39 anys i a buscar el segón?

[Berta2]

hola a totes!! es la primera vegada que escric, de fet es la primera vegada que ho faig en aquest tipus de pàgina, fa vuit anys quan vaig tenir el meu nen no tenia ordinador a casa. Com veieu, tinc 39 anys (faig 40 al Juny) i per coses vàries, m'ha anat passant el temps. Sempre hauria volgut tenir dos fills i ara em fa una mica de por posar-m'hi de nou, més que res per l'edat. Crec que al meu fill, encara que es portaria nou anys amb el seu germà, li aniria molt bé. M'agradaria que se alguna heu tingut aquesta experiencia em poguessiu ajudar.

Moltes gràcies!!

[Espiadimonis]

Jo vaig tenir el quart als 39 anys i va ser la millor decisió de la meva vida!

[amca]

Hola Berta2

Jo vaig tenir la meva primera filla amb 35 anys. I ens vam posar a buscar el segon quan ja en tenia 37. La veritat és que al cap de quatre mesos ja estava embarassada, em va costar menys que amb la primera. Vaig tenir la segona filla amb 38 i mig. Ja se que el teu cas no és exactament com el meu però el que crec que és important no és l'edat, sinó les ganes que un en té. Si creieu que ara és el moment, què hi fa que tinguis 39 anys? Potser et costarà una mica més quedar-te embarassada, o potser no. Potser quan tinguis el teu fill/a aniràs més cansada que quan vas tenir el primer, però l'experiència d'haver-ne tingut un ja et farà algunes coses més fàcils. Jo crec que 40 anys, avui en dia, no son com tenir 40 anys abans. Encara som joves!

Ah! I benvinguda al fòrum. Segur que aquí t'hi trobaràs molt a gust!

[Berta2]

Moltes gràcies per les vostres repostes, de vegades penso que el meu es un cas extrany, com a mínim, poc freqüent al meu voltant, pero ajuda molt saber que a vosaltres us ha anat tant bé.

[irene2006]

Hola Berta2!
Doncs jo els 39 els faig aquest estiu i t´entenc molt bé,....
El meu marit i jo sempre hem volgut tenir 2 fills, i just quan pensàvem en anar a buscar el segon, el meu marit es va quedar a l´atur,...d´això ja han passat 2 anys i pico, i el meu marit ara mateix segueix a l´atur i sense prestació,... així que com et podràs imaginar, ara per ara ni ens ho plantegem,...
Hi han dies que ho passo fatal, perquè donada la situació, em fa pensar que mai arribarem a tenir aquest segon,....penso que per quan lo de la feina del meu marit s´arrecli, a saber quina edat tindré, el meu fill serà ja molt gran,...
Ara, que tinc una amiga, que el seu primer el va tenir amb 37 anys, i el segon amb 41!!!!! i estan tots la mar de bé!!!
Així que, noia, si et preocupa la edat pero tú estas bé de salut,... ENDAVANT!!!!! i si el teu nen ja té 9 anys, doncs, perfecte!! t´ajudarà molt amb el seu germanet/a!!!
Ojalá que tinguis molta sort!!!!!

[silviapml]

Berta, conec a vàries persones que s'han posat o amb el primer o amb el segon amb quasi 40 o passat. A mi em fa la impressió que el més important és tenir-ne ganes de tenir fills i salut. Per la resta, si vas al metge, avui en dia es va super controlat. Jo he tingut la primera filla amb 37 anys i el metge, un cop passada la quarentena, ens va dir que quan volgués, m'hi posés amb el següent. En cap moment ens va dir res de posar l'edat com a condicionant. Nosaltres hem tingut problemes de fertilitat així que potser, si en tenim moltes moltes ganes, passat un temps, ens hem de tornar a posar en tractament. Jo m'he donat fins als 40 anys perquè en algun moment haig de traçar la línia i perquè em conformo amb la nena que tinc.

[Berta2]

Hola Irene2006!!

Moltes gràcies pels teus ànims, la veritat es que estic el que es diu en un mar de dubtes, encara que si m'ho hagués rumiat molt no hauria tingut ni el primer, de vegades les coses les has de fer i ja ens en sortirem. Espero que la vostra situació s'arregli, perque realment es passa malament (com a minim jo) amb el tema de l'edat. De vegades em fico al llit i no puc dormir perque penso: al juny 40!! i sembla que el temps t'atrapi. Per un altra banda veig que hi ha dones de la nostra edat que tenen fills.
Basicament m'ha frenat molt el tema de la feina, amb el meu nen he tingut molta ajuda de la familia, tenia fins i tot a la meva avia, pero ja no hi es i basicament només tinc a la meva mare, si ara ja pateixo quan es posa malalt o te vacances al cole... pero bé, el tema de la conciliació maternitat-feina són figues d'un altre paner, qué us haig de dir a les que treballeu.

