futures mamis amb atacs d'ansietat/panic?

[nonix1]

Hola,

He entrat per primer cop en aquest forum perque jo també vull començar la recerca ! A veure si hi ha sort.....

Especialment obro aquest post per a les que esteu buscant l'embaràs i patiu o heu patit d'ansietat. Per veure com ho porteu, per si voleu que ens escribim per mail o qualsevol cosa!

Jo actualment no em medico (de fet ja fa uns anys q no prenc res per controlar l'ansietat), intento fer el que puc, a vegades millor a vegades pitjor per culpa dels ditxosos nervis!! I la veritat es que m'agradaria evitar sempre que pugués la medicació, sobretot ara que hem decidit tenir un fill/a. pero sempre apareix de tant en tant aquell "subidon" d'ansietat, pors a vegades per coses que per altres persones poden semblar molt tontes, a vegades fins i tot coses del dia a dia pero que són novetats em posen nerviosa!! I sempre m'acaba afectant a l'estomac (nauseas, cagaleres.....jejeje).

Doncs ja sabeu, si alguna esteu en aquesta situacio, sigui prenent algun ansiolitic o no, i sabeu que són els atacs d'ansietat i aquestes pors a vegades "incontrolables", pero a l'hora voleu ser mares, m'agradaria molt coneixer gent aixi per poder-nos ajudar i compartir l'experiencia mutuament.

Salutacions a totes les FUTURES mares, esperem que aquest any sigui el nostre.

[Inda]

Hola nonix1i benvinguda!!! Tot i que jo també fa només un parell de dies que estic per aquí!! Habituantme a aquest forum.

Jo puc dir que sé qué és un atac de pànic i una situació contiua d'ansietat. Però també és veritat que he tingut la sort de no haver de recòrrer a un tractament prolongat. És a dir, alguna que altra vegada em van donar a l'hospital una pastilleta d'aquelles i la metgessa me la va receptar en cas de necessitat (i per sort l'he utilitzat només dues vegades). Vaig fer un tractament amb homeopatia i em va anar molt bé....i ara fa uns 3 mesos que no prenc res de res.

Ara que hem decidit anar a pel nen/a a mi m'ha sorgit aquesta por...a tornar a un estat d'ansietat. Però crec que això és lo pitjor que podem fer...tenir por a que torni, perquè així l'estem cridant!

Ara mateix tinc una situació tranquileta a la meva vida. Tot i que estic a l'atur m'ho prenc amb calma i penso que potser és un bon moment. A més, diuen que un embaràs és també un canvi hormonal important i jo dessitjo de tot cor que aquest canvi em porti molta més serenitat a la meva vida i em preocupi més del nostre nen/a i no pensi en lo malament que es passa amb l'ansietat.

M'alegro que hagis escrit aquest post ...i aquí estem!!! De ben segur que aquests petitons seran lo millor que ens podrà passar.

[Ítaca]

Ara no tinc gaire temps per escriure, però us diré q jo quan em vaig quedar embarassada feia gairebé dos anys q m'estava prenent tranquimazin, el de 0.25. I bé, quan vaig veure el +, vaig deixar les pastilles i fins avui, q segueixo sense prendre'm res.
Tenia pànic pq tal i com sóc jo, i a més, sense medicació no sabia com reaccionaria ni amb l'embaràs ni després del part (de fet, a casa meva tots donaven per fet q tindria una depre post-part i q m'haurien d'ajudar molt amb la nena pels meus alts i baixos), i ni depre post-part ni res de res! AIxò si, també us dic q mentre estàs segrega no sé què, q fa q no tinguis necessitat de pastilles i q estiguis de conya... i sí q és cert, q potser des q va nèixer la nena em noto més nerviosa... però de moment, vaig fent...

[nonix1]

Moltes gracies a les dues pels vostres missatges.

