Ai mareta

[Danu]

Bueno, per fi el Danuo s'ha atrevit a donar el pas (li costa d'acceptar els canvis), i el 6 de gener com a regal de reis... vam començar a buscar oficialment el baby!!

M'encanten els bebès-nens petits, sempre havia pensat que seria una mare jove, però per diverses causes alienes a mi, he hagut d'esperar (tinc 33 anys, al març 34)... I ara que per fi, qualsevol dia, arriba la sorpresa... ara m'agafen tots els nervis del món!!! Porto aquestes setmanes amb una ansietat tan estúpida com molesta: nus enorme a l'estómac, mals musculars, com si em costés respirar/omplir els pulmons, de vegades taquicàrdies... no sabeu la ràbia que em fot! I a sobre, tinc més ansietat pensant que amb l'ansietat em costarà més i que podria ser perillós pel nen... I... m'agafen unes pors tan i tan irracionals que ni us les explico!! Apart de que sempre m'han donat terror les agulles i els metges... però bueno, ja tinc cita amb la gine aquest divendres, per anar païnt tot el que m'espera... Coneixeu la Dra. Escaiola? Vaig per Asisa.

En fi, que soc una súper-bleda, aquí ofegant-me amb l'estómac fet un nyap, i encara no estic embarassada!! Li ha passat a algú més, això? Què vau fer per controlar l'ansietat? Perquè si estic així ara, no vull pensar com estaré més endavant... ais mareta!

[entrerius]

Danu felicitats per aquesta recerca que segur que aviat donarà positiu

Estiguis tranquil.la.... tens molt de temps. Jo vaig ser mare als 40 i tot ha anat perfecte.
És normal que estiguis una mica nerviosa però no t'hi capfiquis.... tot arribarà i ja viuràs cada pas quan toqui... no vulguis preocupar-te ara mateix per coses que encara no toquen.

Ara a gaudir al màxim de les relacions de parella

[Danu]

Ais gràcies, Entrerius... saps què passa... que el pitjor és que no sé per què tinc ansietat. No és pensant en el moment del part ni en el nen en sí, és curiós, és per quelcom indefinit que em fa més difícil alleugerir la boca de l'estómac... Potser perquè amb el Danuo ha estat un estira-i-arronsa (he pensat en moolts moments que volia posar-s'hi, però no feia "el que havia de fer", i em quedava ein...? )... Perdoneu per la franquesa, però és que només puc parlar aquí, d'això... Ara sé que va de debó, ell és així...
No sé, noia, no m'entenc. Hauria d'estar contentíssima de començar aquest camí, i el que estic és feta un sac de nervis

[entrerius]

la paternitat és un gran pas i segur que el Danu estava acollonit si feia això..... millor que n'estigui convençut que no pas que ho faci obligat perquè tu ho desitges i per fer-te contenta...
Si ara ha pres la decisió deu ser perquè ja se sent preparat....
Estigues tranquil•la i tranquil•litza també a en Danu.... tot anirà bé...

Com he dit la maternitat és un pas que no té marxa enrere i n'heu d'estar convençuts de que ho voleu i ser conscients de que la vida mai més tornarà a ser la mateixa. Ja no tornareu a ser 2 si no 3 i això de vegades costa d'assimilar els primers anys ja que el petit se'n porta tot el temps disponible. El pare al principi es potsentir una mica destronat ja que el nadó necessita a la seva mare a temps complert. Per això es bo que en Danu tingui les idees clares i faci el pas quan ell se senti preparat.

Per tant, recomanació: gaudeix al màxim de la relació de parella ara que encara esteu sols i aprofiteu el temps al màxim per fer sopars, anar al cinema, fer vida social, sortir de casa en 5' sense plans i amb res a les mans, decidir anar a fer una migdiada, dormir d'una tirada tota la nit, tenir relacions sexuals on i quan vulgueu aprofita aquestes petites coses que ara no valores i que desprès trobaràs a faltar. En tindràs altres de diferents i indubtablement increïbles...... però aquestes costarà tornar-les a tenir tal com les tens avui

[Danu]

Gràcies, maca La veritat és que ell ara està ilusionat, i l'ansietat és més petita quan estem junts, augmenta a la feina

[Nena]

Yo te entiendo mucho! aun no estoy embarazada (ni siquiera nos hemos puesto, empezamos en febrero) pero tengo unos nervios...estoy contenta pero a la vez asustada de que en dos semanas ya pueda estar embarazada, pero más que al embarazo y al parto en si...estoy asustada por los cambios que se nos vienen encima...casi 8 años juntos, de los cuales 6 viviendo juntos...me da miedo que pueda cambiar algo entre nosotros, pero se que es lo queremos! es más...si por el fuera hace años lo tendriamos jajaja asi que es cuestion de hacerlo y para alante que si lo pienso mucho...el miedo me puede poder más ajaj

[Ventureta]

Hola Danu! Benvinguda a la recerca!!

