Esperant buscar aviat amb optimisme

[tiritissima]

Perquè mira que n'és de frustrant tenir el rellotge biològic, ja no en marxa, sinó apuntant a l'hora P (hora de Posar-s'hi) i veure que la teva parella no està al mateix nivell. I no veus la manera de calmar les ànsies de parlar-ne, de somiar com serà quedar-se embarassada i després pujar i educar una criatura. La teva parella que t'estima i que pot arribar a entendre't perfectament et diu "Nineta, necessito temps". I tu que tens tota la paciència del món (uns dies més que d'altres) li dius "Si Rei, no pateixis". Perquè no vols forçar les coses, no estem aquí per obligar a ningú a res, i menys a una cosa tant important com la paternitat, i que et canvia la vida per complet.

Aquelles que estàveu a punt de caramel quan la vostra parella encara no ho estava... com ho vau portar? Quins consells podeu donar per no ensorrar-nos en aquells dies "tontos"?

Jo he vist que callant-te no és una opció per mi. Al final petes molt malament i el que no volies dir per por a que la teva parella se sentís pressionada acaba essent explicat superdràmaticament (amb posterior sentiment de culpa per preocupar a la teva parella). Parlar-ne és el que més bé m'ha anat.

I vosaltres com ho vau viure noies?

Una abraçada

[Isallo]

Hola Tiritissima,

el meu home tampoc estava preparat quan jo ja feia temps que si. Jo també crec que ells tenen alguna cosa a dir perquè és una decissió important, però per no sentir-me malament intentava parlar amb ell, no em contentava amb el seu "ara no es el moment", sinó que al menys intentava que parléssim del tema. Jo li explicava les meves inquietuds i ell per què considerava que no era el moment més adient... I un bon dia em va dir que si, que endevant.

Així que no et tallis, parla tot el que hagis de parlar, no per pressionar, sinó, d'una banda, per la necessitat de fer-te entendre, i d'altra, per saber la idea que té ell respecte als fills.

Espero haver-te ajudat d'alguna manera... ànim

[keta1]

Hola tiritisima,
Jo t'entenc. Abans del meu primer embaras el ketu no volia,deia que no stava preparat, jo mes que volero era que ho necessitava i ho vam parlar un miler de dies, i al final va dir que si,pero no estava gaire convençut, vaig haber de tirar del carro jo. I quan em vaig quedar li va agafar una crisi, deia que no es veia amb cor. Fins que amb un parell de setmanes se li va passar.
Ara se li cau la baba amb el seu nen, i anem a pel segon! I crec que te mes ganes ell que jo!

Aixi et recomano que parlis amb ell i que li fagis entendre lo important que es per tu, i ja veuras com al final el convences. Hi han homes que sels ha darrestrar mes que a daltres!

[dinser]

Al meu home també li va costar donar el pas de la paternitat. Jo li parlava de tot el que em passava pel cap, no et negaria que ell s'estressava i s'agobiava. Però jo vaig utilitzar els missatges subliminals. Estava al sofà mirant el socpetit i ell ho veia i no deia res, cotxets, habitacions, i ell ho veia i no deia res...així durant un temps. Va haver un dia que em va dir: ja estàs mirant les teves coses? I li vaig que igual que ell que es passa el dia mirant cotxes.

Jo només tinc un ovari i li vaig dir que no haviem de trigar gaire perquè jo ja volia fer el pas de ser mare i tampoc sabiem si costaria molt o poc quedar-me embarassada. Cada vegada li costa més a moltíssima gent tenir i fills i jo només tinc un ovari. Ell va acabar cedint i ara anem camí del segon fill.
AL començament de néixer el Marc ho va passar força malament pel canvi de vida brusc però poc a poc ho ha assumit i s'estima el seu fill amb bogeria. Ara estem esperant el segon.

Així que no t'agobiis i ningú més que tu coneix al teu home, així que les dones sabem portar als nostres homes al nostre terreny. El treball de formigueta acaba donant resultats. Segur que cedirà i tu seràs molt feliç.

