MAMIS, COL.LABOREU??

[sotalalluna]

Hola noies,

Obro aquest post per que si hi han mamis que s'han quedat embarassades després de molts mesos de recerca sense cap tipus de tractament, i els hi vé de gust, expliquin la seva història.

Jo fa 5 mesos que busco i encara res. Així que potser, les noies que ens trobem en la mateixa situació, ens aniria bé llegir aquestes experiències per aixecar es ànims quan vé la indesitjable.

Us animeu?? Doneu-nos esperançes!!!

Moltes gràcies a totes les que col.laboreu amb la causa!!

[Mara17]

Sotalalluna, guapa, jo no tinc nens, encara, però només et puc dir una cosa: cinc mesos no són res! Ja sé que costen de passar, però cinc mesos és una minúcia!

Ànims!

[crisàlide]

Hola noies!

Jo tampoc no tinc nens, però també em sembla com diu la Mara que 5 mesos no és molt. Una altra cosa és que passi lentíssim, que ja m'ho crec que deu ser així...

De tota manera, potser t'ajuda saber que la meva tieta quan buscava embarassar-se, van estar un munt de temps, els van fer estudis i els programaven quan havien de tenir relacions... en fi, un rotllo i quasi any i mig de búsqueda. Total que a final, quan ja tiraven la tovallola, i es van relaxar... paff! embaràs al canto! Ella sempre ha dit que creu que la pressió, la tensió, la pressa i l'angoixa no són bones companyes alhora d'embarassar-se. Després d'aquest embaràs, quan va voler la segona, s'hi va quedar de seguida...

En fi, que molts ànims i tranquilitat i bons aliments. Pensa que som un munt de dones que des del SP t'acompanyem en tot això i estem en la teva mateixa búsqueda

[Ítaca]

sotalalluna, com t'ha dit la Mara17, 5 mesos no són res... no és per desanimar-te ni res semblant, però cada cop hi ha més parelles q els costa quedar-se en poc temps... Sí q és cert q també n'hi ha moltes q a la primera PAM, però quan portes un temps pel fòrum veus q un % bastant elevat els costa uns quants mesos...
De fet, els gines dónen 1 any de marge abans de començar a fer proves... (suposo q és pq déu ser la mitjana...).

Nosaltres vem començar a buscar el gener, i vem saber q estàvem el desembre (gairebé 1 any)... 1 mes abans vem anar ja al metge (impaciència) i tant a mi com a l'itaco ens va enviar les proves respectives... A l'itaco li va sortir tot bé i jo m'havia de fer la histero el gener, i clar, no va fer falta!
Jo sempre ho dic... ens vem quedar el mes q més ens vem relaxar i q de fet vem fer deures per fer-los pq teníem clar q fins q no em fes la prova al gener doncs res de res, i mira per on PAM!
O sigui q el meu consell és q no us agobieu tampoc, q aneu controlant una mica l'ovulació per tenir més números i intenteu relaxar-vos!

Sort!

[ciriante]

sotalalluna, aquest es el meu 4t mes i res de res, així que t'entenc perfectament, és poc, molt.. mira això es molt relatiu.. quan una busca es per que vol trobar..

m'agradarà llegir experiencies de les demès per donar ánims a les buscadores!!!

[Mara17]

Ciriante, jo fa vint mesos que busco, et puc assegurar que cinc mesos són pocs. Sobretot, perquè com han dit el que es considera dins de la normalitat és un any, imagina't! Jo també hi vaig passar els primers quatre mesos, i pels cinc, i pels sis, i pels dotze, i evidentment que es fa llarg, llarguíssim!!! I cada mes sembla una vida, però cal no ser impacient, de debò que no porta enlloc. Molts ànims i esperem que la vostra cerca sigui curta!

