Dubte sobre buscar un segon

[vicky1983]

Hola noies!

Estic feta un embolic. Us explico a veure si em doneu un cop de mà. Jo sempre he volgut tenir 2-3 fills, que es portèssin uns 3 anys de diferència aprox.
De moment tinc una nena preciosa de 15 mesos i desde fa uns mesos em ronda pel cap la idea de quedar-nos només amb 1. El meu noi no vol, però jo ja no ho tinc tan clar. El motiu? Quan va neixer la meva peque vaig agafar reducció de jornada fins les 14h, ara per x motius he canviat de feina i faig jornada completa desde novembre. Desde llavors tinc una sensació enorme de no passar el temps suficient amb la meva nena, de perdre'm part de la seva infància, de no participar (com ho feia abans) a la guarderia, anar al parc amb ella per la tarda, portar-la el mati al cole, etc i per tot aixó em sento MOLT malament.
Per aquest motiu començo a pensar que si tingués un altre fill continuaré perdent-me coses de la infància de la meva nena i del nou bebé (per molt que agafi reducció), tinc la sensació que no els aprofitaré i gaudiré d'ells com es mereixen i que tindré que "derivar" resposabilitats a altres persones com els avis, etc quan el que sento és que tindria que estar fent-ho jo.

Total, un embolic... vosaltres què pensàveu quan vau decidir tenir un segon?? No us plantejaveu els mateixos dubtes???

Gràcies guapes!!!!!!!!

[soclamarga]

Hola!
Jo encara no m'estic pensant el de tenir un segon fill encara, però sí que en vull tenir un altre segur! El cas és que no sé si el que et diré és exactament el que preguntaves, però... només volia dir-te que si tu volies tenir més d'un fill (fins i tot 3!) deu ser perquè t'agradava la idea que la teva nena tingués germans amb qui jugar etc etc i a tu et feia il·lusió tenir més d'un fill. Jo sé que la feina és molt important i tal com estan les coses no es pot jugar amb segons què, però.... els fills són per sempre i la feina avui la tens i potser demà ja no, i prendre una decisió de futur de família en base a la feina actual.... no ho sé, potser no sembla el més encertat. Imagina't que d'aquí ... "x" anys et fan fora de la feina, o l'has de deixar per algun motiu, o simplement trobes una feina de treballar 5 hores al dia; llavors tindràs una filla única i el plantejament de tenir-ne una altra ja no el podràs fer perquè es portarien massa anys o perquè t'has fet "massa gran" o perquè ara ja et fa mandra..... i potser t'arrepentiràs d'haver pres la decisió de quedar-te amb només una nena per "culpa" de la feina.

Amb tot això no vull que s'enfadi ningú: que els fills únics s'ho poden passar igualment bé, que els germans que es porten molts anys també s'estimen molt i es porten molt bé entre ells (potser fins i tot "més"), que les mares que ho són a partir de certa edat també tenen el seu dret, evidentment! només faig la reflexió de que sigui la feina el que fa canviar una decisió tan important i que tenies molt clara, i potser no s'ho val (la feina)!

Jo penso que els fills són per gaudir-los i que han de tenir pares que estiguin per ells, però tots sabem que els pares hem de treballar i que els nens han d'anar a l'escola, i inevitablement ens perdrem moltes coses que faran al llarg de la seva infància. El que cal fer és aprofitar al màxim les estones que estem amb ells, i compaginar al màxim la feina amb la VIDA! I si tens igualment la possibilitat de reducció de jornada, doncs millor m'ho poses!

Espero no haver ofès a ningú... i menys a tu vivky1983 que planteges el tema! molta sort i... encara tens molt temps per plantejar-te l'arribada d'un segon fill! ;)

[dinser]

Hola Vicky nosaltres estem amb els mateixos dubtes que tu. Ens atrevim a tenir a tenir un segon fill?

soclamarga estic completament d'acord amb tu. Diguem les coses com les dius ninguna es pot ofendre. O això és el que penso. Jiji.

El nostre cas és diferent però semblanta a la vegada. Tenim un nen de 21 mesos que està amb febre quatre dies a la setmana, totes les setmanes sense excepció. Estem desbordats i no sabem sipodriem soportar passar pel mateix. A aprt de que nopodem amb un. A part la feina és quelcom important. Tot està molt inestable ultimament i no sabem que passarà en un futur.
Ais...no sé són decisions tan importants que mai saps si encertaràs fins que la prens i quan li veus la cara al te fill saps dels certs que vas decidir el correcte.