Inda, segur que ens ens sortirem, hem de ser positives. Si es q patim massa!!!
El que em passa a mi es que els dies q estic més nerviosa i amb ansietat no ho sé veure, menos mal q despres te n'adones i suposo que hi ha molta més gent amb ansietat i tothom se n'acaba sortint...

Itac, enhorabona per portar-ho tant bé, me n'alegro molt que sense les pastilles te'n sortissis, aixi també ens dones una experiencia positiva a les que ara estem buscant (de fet jo encara no estic buscant jeje, començarem cap allà al març...)

Si alguna més vol donar la seva experiencia respecte a la ansietat, atacs de panic, agorafobia....que escrigui i si algú vol escriure'm algun e-mail per fer amistat i donar-nos suport amb aquest tema, jo encantada.

Salutacions i gràcies, veig que aquest forum té molt de moviment!

[MARUXA]

Hola Monix,

Primer de tot, molts ànims. He estat patint ansietat amb crisis incloses (ja saps, falta d´aire fins marejar-te, suors fredes, mal déstómac) durant ben bé 8 anys amb èpoques millors i de pitjors, sé de què va, quin horror.

Quan em vaig quedar embarassada m´estava medicant amb Cipralex i Tranquimacin, i ho vaig deixar de cop (l´embaràs va ser un meravellós imprevist) i no em va passar res de res, al revés vaig estar super bé, vull dir que no vaig tenir ni una crisi durant l´embaràs, bé cap al final vaig haber d´estar fent repòs a casa i vaig estar una mica tristota (per la preocupació de que no anés bé etc.), però des de que va nèixer el nostre tresor tampoc n´he tingut cap ni una, bé un dia semblava que l´ansietat volia atacar, però la vaig allunyar, anava amb el petit a l´autobús, i fins ara que estem molt i molt bé.

És molt dur patir per pujar al tren, per conduir, per estar a un lloc amb molta gent o amb desconeguts, al cinema... Això no s´entén fins que no es pateix. Jo sempre he dit que l´ansietat és com un monstre que està amagat i que de tant en tant surt a pessejar. El problema moltes vegades és que no entens per què t´està passant. Crec que és bo buscar motius i si cal plorar o enrabiar-te per tal de treure el "verí" que fa que el teu cos tingui aquestes respostes físiques.

Molts ànims novament a aquells que apteixen l´ansietat, espero que aprenguem a combatre el monstre.

[petit2009]

Jo també prenia ansiolítics i ho vaig deixar mica en mica abans de posarme a buscar el bebe.
Durant l'embaras no vaig tenir ni una sola crisi ni res.... va ser la millor medicina... i la veritat es que el meu fill té 2 anys i no he tornat a medicarme... potser el ser mare et fa cambiar les prioritats a la vida i veure amb més claretat el que és mes o menys important...

Anim!!

[maneta]

Hola noies!
Ara no tinc gaire temps ja que he d'anar a treballar, però dir-vos que no m'havia sentit tan identificada amb un tema com amb aquest.
Sé molt bé què son les cagarrines abans de fer alguna cosa nova, la suor freda, l'agarofobia, claustrofòbia... i SOBRETOT el mal de panxa!! En sóc la reina. Quan tingui un moment us faré un petit resum de la meva historia. Encara que crec que es molt semblant a la vostra!
Petons a totes

[Inda]

Ostres nonix1...quina bona ideia aquest post!! Així hem sapigut que hi ha moltes noies que han passat per això i l'embaràs ho han portat d'allò més bé!!

Moltes gràcies per les vostres experiències i paraules...encara donen més ànims!!! Jo es que no vull ni pensar que podria tornar aquest monstre com ha dit la Maruxa. Aquelles nits sense dormir amb el cor fora del cos i sense poder respirar, sentint que no podràs controlar-te...bufff...Per sort desde que fa 3 anys que visc amb la meva parella ell ha sapigut portar molt bé els meus atacs de pànic i això m'ha donat molta confiança. El que passava és que a vegades si no hi era ell i em sentia que venia l'havia de trucar!! I he hagut d'acostumar-me a patir-ho sola. És la millor manera de saber que ho pots controlar.

