Per què hi ha preferència per tenir nena?

[Dana81]

I jo també m'incloc. Entenc que si ja tens un, dos, tres nens és normal que et faci gràcia una nena, per saber el què és. Però en el primer fill em crida l'atenció que hi ha una claríssima preferència de nena. Quan ho he parlat amb amigues diuen que és per què de grans et fan més costat (m'ho diu una francesa que viu a Barcelona i té la mare a 1000 km!)...
A mi la veritat ara una nena em faria gràcia però pel fet de canviar però no perquè em cuidi, per anar de compres o posar-li llacets...
Jo tinc un nen de 18 mesos i m'era ben igual, al contrari, els nens són més de la mama (i és així). Sé que moltes de nosaltres hem patit en algún moment el fet de no haver tingut una nena i la veritat és que si ens posem a pensar quin és realment el motiu ens adonarem que no té gens d'importància. Un fill és un fill i els vestidets i les cuetes és el de menys (per això ens comprem un Yorkshire i li posem llacets!!!)

M'agradaria saber què en penseu noies perquè realment hi ha molta gent capficada en el sexe del seu futur fill que ho passa malement i jo, sincerament, tampoc crec que n'hi hagi per tant...

Petons

[Niu]

[Lluma]

Doncs jo crec que volem nenes perquè nosaltres som nenes! i a mi em faria ilu poder compartir aquestes coses de nenes amb una filla! i que la filla ho comparteixi amb mi!
Els meus pares volien un nen sí o sí (ja se sap, som de pagès i faltava un hereu!). Abans no el van trobar en fan haver de fer 4, de nenes, i va sortir ell. De rebot, al cap duns anys, vaig sortir jo. Ella sempre em diu que la connexió de mare filla és molt diferent amb un nen, clar que el meu germà és el que no hi ha!
Penso que ha de ser una connexió diferent, una compenetració que amb un nen no tens. Coses de dones, senzillament!

I al loro, que tinc un nen i estic encantada! i espero que aquesta connexió tant especial que uneix una mare amb el seu fill nosaltres també el tinguem. De fet, la seva carta astral diu que seré la seva millor amiga, a part de ser una mare exemplar per ell.

En fi, no sé, sentimentalismes...

[Dana81]

Jo crec que la connexió amb el fill serà la que la mare propicii. Està clar que si una mare pensa que amb una filla tindrà més confiança que amb un fill certament la tindrà perquè ho farà d'aquesta manera sense adonar-se'n. Però jo crec que amb un fill pots fer el mateix, no és qüestió de sexes i si de relacions entre persones. Jo per exemple en la persona amb qui més confío és en el meu marit, i és un home i crec que si hi ha diferències és perquè nosaltres com a pares i educadors les afavorim.
En temes de conversa etc hi haurà casos i casos, com sempre, penso que les relacions entre mares i fills/lles no ha d'estar tant determinada pel sexe del fill sinó per la personalitat. És la meva opinió, i penso que pot ajudar a relativitzar aquestes preferències i gaudir i compartir (no dic estimar que per suposat s'estimen igual) del fill sigui el que sigui...

[neuetes]

Jo tinc una nena i quan em vaig quedar embarassada m'era completament igual de quin sexe fos. I si mai en tenim un altre també em semblara bé tant si és nen o si és nena. Un fill és un fill. No crec en aquests tòpics dels sexes: estic d'acord amb la Dana, això depèn del caràcter de cada un i de les relacions que es forgin entre pares i fills.

Tampoc entenc l'obsessió que tenen alguns pel sexe del seu fill. Tinc una amiga que és super-mega-fan del color rosa, de la hello kitty i de totes les cursileries que us pugueu arribar a imaginar, i per tant, volia una nena tant si com no. Però quan li van dir que portaba un nen, semblava que el món li hagués caigut a sobre, durant uns quants dies semblava una ànima amb pena.
O també tinc uns altres coneguts, fills de pagessos tots dos i per tant amb herències de terres i de tradicions, volien un nen. I sort que va ser així que sino el padrí de la casa es mor del susto, havien de tenir l'hereu!!!.
Una vegada vaig anar a comprar a una botiga de barri i la mestressa em va començar a explicar que recentment havia sigut àvia, "un nen!" em deia molt contenta, però després va canviar la cara i va afegir "nosaltres (vaig entendre que volia dir el seu marit i ella) voliam una nena, però clar, ens vam disgustar una mica i jo li deia al meu marit, calla! no diguem res!!", i jo flipava per lo barruera de la dona (vaig pensar en el pobre fill o filla de la senyora que havien sigut pares, si la sentissin parlar d'aquesta manera!) li vaig contestar "tampoc hi haguéssin pogut fer res, perque de moment encara no s'ha inventat la màquina de poder elegir el sexe del bebè!".

