FACEBOOK + CERCAR BB = INCOMPATIBLES

[sarins]

He arribat a aquesta conclusió: Quan estiguis cercant fill, no miris el facebook…
Crec que de la meva generació, la del 75, quedem pocs individus sense descendència, i aixó vulguis que no, et crea una pressió innecesària. Cada dia que passa, un nou membre d’aquesta meravellosa comunitat penja fotos amb els seus fills nounats (alguns tenen ja el segon)… aixó fa que en comptes de relaxar-te i gaudir de la recerca, es crei més pressió..
He fet un recompte mental i crec que sóc de les poques de la classe que encara no te fills (i aixó que erem 40!!) si treiem a les solteres, i als gays (tot i que alguns ja han adoptat).
En fi, que si pretenia fer una pausa i no pensar en el tema, ja em puc oblidar: només aquesta setmana he comptat una que surt de comptes aquest més, una altra que dona la noticia del seu embaràs, un altre company que ens presenta els seus bessons acabats de nèixer i per postres la que llueix panxolina de 6 mesos… tot aixó sense comptar les que aquest mes celebren l’aniversari dels seus petits…
He intentat centrar-me en el règim perque clar, mentre espero (i desespero) intento perdre algún kilet, tinc la ment ocupada en una altra cosa que no sigui assetjar a l’inseminador que tinc al costat del llit, comptar els díes fèrtils, ovulació, implantació i la mare que els va p…. pero sempre apareix la típica “simpàtica” que penja la foto dels xuxos de crema amb un suís que s’acaba de menjar… AAAAAHHHHHH per tornar-se boja!!! Perque ningú penja la foto del plat de bledes???

ODIO EL FACEBOOK!!!

[yuyu]

Sarins que has volgut fer un monoleg??
No ho entenc, es ven bonic veure les teves amistats o familiars que es queden embarassats!!
Es de ser malos esto!!!!
No se es depen del tipus de persona i de lo forta que siguis...... I lo ilusionada que puguis estar amb la teva parella!
Pero no crec que sigui com ho has exposat, a no se que no ho hagi entes i sigui per riure!

[PICASSA]

Jo penso que el que ha volgut dir la Sarins, és que si estàs buscant embaràs, i la cosa s'allarga, o costa, o el que sigui, és complicat mirar el facebook, perquè és un aparador de família amb nens, ecografies...
Penso que sí, que algú que està buscant apassionadament com tu Sarins (et conec del post de cercadores de febrer) i la cosa no va tan bé com una voldria, pot arribar a ratllar el facebook...
Ànims, seguirem la cerca la març!!

[yuyu]

Picassa mes ho menys ho he entes , pero he anat a mirar i la Sarins esta en el 3è mes de busqueda, això es el que m'ha sobtat! Hi ha buscadores qye fa mes d'un any que busquen!!!

[Cayena]

Jo porto 3 anys buscant, 2 avortaments, 3 IAs i una FIV i continuo sense tenir un fill... En aquest temps s'han quedat embarassades 5 amigues, 1 cunyada, 1 cunyada de la meva cuyada, la veïna del davant meu, tres cosines, 2 companyes de feina, la filla d'uns amics del meu sogre...És molt dur veure com totes les teves amigues, cosines, veïnes, companyes de feina, conegudes... es queden embarassades i tu res de res. I és cert que quan veus la seva alegria, les seves panxes, ecos, etc. Quan les visites a l'hospital acabades de parir, quan veus les fotos dels nadons, quan vas a triar un regal per al petit... Et fa mal. Et dol. No és que dessitgis que les altres dones passin pel mateix que tú. T'alegres per elles i al mateix temps penses Perquè jo no? Perquè a mi se'm nega el que per a la majoria de dones és relativament fàcil aconseguir. Et sents culpable per sentir aquesta enveja, et tanques en tú mateixa perquè ets l'única noia del grup d'amics que no té fills i saps que, cada cop que quedis amb elles, el tema de conversa serà invariablement embarassos, nens, guarderies, roba premamà... I cada mes et fas il·Lusions i cada mes tornes a caure. I quan per fi et quedes embarassada i et permets tenir una mica d'il·Lusió, llavors la caiguda encara és pitjor.
Si el meu segon embaràs haguès anat bé, estaria a punt de parir. Tinc duescosines que estaven embarassades més o menys del mateix temps que jo. Una va tenir la nena la setmana passada, l'altra està a punt de parir. I jo només tinc un buit al cos i al cor. Veure pel Facebook com han anat evolucionant els seus embarassos ha estat molt dur per mi.
Clar que m'alegro per elles, però, i jo què?
Només la que ho pateix sap com és de dur.