Ains...doncs això, que jo penso que passarà com a vosaltres noies. Que l'embaràs anirà genial i serà un punt d'inflexió. I com que estic conveçuda, de ben segur que tot anirà molt bé!!

Salutacions

[moixerno]

Hola noies!

Sóc nova al fórum. Just fa 1 setmana que hem decidit amb el meu marit posar-nos a buscar un petitó. Ja ho diuen "any nou, vida nova"!
M'he sentit molt identificada amb aquest post, doncs des de fa uns 4 anys he tingut ansietat. No m'he medicat mai, però si que estic fent teràpia amb una psicòloga. Per sort no he arribat a tenir cap atac de pànic, però sé que són aquests mals de panxa dels nervis, la sensació de mareig, la claustrofòbia, les pors "tontes"...
M'anima molt de veure'us explicant les vostres experiències positives al quedar-vos embarasades i tenir als vostres petits, suposo que això deu ser la millor medicina del món! Segur que a les futures mamis ens anirà molt bé!

Petons i sort a totes!!

[miranda]

Hola noies!!!

Aquí una altre més amb ansietat!!!

Porto des de el 2002 amb atacs de pànic i ansietat generalitzada, i prenc paroxetina 20mg un cop al dia i si estic molt neguitosa doncs un diazepam o trankimazin, però en principi l'ha tinc controlada. Quan ho passo pitjor es normalment a l'estiu, que amb la calor m'agafa molta angoixa.

A mi em va comentar el meu psiquiatra que quan em quedés embaraçada, la paroxetina l'havia de deixar perquè durant el primer trimestre i ha riscos de malformació i problemes cardiacs per el nadó, així que em fa molta por trovar-me amb ansietat durant l'embaràs...

[nonix1]

doncs......sí que ha estat una bona idea obrir el post!!!
gracies a totes per totes les aportacions, jo crec que ens ajudaran a totes molt!!!!

avui mateix jo he tingut que agafar l'autobus i sempre tinc els pensaments al cap de "ai si ara tinc ansietat", i aquella sensacio de claustrofobia de "socorro, jo vull escapar-me d'aqui que com em trobi malament faré el ridícul...." i el més graciós es que no ens adonem que potser qui tenim sentat al nostre costat està pensant el mateix i també és un ansiós. Podria ser no??? pero ens capfiquem!! bé, doncs aixo, al final no he tingut més que el pensament de "ai ai ai..." pero res mes, despres ja m'he relaxat i com si res.....pero fa moltissima rabia que et vingui aixo al cap!!!
menos mal que si alguna heu estat amb tractament sabeu que es dir-li a aquests pensaments que no, que no ha de passar res, i a més, tothom es pot trobar malament a vegades no??? hi ha persones més nervioses, patidores que altres..no sé. Tot i que com q dic a vegades fa moooooooolta rabia!!

jo fa molts anys que no he vist cap psicoleg (de fet vaig tenir que anar en el seu dia una temporada, i prenia nomes lexatin de 1,5 com a relaxant muscular que tampoc em feia gaire cosa...) pero despres ja ho vaig deixar i em van donar l'alta i tot, i no he tingut que tornar, pero aquest ultim any 2010 ha estat una mica de baixon per mi perque he tingut canvis a la meva vida, veus més responsabilitats etc, coses noves que s'han de fer i em va començar a entrar el canguele també, tot i que ho he anat superant i no he pres res, pero alli estan sempre els pensaments i les nauseas i tot aixo quan he de fer coses que fan por (be, que fan por per nosaltres, ja ho sabeu, perque despres si t'ho pares a mirar, són coses que tothom fa i que jo crec que ens hi hem d'enfrontar i endavant sempre amb anims!!! coses tant tontes a vegades com aixecar-se el dilluns pensant en la feina, agafar un tren o anar a la consulta d'un metge o fins i tot fer cua al supermercat!!)

