Pors... pors... ajuda, plis!

[amunt!]

Hola!

El dia 17/02/2011 vaig patir un abortament espontani. Va ser molt dur però a dia d'avui està molt superat. La regla també m'ha baixat i ara tinc un dubte i és que cada ginecòleg et diu una cosa! Una de les doctores em va dir que esperés dues regles: una per sanar físicament i una altra per sanar mentalment, una altra em va dir que tres. L'altre dia em van fer una eco i tot ho van trobar rebé: l'úter, els ovaris... Tot super perfecte, encara no m'havia baixat la regla i el metge em va dir que si volia tirés cap endavant quan em baixés. Li vaig preguntar si l'úter no estaria enfeblit i corria el rics que l'embrió no enganxés bé i abortés de nou, em va dir que no, que l'úter estava perfecte i que si hi ha tanta discrepància a l'hora de donar terminis per un nou embaràs després d'un abortament és més per un tema psicològic. Malgrat tot, tinc por... Tinc llum verda però, hi ha entre vosaltres alguna que s'hagi quedat després de la primera menstruació i li hagi anat bé? Si m'expliquessiu experiències possitives estaria més motivada.

La veritat és que tinc moltes ganes de tornar-ho a intentar, però també por... A veure que em podeu explicar.

Gràcies maques!!

[lluna32]

Hola Amunt!,
sento molt la teva pèrdua. Per desgràcia és molt més freqüent del que ens pensem. De quant estaves?
Jo el que he llegit és que si et diuen d'esperar és més per un tema psicològic que no pas físic, pensa que el nostre cos és molt sabi, per molt que ho tornis a intentar si el cos no està preparat no t'hi quedaràs i si està preparat doncs t'hi quedaràs i ja està. Ara has de valorar si estàs preparada psicològicament.
Jo vaig tenir un bioquímic al gener (estava de 3 setmanes) i va ser molt dur perquè ja feia molt que buscàvem. La meva metgesa de capçalera em va dir d'esperar-me 1 cicle però la gine em va dir que em fes una eco i si tot estava bé que endavant. Jo vaig decidir no esperar, perquè només l'esperança de seguir-ho intentant ja m'animava (a banda que els meus cicles són molt llargs i si m'hagués hagut d'esperar un cicle encara estaria esperant).
Així que jo crec que és una decisió que heu de prendre vosaltres (tu i el teu company).
Si et passes pel forum de "Quan les coses no van bé" trobaràs algun post que ja en parla d'això.
Molta sort i molts ànims!

[aral]

Jo vaig tenir un abort quan estava de 9 setmanes, em van fer un raspat, i vaig esperar dues regles i m'hi vaig quedar deseguida, i tot molt bé, i ara tinc una nena de 4,5anys i un nen de 3anys, preciosos. Molts ànims i a intentar-ho quan vosaltres torneu a estar preparats.
Molta sort.

[Ninetaa]

Ei hole guapa! jo el que he sentit també va pel tema psicologic... pero per altra banda també tinc entés que despres d'un abort espontani o un part el cos está més 'receptiu' per un embarás. Per aquí si que hi ha noies que s'han quedat el cicle següent d'un abort, ja t'explicarán la seva experiéncia, pero jo crec que si tens llum verda, per que tot está bé, ja depén del teu estat d'ánim per tornar-ho a intentar, no et presionis i parla-ho amb la parella i decidiu si h voleu tornar ja o esperar un parell de cicles a estar més tranquils. Decidiu el que decidiu estará bé guapa! Molta sort!

[amunt!]

Hola a totes!

Gràcies per les vostres paraules! De veritat que m'animen molt. Psicològicament estic llista. Vull intentar-ho ja però sense pressionar-me, és a dir, que si em quedo bé i sinó també. La meva parella també hi està d'acord.

És cert que tinc llum verda del meu gine respecte al tema físic, però jo sóc molt paranòica, jejeje, i em va "cosa" posar-me no sigui que l'úter encara estigui feble (cosa que el gine em va desmentir) i l'embrió no enganxi bé i es torni a repetir la història.