Per nosaltres aquest ha sigut el primer mes de recerca, així que entenc perfectament el que estàs sentint en aquest moment... Durant aquest primer cicle, que no ha acabat amb panxeta, hem estat uns autèntics saquets de nervis! Jo crec que és del tot normal, i encara que tinguem claríssim que és el moment i vessem il·lusió pels quatre costats, hem de reconéixer que fa una mica de "yuyu" pensar en com canviaran les nostres vides.

Jo, el que et puc dir per la poca experiència com a buscadora, és que l'efecte que ha tingut aquesta decisió sobre la nostra parella ha sigut molt positiu... Portem 12 anys plegats i ja ens coneixem desde tots els angles però ara, amb tota aquesta nova aventura, estem com pletòrics, feliços, cantarins, carinyosos, còmplices i mil coses més. Sento que he redescobert a la meva parella i potser me la miro amb uns altres ulls, serà que ara el veig com a pare?

En definitiva, que el que et volia dir és que t'hi llencis, que els nervis són normals però que crec que et portarà coses molt positives a nivell de parella, disruta-les, que com diu l'Entrerius, després enyorarem tots aquests moments nostres.

Espero veure't al post de Buscadores de Febrer, bé, jo estic més al de grafiqueres però, en qualsevol cas, ens trobarem per allà segur!

MOLTA SORT!

[Ninetaa]

Ay! Danu!! com t'entenc!! jajajajaj jo feia molt i molt temps que volia començar a buscar i el nineto es feia el ronso... bé doncs quan em va dir finalment que sí, la que es va cagar a les calces vaig ser jo! inclús ho vaig voler ajornar!! jajaja (el pobre nineto alucinaba..) després quan ens hi vam possar al principi tot era cagadubtes, pero finalment tots els nervis es converteixen en moltissima ilusió i moltes ganes de tenir el nostre fill en braços.

No et preocupis s'acabaran passant els nervis!

[MYE]

Hola Danu!!
T'entenc tant... jeje!
Nosaltres portem des de nadal, o sigui que hem tingut un bon regal, no?
Jo feia molt temps que volia però el meu marit estava acollonit és una gran responsabilitat i un pas molt gran, encara que nosaltres en portem 12 anys junts ... Ara per fi, sembla ser que estem preparats i estem amb moltes ganes.
Així doncs Danu i Ventureta, com portem el mateix temps de cerca espero que no triguem molt en cantar aquest positiu.
Pel que fa a l'ansietat, doncs jo de moment no la pateixo, però si que he de dir que quan faltaven pocs dies per la primera falta em vaig posar dels nervis, però total finalment per res... i això que només va ser el primer mes! Jajajaja! Ara penso que m'ho he de pendre amb més tranquil·litat , segons el meu home, contra més nervis, pitjor...

Jo fa només una setmana que estic al foro, però sembla un grup molt maco i està molt bé per poder compartir aquesta experiència tan especial.

Doncs apa, ara toca esperar el positiu de febrer, no? Petons

[sarins]

Sóc nova al forum i m’he enregistrast per dúes raons:

1. Vull ser mare en breu
2. M’agrada la idea de formar part d’un forum on la llegua vehicular és el català 

M’ha passat el mateix que a tu. A finals de novembre vaig tenir un “susto” amb les pastilles i pensaba que el meu churri havia fet diana. La meva reacció va ser d’il.lusió continguda i per a la meva sorpresa, ell també tenia ganes de que fos un positiu. Total que quan va sortir el negatiu, em vaig quedar molt aixafada i vam decidir engegar les pastilles a fer punyetes i que surti el sol per allà on vulgui.
Total que el passat cicle menstrual (se’m fa raro parlar del temps per cicles, com si la vida fos diferent a partir de la darrera regla) vaig tenir absolutament tots els símptomes d’embaràs, de fet estaba tan convençuda que ja havia organitzat el meu dia a dia, mirat dates de part, hospitals, m’havia comprat dos llibres per a dones prenyades i parlava amb la meva panxa i el que hi havia dintre… no podia dormir dels nervis, comptaba les hores per fer-me el test d’embaràs (de fet m’en vaig fer un 7 dies abans de la falta) total que quan de cop em va baixar “la indeseable” li vaig dir al meu churri que haviem perdut el nostre fill (dramàtica que és una).