bueno, quin rotllo us he deixat, ho sento, pero la veritat es que m'ha anat molt be deixar aquest post, aixi ens podem donar suport i veure que no estem soles, no som "la unica que ho passa tant malament per aquesta tonteria de.....soc jo", possssss no, no sigueu tant llestes que som més d'una jajajaja.

espero que ens anem escribint.
ah, jo sóc de Tarragona, ho dic perque si alguna de vosaltres es a prop d'aqui i em vol escriure tb, estaria molt bé, ara juntes en tema ansietat-embaràs :-p

gracies de nou per totes les respostes! sou genials, i aixo q es el primer cop q escric!!!

[miranda]

Com t'entenc amb el tema del bus, a mi em costa molt agafar el transport públic, ja tinc por que em passi "algo". Jo tinc temporades; hi ha mesos que estic genial, i d'altres que gairabé no surto de casa perquè tinc una ansietat molt bèstia!!!

Jo he de reconèixer que la paroxetina regula molt el meu estat d'ànim, però tampoc fa maravelles i quan tinc molta angoixa, ho passo realment molt malament, ja sabeu, la sensació de mort inminent, que està clar que després de 8 anys patint els mateixos síntomes ja estaría morta, però de vegades tinc noves sensacions en mitg d'un atac i em venen les pors i penso "i si no es un atac d'ansietat i m'està donan un infart"? Pufff, es horrible.

Ara estic passant una mala època, i em trobo ansiosa tot el sant dia, es una merda, però m'ha tocat viure amb aquest problema hi ja està.

[nonix1]

anims Miranda! hi ha epoques, jo també, pero com dius tu si ens hagués de passar alguna cosa greu amb l'ansietat, amb els cops que hem tingut ja ens hauria agafat un atac, i no és aixi!!! el que fa el cap a vegades!bé, jo no crec que m'agafi un atac de cor, a mi els simptomes són de panxa més q res, cadascú lo seu, jo penso que em ficaré tan nerviosa que m'ho faré tot a sobre, jejeje, o que vomitaré davant de tothom o jo que sé....suposo que a cadascú li agafa d'on és més dèbil o no sé....

el que hem de fer és apendre a restar importància i ser més positives, PODEM, PODEM PODEM!!!
segur que quan algun dia tinguem un nadó als braços estarem tant pendents de que estigui bé i l'estimarem tant, que espero que com diuen les que ja són mares, acabes passant més de l'ansietat.

Esperem que les hormones de l'embaràs influeixin, a mi un cop una psicolga em va dir que normalment s'està millor (suposo que pot haver casos que no, pero en general l'embaràs regula això). Ho dic perque jo estic més ansiosa des de que vaig deixar la pildora i no ho entenia, i potser també és el mateix cos i les hormones o jo que sé, jajaja, ves a saber, el cas es que potser i amb sort, som de les que portem l'embaràs bé i estem menys ansioses, tant de bo

[burbu]

hola noies!
doncs una altra que s'uneix al club de l'ansietat i d'això fa molts anys. Vaig començar amb 12 anys i als 21 vaig tenir la meva primera crisi seriosa. fins a aquest moment no sabia que el que tenia era ansietat, i vaig tenir els següents símptomes: sensació d'ofec, hiperventilació, contracció muscular i nenes, és acollonant, almenys les primeres vegades. amb el temps aprens a conviure amb l'ansietat, però ara tinc 33 anys i hem començat a buscar un petit i tinc les mateixes pors que vosaltres. i si durant l'embaràs tinc una crisi? no podré prendre un diazepam ... això em fa molt respecte, la veritat. segueixo prenent medicació, 0.25 de sertralina. he parlat amb el meu ginecòloga i amb la dra. que s'ha encarregat de parlar amb el psiquiatre i tots han dit el mateix: no puc deixar aquesta medicació, ja que fa molts anys que la prenc i podria tenir crisi forts durant l'embaràs ... la veritat és que és un tema que em preocupa i molt, perquè voldria no haver de prendre res ...
us he llegit i la veritat, és que amb les vostres vivències ajudeu molt, ja que pensar, que amb un petit, que pot fer que estiguis més nerviosa del normal, pot ser que l'ansietat passi a un segon pla.