[sotalalluna]

Ja sé que 5 mesos són pocs, bé a mi em semblen una eternitat, però segons les estadístiques, són pocs. Suposo que necessito aprendre a prendre-m'ho amb calma. És que cada mes hi ha un entrebanc. Aquest mes ha sigut que els TO no em marquen el positiu, altres mesos han sigut altres coses. Sempre pensant bueno, el mes que vé, el mes que vé.. però així em puc passar la vida!!
Per això demanava llegir històries que han acabat bé sense tractament mèdic, potser això m'ajuda a tranquilitzar-me, per que veig que sola no ho aconsegueixo

[Mara17]

Doncs d'històries amb final feliç n'hi ha moltes, la majoria! No pateixis perquè sí, si tens cap sospita d'alguna cosa que puguis tenir, per antecedents o el que sigui, consulta-ho aviat amb el metge i t'ho treus de sobre, però si no... no t'estressis, de debò. Aviam, que és impossible no pensar-hi i no posar-se nerviosa quan arriba el dia D, però el neguit constant no és gens bo. Molts ànims i a veure si passa gent pel post que ens il·lumini una mica!

[Mow]

Ja saps la meva història Sotalalluna, jo vaig per el 8è mes de búsqueda, sigues pacient carinyet!

A mi m'encanta llegir històries d'antigues buscadores, animen molt

Algún dia nosaltres també passarem per aquí a llegir posts com aquest i com deia ahir i he repetit avui "serem la veu de la experiència", no ho dubteu!

[esperantabril]

hola maques, naltros vem trigar 16 mesos en trobar l'Abril i l'únic que us puc dir és que tot i que ara us sembli tremendo el temps d'espera, tots els dessitjos que feu a les estrelles siguin quedar-vos embarassades i us sembli que al vostre voltant tothom es queda menys valtros, tot absolutament tot queda compensat el dia que li veus la cara al teu fill/a. Almenys a mi em va passar, ara em rellegeixo al fòrum i m'enrecordo de l'angoixa, de l'obsessió que no podia evitar tot i que em diguessin que allò em bloquejava...però vist amb perspectiva, amb el temps no us farà mal el temps d'espera.
Aquest segon embaràs m'ha enganxat per sorpresa i és meravellós però cada cosa pasa per algún motiu, s'ha de saber acceptar....
A mi em va anar molt be el pensament de que els petits ens escullen quan estem preparades i de que si ens cal més temps, doncs alguna raó tindrà, jo em vaig fer experta en llegir temes de reproducció jejejeje, semblava metge!...
us deixo la cançó que li vaig escriure a la meva ratolina quan no venia... dies després de fer-la em quedava embarassada!

http://www.youtube.com/watch?v=3Vid4LN9tpg

[Mow]

A mi em va anar molt be el pensament de que els petits ens escullen quan estem preparades i de que si ens cal més temps, doncs alguna raó tindrà, jo em vaig fer experta en llegir temes de reproducció jejejeje, semblava metge!...
us deixo la cançó que li vaig escriure a la meva ratolina quan no venia... dies després de fer-la em quedava embarassada!

Gràcies les teves paraules, personalment em quedaré amb aixó que has dit, que els petits venen amb nosaltres quan estem preparades Quan és el moment i no abans, per tant, ens hem d'armar de paciència i d'ilusió!
La cançó és preciosa, m'he emocionat moltíssim fins a les llàgrimes! I és que aquest sentiment que tenim dins, aquest desig de ser mares...és tant intens...A mi ja no em fa mal però me'n ha fet molt i entenc la impaciència de la Sotalalluna o d'altres noies, el que passa és que no ens n'adonem i patim sense voler i no, no potser. Aquesta ha de ser una recerca que ens faci somriure i ens diverteixi. No una tortura ni una decepció mes a mes!.

[Isy]

Hola!!