Jo no decidiria tenir o no fills perla fena actual perquè, com bé diu soclamarga, pot ser d'aquí uns anys ja no hi treballes i ja és "massa tard" per tenir fills.

Petonets.

[PICASSA]

Completament d'acord amb el que diuen... jo estic buscant un segon fill, malgrat les dificultats del moment i les feines... però no permeto que les coses "externes" a la meva família m'afectin... penso que ens en sortirem... i és clar que em sap grue i em sento egoïsta pensar en un segon, quan amb el meu primer fill no puc estar el temps que m'agradaria, però treballo per viure, i vaig a la feina, faig les meves hores, i quan surto, vaig corrents a casa perquè allà m'espera el millor que he pogut fer en aquesta vida...
I si tinc un segon, aniré més de cul, serà més difícil, però sempre ens quedaran les estonetes i caps de setmana per poder gaudir de la meva família...
I qui sap, potser algun dia tinc la sort que em toqui la loteria i els meus problemes s'acabaran... però com que de moment no hi compto massa, jo segueixo amb la idea del segon, i no deixaré ni que la crisi ni que la feina ens tiri per terra els nostres somnis... serem més pobres o ens veurem menys, però disfrutaré a tope de cada moment que pugui estar amb la meva família

[Alehop]

Hola Vicky,

Totalment d'acord amb les noies.

Jo espero el meu segon pel maig, i llavors la "gran" tindrà 20 mesos. M'angoixava moltíssim pensar que tenint-los tant seguits no pogués dedicar-li prou temps en exclusiva a cap dels dos...però crec que al final l'experiència serà molt enriquidora per tots (i esgotadora per mi... )

Respecte del que dius de la feina, jo penso com les noies...qui et diu que d'aquí X anys no tindràs feina i llavors te'n penediràs de no haver tingut més fills? Jo treballo de 9 a 6, amb una hora per dinar (tinc la sort de treballar molt a prop de casa, i hi vaig a dinar i així estic amb la Mar), i a les 6 en punt EM CAU EL BOLI!!! Clar que hi ha algún dia que tens una punta de feina, o un marrón que s'ha de solucionar, però intento que siguin els mínims.

A la feina NINGÚ NO ÉS IMPRESCINDIBLE, però la mama sí que ho és. Per això tan aviat com arribo a casa, desconnecto, apago la blackberry i no existeixo fins el dia següent, i faig intensiu de nena. I els caps de setmana igual.

Sé que no és una decisió fàcil...però ojalà les experiències de les altres mares t'ajudin!

[ISASF]

HOLA,

Noies, acabo de tenir el segon, fa un mes.
Bé, la segona. He passat tot l'embaraç una mica angoixada pel meu nen, que es porten exactament 3 anyets. Van neixer el mateix dia!
Angoixada perque soc d'estar al 100% per ell, de gaudir cada moment.. de fer el possible perque tot els moments siguin màgics.
Be, potser és molt d'hora per donar consells.... però ara que tenim aqui la princessa.... crec que es el millor que hem fet pel nostre fill.. tenir un germa es un REGAL.
No tens tant de temps per mimar el primer, es clar que no. Crec que en el meu cas... tot i que ara sigui durillo.. no li va gens malament tampoc aprendre que hi ha algú més i que no tot gira al seu voltant. Sincerament.
Que serà dificil un temps.. hi tant! Però els vostres records d'infantesa, amb les vostres germanes o germans, no son el mes bonics??????
Ho feien les nostres mares i avies.. i nosaltres també ho podrem fer.
Crec que el moment critic no es ara, el primer mes... serà quan comenci a treballar, quan la nena sigui més grandeta també... ara la puc "deixar" una mica quan ell està demanant-me més atenció, ....
Però crec, que es molt molt important tenir un germà o germana.... si poguessim tenir més, encara millor... però això del tercer ja ho veig una mica més difícil. jejeje.

Petons,

Isa s.f.

xxx Això si , com abans millor.... els gelos empitjoren com més grandets són.