Si cada mes ha de ser aixi jo em tallo les venes, així que com que no es saludable ni per mi, ni per la meva fertilitat ni pel meu futur fill, he decidit relaxar-me, aixó sí, tinc ja comptat i recomptat els dies que toca fer kiki, peti qui peti, de fet coincideix el meu dia més fértil el proper cap de setmana que anem a passar uns dies a cals sogres (haurem de buscar un racó i fer un aquí te pillo aquí te mato)…

Així que tranquila, que no ets la única…

Per cert, tinc 36 anys i sera el meu primer fill (tic-tac tic-tac)

[Bruixetad'or]

Hola Danu!
T'entenc perfectament! Nosaltres voliem esperar fins al febrer, però hem començat ja i la veritat és que estic nerviosa, no dormo bé, etc.
Si per ell fos ja fa temps que en tindríem de nens, però a mi em feia cosa per la responsabilitat que suposa tenir una persona petitoneta a la que cuidar (i això que he treballat molt temps a neonats), però una cosa són els nenes dels altres i una altra cosa és el teu, perquè jo em conèc i sé que em preocuparé per tot, però ara tinc unes ganes boges de tenir un peque a casa!
A veure si tenim sort i tenim totes el positiu aviat.
Molts ànims i aquí estem pel que necessitis.

[Berta2]

Hola Danu, benvinguda!!!
T'entenc molt bé, jo ja tinc un nen i quan el vaig anar a buscar no estava tant nerviosa com ara, sempre n'havia volgut tenir dos pero per coses vàries ho he anat deixant, ara tinc 40 anys i potser estic una mica boja, pero m'he decidit. I per plantejar-li al meu marit estava tant nerviosa...vaig trigar uns dies a dir-li, quan volia treure el tema se'm posava una cosa a la boca de l'estómac. Aquest es el primer mes que hem començat a buscar i de vegades penso que on m'estic ficant, a part de la meva parella no li he dit a ningú si ho aconsegueixo serà un xoc per més d'un je,je,je. Doncs res, encara que costi, ens hem de calmar i pensar en positiu mota sort a totes!!!!

[MYE]

Igualment Berta!!

[Danu]

Ai maques, gràcies a totes... demà tinc la visita amb la ginecòloga, a veure què m'explica! Que tampoc em fa gràcia anar de metges, ni les agulles... però tinc assumit que és el que hi ha! Soc un cas

[MONTY]

...

[Lexi]

Aixo Danu explica!!!

Per el que dieu crec que es super normal posar-se una miqueta nerviosa amb el tema
El LexiMen també es feia "de rogar" una miqueta i un dia em va sorprendre al moment i em van entrar uns nervis, pors i jo que se... Ara estem super il·lusionats!!

[Danu]

Hola, guapes, amb la gine va anar molt bé, és tota una professional molt maca i empàtica. Li vaig comentar lo de la meva ansietat i em va dir després d'una estona de parlar que semblava culpa de la feina... em va venir a dir que canviés de feina, com si fos tan fàcil Però em va agradar, la vaig veure oberta a escoltar i molt agradable.
Em va fer una citologia i una ecografia vaginal, i em va encarregar per revisió rutinària uns anàlisi dels quals encara no tinc el resultat, una ecografia mamària que me la vaig fer ahir (i tenia un petit nòdul d'aspecte benigne, a controlar cada 4-6 mesos), i àcid fòlic genèric ASPOL.
Va ser veure a la gine, sortir de l'anàlisi, notar que el nus de l'estómac s'havia desfet, i substituir l'ansietat per i.lusió. Aquests dies he estat molt més tranquila, malgrat la feina... Avui ja torno a estar una mica nerviosa pel nòdul, que entre lo hipocondríaca que soc i que no sé si portarà problemes si em quedo embaraçada... haig de demanar hora de nou amb la gine, a veure què em diu de l'anàlisis i el nòdul i tot plegat. Però bueno, és qüestió de tenir paciència, sobre tot amb mi mateixa!

[Danu]

Cosetes per l'ansietat que a mi em van bé:
- Riure i distreure's
- Estar rodejada de gent positiva que et faci riure i sentir-te bé
- Pensar que quasi totes les dones que passen pel carrer han passat pel mateix que tu
- Pensar que estàs en bones mans
- Dutxes i banys d'aigua ben calenta
- Moltes abraçades
- Intentar relativitzar-ho tot
- Tenir paciència i pensar que l'ansietat ja passarà

[MONTY]

...

[Lexi]

Cosetes per l'ansietat que a mi em van bé:
- Riure i distreure's
- Estar rodejada de gent positiva que et faci riure i sentir-te bé
- Pensar que quasi totes les dones que passen pel carrer han passat pel mateix que tu
- Pensar que estàs en bones mans
- Dutxes i banys d'aigua ben calenta
- Moltes abraçades
- Intentar relativitzar-ho tot
- Tenir paciència i pensar que l'ansietat ja passarà

Em guardare el llistat per si de cas!!

Segur que anira tot be amb els resultats!!