Buscar el segon fill amb una peque d'1 any

[noe80]

Hola!

Tinc una nena que acaba de cumplir l'any i ens estem plantejant anar a buscar el segon, però tinc molts dubtes.
A veure, els dos sempre hem dit q voliem dos fills i q no es pirtessin massa, i de fet, des q vaig tenir a l'Aina cada vegada q veig una embarassada em moro d'enveja! Amb el meu germà em porto 5 anys i ho trobo molt, pq no pits compartir moltes coses... En canvi el meu marit son 3germans i els 3 amb una diferencia de 2anys
A mes, per circumstancies professionals meves, crec q lo ideal es q el tingui quan abans millor, pero no se!
M'agradaria saber l'experiencia vostra... Per un costat crec q pit estar be q es portin 2 anyets, pq un cop passin els priners anys podran jugar junts, i a mes, ara q tinc l'experiencia d'un bebe, potser no em costaria tan adaptar-me al segon. Pero per un altre costat em sabria tan de greu no estar tan per l'Aina! Potser no la podria gaudir prou i aixo em fa molta pena, ja no seria la meva princesta. I encara q soni malament, nose si podria estimar al segon tan com el primer.
Les q us hi heu trobat, ha estat molt dur el principi? Com ho pirten els nens de dos anys ambun germanet?
Ai, estic plena de dubtes!!!

[Tara]

Hola,Noe80!

Els meus peques es porten 20 mesos ( precisament ahir el peque va fer els 20 ).Tots aquests dubtes són normals;nosaltres teníem claríssim que els volíem seguidets.La por més gran i a la vegada més rídícula i que totes les que anem a buscar el segon tenim és la de dubtar de ser capaces d´estimar tan el segon com estimem el primer,creu-me,no ho dubtis en cap moment ( jo també vaig tenir aquesta por,eh! ).Pel que fa a l´atenció que li podràs oferir al primer,naturalment el petit t´absorvirà molt temps,però sempre has de guardar estonetes per la gran.
Pel que fa al gelos,des del començament li vam anar explicant que aviat tindria un germanet petit,amb el que aviat podria jugar.La veritat és que hem anat amb molt de compte de no descuidar el gran,i tret de moments en que em reclama més a mi,tot ha anat bé.Cap al germanet no ha mostrat gelos,no et mentiré dient-he que no s´hi baralla,però també juguen tots dos i tenen una complicitat que por em fa d´aquí uns anys.
Els primers mesos són una petita bogeria,perquè tot i que amb el petit t´ho montaràs molt millor gràcies a l´experiència ( hi ha una diferència brutal en la seguretat de cuidar el nadó),tindràs dos nens,i la feina que donen es multiplica per deu (no per dos com pensen els que només en tenen 1 ),però compensa quan els veus riure i jugar junts.
Estem molt contents d´haver-los tingut seguidets,i els estem disfrutant moltíssim,fins i tot els petits moments de caos i bogeria.

[PETRA]

Hola Noe 80,

Jo t'explico la meva experiència.
Igual que tu, ens vam plantejar tenir un segon fill per diverses causes; volia que es portessin poc, també per motius de feina meus i també per la meva edat.
Així que vam decidir llençar-nos un altre cop cap el segon fill i quan l'Abril tenia 11 mesos em vaig quedar embarassada.
Ara l'Abril té 2 anys (els farà aquesta setmana) i la seva germaneta en farà 5. (es porten 19 mesos)
És a dir, en aquest moment estic en ple "fregao " i ara mateix anem de bòlit !!!
Quan em vaig quedar embarassada va ser quan vaig portar l'Abril a l'escola bressol i vam agafar tots els virus.,. dic vam perquè jo estava refredada cada setmana i amb aigua i llimona (lúnic que podia prendre) curar els refredats és molt més complicat i llarg.
Quan va nèixer la petita vaig intentar donar el pit però va ser-me impossible amb l'Abril a casa no podia estar mitja hora donant el pit i l'Abril voltant per casa tota sola...així que em vaig passar els bibis.
Els primers mesos tampoc em fiava de deixar-les les dues soles el menjador... perquè l¡'Abril li volia fer petons , abraçades..però clar no mesura la força...a vegades li volia posar el dit el ull (sense mala intenció... però encara era petita per saber què es feia) per tant a vegades no podia ni anar 10 minuts a la cuina a fer res... He tingut sort de viure a prop de casa els meus pares i molts dies , quan el meu marit treballa i anem a dinar...perquè a vegades coincideix el bibi de l'una amb el dinar de l'altre i la gran encara l'hem d'ajudar amb el menjar.
Jo sola tampoc m'atraveixo a sortir molta estona a fer un vol amb elles dues ( podem anar fins el parc...i així) però no en un centre comercial o per una ciutat, perquè la gran va a peu però el seu rotllo i la petita si plora ... llavors no puc estar per les dues.
Abans de nèixer la petita, quan l'Abril la posava el llit, hem quedava amb ella una estona...ara ja no ho faig perquè la petita sempre hem reclama.
Les mestres de l'escola bressol, diuen que l'Abril ha passat per un xoc important _(suposo que com qualsevol que té un germanet) ella està més enganxada a la pipa i té molta mamitis... però mica en mica suposo que li anirà passant.
Jo no t'enganyaré , crec que aquests mesos són els m´es complicats que estem passant... i diuen que són els primers dos anys - així que encara ens queden 15 mesos).
Alguns dies et puc dir que em penedixo d'haver pres aquesta decició i d'altres n'estic contenta...no ho sé...ara començo a treballar d'aquí a 2 setmanes i no t'enganyaré en tinc ganes- potser sóc una mala mare- però és estresant !!!
Això sí, quans els i miro les cares i elles es peten de riure entre elles...llavors ja m'oblido de tot !!!