[budafeliz]

Bon dia!!!
Jo tinc un petit de 8 mesos que es porta tot just 19 mesos amb el seu germanet gran. La veritat que en el moment de decidir-nos a buscar-lo i durant tot l'embaràs vam tenir por de si no podriem estar tant de temps pendents del primer, que si ho notaria... Ara des de l'experiencia de l'embaràs i d'aquests 8 mesos et puc dir que genial. El gran s'estima molt moltissim al seu germanet ( li fa uns petons de por) i sempre esta molt pendent, no vol que plori, i es el primer de tots pel qual pregunta a l'aixecar-se pel mati. Jo amb el primer em vaig agafar excedència d'uns mesos i amb el segon impossible pero crec que ens estem sortint força bé. Això si, anem molt cansats pero hi han moments irrepetibles que fan que tot mereixi la pena.
Com ens van dir molts amics, seran un parell d'anys cansats però després estaran junts per jugar, pel cole, per un munt d'activitats que podrem fer i gaudir-les a l'hora.
No ho dubtis, si tens clar tenir-ne un segon endavant!!

[Marona78]

Hola mares i futures!

Jo tinc 2 fills: la nena en farà 7 al maig i el nen en farà 2 al març.
Jo sempre n'havia volgut 2 o 3, de fills. La nena va venir per sorpresa, quan el meu marit i jo feia un mes i mig que ens coneixíem, així que tenir-la i formar una família no va ser una decisió fàcil, però ens en vam sortir (a més , ellés de fora i vam tardar molt a que li donessin el visat).
Arribat el moment, li vaig plantejar al meu marit el desig de tenir-ne un altre. La nena ja feia p-3 i per tant, no pagàvem llar d'infants, vivíem de lloguer i tots dos teníem feina, tot i que jo treballava de 3 a 10 de la nit, i, evidentment, no podia estar per la meva nena a la tarda, la veia només al matí per dur-la a l'escola. Clar que em sentia malament!, però el poc temps que li podia dedicar era de qualitat.

Ara la situació ha canviat, i no per a bé : jo estic sense feina des de l'estiu i se m'acaba l'atur. Segurament ens tocarà deixar el pis de lloguer on vivim i tornar a viure amb mos pares (que tenen una casa molt gran), treure el nen de la llar d'infants i seguir reduint despeses.
Malgrat tot, estic molt feliç de tnir els meus dos fills, i no ho canviaria per a res del món! Sé que seguirem endavant com puguem, i que si tinc sort, aniré a buscar un tercer fill!

Amb això et vull dir que l'important és passar temps de qualitat amb els teus fills i tenir clares les teves preferències. Hi ha qui escull la carrera professional, hi ha qui prioritza els fills o la parella, hi ha qui s'inclina per la família... Reflexiona quina és la teva prioritat i endavant!

Salut i sort!

[guilla]

jo també estic d'acord amb les noies, la prioritat és si tu vols o no tenir un altre fill. Tot lo altre ja es veurà quan sigui el moment... amb la situació actual és absurd esperar el moment propici a nivell econòmic i de feina ja que tot és tant inestable que d'un dia per l'altre pot canviar radicalment.
A mi també se'm plantejen dubtes... jo tinc feina però en qualsevol moment es pot acabar i no tinc dret ni a indemnització, el meu company no té feina remunerada, treballa intentant fer productiva la finca on vivim però ara com ara no ho és.
Per motius que no venen al cas hem d'esperar per buscar el segon però esperem que d'aqui poc ens hi podrem posar...
es clar que tinc dubtes... sobretot jo que tendeixo a racionalitzar-ho més tot: si ja no dono a l'abast amb una, si gairebé no arribem a final de més.... però penso en què és realment important per mi i ho veig clar.
El guillo també parla de tres però això ja si que no sé jo.....
També em plantejo el tema del temps, menys temps de dedicació exclusiva tant per la nena com per el possible germanet/a... però tenir germans també té moltes ventatges que si ets fill únic no tens, penso que el què perds per un cantó es guanya per l'altre sobradament.

[Yaiza202]

Hola Reina.

Jo tinc dues filles i camí de la tercera, aquesta decisió es totalment personal guapa. Es inevitable perdret coses de la infancia ja que per desgracia hi ha que treballar, també et dire que es normal que et sentis així i a mi també em passa igual que a la gran majoria de mares.
Lo important esque tu i la teva parella volgueu repetir l'experiencia, per cert el meu no volia un segon i a l'any i mig de tindre la primera estaba embaraçada de la segona (ja que el vaig convencre), ens vam plantar amb dos i al final, despres de tres anys de tindre la petita, hem tornat a repetir, pero ara si q si q ens plantem amb tres jejejeje!!!!!

