com fer per no pensar-hi?

[atlanta]

Tothom diu que no t'hi has d'obsessionar, que millor no pensar-hi... però com aconseguiu fer-ho? Aquest és el quart mes que estem buscant, i per mi és innevitable pensar-hi. Ara perquè estic a l'espera de que em vingui la warry (com he vist que dieu en el forum) i estic tota l'estona pendent de possibles símptomes,... i un cop m'ha vingut, doncs que si tardaré un any a quedar-me embarassada, o dos, o potser no podré...
En fi, com aconseguiu vosaltres no pensar-hi???

[ciriante]

Estic amb tu atlanta, tothom em diu el mateix, jo se que nomès porto dos mesos, pero no puc deixar de pensar en el tema, ara estic ovulant, em quedaré no em quedaré.. es com una mica cansant!
la frase millor es, quan deixis de pensar, et quedaras.. així segur que no em quedo mai!!!

si algu te la formula magica yo tb la necessito!

[Elidé]

No patiu que no és problema de pensar o no pensar, és un problema d'oportunitat, probabilitat i de fertilitat! Us ho dic jo que hi vaig pensar durant un any i després vaig fer in vitro perquè el meu marit tenia azoospèrmia.
Practiqueu i divertiu-vos, que si no us quedeu embarassades no serà pas perquè hi penseu massa

[Ítaca]

Home, a veure, jo sí q puc dir q precisament el mes q menys hi vaig pensar pq estava a les portes de fer una histero (tenia clar q jo tenia un problema q sortiria a la prova) doncs m'hi vaig quedar... recordo perfectament q quan estava a la setmana sexy li vaig dir a l'itaco q no sé si valia la pena aprofitar-la com altres mesos o no, i mira per on... ni vaig alçar les cames ni històries... estava ben tranquila... la SORPRESA en majúscules va ser quan vaig veure el +... per cert, era el nostre 11è mes de recerca. Preneu-vos-ho amb calma, q els nervis juguen males passades (si no hi ha cap problema "extra", clar)

[pitita]

no pensar-hi...??? ostres, impossible!!
això sí, com l'itaca també el mes que menys hi pensava, aquell mes m'hi vaig quedar. Després d'1 anyet ben bo! Just aquell mes havia demanat hora al ginecòleg perquè estava segura que hi havia algun problema, que no podia ser, que trigàvem massa... Doncs patam!! aquell mes vam fer punteria!!
molta sort, noies!! i molts ànims!!!!!

[sotalalluna]

Jo també penso que no és qüestió de pensar-hi o no. Com diu la Elidé es qüestió de probabilitat, o sort... no sé, però si que és pesat i es fa llarg.
És impossible no pensar-hi. Només pel fet de no fer servir mètodes anticonceptius, vol dir que som buscadores i per tant que els deures els fem amb un objectiu!!
Nosaltres portem només 2 mesets buscant i ja m'estic plantejant moltes coses.

[juliet]

No patiu que no és problema de pensar o no pensar, és un problema d'oportunitat, probabilitat i de fertilitat!
Practiqueu i divertiu-vos, que si no us quedeu embarassades no serà pas perquè hi penseu massa

[Mow]

Nosaltres portem només 2 mesets buscant i ja m'estic plantejant moltes coses.

Bonica, no penssis aixó! Mira que ens diuen l'Itaca i l'Elidé! Cadascuna de les mares ex trobadores que s'han quedat embarassades tenen la seva pròpia història.
És complicat no penssar-hi clar que és diferent tenir-ho present que obssesionar-se i precisament crec que és aixó últim el que em d'evitar.

Vistes moltes estadístiques, ni tu que és el tercer mes de búsqueda, ni jo que és el 7è, ens em de preocupar. A més, si hi hagués algún problema avui en día, amb tots els avanços, etc. la possibilitat de quedar-nos segueix estant allá! Ánims, einnn!

[sotalalluna]

Gràcies pels ànims reina!!! el meu mal d'ovaris parla per mi!!!

[Nelly2010]

uff jo també ho veig molt dificil..... encara no hem començat a buscar, la próxima setmana se m'acaba la ultima caixa de pastilles... i estic super ilusionada pero em fa molta por obsesionarme

[Isy]

Uf! No pensar-hi... impossible!!! El que si us dic a les que porteu poquet, inclus a la Nelly que encara no ha començat es que, primer que ojalà i ho trobeu ràpid, això deu ser fantàstic pero si no... mireu, nosaltres portem 8 mesos, 9 cicles, 9 decepcions (la última d'ahir) el que jo m'he adonat es que al principi de buscar estava molt més nerviosa, molt mes impacient, a mesura que van pasant els mesos estic més preocupada però per altra banda molt més serena, encara que sembli que hauria de ser el contrari, vull dir que la decepció es forta i fa pupa però penso, bueno, deu ser que tenim un problema doncs no pasa res, nem al metge i proben de solucionar-ho... mica en mica vaig perdent impaciència i nervis i guanyo serenitat i començo a veure les coses amb més perspectiva. No sé de quina manera ho aconseguirè, ni si els nervis influeixen en el procès o no però tard o d'hora arrivarà (o això espero)

Amb el rotllo que us he fotut, el que volia dir es que jo crec que tot té un procès, que el petit arrivarà, a algunes abans, a altres més tard... us entenc perfectament perquè jo ho vaig pasar molt malament els primers mesos de busqueda i si accepteu un consell intenteu disfrutar d'això jo no ho vaig aconseguir mai però potser vosaltres...

