Quan el futur papi te por...

[SaraC]

Hola maques!

No soc una habitual per aquí. Bé, passava a llegir cosetes de tant en tant pero sense massa regularitat. Em sentia una mica malament, jo pensava en tenir crios desde fa molt pero el meu marit no ho tenia gens clar.

Ara finalment, una mica gracies a que varios dels nostres amics estan procreant, i una mica gracies a la meva insistencia pasiva ha dit que endavant! Així que cap al maig ens hi posarem. Era una condició seva lo del maig, no vol que el crio neixi a finals d'any i de moment li concedeixo aquestes cosetes.

La questió es que des de que ho te coll avall s'ha posat raro. No en plan no sere bon pare, ni en plan no en tinc ganes en realitat. Es més aviat algo com "deixaré de ser el primer per tu, el bebe em treurà el lloc". Em fa sentir tant malament!!! I encara que li dic que no serà veritat, que ell sempre serà el meu gran amor, en el fons se que te part de raó. Em fa peneta! Pobret meu!!!

Alguna de vosaltres s'ha trobat amb algo així? Com ho gestiono?

[sarins]

Home, seràn amors diferents!!
Penso que si te por que el deixis de banda quan tinguis al cigru, el que pots probar de fer perque se senti més còmode és fer-lo partícep de tot, comparteix tot el que sents, neguits, dubtes, inquietuds, il.lusió, que vegi que forma part d'una cosa que es de tots dos.
En el meu cas, el meu xicot es bastant despistat i no li interessa llegir res ni em fa massa cas quan li explico coses (o ho fa veure) se que serà un gran pare pero no ens enganyem, no es de la mena d'homes que ho viuen intenssament. Igual quan vegi la ..
En el teu cas, igual necessita temps per pair-ho.. tu tranquila igual ho fa perque vol mimitos i prou...
Estic segura que quan tingui al cigru als braços se li passaràn les pors...
Bona sort!

[SaraC]

Home, seràn amors diferents!!
Penso que si te por que el deixis de banda quan tinguis al cigru, el que pots probar de fer perque se senti més còmode és fer-lo partícep de tot, comparteix tot el que sents, neguits, dubtes, inquietuds, il.lusió, que vegi que forma part d'una cosa que es de tots dos.
En el meu cas, el meu xicot es bastant despistat i no li interessa llegir res ni em fa massa cas quan li explico coses (o ho fa veure) se que serà un gran pare pero no ens enganyem, no es de la mena d'homes que ho viuen intenssament. Igual quan vegi la ..
En el teu cas, igual necessita temps per pair-ho.. tu tranquila igual ho fa perque vol mimitos i prou...
Estic segura que quan tingui al cigru als braços se li passaràn les pors...
Bona sort!

Gracies guapa! Suposo que en el fins si que lo que vol deuen ser mimos. No soc super carinyosa i a lo millor lo que demana es una mica mes de atenció. Em fa peneta pobre!

Ja entenc que serà un amor diferent, em sembla que el que ell vol dir que es que no tindré temps per ell... que li dedicaré menys temps.

Em sembla que els que no tenen moltes ganes o no posen molt interes d'entrada son els que després més contents es posen...

[Nena]

Hola floreta!
Pues bien, por lo que veo anda asustadillo....es un cambio fuerte que supone para su/tu vida y el cual veo que tiene inseguridad respecto a que/cuanto va a cambiar en vosotros! creo que es cuestión de asimilarlo poco a poco, sin presiones y a su aire y que le hagas ver que va a cambiar vuestras vidas y prioridades pero no vuestros sentimientos!

En nuestro caso viene a ser al revés...los dos queremos mucho tener un baby, pero de vez en cuando me surgen dudas de cuanto va ha cambiar nuestras vidas, si mi marido "pasara" más de mi o si estara mucho menos pendiente, si al ser mami me vera de otra forma o no me tratara igual...etc luego el me tranquiliza y veo que son tonterias pasajeras.

[SaraC]

Hola floreta!
Pues bien, por lo que veo anda asustadillo....es un cambio fuerte que supone para su/tu vida y el cual veo que tiene inseguridad respecto a que/cuanto va a cambiar en vosotros! creo que es cuestión de asimilarlo poco a poco, sin presiones y a su aire y que le hagas ver que va a cambiar vuestras vidas y prioridades pero no vuestros sentimientos!

En nuestro caso viene a ser al revés...los dos queremos mucho tener un baby, pero de vez en cuando me surgen dudas de cuanto va ha cambiar nuestras vidas, si mi marido "pasara" más de mi o si estara mucho menos pendiente, si al ser mami me vera de otra forma o no me tratara igual...etc luego el me tranquiliza y veo que son tonterias pasajeras.