Sotalalluna... no saps com t'entenc... nosaltres portem buscant gairebé nou mesos que en realitat han estat 10 cicles i encara no el tenim en camí i ara trigarà una miqueta que estem en un receso forçat, aquests 10 cicles he passat per tot, els primers per desesperació absoluta!!! plorava desconsoladament cada vegada que hem venia la regla mica en mica amb el temps t'ho vas prenent amb més calma, mes serena, sempre amb molta il.lusió, cada vegada més crec jo, però molt més serena i molt més conscient que encara que no arrivi quan jo ho hagi estipulat a la meva vida, arrivarà un moment en que serà amb nosaltres i serem tan feliços!!! amb el temps ha marxat la impaciència i ha vingut la mega il.lusió. Aquest últim cicle, ja ho saps vam tenir un bioquímic, la veritat és que es un pal però no s'ha emportat les meves forçes, al contrari, ara sí tinc la certesa que tard o d'hora el nostre petit estarà amb nosaltres... i serà igual que hagi vingut a la primera o hagi trigat 10 anys... a mi tant me fa (que abans no m'ho feia)

Amb això et vull dir que intentis estar relaxada (sí, es una frase maldita) però si no pots relaxar-te no t'angoixis, pot ser el petit arriva aviat o pot ser triga una mica i el temps fa que vegis les coses de diferent manera... el que està clar es que arrivarà ens arrivarà a totes!!!!

Esperantabril, quina cançó més bonica... es el que totes sentim dit en paraules... la veritat es que jo de vegades penso que m'estic tornant boja perquè ja m'estimo al meu petitó encara que no estigui en mi però veig que es algo normal, a la cançó ja queda ben clar que ja estimaves a l'Abril molt abans de tenir-la amb tú.

[Takita]

Hola noies,
És molt fàcil dir-ho, però la veritat és que val la pena intentar relaxar-se una mica, perquè llavors, és quan moltes vegades arriba el positiu.
Una molt bona amiga ara està esperant el seu primer fill i el que ha arribat a patir. Estava tant obsesionada perquè no s'hi quedava, que fins i tot no ovulava. Tots dos es van fer un munt de proves i quan es van relaxar perquè estaven pendents d'una FIV, PAM!! El seu gine ja feia molt de temps que li deia que tot era "de cap", que no hi tenien cap problema físic.
Per això us dic que sé que no és fàcil, però intenteu relaxar-vos una mica i no obsesionar-vos.
Molta sort!

[laurita29]

Hola guapes... intentaré col.laborar amb la meva experiencia... primer de tot us vull dir que intenteu relaxar-vos tot lo que pogueu, encara que sigui molt facil dir-ho i vosaltres pensareu aixo, pero de veritat... intenteu estar tranquiles.