[Niu]

Els me
gent que els té ben junts.

[PETRA]

Estic d'acord amb tot el que diu la Niu...bé, amb quasi tot...això de que jugaran junts tant que tinguin 18 mesos com tres anys... no n'estic tant segura...els meus nebots es porten 3 anys i mig i quan un tenia 3 l'altre en tenia 6 iu mig i per ells és molta diferència d'edat, els jocs no són els mateixos... (bueno, és un cas i susposo que deu haver-hi de tot).
i això de que el bonic poder-ho saborejar quan són tant petits... jo ja tinc ganes d'haver saborejat i paït les nits sense dormir...!!! i tinc ganes d'arribar els 40 anys sense ulleres per no poder dormir, i poder estrenar roba sense que m'ho omplin de glopades .

Us posso un fragment de la serie "mujeres desesperadas"- a mi va fer-me molta gràcia !!


http://www.youtube.com/watch?v=a48yq9geqV8

[Alesta]

Que l'he encetat jo aquest post????jejeje
Els dubtes que m'envaieixen a mi són els mateixos... abans, quan encara no tenia ala peke o quan ella tenia uns 6 mesos estava convençuda que en volia un segon "ja", que es portessin poquet temps, com la meva germana i jo que ens duem 14 mesos (tot ique també cal dir que de petites ens portàvem fatal, però en això hi tenen molt a veure els pares...). No em va baixar la regla fins que la peke tenia 13 mesos (ara en té 14...) i fins fa un mes seguia força convençuda que el segon el volia "ja", tot i que començava a dubtar-ne una mica... ara que les possibilitats de quedar-me són reals i més altes he començat a dubtar molt...
Per una part penso que pot estar molt bé que es portin poc, tot i que la feina es multipliqui per 10... però penso que podran jugar junts i explicar-se coses quan siguin més grans i que tindran un company/a d'aventures i/o confidències...
Per l'altra part penso que pot ser millor que es portin més temps perquè així puc fer-los més cas a cada un d'ells/es i quan la peke sigui més gran i més independent i ja vagi a l'escola podré dedicar-me al petit més estona i intentar estar amb la "gran" quan hagi de fer els deures, però és clar, 4 o 5 o 6 anys són molts perquè juguin junts...
I també dubto si m'arrepentiria d'haver triat una o altra decisió... què vull per la meva família? prefereixo tenir dos pekes que es portin poc temps i puguin fer-se i jugar més? o prefereixo dedicar-me més en "exclusiva" a cada un dels petits per separat tot i que no puguin ser "amiguets de joc"? Aix, quin mar de dubtes!!!!
No sé, suposo que si ho medito massa es portaran molt de temps, oi?jejeje

[Silka]

Jo tinc ara una nena de 16m i ja fa dos q busquem el segon. Tambe li hem donat mil voltes a si era massa aviat.. Pero al final ho hem decidit per aquests motius q pesen mes:
Si es porten uns dos anys tindran mes afinitat i compartiran mes jocs. no nomes x ells sino q per nosaltres tambe sera mes practic tenir dos fills q vulguin mes o menys les mateixes coses, i no tenir-nos q dividir perque un porta al gran a jugar a basquet i l, altre al peque al parc..( p posar un exemple..)
Perque ja tinc casi els 35...
Perque ja estem amb carrerilla i no costara tant tornar a començar. Perque com mes temps passa mes mandra fa tornar a començar..
Anims!!

[Alesta]

però sense tenir-la també et pots embarassar no?

Bé, sí que pots si just encertes la primera ovulació abans de tenir la primera regla... en aquest cas seria una mica qüestió d'atzar... o si com a mi et comencen a fer mal els mugrons quan la peke popa pot ser que estiguis ovulant... el mes passat no ho sabia això, però ara ja sí!!!jejeje

Perque com mes temps passa mes mandra fa tornar a començar..Anims!!