[marilluna]

Cayena, t'entenc..........i entenc la primera noia que ha escrit això, espero de tot cor que tingueu molta sort i que ben aviat tingueu el vostre desig fet realitat, un petó ben fort. Només la gent que passa o estem aprop d'algú qui ho passa entenem el "monòleg" que ha fet.

[yuyu]

Noies em solidaritzo amb vosaltres.... A mi tampoc m'ha sigut facil... Vull dir que no ho he aconseguit a la primera, vaja 8 mesos pel primer i porto 7 en el segon... Entendria aquest monoleg si vingues d'una persona que porta molt de temps buscant.... I si wsclar que fa com una mena d'enveja veure que altres ho aconsegueixen, pero pitjor que el facebook es el SP!! No!!! Que aqui totes estem per li mateix i cada mes moltes noies que s'acaben d'apuntar es queden a la primera! Jo nomed volia dir que 3 mesos no es per pensar aixi!

[sarins]

Yuyu reina!!! Que no veus que tot era una conya? Simplement m’ha cridat l’atenció i potser abans de buscar no m’hi havia fixat. Ara veig carrets per tot arreu i panxes, moltes panxes, aixó no vol dir que no m’alegri per elles ni em senti amargada. Només he volgut fer una mica de conya sobretot per treure-li ferro.
Clar que m’alegro cada cop que algú comparteix la seva felicitat, volia riure una estona. És el meu humor. Si volgués aillar-me del mon no entraria al post d’embarassades ni celebraria els positius. Tinc moltes ganes de tenir un fill, pero aixó no vol dir que sigui tan dolentota que no m’alegri de la seva felicitat. No m’has entés dona…

Tot i que haig de confessar, que em fa molt més mal veure la foto d’un pastís de xocolata amb maduixots que una panxolina o un bebé acabat de nèixer….

[sarins]

joooo era un post per riure... no per fer polèmica

[rampoina]

Jajajajjaa genial!

[mina2010]

Jo t'entenc, sarins ho has ben clavat. Fa una ràbia..... i quan ho veus de gent que ni t'ho esperes...arg!
Quan portes 13 mesos buscant ja ho esquives, intentes ni mirar!
Ànims!!

[abart]

Entenc perfectament a la Sarins. Tot i que jo ja tinc el meu peque i no em va costar quedar-me embarassada, a mi se'm feia molt llarga l'espera fins que arribès el moment d'anar a buscar-lo (jo feia temps que el volia, però no era el moment), així que quan les nostres amistats ens deien que estaven embarassades a mi m'agafava un rebote enorme i a sobre li feia pagar al meu company.... Al final, vaig haver d'aprendre a calmar-me i saber esperar el meu moment, tot i que he de reconèixer que encara ara, quan sé d'alguna que està embarassada o que ja ha parit, m'entra una envejeta...!

En fi noies, no desespereu que ja arribarà i segur que sereu l'enveja de les que ara us fan enveja a vosaltres!

[Marona78]

Sarins, com t'entenc!

A mi em passa el mateix però en qüestions laborals... Tinc gent almeu voltant que ha tingut la sort que de seguida li han fet un contracte indefinit, i jo no ho aconsegueixo És més, sempre he trobat feina de substituta (sóc filòloga catalana i he treballat sempre de profe de català a secundària o d'adults) i mai després de les substitucions he trobat res estable!

Em frustra veure gent més jove que jo, amb la mateixa formació i sense canalla, que ho han aconseguit, i jo, que he de pujar una família, amb un marit mileurista, no només no ho aconsegueixo, sinó que estic sense feina des de l'estiu i se m'acaba l'atur a l'abril!
Per sort, tot i que hauré de deixar el pis on visc de lloguer perquè no el podré pagar, podrem traslladar-nos a casa mos pares, que és gran i hi ha lloc per tots 4. Això sí, tinc la sensació que vaig enrera, que no avanço! No puc estudiar perquè no m'ho puc permetre, però no trobo feina, i quan veig el "feisbuc", em deprimeixo! Tinc molts projectes que he hagut d'ajornar i no sé fins quan...

Sort buscadores!

PD: un dels meus projectes és tenir un altre fill...

[Mara17]

Sarins, dona, no pateixis que sí que es capta el to sarcàstic del missatge! Ja tens raó, ja! Hi ha dies que val més apagar el FB i sortir a prendre el sol!!!