Tampoc entenc molta gent que quan van a buscar el segon fill, volen la parelleta i quan no és així, t'ho diuen amb cara de pena. Recoi!! sereu pares per segon cop, aixó ja és una gran alegria!!.

[Lluma]

Dana, no m'has entès bé!!!!

no he dit en cap moment que cregui que amb una nena hi hagi més confiança que amb un nen, em sap greu si has interpretat això! De fet, deu vos en guard de no tenir aquesta connexió amb els meus fills, independentment de sí és nen o nena!

Però una cosa està clara... les nenes fem coses que els nens no fan, i això no té res a veure amb la confiança ni amb la personalitat! La persona amb qui més confio del món és amb el meu company, però la relació que tinc amb les meves amigues i germanes és una relació diferent, perquè som nenes!!

Eps, aquesta és la meva teoria, eh! i a mi més igual tenir nens com nenes, que vingui el que hagi de venir, però sí, a mi magradaria tenirne una! però vaja, si no vé a la segona, aviam si vé a la tercera, i si no vé, no passa res! mentrestant als nens els hi ensenyaré a cuidar les nenes com princeses!

[pititta]

Jo tinc dos nens i no els canviaria per cap nena!
Són tant autèntics els nens, són simples els veus venir, jo n'estic enamorada. Les nenes també són molt maques, jo penso que sigui el que sigui quan els tens és el millor que et podria passar, siguin nens o nenes. Però és veritat que la majoria de noies prefereixen nenes.

Mai m'han agradat les parelletes a mi m'agrada que els germans siguin del mateix sexe i si pot ser que es portin pocs anys. Si el primer fill hagués estat una nena doncs hauria volgut una altra nena. Vull que els meus fills estiguin ben units, que juguin molt junts i penso que potser si són del mateix sexe hi ha més temes en comú.
Potser si que de grans les nenes tenen més complicitat amb les mares però depen de la situació de cadascú. Hi ha filles que viuen lluny, hi ha mares i filles que xoquen molt....

El pitjor és:

Quan estava embarassada del segon, i la gent et diu a veure si ara et surt la nena i teniu la parelleta o et pregunta que portes: un altre nen! o a la tercera potser et surt nena...

Doncs què passa, si nosaltres estem contents a mi me la bufa el que vosté pensi senyora. Al final penses què passa que té menys valor un nen o què

A la fi i al cap és un tòpic però quan els tens t'és igual nen que nena només vols cuidar-los, gaudir-los i que tinguin molta salut, ells i nosaltres, per veure'ls crèixer.

[Dana81]

Dana, no m'has entès bé!!!!

no he dit en cap moment que cregui que amb una nena hi hagi més confiança que amb un nen, em sap greu si has interpretat això! De fet, deu vos en guard de no tenir aquesta connexió amb els meus fills, independentment de sí és nen o nena!

Però una cosa està clara... les nenes fem coses que els nens no fan, i això no té res a veure amb la confiança ni amb la personalitat! La persona amb qui més confio del món és amb el meu company, però la relació que tinc amb les meves amigues i germanes és una relació diferent, perquè som nenes!!

Eps, aquesta és la meva teoria, eh! i a mi més igual tenir nens com nenes, que vingui el que hagi de venir, però sí, a mi magradaria tenirne una! però vaja, si no vé a la segona, aviam si vé a la tercera, i si no vé, no passa res! mentrestant als nens els hi ensenyaré a cuidar les nenes com princeses!

Ei Lluma!! No passa res, no ho deia per tu ni pel teu cas!! Està clar que les dones som dones i que com a tals tenim aspectes en comú i que si tinguessim filles també seria una relació diferent amb elles... ni millor ni pitjor. La qüestió és perquè per a moltes dones tenir nen o més d'un no es tan "millor" com tenir una nena.... Un petonet reina i enhorabona pel Pau!