[Afrodita]

Hola!
Jo encara no m'estic pensant el de tenir un segon fill encara, però sí que en vull tenir un altre segur! El cas és que no sé si el que et diré és exactament el que preguntaves, però... només volia dir-te que si tu volies tenir més d'un fill (fins i tot 3!) deu ser perquè t'agradava la idea que la teva nena tingués germans amb qui jugar etc etc i a tu et feia il·lusió tenir més d'un fill. Jo sé que la feina és molt important i tal com estan les coses no es pot jugar amb segons què, però.... els fills són per sempre i la feina avui la tens i potser demà ja no, i prendre una decisió de futur de família en base a la feina actual.... no ho sé, potser no sembla el més encertat. Imagina't que d'aquí ... "x" anys et fan fora de la feina, o l'has de deixar per algun motiu, o simplement trobes una feina de treballar 5 hores al dia; llavors tindràs una filla única i el plantejament de tenir-ne una altra ja no el podràs fer perquè es portarien massa anys o perquè t'has fet "massa gran" o perquè ara ja et fa mandra..... i potser t'arrepentiràs d'haver pres la decisió de quedar-te amb només una nena per "culpa" de la feina.

Amb tot això no vull que s'enfadi ningú: que els fills únics s'ho poden passar igualment bé, que els germans que es porten molts anys també s'estimen molt i es porten molt bé entre ells (potser fins i tot "més"), que les mares que ho són a partir de certa edat també tenen el seu dret, evidentment! només faig la reflexió de que sigui la feina el que fa canviar una decisió tan important i que tenies molt clara, i potser no s'ho val (la feina)!

Jo penso que els fills són per gaudir-los i que han de tenir pares que estiguin per ells, però tots sabem que els pares hem de treballar i que els nens han d'anar a l'escola, i inevitablement ens perdrem moltes coses que faran al llarg de la seva infància. El que cal fer és aprofitar al màxim les estones que estem amb ells, i compaginar al màxim la feina amb la VIDA! I si tens igualment la possibilitat de reducció de jornada, doncs millor m'ho poses!

Espero no haver ofès a ningú... i menys a tu vivky1983 que planteges el tema! molta sort i... encara tens molt temps per plantejar-te l'arribada d'un segon fill! ;)

No ho hauria pogut expressar millor!!

Molt bona reflexió.

[edae]

Ara t'ho diré des de l'altre punt de vista, dels fills. Sóc la gran de 4 germans, i els meus pares han treballat tots dos, amb feines normals sense jornades reduïdes. I m'alegro molt que els meus pares decidicin tenir-nos a tots 4!!!
Has de fer el que sentis, i que tingueu ganes de fer tots dos, i si creus que el millor per tu i pel teu peque és un altre fill doncs endavant! No saps quina feina ni quin horari estaràs fent d'aquí a un temps, però el que sí saps és que els fills només es poden tenir durant un cert temps, no el deixis escapar!

[vicky1983]

Ostres noies MOLTES GRÀCIES!!! per dos motius, m'heu demostrat que no sóc la única que té aquests pensaments i aquest sentiment IMPERIÓS!! de no voler perdre's cap moment de la infància (irrepetible) de la nostre petita i per fer-me recordar la importància de tenir germans.

Jo com a germana petita ara mateix no podria imaginar-me la vida sense el meu germà. En molt moments va ser el meu confident, el meu defensor a la vida i fins i tot l'intermediari en els "conflictes" amb els meus pares. És una de les persones més importants per mi. Gràcies per recordar-m'ho.

De moment penso que continuarem pensant el tema de tenir un segon, però segurament optarem per tenir un altre, principalment per aquest fet, que puguin disfrutar del que significa tenir un germà. De moment tenim uns 2 anys per acabar de decidir-nos (voldria màxim una diferència d'edat de 4 anys que és el que em porto jo amb el meu germà), però em faria por no tenir-ne més fills i després arribar a arrepentir-me i que sigui massa tard ja sigui per la meva edat o perque hi hauria massa diferència d'edat entre els germans (per mi més de 5 anys no m'agradaria).

MOLTISSIMES GRÀCIES DE DEBÓ!!!!!!!

[ISASF]

i tant que totes tenim aquestes reflexions.... som mares!
molta sort, guapa

iSA S.F.