Com no menjar-te el cap??

[anagd1110]

Hoooola!

Només portem un mes i mig en "busca y captura" però sóc incapaç de deixar de pensar en si tindrem problemes per quedar-nos embarassats, en quant de temps trigarem... buuuf!!! No paro de menjar-me el cap............... com ho feu vosaltres?

gràcies!

[Alexita012]

Hola Ana! aixxx.. tothom diu que si et menges el tarro és molt poc beneficiós. Realment, segur que no teniu indicis perquè això costi més o menys oi? Encara és d'hora per preocupar-se, així que lo millor és anar fent i no donar-li voltes. Procureu fer vida normal tots dos, anar sortint els findes i anar buscant... i no sé, tu però jo crec que si ja esteu en serio, en serio, potser entrar un mica menys al SP, perquè de vegades tot això satura una mica...sin ànim d'ofendre a ningú eh! un petonarro solete i arriba els ànims!!!

[Patti]

doncs a mi tb m'agradaria saber-ho!

poca broma... t'aconsello passar pel post que tenim cada mes de cercadores. Entre totes ens donen ànims i ens ajudem a portar la cerca amb positivisme.

El pensament que a mi m'ajuda més és: la cerca no ës només el que ve abans de que puguis tenir el teu positiu. és una part del viatge i no hem d'oblidar-nos de gaudir-ne!

[Nenufar]

Hola anagd1110,
en primer lloc dir-te que jo vaig passar per una situació similar quan buscavem el nostre primer fill. La obsessió era tal que només veia panxes per tot arreu i com bolets sortien al meu voltant (familiars, amigues, companyes de feina...) totes menys jo, i el pitjor era quan et deien, ens hi hem quedat al primer intent Quan portavem 4 mesos de busqueda vam anar al gine (pq el meu home ja no podia aguantar més el meu histerisme), i em va dir que haviem d'esperar quan fés un any de busqueda a mirar què passava. de totes maneres em va fer una analitica i una eco per mirar que tot estigués bé i no sé si em vaig relaxar o em vaig sentir millor q el mes següent ja ens hi vam quedar.

Tingues paciència i intenta no capficar-te. Es complicat quan ets una persona patidora. Jo en sóc molt i a vegades si deixo en en una mica moix a l'escola només faig que patir tot el dia i estar pendent del telèfon.
Anims i no desesperis, que segur que ben aviat seràs una mami amb una superpanxona!!!

[Sílvia26]

Bfff jo crec que és molt díficil... Nosaltres encara no em començat oficialment i quan penso en els desesperos ja em poso nerviosa!! Suposo que la clau serà no pensar-hi gaire, anar fent deures quan et vingui de gust i procurar estar ben , ja que sempre diuen que els nervis no ajuden gens!!

[rossetona]

Hola. Jo et diria que no et mengis el cap. Jo me'l vaig menjar tant que, tot i que totes les proves sortien excel·lents, no va haver-hi forma. A la primera inseminació, ens hi vam quedar. El gine sempre em deia que obsessionar-se podria ser contraproduent, però jo no podia deixar de donar-li voltes. Jo mateixa impedia quedar-me embarassada. Ara volem anar pel segon i em comença a passar el mateix. Per això, la meva recomanació és que et deixis anar, ja veuràs com tot va bé i aviat estàs . Crec que jo també entraré pel fòrum de les cercadores. Que hi hagi molta sort en la teva cerca.

[Tome]

Crec que per no menjar-te el cap has de ser una persona molt tranquil•la i que li dongui igual quedar-se ara que d’aquí tres mesos. La veritat es que hi ha gent així jo he conegut però clar per mi es raro per que si me fico controlo warry, ovulació, etc... però elles res de res o fan quant tenen ganes i punto, i si queden així que pot ser es lo que tindríem que fer mes d’una, una mica de relax i pinxitos a tope. Jo la primera ehhhhh

[sachpremkaur]

Us recomano terapies naturals, yoga, respiracio, reiki, es com ho vaig fer jo, i em va anar de conya, em vaig quedar embaraçada deseguida.

el tema de no menjarse el cap es cabdal per fluir i deixarse portar, i ser moooolt positiva.

petonets

[Lika]

Com han comentat les companyes, és molt difícil no menjar-se el cap quan una vol quedar-se embarassada i van passant els mesos. Però crec que és una cosa que hem de relativitzar i veure que un fill és per tota la vida. I que són 3, 6,8 mesos o un any en comparació amb això? Hem d'aprendre a gaudir i a simplificar els problemes, aquest com tants d'altres! Segurament quan ja tinguis la panxu pensaràs que no calia patir-hi tant!

Com t'ha dit la Patti, pots passar-te pel fòrum de cercadores i allí compartir amb les demés les alegries (i les poques penes)

[sachpremkaur]

clar que si Lika!!!! tens tota la rao!!!

[ninet@]

Estic d'acord amb totes en que hem de disfrutar del moment, pero tb estic d'acord amb lanna que és inevitable menjar-se el cap... jo en uns dies seré cercadora oficial i ja estic dels nervis...i si a aixo lhi sumes la situació actual...que si la feina, l'economia familiar...pero suposo que és questió de posar-se la manta al cap i disfrutar de tot plegat, com molt bé et diuen les noies aqui estem totes per ajudar-te en el que poguem, soc conscient que molta gent de l'entorn no ens compren, pero aqui pots trobar noies que entenen i comparteixen les teves "paranoies"

Molts anims guapa

[sachpremkaur]

Hola precioses
jo crec que ja no nomes es questio de ser o no tranquila, moltes de nosaltres de tranquiles no tenim res, i és inevitable donar voltes a les coses, i més quan aquestes coses son de vital importancia per a una mateixa, com cercar un embaraç

pero que hi ha moltes coses que es poden fer que ajuden a portar les coses amb mes tranquilitat, i que es cabdal també estar rodejada de gent que et dongui tranquilitat, et mimin i t'animin.

sens dubte, comentaris positius, i fugir de gent quimicament toxica en quant a emocions es refereix.

no te res a veure amb ser egoista, em faig un tip de treballar amb gent que té problemes, i ajudo a molta gent, pero quan es tracta dun mateix, lenergia positiva propia sha de preservar i cuidar com un tresoret. jijijij

petonetsssssssssssssss

[Alexita012]

Ana!!! com estàs solete? que no em tornat a saber de tu per aquí??? ja he vist al face que estàs mocosilla oi? un petonarro guapa!

[ninet@]

Això ana com estas?