Vès que potser tens raó i per això em comença a fer mandra... ens hi haurem de posar aviat!!!jejeje

[Tara]

Hola de nou!

Pel que fa a la lactància,era el que més em preocupava pel tema dels gelos,però amb el coixi de lactància,mentre donava el pit al petit,podia abraçar al gran ja que en aquell moment és el que necessitava.De fet , estem fent lactància prolongada,i el gran de seguida va entendre que el petit menja teta mentre que ell menjava macarrons,i ja ho viu de forma molt natural.He de dir que el gran ja dormia tota la nit quan va nèixer el petit,i que al ser el segon,no vam tenir cap problema amb la lactància ( a diferència del primer,que ens va costar molt ).

Nosaltres no hem portat els nens a la llar,i de fet,el gran hauria d´haver entrat a P3 i tampoc el vam matricular,així que tots dos per casa fa que hi hagi moments d´autèntica bogeria,però crec que també ajuda en la gelosia,ja que el gran no marxa de casa mentre el petit es queda amb la mama o el papa.

[Niu]

[q

[noe80]

Gràcies noies per les vostres experiències... la veritat és que tindré opinions de tot (i això és el que busco...)

Veig que hi ha moltes noies "valentes", que us hi heu llançat, i que els dubtes que tinc són generals. Però no sé, realment tinc els meus dubtes de poder estimar tan al segon, o millor dit, em fa por no estimar tant a l'Aina... potser és una tonteria, i que tothom que té dos fills ho pensa, però és el que em passa...
També em frena el fet de pensar en els primers anys,que seran tan durs!!! Per sort, visc a prop dels meus pares, i em poden ajudar (com tu Petra)..
Però us explico: jo estic al paro i se m'acaba a l'agost de l'any vinent. Ara volia començar a buscar feina, però la cosa està complicada (construcció) i no crec q en trobi facilment, igual en un anyet. Llavors no em podria quedar embarassada, que per mi seria lo ideal (que es portessin 3 anyets), bé, si que m'hi podria quedar, però no ho veig bé. I clar, m'hauria d'esperar un temps i llavors segurament ja es portarien 4 anyets, i per mi ja és molt. Per tant, pensem que lo ideal és quedar-s'hi ara (a més, ho volem eh?)

També li voldria donar pit,però amb els dos no sé com ho faria. L'Aina encara pren pit, tot i que molt poquet... bé, igual durant l'embaràs ja no en voldria... ai no sé!!

Però el tema ´´es que és possible que estigui , així que potser no caldrà que li doni tantes voltes jejeje

Per cert, Petra i Tara, que es porten menys de 2 anyets, els teniu a la mateixa habitació o en habitacions separades??

Gràcies pels vostres comentaris!

[Niu]

Jo)

[Tara]

Noe80,el gran també prenia teta quan em vaig quedar embarassada,però als 3 mesos la va deixar,ja que es veu que canvia el gust,i hi ha nens que no els agrada el canvi i s´acaben destetant.Algun cop m´ha demanat teta,i li he ofert,però ha perdut l´instint de succió i no sap que fer-ne,però s´hi està un moment i diu " ja està" tot satisfet.

Pel que preguntes de l´habitació,un cop vaig passar el petit al llit gran els vaig posar a la mateixa habitació,i si es desperta plorant o em crida el gran no s´entera,però normalment si és el gran el que es desperta cridant o plorant per un malson el petit si que es desperta.

[Yaiza202]

Les meves nenes es porten dos anys i tres mesos, i si que te mes feina pujarles, pero m'agrada que es portin poc temps, encara que barallarse i tot aixo ho faran es portin 2 anys com 10anys jejejejeje, nosaltres ara anem a buscar al 3er i si ens quedem aviat, es portara amb la petita 4 anys i amb la gran 6anys i mig, es bastanta diferencia pero segurament amb un tercer es millor que es portin mes, pel tema de colegis, feina, les nenes que seran mes grans etc etc.
Pero jo t'animo que us puseu a buscar el segon!!!!! Jo n'estic encantada sino no repetiria per un 3er jejeje

[noe23/6/07]

Hola, jo també estic en aquesta ciscunstància...
Estem que si que no, que si que si,...però ja arribant a l'extrem de fer calculs amb els mesos (com si fos tan fàcil quedar-se a la 1ª) per fer coincidir amb l'inici de la guarderia del 1er, o fer-lo més tard per si tot junt suposa un trauma pel nen, o fer-ho coincidir abans pq es vagi acostumant....ufff
També penso lo de si estimaré igual al 2on que al 1er. I també tinc por de deixar de costat al 1er....
El que si que tinc clar que tampoc volem que es portin massa temps, de fet ja he deixat les pastilles i estem a punt de donar llum verda a la búsqueda