Yuyu, dir que no ho has tingut fàcil quan has tardat 7 mesos per aconseguir l'embaràs em sembla un pelet agosarat. La Cayena, per exemple, que ha escrit abans, en porta 36. Els metges fins als 12 mesos no ho troben res fora del normal, per tant, 7 o 8 mesos... pecata minuta!

[yuyu]

Potser no es molt 8 mesos..... Pero volia dir que no ho he aconseguit ni a la primera ni a la segona!!
A mes noies ja esta aclarat amb la sarins! De fet jo ja li deia que potser no entenia el missatge! Que si era conya que llavors si!
No anirem ara a discutir de pobreta que algu porta mes mesos que jo...... Cadascú se sap la seva!
Jo ja tinc el meu tresoret!! I penso que m'ha costat lo meu!

[Cayena]

Com diu la Mara, 7 mesos buscant no és res...
Yuyu, dius que depèn de lo forta que siguis... Jo no sé si sóc forta o no, però et puc assegurar que s'aprén a ser molt forta quan veus que passen els mesos i segueixes igual, quan passes per dos avortaments i per reproducció assistida. Saps quantes anàlisi de sang m'he fet l'any passat? Quantes proves ens hem fet el meu marit i jo? Quantes hormones m'he ficat al meu cos? Saps com és de dur expulsar del teu cos el que podria haver estat el teu fill al vàter de casa, el mal que fa, no només el mal físic, sinó sobretot de l'ànima?
Dius que fa més ràbia el SP perquè constantment veus dones que es queden embarassades.
Només et puc dir que quan et trobes amb dones com tu, que pateixen, lluiten, ploren i cauen com tu, que entenen el que dius sense jutjar-te perquè viuen i senten el mateix que tu, quan una d'elles aconsegueix arribar al seu somni i quedar-se embarassada, t'alegres com si el seu triomf fos en part teu. Quan una companya aconsegueix un positiu el sol surt per mi aquell dia i quan una companya pateix un negatiu pateixo jo amb ella...
Passa't pels posts de reproducció assistida i veuràs de què et parlo. Veuràs dones que porten 10 anys buscant i continuen lluitant i dones que han de renunciar al seu somni de ser mares perquè estàn esgotades físicament i mentalment (i econòmicament, que també s'ha de dir).
Cap de nosaltres ens sentim unes "pobretes" ni res semblant, i no volem que ningú ens tingui llàstima, ens ha tocat patir això i prou.
És clar que el post de la Sarins era de conya, jo també ho he captat. Però darrere d'aquesta conya s'amaga una veritat molt gran i és la impotència que sents quan no pots ser mare. No m'agradaria sentir-me així, però no puc evitar-ho.

[yuyu]

Jo no he dit en cap moment que el SP em fes rabia!!!! Porto 4 anys activa i si men fes no escriuria!
He dit que si feia rabia el FB..... Mes ho hauria de fer SP ... No malinterpretis les paraules i sobretot jo respecto i he apoyat moltes vegades el que ha passat a algunes buscadores..... Quina mena de persona et creus que soc? Em coneixes??

[Mara17]

Ostres, no, no discutirem per això, ni són ganes d'anar de pobreta, ni res d'això. Només dic que per algú que fa molt de temps (o sigui més d'un any-any i mig) i que ha tingut "problemes reals" (avortaments, malalties, el que sigui) per aconseguir-ho, set mesos sonen a glòria i que ja hi firmaria! Cadascú se sap lo seu, i tant, i per mi, set i tres... si fa no fa. Tant de bo totes tardéssim tan poc! Apa, no en fem una muntanya!!!

[Mara17]

Ui, ara veig el missatge de la Cayena. Yuyu, realment suposo que no volies dir el que pot haver semblat que deies, a mi em passa constantment, no t'hi amoïnis. Jo tinc una manera d'escriure que fa que el que "dic", si la gent em veiés ho interpretaria d'una manera molt diferent. Tot això són malentesos i prou, fins i tot el meu missatge no tenia gens de mala bava i m'ha semblat que te'l prenies massa a la valenta, però evidentment només és una interpretació i prou i no m'hi penso fer mala sang. És la pega dels missatges escrits, que es perd tanta informació valuosa pel camí que ens estalvia molts disgustos i enganxades.

Cayena, és que de vegades la vida fa molta pujada, però no prou per a nosaltres!

[yuyu]

Mara com ja he dit, jo comparava amb les que es queden a la primera! No vull fer mala sang a ningu! I us entenc les que el proces esta sent tant llarg! Pero jo ja m'havia entes amb la sarins quan encara hi ha algu que fica mes llenya al foc!
Jahaja que em fa rabia el soc petit???? Que poc em coneixeu!!!!