En el fondo entiendo perfectamente lo que dices, es un cambio tan tan grande! I asusta un poco! Es muy fuerte, un dia no hay nada y al siguiente una nueva vida que depende de ti al 100%, una nueva ocupación, algo que solo una madre puede hacer. Da un poco de miedito... pero tiene que ser genial no?

Supongo que poquito a poco la cosa se irà clamando! Gracias guapi!!!

[clarivlc]

A mi me passa lo mateix que a tu, primer no volia, despres es decidí quan era hora de la veritat comença a dir que segur que ell pasaría a un segon pla.
Quan me va dir Aixo Li vaig deixar clar que tiñere un fill no es cosa meua, es cosa dels dos... O despres de una llarga conversa es va decidir, i ara te mes ilusió que jo...

[clarivlc]

Tambe ajuda el vorer que al nostre voltant hi han Moltes panxetes...

[SaraC]

Clarivlc, com ho vas fer? mira no es que ell no es decideixi. Em diu que ho te asumit, la decició ja està presa i quan ell pren una decició la porta a terme. Al maig ens hi posem... pero diu que ja ha asumit que quan estigui aqui el peque ell pasarà a segon pla. La veritat es que lo que dius de les panxetes al voltant si que ajuda! I es una realitat!

[clarivlc]

Li vaig comentar que si no estaba segur no voldria presionar-lo, vam parlar de la situació económica (ara x la faena q tinc es el millor moment, xq tiñere dret a baila maternal i mes avant no tindre una faena fixa, segurament x com pinta treballare dies solts i Per. Tant no tindre dret a baila maternal) i sobretot Li vaig comentar que jo Soc. La primera que tinc por, que no se si ho fare be, que tinc Moltes inseguritats (= que ell) pero si anem els dos junts segur que ho fem be.


Molta sort!!

[edae]

Sara C no li diguis que no perquè serà una mentida! Quan neixi el peque tot lo altre passarà a un segon pla, sobretot al començament!! El que li has de dir és que les coses seran diferents, no pitjors, i que si ell està amb tu al 100% tindràs més temps per dedicar-li. I que tu també passaràs a un 2on pla, perquè aquella personeta serà el centre de la vostra vida, però això no vol dir que deixis d'estimar-lo.
Millor que li surti ara això, perquè hi ha nois que tenen "gelos" quan neix el nen, i després és un suplici perquè entre que estàs desbordat i acabada de parir els sentiments i les hormones juguen males passades, només falten aquesta mena de comentaris.
Intenta no parlar-li tot el dia del futur fill, i de la búsqueda i de les panxes, que vagi assimilant-ho poc a poc. I un cop embarassada fes-lo partícep de tot, sobretot de com et sents.

[SaraC]

Edae molte gracies! La veritat es que mes aviat em fa peneta, pq ell ho te tan asumit que serà així... Quan jo li dic que no serà aixì em contesta "no menteixi, se que serà així, es natural" imagina't com ho veu. Mes aviat em fa peneta...

Parlaré amb ell, pero esperaré que a que ell tregui el tema. No el vull agobiar massa. La veritat es que ultimament es ell que en parla. Un dels seus millors amics de la feina estan esperant un peque i això li esta donant molta info. Cada dia arriba a casa i em diu "avui m'ha explicat que ella es troba malament..." o "han anat al metge, on voldras anar tu quan estiguis embaraçada?".... Cada dia algo nou.

Está bé es el que m'ha demostrat que en esta convençut. Que en parli sense que jo tregui el tema i que ho fagi de manera positiva es molt bona senyal.

[entrerius]

ser mare i pare és l'aventura més gran mai viscuda!!!
i sens dubte és molt millor estar preparats mentalment per tot el que vindrà i pel gran canvi que les vostres vides experimentaran, tant a nivell de parella com a nivell interior.

El nadó SEMPRE estarà per davant de tot i de tothom per la senzilla raó que d'això en depèn la seva vida i tot sol no pot fer res, per tant serà totalment depenent uns quants anys. I sí, durant un temps el pare passarà a segon, tercer o quart terme ja que desprès del nadó hi ha la pròpia supervivència de la dona/mare i es necessari dormir, menjar, mantenir la pròpia higiene corporal i mantenir el caos a ratlla.

Però no sol és l’home el que desapareix com a tal i passa a ser pare.... la dona és la que se’n porta el kit complert perquè esdevé xuclada directament pel fill durant una bona temporada fins al punt de ser complicat trobar un minut per anar al lavabo amb tranquil•litat......

Millor tenir-ho clar des del principi per evitar posteriors desil•lusions. Els primers anys de la maternitat/paternitat son durs, increïbles però durs.

Molta sort pel maig

[Judy*]

SaraC, ànims!
Està clar que és un canvi enorme per a la vida, i per a la vida de parella.