[pimpam]

jo flipo amb l'argument de que les nenes molen mes pels vestidets, bueno...flipo amb carinyo, vull dir que crec que em sembla un argument una mica fluix per un desitg tant fort de que sigui nena..jo n'he conegut fa poc a una que despres ha sigut nen i estaba trista i tot quant va tornar de la eco..per sort li va durar poc , pero a mi em van agafar ganes de ferli un clatellot jejeje

a mi m'agradaria nen perque m'agraden mes com juguen...potser tb perque jo tampoc he sigut massa de nines i aquestes coses ..pero si es nena, a part de que obviament me l'estimare igual la penso vestir amb xandalls..perque es rebossi pel terra que per alguna cosa son nens ,no???

pd- ja veureu, em sortirá una mini fan de la Hello Kity i el rosa ...

[Natalia]

A mi la veritat és que em feia més ilusió un nen que una nena, a casa som dues germanes i dues cosines, també tenim dos cosins però viuen més lluny i no ens veiem tant, o sigui que em feia ilusió canviar una mica el sexe de la familia.
Va sortir un nen, i és genial, però penso que si hagués sortit una nena seria igual de genial.
Ara anem pel segon, i aquesta vegada m'és ben igual, a veure si tenim sort aviat i augmentem la familia.

[angelina]

Jo tinc un nen i quan em vaig quedar èmbarassada estava segura que en seria un, ara que si em guessin dit nena hagués estat sorpresa però contentissima, en canvi quan em van dir nen vaig estar ben contenta d'haver-la encertat! Es cert que quan vas a comprar roba i veus lo mona q es la roba de nena, -eeeeeii que ara de nen n'hi ha de xulisima!-, dius ostres... però no convio el meu nen per res i si a la proxima em surt un altre nen doncs benvingut serà i encara que em faroa gràcia una nena, per saber que es el tenir una nena, no estaria pas decepcionada per tenir un nenet! son tan monos.... i menys "especials" a nivell de caràcter

[vanenar]

Doncs jo tinc un nen i tampoc el canvio per cap nena!!!!!!!!!!! Jo n'estic encantada de la seva naturalitat i de la relació tan especial que tenim Jo també sòc de les que creu que la relació que podem tenir amb els nostres fills no depén del sexe sino de l'educació que nosaltres li donem.
Qun hem vaig quedar embarassada per segona vegada volia tornar a tenir un nen i quan ho deia la gent hem mirava amb cara rara.... què passa, haig de voler una nena com la majoria????? Hem dien ara la nena i així ja teniu la prelleta,,,,,,,,, però és que jo no vull la parelleta En fi, que finalment és una nena i n'estic igual de encantada! Un fill és un fill i (gràcies a Déu) no podem triar el seu sexe

[Dana81]

Pimpam, estic d'acord amb tu. Els argument que donen moltes mares per preferir una nena són d'aquest estil: la roba és més maca, anirem de compres juntes, de gran em farà més costat... i jo, la veritat, ho trobo absurd. Absurd perquè quan et diuen a les 20 setmanes que és una nena no vol dir que hagi de ser tal com nosaltres imaginem o ens agradaria. En el fons aquest desig de nena no només és de nena sinó de la nena que a nosaltres ens agradaria. Perquè després se'n va a viure a un altre país o senzillament passa de nosaltres, com hi ha moltes... En fi, jo el que plantejava era que analitzem fredament el perquè la gent "busca" una nena... i ho busca costi el que costi. Pel que he llegit medint-se el PH de la orina entre altres coses. Jo respecto totes les maneres de fer però trobo que si es deixés a la natura fer, s'acceptés el que vingués amb la mateixa il·lusió i, sobretot valoressim per damunt de tot poder tenir la sort de ser mares de nens sans seriem molt més felices com a mares i com a dones contentes i satisfetes amb els nostres maxotes!

[JUDIT V]

Jo crec que les nenes fan mes gràcia quan són petites, vas a comprar roba i és ben cert que hi ha 3/4 parts de la botiga de nena i 1/4 part de nen, i a més tot és blau, marró, gris...
Jo no tenia preferència per nen ni per nena però tenia el pressentiment q seria nen i jo encantadíssima de la vida!!! Ara, això si, el meu nen va vestit ben alegre pq encara que costi trobar-ho, la mama busca on sigui pq vagi ben xulo i alegre que de tristos i foscos ja els porten de grans aquests colors! A la vida hi ha d'haver una mica de color i mes ara a la primavera i estiu!!!
Jo en vull un altre de fill o filla i el meu home diu q no però al final segur q es ell que el vol i ara ho penso i veig aquestes nenes q van tant adelantades q als 13 anys ja van amb minifaldilles que semblen cinturonets amples i m'agafa un no sé que...es que les veig tant petites que vagin així i amb un nòvio 3 o 4 anys mes grans que ho trobo massa adelantat tot, en canvi els nens van més enrere amb aquest aspecte i jo ja vull que disfrutin i vagin com els agrada però amb 13 anys són unes nenes i em fan patir molt pq hi ha molt boig pel món...o sigui, que després de fotre-us el gran rotllo em paro a pensar i si torno a ser mare tant me fa nen o nena pq de patir patiré igual, com qualsevol mama...jajaja!