Doncs aixó Irene2006, desitjo de tot cor que us vagin molt bé les coses.

Moltes gràcies Silvia, suposo que tens raó, avui en dia tot es controla molt i jo en principi no tinc cap problema de salut

[Senta]

Jo acabe de complir els 39 i estic de 40 setmanes. El meu embaràs la veritat és que ha anat força bé, espere que el part vagi també igual! I no descarte un segon fill.
La veritat és que cadascuna sap la seua situació però no crec que l'edat sigui un problema. Quan estava intentant quedar-me embarassada, com ens va costar una miqueta, vaig consultar el ginecòleg. Vaig tenir la mala sort de trobar aquest ginecòleg que em va espantar molt per l'edat i ens va enviar ràpidament a fer proves i a un centre de reproducció. Em va engoixar molt! I al final no em va fer falta el centre de reproducció, je,je... El que vaig fer va ser canviar de ginecòleg!

La veritat és que crec que ens ho pensem molt a l'hora de tenir un fill perquè és una responsabilitat molt gran, però no crec que l'edat sigui un problema. Molts ànims i no et capfiquis!

[lila]

La meva cosina per diversos motius es va plantar als 40 amb un fill i desitjant el segon però, un cop els 40 fets, van decidir amb el seu marit que "per edat" ja no "tocava" tenir-ne un altre... ara en té 48 i no hi ha dia que no se'n penedeixi de, almenys, no haver-ho intentat...

Vull dir que, si ho teniu clar que en voleu un altre, no deixeu que l'edat sigui un impediment!

Ma mare, fa ja 27 anys, va tenir el seu quart fill als 40 anys i tot ens ha anat perfecte! (la meva germana gran la va tenir als 30, és a dir, que el petit i la gran se'n porten 10 justos)

[Takita]

Berta2, benvinguda al SP!
Jo faré 39 aquest estiu i en volem tenir un altre fill. De fet, ens vam posar a finals de setembre, quan el gine ens va donar llum verda i em vaig quedar embarassada al segon cicle, però malauradament el vaig perdre i ara ens posarem a intentar-ho de nou. El gine em va dir que l'avortament no tenia res a veure amb l'edat, hagués passat igual sent més jove.
Quan jo vaig néixer, la meva mare en tenia 40 i no va tenir cap problema, i ara les coses no són com abans. Per a mi, l'edat no és un problema i si pel gine tampoc, doncs endavant. Jo em sento molt jove!
Si en voleu un altre, serà una gran experiència per a tots i el teu fill estarà encantat!
Molta sort!

[Castanyeta]

jo en tindré 41 quan neixi el segon, si tot va bé; el primer el vaig tenir amb 39. Ja veus, ens hi vam posar tard, i a més la criatura va trigar molt a arribar, entre d'altres coses perquè, precisament per culpa de la meva edat, els meus dos primers embarassos no van anar bé. Espero que aquest vagi com el tercer, que va ser el bo.
Si en tens ganes, endavant! No t'escoltis gaire la gent del teu entorn, has de fer el que el cos i el cor et demanen!

[juliet]

Un dels coles on he treballat, hi havia tres mestres que van tenir el segon entrades la quarentena. Totes tres van agafar la baixa perquè es van posar de part!!o sigui que van estar perfectes tots els nou mesos i treballant amb nens petits (les 3 són d'EI).
En canvi jo, molt més jove, he tingut embarassos, amb ajuda, i després avort, amenaça d'avort i part prematur....
Conclusió, l'edat, si tot està bé, no té perquè ser un problema!!
Ah! i la meva àvia va tenir el segon fill, el meu pare als 45 anys!!i d'això ja en fa 64 anys (l'edat del meu pare), i en aquella època parien a casa i sense res més que una llevadora!!
Endavant i molta sort!!

[irene2006]

Moltes gràcies, Berta2, pels teus ànims!!!! s´agraeix molt,....

