure.....


La nena està encatada!!!! i l´amor no es divideix....es multiplica!!! o sigui que endavant!!!

[Espiadimonis]

No pateixis gens, martina! Cada fill que tens és un regal que fas als seus germans! T'ho dic jo, que en tinc quatre! (de fills)

[minimandarina]

Martina
a mi em passa el mateix (ara estic embarassada de 25 setmanes del segon), tinc els mateixos sentiments que dius tu però alhora penso com altres companyes t'han dit que per ella potser al prinicipi serà durillo però que tindrà una germaneta amb qui ho podrà compartir tot! Amb qui podrà aprendre, jugar, barallar-se, riure, plorar, fer complot contra els seus pares,.... per tant jo també penso que ella, a la llarga, estarà encantada amb la seva germaneta! I això de que l'amor no es divideix sinó que es multiplica totes les mames de 2 o més criatures ho diuen! Per tant, no t'ho pensis tant!!!!!!

[Ítaca]

Osti, t'entenc... nosaltres no tenim intenció d'anar a per un segon, però algun cop parlant amb l'itaco d'això, sempre li dic... i la Txell?? Pobreta...
Ja sé q tindria algú amb qui jugar, compartir, etc,... però me la miro, i penso q se sentiria destronada... i després el tema gelos, q no tots els nens els superen així com així...

[martina]

Si noies, l'amor es multiplica ... però i el temps? ... el temps molt em temo que no.. i clar, si abans li podia dedicar tota la tarda a la patufa, ara no podré ... és això el que em fa pena, però clar ... com també dieu, tindrà un nou company/ companya de jocs

[devo]

És cert que el temps no es multiplica... i això també em fa patir.
Jo estic a punt de tenir el segon, i sé que no podré dedicar el mateix temps al primer, ni al segon . El primer potser tindrà gelos i se sentirà "el príncep destronat", i el segon haurà d'anar a remolc del primer, seguir els seus horaris, sovint l'hauré de despertar per portar o recollir l'altre de l'escola... però bé, això serà durant un temps curt, i en canvi els peques tindran un germà per la resta de la seva vida

[marchita]

El tema celos es un tema inevitable, unos tienen mas y otros menos e incluso algunos tienen lo minimooooo y casi ni se les nota pero tengan mas o tengan menos lo mejor que se puede dar a un hijo es un hermano no lo dudeis (o mas)...Yo sin mi hermana no seria nada y doy gracias cada dia por que mis padres nos tuvieran a las dos

[Gasteiztik]

Jo tenia la mateixa por, de fet només pensava amb l´Eider...fins i tot una senyora em va dir: pobrecita niña, tan pequeña y ya se quedará sin madre...casi ploro!!!
Els meus es porten només 13 mesos. Però només veure els ullets de l´Eider quan va veure al LLuc, com li va agafar la maneta...se´m van passar les pors.
L´Eider fa un mes, només feia petons al LLuc, ni a mi ni al seu pare, només al LLuc. Quan plora, es treu el xumet, el seu tresor més preuat, i li vol posar. Si plora, m´avisa, i va cap a ell. Li desperto moooolta tendresa, jo li dic que està feta una marassa.
També hi ha moments que, per exemple, el LLuc mama, ella vol braços, o vol que l´agafi. És normal. Però el 95 % dels moemtns són molt positius. Ella ensenya orgullosa al nene, perquè ella el crida així, el nene, je, je...
Tema temps, dons si, en tens menys, però en el nostre cas, ens organitzem mooolt millor. I hi ha cops qu eel LLuc o l´Eider, doncs s´han d´esperar una mica.
JA veuràs, que quan vegia els ullets del gran al veure al petit, se´t passarà la por, tot i que en algun moment tindràn gelosia, com és normal.
Una abraçada.

[bixu]

Jo no m'havia plantejat mai el tema de que la gran es veuria destronada, però al moment de marxar a l'hospital per parir la petita, em va agafar un atac de plorera . Patia per la meva filla gran ( es porten 17 mesos ), pensava que no li podria dedicar temps, que tindria gelos... però res d'això ho va portar super bé i ens vam organitzar bastant bé, o sigui que tot força rodat. I ara mateix que tenen 3 i 2 anys i les veig com s'enten i juguen entre elles no em penedeixo gens de que es portin tant poquet.

[martina]

gràcies guapíssimes, la veritat és que em reconforta escoltar les experiències de les "segones", i veig que són unes pors normals i que compensa.

[Blanca07]

Bones...

ja ambans de que naixés el meu segon fill em passava el mateix... jo l'unic que pensava era: es pot estimar igual al segon que al primer?? aquesta era la meva por, el deixar de costat al segon i no al primer... jo tenia molt clar que el primer aniria abans a tot arreu abans que el segon, els petits no s'enteren de practicament res, en canvi els german grans s'adonen de tot i has d'estar més per ells...

Tenia els mateixos sentiments que totes suposo...però en realitat no es res... per la meva part la meva filla s'estima moltíssim al seu germà, va abans el nen que ni la mama ni el papa ni ningú, abans el germanet que ningú...aixó´sí, jo no li he negat que li fes res pq llavors es quan agafen gelos, que el vol agafar jo li poso al damunt una miqueta, li posa el xumet (igual que li para a la GAste) em crida quan plora, el gronxa amb el cotxet o l'hamaca el consola dient: ja està ÁLvaro, estiquet tranquil que ara la mama et dona teta... i la veritat fa moltíssima gracia com la gran fa de mama... al principi li havia de donar suplement de bibi al nen i era la meva fill qui li donava el bibi. La q¨8uestió es fer-lis partícipes de cuidar als petits.