Nosaltres vam estar 13 cicles buscant... tampoc es massa, penso ara, pero per mi i pel meu home va ser una eternitat!!! jo vaig deixar els anticonceptius nomes casar-nos i pensava que seria cusir i cantar, a mes la meva germana s'havia quedat super rapid, la meva mare cap problema amb mi i els meus germans... total que jo pensava, res... en dos o tres mesos fet!! doncs patapam!! ná de ná nenes... vam passar de tot, al principi hem desesperava, vaig començar a fer TO per veure si ovulava, i evidentment que ovulava, perque tenia cicles totalment regulars i notava l'ovulació amb mals de panxa, etc... pero jo erre que erre continuava amb els meus TO i cada vegada que hem sortia la careta somrient... quin subidón!!! jejejee... llavors feiem maratons... pero bueno, quan veus que passen els mesos i res... doncs ja vas convinant, un mes ho fas cada dia, l'altre dia si dia no, l'altre cada 3 dies... ufff... nenes, ja us dic que portavem hasta les relacions controlades... sobretot per part meva, perque inclús hi havien vegades que al meu home li venia de gust i jo li deia... noooo!!! que demà ovulo i será millor que avui, aixi que a aguantarse!! en fi.. ara potser me n'arrepenteixo de tot aixo, perque ens va crear una pressió forçada a la parella que per estar recien casats tampoc era bona... pero bueno, sort del meu home que m'animava moltíssim perque ell tb tenia moltes ganes de ser papi i m'entenia!!
Jo m'enrecordo dels dies previs a que m'havia de venir la regla... ufff... jo sempre tacava dies abans, i quan ja començava hem desanimava mooolt, i hem passava trista i ausent varios dies... fins que et passa la warry i llavors començes a agafar il.lusió pel proper cicle i per la propera ovulació... aquests eren els meus cicles, fins que hem vaig decidir a fer grafiques, que també hem van anar mooolt bé, perque m'indicava el dia exacte que ovulava i aixo m'ajudava... pero també hem feia estar mes impacient i nerviosa a l'hora d'esperar la propera warry sobretot quan veia que la tempe baixava... per aixo dic, qe els mètodes son bons per saber quan ovules, pero a la 2ª part del cicle potser es millor viure amb la "incertidumbre" de saber si haurem encertat o no... perque al menys aquesta pressió te la treus... Jo m'enrecordo que amb la tempe, quan hem variava o hem començava a baixar, pensava, aixxx... segur que aquesta nit he dormit mes destapada i per aixo ha baixat... o hem desvetllava hores abans de despertar-me nomes pensant en quina temperatura tindria... ufff... per aixo vaig optar per prendre-la nomes la 1ª part del cicle... i que fos lo que deu vulgués!!
De fet, en aquests 13 cicles vam fer sortides romantiques de findes... sopars romantics... velades amb espelmetes.. de tot nenes, de tot lo mes maco i romantic que es pugui fer per poder arribar al nostre somni... doncs res ens va funcionar... i n'estic segura que si m'hagués deixat portar mes relaxada... tot hauria arribat abans.
Nosaltres tb vam anar a una dra. especialitzada en esterilitat... i allò si que hem donava por, tantes proves... pero tot va sortir bé, tot perfecte!! el meu home estava com un toro i jo estava perfectiiiissima!!! aixi que la dra. d'esterilitat ens va dir "mireu lo que teniu es una pressió massa forta, tens cicles regulars, ovules cada mes demostrat o sigui que no heu de tenir cap problema... " aixo es tot psicològic... us heu de relaxar, quan ho feu l'encertareu...
Pero es clar, jo en comptes de pensar en aixo, pensava en el munt de parelles que estaven bé fisicament i no es quedaven, en lo típic "infertilitat d'origen desconegut"... i aixo m'enfonsava mes... aixi que vam quedar amb ella que si no ho aconseguiem abans de l'estiu d'aquest any, al SEtembre fariem la primera IA...
Doncs bé, al mes de Juny, quan ja portavem l'any de busqueda i vam celebrar el nostre aniversari de noces, li vaig prometre al meu home que no faria ni TO ni tempes ni res... li vaig prometre que tindriem relacions quan ens vingués de gust sense mirar ovulacions ni res... ell no s'ho creia, pobret... pero va confiar en mi... doncs al mes de Juny... gràcies a deu, i al nostre relax, tot sigui dit, va arribar el tant dessitjat positiu!!!! i no us podeu imaginar quan hem vaig fer el TE totes les coses que s'hem van pasar pel cap, el munt de records amargs i dolços que vaig tenir... pero sobretot n'estava segura que tot havia sigut gràcies a la relaxació que jo mateixa hem vaig obligar a tenir i li havia promés al meu marit.
Aixi que nenes... de veritat i de tot cor... intenteu relaxar-vos... podeu utilitzar metodes perque us ajudin a saber quins son els millors dies per l'ovulació... pero intenteu que aixo no us condicioni a disfrutar del vostre home i de les relacions... sobretot disfruteu... nomes aixi tindreu la vostra recompensa!!

PETONETS MAQUES I ANIMS A TOTES!!!!!!!

[sotalalluna]

Mil gràcies a totes er les vostres respostes, els vostres ànims, la vostra comprensió.