Basicament m'ha frenat molt el tema de la feina, amb el meu nen he tingut molta ajuda de la familia, tenia fins i tot a la meva avia, pero ja no hi es i basicament només tinc a la meva mare, si ara ja pateixo quan es posa malalt o te vacances al cole... pero bé, el tema de la conciliació maternitat-feina són figues d'un altre paner, qué us haig de dir a les que treballeu.

El tema de la familia que et pugui donar un cop de mà amb el nens, per mi, tambè és important, a mi em passa semblant a tú, els meus sogres abans ens podien donar un cop de mà, ara el meu sogre està fotut, i ja no hi contis, ...els meus pares tambè ens ajudaven molt i estan bé en general, pero ja es fan grans, estan cansats i "delicats", i si tingués una altre, cuidar un bebe a més del gran, acabarien esgotats, si no és que es posen malalts,...i si treballes, com t´ho fas?? treballar per pagar cangurs???
Buffff, la veritat és que si començes a pensar,....
Jo la veritat és que el que més em tira per seguir pensant en un segon és que el meu fill no es trobi sol sense cap germà, realment em fa molta pena que sigui fill únic, després es pot arribar a sentir tan sol,...
Pensa que ara estas a temps de tenir un altre fill, d´aquí a 10 anys ja serà impossible,...
Bueno, noia, sigui el que sigui, molta sort!!!
Ja ens explicaràs!!!

[Berta2]

Hola noies!! moltes gràcies a totes, sembla mentida pero encara que no ens coneixem, ajuda molt saber les vostres experiéncies. I potser em servirà per acabar de decidir-me.

Ja us ho explicaré.

[silviapml]

La veritat és que crec que ens ho pensem molt a l'hora de tenir un fill perquè és una responsabilitat molt gran, però no crec que l'edat sigui un problema. Molts ànims i no et capfiquis!

Hi estic totalment d'acord!!

[llaminadura]

Hola!

doncs jo tinc 38 anys acabats de fer, i un petitó de 2 anys i 1 mes, el vaig tenir amb 35 apunt de fer-ne 36.

Ara busquem el segon, de fet ja fa un any que busquem, amb avortament inclòs.... i també em pregunto a vegades si sóc massa gran, ...

De totes maneres, el busquem, el volem i avui en dia tampoc som massa grans, oi?? Per una banda la maduresa ens fa ser responsables, organitzades, ... però per l'altra no sé, un cop passats els 40 sembla que fa por, oi?

vinga, molta sort a totes

[Berta2]

Hola Llaminadura, la veritat es que sí que fa una mica de respecte el tema de l'edat, a mí, pensar que d'aquí a poc farè 40... no m'ho sembla. Suposo que la barrera dels 40 es psicológica perque avui en dia veus la gent d'aquesta edat i crec que no es com abans.
Espero de tot cor que tinguis molta sort i tot et vagi molt bé.

[Ninetaa]

Eii!! les meves cuñades s'han quedat amb 40 i 42 anys (aquesta per IA) i la de 42 als dos anys ho vol tornar a intentar!! jo la veritat no les veig grans per ser mares, jo tinc 27 i m'hi sento molt propera a elles (també es questió de mentalitats i barreres psicologiques, ja q elles aparenten ser mes joves i llavors segurament no s'han trobat amb els tipics prejudicis de l'edad). De fet a la meva cuñada que va tenir la nena amb 40 anys, la seva filla li va salvar la vida en sentit literal, i en paraules del ginecoleg, ja que tenia una lesió a l'uter que en revisions normals no es veia i a l'estirar l'uter es va veure abans de que fos massa tard. La nena ara fará un any i ella no té úter pero está super feliç, i si no hagués tingut la seva filla ara potser tindria un cancer d'uter sense detectar. Com es la vida,...
Jo t'animo, a que si teniu ganes i ilusió per ser de nou pares, ho intenteu! l'inportant si hi ha salut, es sentir-se jove d'esperit!!! i com han dit per aqui, no eren el mateix 40 anys abans que ara

[Berta2]

Ostres Ninetaa, al llegir el que has escrit, la veritat es que una s'anima moltissim.

Gràcies!!!!

[llaminadura]

Bona nit!

Berta, ja tens raó que la barrera és psicològica!! jo no em sento pas gran...!

I avui en dia menys, som moltes les que per circumstàncies no hem pogut o volgut tenir nens abans i ara anem amb presses. Tot i així crec que no és el mateix els 40 anys de fa 2 generacions que els d'ara. Així que segur que tindrem sort i tot anirà bé!!!!

PETONS