Que l'espera sigui molt molt molt curteta

[RAM]

Hola noies.

Nosaltres només fa dos mesos que busquem (i el primer tampoc va ser gaire a consciència...) però jo no puc parar de pensar-hi... busco informació, també penso si tindré un problema, si podrem... això és un calvari.
En canvi, ell em diu que tranquila, que ja arribarà, que no ens hem de posar nerviosos pq fa poquet que ho intentem i que no tot es pot planificar...
Jo penso que hi fa molt la manera de ser. Jo sóc així, intento tenir-ho tot controlat i em preocupo abans que les coses passin. Aquesta incertesa em fot.
A tot arreu sents dir que no t'has d'obssessionar, que t'has de relaxar... però estic amb vosaltres, no sé si això és possible.

Bé, espero, i en el fons sé, que totes ho aconseguirem, només espero que sigui d'hora...

Un petonàs i mooooolts ànims a totes per intentar ser mares i no morir en l'intent...

[sotalalluna]

Un petonàs i mooooolts ànims a totes per intentar ser mares i no morir en l'intent...

Jo no ho hagués dit més clar!!!

[xuxe]

hOLA NOIES!

diria que a totes ens passa una mica el mateix. jo també tinc por a ratllar-me massa... però és inavitable. no us passa que veieu noies embarassades a tot arreu i a tota hora? que fan molts anuncis de test d'embarç... (abans no m'hi fixava)
jo no puc evitar llegir-vos i aprendre més sobre el tema! no puc evitar de pensar en el meu desig cada dia...
ÉS IMPOSSIBLE NO PENSAR-HI !!!!
però bueno, el lema d'en xuxeman i el meu són... sin pausas peró sin prisas (tot i que cada vegada tinc més pressa )i cada vegada m serveix menys... haurem de canviar de lema!.

jo també us desitjo a totes una espera ben curta!!! i moltes aquest setembre

[Vera]

com fer-ho per no pensar-hi?? IMPOSSIBLE!!!!!!

Com diu la xuxe jo tb veig embarassades i anuncis de TE i/o TO per tot arreu!!!! i es clar, això no ajuda jejejeje
Ade+ ultimament em "plouen" bebitos per totes bandes, tinc varies amigues prenyis i d'altres que acaben de ser mares, la meva cap acaba de ser avia, una companya de fiena tb ha estat mare i la millor amiga d'una altre companya meva tb, total k tooottt el dia que veig fotos de bebitos i sento com els ha nat el part, l'embaràs etc... i jo entre tot ak jaleo, "dandole al tema" i practicant a tope!! a vore si aconseguim k l'ovulito i es coneguin per fi
Com més amunt han dit i jo ho corroboro (parlo per mi) els primers mesos de buskeda estas molt més nervi, jo al menys tot lo dia k tinc psicosintomes, si em trobo malament, penso em puc predre un ibuprofeno?? i això es un no viure!!! i ara ja em vaig relaxant una mica, tot sigui per intentar ser mares i no morir en l'intent... (RAM em còpio la frase, es k és genial... )

[leta]

Doncs nosaltres ja anem pel 9è cicle i mira... potser aquest mes m'ho he pres millor, però hi ha mesos en els que ha sigut duret i m'han vingut al cap mil pors: que tenim algun problema, que no podrem mai... Però vaja, que aquest mes estic especialment animada i collonsssss!! per què no haig de ser mare? i tant que ho seré!
Potser si dintre de 15 dies em torna a venir la warry ho veuré més negre, però vaja, que estic satisfeta de com estic portant aquest cicle!

[ninetapetita]

a mesura que van pasant els mesos estic més preocupada però per altra banda molt més serena, encara que sembli que hauria de ser el contrari, vull dir que la decepció es forta i fa pupa però penso, bueno, deu ser que tenim un problema doncs no pasa res, nem al metge i proben de solucionar-ho... mica en mica vaig perdent impaciència i nervis i guanyo serenitat i començo a veure les coses amb més perspectiva. No sé de quina manera ho aconseguirè, ni si els nervis influeixen en el procès o no però tard o d'hora arrivarà (o això espero)

molt ben dit, sí senyora!

[ciriante]

Per fi!!!! Elide diu: No patiu que no és problema de pensar o no pensar, és un problema d'oportunitat, probabilitat i de fertilitat m'alegrat el dia!!!!
Es que estic cansada de que hem diguin que el problema es que penso en el tema!!
moltes gracies elide!!!!!!!

I ànims noies, a disfrutar de la busqueda!!

[atlanta]

Gràcies per contestar! Jo en el fons també crec que pensar-hi no té perquè influir, però com que tothom diu el mateix... el que sí que de moment no faig és prendre'm la temperatura ni fer tests d'ovulació; penso que potser seria capficar-mi més, i si anem fent un dia sí un dia no,... algun cop farem punteria!

[julia09]

Hola maques!!
Jo hi vaig estar pensant els 6 mesos que vam trigar!! PENSAR-HI ES NORMAL!! a mi em va anar molt bé utilitzar els testos d'ovulació, els clearblue, els vaig utilitzar els 2 últims mesos per afinar més la punteria i vam acertar pq ara tenim un patufo que ahir va fer un mes.
Em poso a la vostra pell pq jo fa un any desprès de gairebé 3 mesos de búsqueda em començava a preocupar una mica. Però jo crec que es un tema de probabilitats i encertar-la, estar més o menys nerviós no sé s'influeix molt.
Molta sort i ja veureu com tot arriba!!