Està clar que el secret és la relaxació, però de veritat que no sé per on començar. Em passo el dia dient: el mes que vé no pensaré en dies fèrtils ni punyetes.. Però és impossible. No puc!! Aquest mes pensava fer-me els TO, només per saber quins dies ovulava i ja no fer-me'ls cap mes més. Doncs quina ha sigut la sorpresa quan he vist que el TO no m'ha marcat positiu cap dia!! Ahir ja vaig tornar a estar enfonsada pensant que potser tenia un problema hormonal i no ovulava.
Si mireu el meu historial del google, tot son "Por que no ovulo?, Remedios para quedarse embarazada, como detectar los días más fertiles..." qualsevol que ho vegi em tanca!!

Esperantabril, quina cançó tant preciosa. Gràcies per compartir-la amb nosaltres.

A les meves companyes buscadores, només els hi vull dir que moltes gràcies per continuar donant-me ànims a pesar d'haver-les "abandonat" a mig cicle i a pesar de lo "pesimista" que sóc en alguns moments.

Noies, ja sabeu el que toca... Classes de ioga o flors de bach o algo que ens relaxi a tope!!

[parera]

Noies, què bonic tot plegat!!! M'he emocionat amb les experiencies que heu explicat i la sinceritat que hi ha, tan en les mamis com amb les buscadores! EN moltes frases et sents identificat i això ajuda que la teva preocupació sigui compartida.
Sotalluna...jo tampoc se si ovulo. De moment tots els To surten - i les tempes baixes. I això és una bona merda! Jo crec que si sabes del cert que ovulo o no.... em podria relaxar més però aquesta incertesa de dir, no sé si ovulo, és la pera! En fin, que és le què toca i com amb millor humor ens ho agafem, més bé ho passarem!

El dia que vegi el TO+, no m'ho creuré!! Bueno, ja no dic el TE+!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Ànims a totes!!! COm ens diuen, relax i un com ho haguem aconseguit, tota espera serà curta!

[leta]

Tot arriba! si a l'agost m'haguéssin dit que demà em faria la primera visita d'embaràs, no m'ho hagués pas cregut!

[edae]

Ja sé que és molt complicat, i quan tothom t'ho diu acaves "odiant" aquesta paraula, però en molts casos (no en tots, hi ha gent que té veritables problemes) és relax i desconectar.

Nosaltres portavem 6 mesos, però només 3 cicles! Quan portava 50 dies sense warry i ja m'havia fet 2.000 tests i tots eren negatius vaig anar al ginecòleg. Em va fer una eco i em va dir que tot estava bé, que els meus ovaris eren ganduls, que trebalaven, però poc a poc. Que aquell cicle ja havia obulat i que la warry estava al caure. Em va citar per al cap d'1 mes, per fer-me una eco vaginal per descartar quistes. Aquest mes va cohincidir amb les vacances. Vam marxar molts dies, no em vaig conectar al fòrum per llegir positius i no positius... vam desconectar totalment!

El mes següent viag anar cap al gine (hi vaig anar sola pq el meu home treballava, i era per una revisió bastant rutinària). Així que m'estiro a la camilla, i el doctor em posa el consolador per veure què. Em va dir que aquell mes havia ovulat, i que de la manera que ho veia, que o bé estava embarassada o em venia la warry l'endemà (es veu que en un estat tant poc avançat, hi ha una membrana inflamada que tant vol dir una cosa com l'altra). Que no em podia assegurar cap de les dues coses, només que si l'endemà no m'havia vingut la regla és que estava embarassada!!!! I bé, en Pau ja té 5 mesos

[ciriante]

Quines histories més maques!! gràcies noies!! jo també m'he emocionat al lleguirles, em quedo amb les frases de esperantabril per cert quin nik jj, m'encanta el nom d'abril!! cada vegada més!!!

teniu tota la rao, 4-5 mesos no es res, i quan ens quedem encara menys!!

[Mow]

Tot arriba! si a l'agost m'haguéssin dit que demà em faria la primera visita d'embaràs, no m'ho hagués pas cregut!

Uooohh, és veritat DEMÀ!! Ja ens explicaràs!!