Aquesta por és perquè he llegit a persones que els hi ha passat i aquesta (úter encara fràgil) és la resposta/raó que els van donar els gines, pero això cerco testimonis més possitius que negatius, jajaja, perquè cada cos és un món i totes aquestes coses que es diuen.

Alguna història possitiva més?

Moltes gràcies, noies, de veritat que això ajuda molt.

Petons

[cristina1671]

Hola amunt,

jo vaig tenir el meu segon fill després d'una pèrdua a les 12 setmanes. No em van fer legrat. Em van dir que esperés dues regles i així ho vaig fer i m'hi vaig quedar deseguida (ajudada una mica amb els tests d'ovulació per anar sobre segur).
Entenc perfectament que tinguis por. És inevitable. Pensa però en positiu, i segur que les coses aniran bé.

Molts ànims!!!

[amunt!]

Gràcies Cristina,

El més dur de tot això és que t'has d'encarar a la nova recerca sense cap garantia de que pugui anar bé i certament aquesta incertidumbre és la que dóna més por. En qualsevol cas, jo penso que ho intentaré ara, que ja està per acabar el primer cicle després de l'abortament, però sense gaires pressions, si surt que surti, sino surt, bé, esperarem al següent cicle. Realment, com ja heu dit, crec que quan per fi l'embaràs va bé i et trobes amb el teu fillet o filleta entre els braços, qualsevol patiment anterior queda compensat. Tan de bo avuit pugui dir-vos que torno a estar

Per cert, Cristina, de quina part de L'Hospitalet ets?

Petonets!!

[cristina1671]

Molt bé Amunt! l'important és que siguis optimista, encara que és dur quan s'ha patit una pèrdua així.
Ja veuràs com tard o d'hora et tornaràs a quedar embarassada. Les pors mai te les treu ningú perquè durant l'embaràs si no és per una cosa és per una altra que sempre estàs patint però s'ha de buscar el costat bo sinó no gaudeixes de l'experiència

Som de Sta Eulàlia, i tu? que vius també a l'Hospitalet?

Una forta abraçada!

[amunt!]

Tens tota la raó del món Cristina,

Quan em quedi de nou embarassada (espero que aviat) serà dur, perquè a més, sóc molt patidora jo, i estaré sempre amb l'ai al cor. De totes maneres, intentaré gaudir-lo tant com pugui i ser tan possitiva com sigui necessari malgrat la idea de que torni a succeir m'amoïna moltíssim!

Doncs jo també visc a L'Hospitalet, però a Can Serra, molt a prop. Fa gràcia trobar-se amb veïnes, oi? :)

Petonets!

[cristina1671]

Doncs jo també visc a L'Hospitalet, però a Can Serra, molt a prop. Fa gràcia trobar-se amb veïnes, oi? :)

Petonets!

ostres! jo hi he viscut tota la vida a Can Serra, vaja ... fins que em vaig independitzar. Si, si que fa gràcia!
Ànims! que d'aquí un temps quan recordis tot això, amb la criatura a les mans, ja veuràs com et provoca un somriure.
Jo també sóc molt patidora i els dos embarassos els vaig passar amb un cert grau de patiment. Després quan neixen també pateixes, i quan es fan grans... sembla que la feina dels pares sigui patir! Però no em de deixar escapar les coses bones i disfrutar-les, i de coses bones n'hi ha moltíssimes ja ho veuràs!!!

[Nelly2010]

Hola, aki un testimoni positiu. Vaig tindre un abort bioquimic al gener, i el mateix gener em vaig quedar embarassada, va ser tota una sorpresa, pero aki estic, de 10 setmanes ja i de moment tot be, pero el patiment i la por es més evident ara, suposo q anirà marxant...

[amunt!]

Hola Nelly

WOW! quin testimoni, gràcies!!!

La veritat és que aixó és com tot, suposo. Si ha de tornar a passar, passarà tant si espero un mes com dos com un any senser. O sigui que, amb la llum verda del ginecòleg... cap endavant!!

Petonets a totes! Sou molt maques :)