per cert, gràcies nonix1 per obrir aquest post, perquè som moltes les que tenim ansietat, a veure si entre totes ens animem!!

[maneta]

Hola futures mamis amb atacs d'anesitat/panic.
Ara que tinc un xic més de temps uns faré quatre cèntims de la meva situació. Avui per avui, no prenc cap tipus d'ansiolític, res a veure en fa un tres anys quan vaig acabar anant al psiquiatre i medicant-me, ja que em vaig perdre dins de casa i no visc en una mansió sinó en un piset de 90m2! La psiquiatra em va ajudar a descobrir què em passava i perquè em passava (encara que sempre queden coses ocultes ) Al cap d'un temps vaig poder deixar els medicaments i continuar amb la meva vida. Aquest moment va arribar quan vaig decidir que si continuava amb totes aquelles pors i deixava de fer les coses no podria tenir tot el que desitjava així que vaig començar a investigar quins símptomes tenía i quina era la millor forma de solucionar-los (encara que no sempre em funciona ). Us en poso uns exemples a veure si a alguna li poden fer servei.

MAL DE PANXA, sembla que t'hagi de rebentar la panxa, l'única forma que tinc per calmar-lo es anant a dormir una estona, en cas de no poder fer-ho aguantar fent petites presions a la zona on fa més mal

CAGARRINES o PIPI en excés. Anant al lavabo sense cap manía, encara que sigui públic i hi hagi cua, el primer es el primer, aixó si que no falti mai el Klinex que sinó llavors es multipliquen per 10, per la por que et pugui venir i no hi hagi paper

CLAUSTROFÒBIA, sobretot en lloc plens de gent i amb molta calor, intento trobar un lloc que sigui fresc o sinó marxo, abans que comenci a tenir sensació d'ofeg, si ja començo a hiperventilar ja necessito ajuda per sortir, es a dir per si de cas intento NO anar-hi sola

SENSACIÓ D'OFEG/ HIPERVENTILACIÓ, l'unica solució que he trobat es intentar relaxar-me dient-me a mi mateixa que res no em pot aturar que jo puc fer tot el que calgui, es a dir: pit i cullons!

AGAROFOBIA, ja es un cas extrem i vol dir que la cosa va molt malament i necessito anar al psiquiatre, no ho puc controlar, per sort ara fa un temps que no em passa

POR ALS EXTRANYS, suo amb excés, parlo a trompades però intento no fugir-ne, es a dir: pit i cullons!

SUOR FREDA, totalment incontrolable, es una reacció del propi cos, el problema està en quan em dóna la sensació que faig pudor

Espero que aquests consells us puguin servir tambá a vosaltres, a mi de moment em funcionen. Val a dir, que no estic en el millor moment de la meva vida i encara no he passar cap crisi realment important.
Aiiixxxxx ja me'n descuidava del més important, trobar algú al que li puguis explicar TOT, TOT i TOT, que per això tinc en Maneto

[miranda]

Com diu la Maneta, el més important es tenir algú amb el que puguis explicar-ho tot i que et faci costat, jo amb el Mirandaman en tinc molta sort perquè només quan em mira ja sap si tinc ansietat o no i SEMPRE m'ha recolzat incondicionalment, igual que els meus pares.

A mi els síntomes principalment son quan he tingut atacs de pànic i han sigut molta calor, taquicàrdies, i llavors inconscienment hiperventiles i tens la sensació tan anguniosa de que t'ofegues i no pots respirar. Es horrible. A mi en duren uns minuts, però s'en fan eterns!!!