Jo el què li diria és que ell sempre serà el teu home, el teu company de camí i la persona que et fa sumament feliç.
I que el baby serà una cosa que haurem fet els dos, que serà la 'vostra vida'...

Segur que mica en mica li aniran passant les pors! Tots els grans canvis, necessiten el seu temps per assimilar-se!!

[Tutty29]

Es normal tenir por en aquesta nova experiencia!!Jo fa poc que soc mare, el meu baby ja te un mes una setmana i 2 dies i ens ha canviat completament la vida. T'has de dedicar 100%al nen, sobretot la mare, el pare t'ajuda per son més passotes.
Jo quasi sempre estic amb el nen (canvi de panyals, donar bibero, banyar-lo,...).
Aprofito a fer coses quan el nen dorm, el primer mes és durillo perque el nen plora i encara no el coneixes prou per saber que l'hi passa, pero SER MARE ÉS UNA EXPERIÈNCIA MOLT BONICA, ja ho veuràs quan el tinguis als braços.

[FloR]

Però no sol és l’home el que desapareix com a tal i passa a ser pare.... la dona és la que se’n porta el kit complert perquè esdevé xuclada directament pel fill durant una bona temporada fins al punt de ser complicat trobar un minut per anar al lavabo amb tranquil•litat.....

Totalment cert!! Jo li plantejaría que tos dos heu de ser 1, pensa que el primer mes, com a mínim, tú amb prou feines tindrás temps de dinar, dutxar-te o anar al lavabo!! El paper del pare és probehir la casa d'aliments, mantenir l'ordre i la neteja i suuuuper important gestionar les visites!!

Personalment, sense el meu home no hauria sobreviscut, la primera setmana no em podia aixecar ni del sofà, ell ho va fer tot i més!!

[charito]

Aix i tant que fa por! En el meu cas el meu marit es mes llençat i jo em penso les coses mil vegades perque hi veig tots els inconvenients, si ell no m'empentes una miqueta no faria mai res, pero no treu que quan em pressiona no m'agrada gens! Potser es una mica el cas del teu marit, jo estava cagadeta de por, pero quan assumeixo una decisió no hi ha qui em faci tornar enrera i m'ho prenc amb moltes ganes tot el que vingui. En canvi el meu marit tot ho decideix aixi corrents i quan venen les males estones ves no hi havia pensat i s'agobia, jajajaja Tingues paciencia, les persones no som iguals i cadascuna tenim els nostres ritmes, ho haura de païr.

Com diuen les companyes, no li neguis que ja no podrás estar tant per ell, pero es que ell tampoc estará tan per tu, i tots dos passareu a un segon pla i a més encantats de la vida. El meu marit quan arriba a casa va directe al nen i despres amb sort em cau el petonet i jo estic feliç de veure que be s'ho passen.

Tambe em sembla, almenys en el meu cas, que durant l'embaras i els primers mesos van molt perduts pobres, el vincle de la mare i el fill es molt fort, el nen no esta per ningú mes, els pares han de fer la labor principalment de donar suport a la mare, i això costa molt d'acceptar. Pero es temporal, mica en mica podran passar estonetes i jugar junts i establiran vincles pare-fill que l'ompliran d'una manera que ni es pot imaginar!

Resumint

[FloR]

Hola de nou!!

Avui Alba Lactància ha penjat això al seu mur de Facebook i he pensat en vosaltres!!

http://www.albalactanciamaterna.org/lac ... a-lactacia

[NyiNyi]

SaraC nina!!! primer de tot, felicitats x la decisió!!!

Estic totalment d'acord amb el que et diuen les mares... al principi és molt dur, la criatura depèn 100% de tu, i la relació de parella canvia molt. No tens temps ni per anar al wc! és una passada el que et necessiten els petits..
Però el pare, agafa un paper tb molt important, jo sense ell tampoc podria tirar endavant la nostra princesa... li has de fer veure que té raó, però que tu sense la seva ajuda no podràs portar-ho, l'has de fer sentir més important! una vegada una llevadora ens va dir que qui havia d'estar més bé amb una família amb un peque era el pare. Pq si el pare no està bé, la mare tampoc i ella no podrà estar al 100% xl seu nadó... ara que hi sóc, et puc dir que és així!

El principi el nen bàsicament necessita la mare, però creixen molt ràpid i segur que ell poc a poc podrà fer més coses amb la criatura! x exemple a casa, banyar-la és cosa seva! ara costarà, però més endavant segur q s'ho passaràn molt bé tots 2!
I com dius, és molt bo que en parli i vagi preparant el terreny, és senyal que en té moltes ganes!

Molts ànims i endavant!! m'agrada molt tenir-te x aquí de nou!