Em sap greu tota aquesta retòrica per acabar dient això però m'ha sortit així noies. Gràcies les que ho hagueu llegit. jajaja!

[juliet]

a mi m'ha costat tantíssim tenir els meus dos fills (nena i nen) que m'era ben bé igual el sexe, sobretot per la primera.
Jo no sóc fanàtica de la roba ni res, de fet els meus nens porten la roba dels seus cosins i la que la meva mare em regala de tant en tant, però sí que haig de dir que si tinc en referència la relació dels meus germans (som tres dos noies i un noi) amb la meva mare no té color. La meva germana i jo tenim amb la nostra mare una relació molt estreta i amb el meu germà és diferent, també hi ha una boníssima relació però és diferent.
Quan vaig tenir la Júlia desitjava (però ni molt menys obsessionada) tenir una segona filla, més que res per un tema pràctic (roba, habitació, joguines, relació entre elles...)i tothom hem deia que no , que millor tenir la parelleta....i al final va ser un nen i tan bon punt m'ho van dir em vaig emocionar. Per això no entenc com algú es pot entristir quan sap el sexe del fill i no és el que "volia" o que la gent busquin desesperadament la manera d'aconseguir el sexe del nen que volen.
Tant és nen o nena, perquè la relació que acabin tenint amb tu i tu amb ells, serà la que tu has "conreat", no?

[JUDIT V]

Juliet crec que téns tota la raó, tot depèn de com es construeixi una familia. Jo tampoc sóc gens fanàtica de la roba, era un exemple per posar, de fet l'Èric té ben poca roba seva pq una meva amiga em va deixar un munt de roba del seu nen, li anem comprant alguna coseta de tant en tant pq ens fa il·lusió i pq tingui cosetes seves que quan haguem de tornar la roba no quedem sense res i almenys en tinguen pq vegi que petitó era, per tant, les cosetes que li comprem les comprem ben bé al nostre gust i ben alegres.
Ah! I això d'entristir-se per no tenir la nena desitjada és una barbaritat!!! Per això ja poden adoptar i segur que ténen el que volen que tb hi ha molts nens i nenes q necessiten familia.

[isa]

Doncs jo no m'he trobat a ningú que prefereixi una nena o un nen!! És més, no entenc com es pot preferir un sexe, ni nena ni nen, i en aquest post ja n'han sortit unes quantes que prefereixen nen! No ho entenc cap motiu per a preferir el sexe d'un fill, ni els vestidets ni la manera de tirar-se per terra, no?
Jo no prefería cap sexe, pensava que portava nen, tenía aquest pressentiment. I no, portava nena, va ser una sorpresa, no sé per què no m'ho esperava.
Ara, el dia que busqui el segon, em serà ben igual el sexe. En part, penso que m'agradaría una nena per "repetir", suposo que ens passa a totes, quan en tens un, i et fa taaan feliç, penses que vols repetir l'experiència amb un altre igual! I també em faría gràcia tenir la parelleta, viure l'experiència amb un nen.
D'acord amb la Lluma, els nens i les nenes són diferents, som diferents, això és així, cada sexe té particularitats. Les relacions no depenen d'això, depenen de mooolts altres factors, i sobretot sobretot del tipus de pare que siguis. Però el sexe influeix en altres aspectes, homes i dones som ben diferents, i suposo que fills i filles també, no?
Quin post més guai! Ben curiós, oi?

[Mireia11]

Doncs jo sincerament no tinc preferencia. Mentres vingui m'és igual....

[Espiadimonis]

Jo tinc una filla (la primera) i tres fills, i la veritat és que sí que preferia una nena, tant en el primer embaràs com en el tercer i el quart (en el segon m'era bastant igual). I no ho entenc gaire, perquè els nens m'encanten i els homes m'agraden més que les dones: són més francs, menys recargolats... Diria que volem nenes perquè, com ha dit algú, nosaltres també ho vam ser. Us passo un post del meu blog on vaig tocar aquest tema:
http://criatures.cat/2010/05/ho-teniu-m ... rir-nenes/

[Mireia11]

Suposo que el voler una nena, es com veure'ns a nosaltres de petites no?