Sobretot, el més important es fer exercicis de respiració, e intentar no tenir pensaments negatius, encara que a la practica es complicat, però es l'única forma de passar els moments de la millor manera possible.

Jo estic molt i molt agraïda al meu psiquiatra que m'ha ajudat molt i ja em coneix, perquè a més soc una persona molt hipocondriaca i de qualsevol tonteria ja m'imagino que tinc alguna cosa greu.

[Inda]

Mare meva!!! És ben cert això de "mal de muchos..." perquè veus de veritat que no ets la única i perfectament podriem trobar al bus o al carrer algú que està com nosaltres!!

Com em va dir un dia la meva metgessa, cadasqu som com som i no ens hem de culpar per ser així. Hi ha qui té més sensibilitat, qui si es guarda les coses després explota (i una manera de fer-ho és amb ansietat) i que ens hem de conèixer i acceptar-nos tal i com som.

Des d'aleshores que quan hi ha una situació que no puc controlar o que m'angoixa el primer que faig és pensar que la controlaré...i si no, jajajajajaj, al que hi és al meu costat li dic "ara ploraré" (per avisar) I ho faig!! Descarrego l'angoixa que tinc en aquest moment plorant i després puc pensar amb tranquilitat. I aquesta angoixa no s'ha quedat a dins meu, que és lo principal que fa que jo tingui ansietat. Així que m'accepto i ploro el que faci falta, jajajaja....

Ahir mateix em va passar a casa, amb un tema que no bé al cas, i li vaig dir al meu company "voy a llorar, eh?" i com que ja ho saps diu "vale". I després hem sento millor.

[airenm]

Hola a totes, jo també m'uneixo al grup. Ara mateix estic en aquesta situació, ho he escrit en un altre post. Estic medicant-me i amb baixa. Ja portava molts anys amb ansietat pero fins que no vaig arribar al limit no he anat a mirar-mo be.
Només donar anims a totes tal i com m'esteu donant a mi.
Un petonàs

[nonix1]

Hola noies!! com esteu? gracies per anar omplint el post.
Això ens dona molts anims a totes!!!

Inda, que bo lo de plorar! la veritat es que sempre és bona terapia, tant de bo em surtis a mi també.....em costa molt treure-ho i passo els nervis dins!!! o els trec ananat al lavabo jajajaja.

Airenm, benvinguda!!! jo ja veus, també que és el primer cop que escric, espero que totes ens anem animant mutuament i donant-nos suport, al final ens en surtirem, i si hi ha dies dolents, no passa res, "que no cunda el pánico", a aixecar-se el dia següent . És el més important, no enfonsar-se, i pensar que PODEM, encara que ja sé que costa molt!!!
i sobretot ens hem de pendre la vida d'una altra manera, a veure si aprenem a no patir tant i pensar lo pitjor sempre. Segur que vosaltres també sou així o al menys ens alguns aspectes:

voler fer les coses sempre bé, no voler fer el ridícul davant dels demés, por a enfrontar-se a coses noves, patir massa pels demés o per la nostra pròpia salut, timidesa potser també......m'enteneu oi?

a veure si les que comencem o començarem aquest any a buscar l'embaràs tenim sort i aixo ens dona alegries per continuar endavant i tenir més forces que mai, segur que sí!!! hem de començar a pensar en positiu per atreure aquesta positivitat!!

[maneta]

nonix1 t'agraeixo molt que hagis obert aquest post!
La veritat es que amb en Maneto vam decidir començar a fer punteria per mirar si al pensar en altres coses em feia reduïr l'ansietat que tenia aquest ultims mesos. Tenia mals de panxa cada dos per tres i desde que intento no n'he tingut més i fins hi tot sembla que els problemes que sempre magnifico s'hagin fet petits. Ja veurem com continua la cosa!!