A més jo li dedico el mateix temps o inclus més a la gran que abns de tenir l'altre pq així no vegi que a passat a segon pla. TAmbé el pare ha de tenir un paper molt important almenys els primers dies que tu t'has d'adaptar a la nova situació de 2 nens el pare juga un paper molt important, a tot arreu on vagi el papa que vagi el gran així els primers dies el gran noptarà que no li falta temps i tu podras disfrutar del petit.i recuperar-te del part.

Ànims que t'en surtiràs molt i molt bé.

[Shimmy]

Martina, estic d'acord amb totes les companyes..
que el primer fill tingui gelos del germanet petit és inebitable.. però és temporal. Si que potser se sentirà raro al principi, però poc apoc ho anirà entent. L'has de fer partícep de la dedicació que tindràs amb el seu germanet.. deixa'l que el pentini, que li posi la robeta o la colònia.. que senti que t'ajuda.
Ja veuràs com estarà molt feliç de poder compartir la seva vida amb un germanet.

Jo sóc germana gran, i em va passar exactament igual quan va nèixer el meu germà, em sentia una mica desplaçada... pero noia, no sé que hagués fet sense el meu brother. ejejejj me l'estimo amb bojeria!!! El meu home diu que em preocupo com si fos el meu fill!! jejejejej

Ànims i per al segon!!

[aran00]

Hola!! Doncs jo et puc dir que quan vam decidir tenir el nostre fill no ho tenia gens clar pero el meu marit si.. vaig passar tot l'embaraç passant dels canvis del meu cos i super centrada a la meva filla gran.. vaig marxar de part plorant perque havia de deixar la meva nena a casa, .. la primera nit que no passava amb ella . I ara, 6 mesos després, et puc dir que va ser la millor decissió del món que vaig fer. Els 2 s'estimen amb bojeria i estan super contents l'un amb l'altre. Gelos? Molt poquets, perque continuem donant-li tot l'amor del món a la nena i.. ara tenim amb qui continuar compartint amor!! Sens dubte.. endavant!!! Els meus fills es porten 25 mesos.. Un petonas i anims.. és normal tenir aquests sentiments!!

[cristina1671]

Jo també tenia aquests dubtes al principi del segon embaràs. Sobretot perquè en Marc està molt molt unit a nosaltres. Des de que se'm nota la panxa que li hem començat a parlar del seu germanet Jan, ell li diu el nen petit. Cada matí em fa aixecar la samarreta per ensenyar--li alguna cosa al petit: un conte, un ninot, etc. i quan li he comprat robeta pel petit me la posa al damunt de la panxa perquè el petit sàpiga que és per ell. La veritat és que fins ara la situació és encantadora. Ja veurem com va quan neixi en Jan, però penso com les companyes. Malgrat que ni de bon tros tindrem tant de temps com amb el primer (això ja ho notes quan et quedes embarassada del segon) el repartirem com millor podrem i estarem pel gran al màxim.
Imagino que el truc és implicar-lo al màxim en l'esdeveniment abans, i després de que neixi.
En fi, ara com ara no et puc dir res més. Quan hagi nascut en Jan, esperem que tot continui bé com fins ara promet.

De totes maneres, pensa que és ben cert que tindrà algú amb qui jugar i com moltes han dit l'amor es multiplica, t'ho asseguro

Ànims!!!

[JUDIT V]

Hola Martina, la primera de pensar en els problemes ets tu abans q arribin!!!

Fixa't q dius q ja no serà la vostra princesa!!! Ja sé q no ho dius en serio però ella continuarà essent la de sempre, estimada com sempre i la princeseta de sempre ara i quan tingui 20 anys, el que passarà es que tindrà un germanet o germaneta amb qui s'estimaran molt i jugaran, i es barallaran, i compartiran...en fi, tot el que ténen els germans, és una cosa meravellosa, o es que creus que seria millor q fós filla única?
Hi ha opinións per tothom i de tota mena però jo penso que abans de dir-li a la nena que tindrà un germanet o germaneta i que s'ho passaran molt bé i que mai estarà sola crec que t'ho has de plantejar tu d'una manera positiva, no negativa, pq si la nena a tu et veu indecisa ella que vols que faci pobreta? Ja l'esperarà amb por!
Preneu-vos aquest tema com el que és, una alegria, una experiència q compartireu juntes mentre creix la panxa, el veu a l'eco, nota el primer cop de peu, compreu robeta i joguines pq ella pugui jugar-hi amb el petit, posant a punt la seva habitació, el seu llitet, el cotxet... i finalment rebrà el petit amb molta il·lusió. I això dels gelos és una cosa normal, hi ha nens q en ténen més i altres menys però sempre n'hi ha.
La meva mare diu q jo vaig tenir pocs gelos de la meva germana, per no dir gens, ens portem 3 anys i quan va néixer jo plorava pq no volia una nena, jo volia un nen, i ara no sé que faria sense la meva germaneta, no m'imagino la vida sense ella.

Anima't i si desitges un altre fill teniu-lo, pq després te n'arrepentiras tota la vida si no ho fas.

Espero haver-te pogut ajudar amb alguna cosa.

Fins aviat!

[martina]

Gràcies, sou uns sols!
Si, la veritat és que jo estic molt il·lusionada, però tinc por, si ... és veritat, però com dieu un cop prengui la decissió amb seguretat, la tiraré endavant amb la màxima al·legria i tant!
Ja us tindré informades a totes, ja!
Moltíssimes gràcies de veritat a totes. I a les mamis del segon, moltes gràcies! ... amb les vostres experiències ho veig tot més fàcil.