Hi ha homes que presionen ells per tenir fills i hi ha altres, com els nostres, que els hi costa menys. En el cas del meu home li preocupava molt poder ser bon pare i dedicar-li el temps necessari.


Molta sort bonica.

[Tome]

Hola guapa!

Jo t’entenc quant se me va encendre el rellotge biològic, però nosaltres era el pitjo moment ja que amb la punyetera crisis ho hem passat força malament econòmicament i jo s’havia que no era el moment però me moria per tindre un fill.

Sen conscient d’això no tenia cor de dir-l’hi al meu home, de vegades sortia el tema i ell també sempre deia que no era el moment i clar se te cau el mon al terra.

Així vaig passar un mesos i un dia va ser ell el que me va preguntar quantes pastilles me quedaven i li vaig dir una i diu per que no te les deixes de pendre? I mira aquí estem ficats, estar clar que la situació a millorat molt, però encara estem al límit, però el xiringo amb una edat tanca i no podem estar sempre esperant el millor moment.

Crec que heu d’anar parlant però sense insistir, com te diuen per aquí missatge sublims, que amb els homes funcionen.

Espero poder-te veure’t aviat passejar per aquí com cercadora i desprès com a mare.

Molts ànims

[Sílvia26]

A mi el rellotge biològis se'm va despertar fa temps... Porto quasi ve 9 anys amb la meva parella i convivint quasi ve 8. Sóc la petita de 3 germans amb els que em porto uns quants anys, no gaires, però lo just per a què ells comencecin a criar fa temps... Quan van nèixer els meus nebots grans jo vaig començcar a desitjar tenir un bebé, però el meu home no ho veia clar... Conviviem junts, si, però no sols i ell no volia criar quan encara no viviem ni sols... Ara, farà 1 any que vivim sols i això va fer que el meu rellotge biològic sonés més fort, però ell seguia sense veure-ho clar. Al maig, farà 1 any que ens vam casar i farà 1 any que vaig deixar els anticonceptius. Perquè? Doncs perquè un parell de mesos abans del casament el meu home va dir-me que ell també volia un bebé però que tenia por per la feina (sóc mestra interina i ara estem com estem...). Vam quedar que pel casament deixaria els antibaby, però que esperariem al setembre per veure què passava amb la meva feina. Quan al setembre em van donar feina per tot el curs, tots dos ja sabiem que significava, podiem començar la cerca! De totes maneres, vam esperar fins desembre (i sort, perquè he tingut alguns problemes amb els cicles que han necessitat i necessiten medicació).
Ara portem 2 mesos de cerca, sense sort, i sabent que potser l'any que ve em quedo sense feina, ja que els interins correm cert perill, però la qüestió és que ha arribat el moment en què el meu home desitja un fill amb les mateixes ganes o fins i tot més que jo. La situació no és la idònea, però ens ha arribat el moment. El nostre rellotge biològic, ara sona a la vegada, i ara ja no hi ha marxa enrrere.
Tot aquest rollo és per a què vegis que en qualsevol moment el teu home pot canviar d'opinió i que a vegades, encara que no sigui un bon moment, si hi ha la intenció aquesta seguirà endevant! Tu no el presionis, però tampoc oblidis ni deixis de banda les teves ganes, que ell ho sàpiga i quan a ell també se li desperti el rellotge ja t'ho farà saber. No pateixis, que sembla que no, però els homes també somien amb la paternitat!

[cositina]

Jo us explico el cas contrari. Jo porto prop d'11 anys amb el cositino i ell és una mica més gran q jo (en farà 34, jo tinc 29). Fa mooolts anys q vivim junts. Doncs pràcticament des de q estem junts ell m'ha estat dient q volia un bebito. Per sort mai no hem tingut problemes de feina, vull dir q en el nostre cas el problema no era si era bon moment o no: simplement, jo no tenia ganes. No sentia la "llamada de la maternidad" i durant un temps em vaig ratllar molt pensant q potser mai sentia aquesta "llamada" i tampoc no volia posar-me a buscar nen només "perquè toca" per edat, volia cercar-lo perquè volgués ser mare.- Doncs només fa uns mesos q de cop se m'ha despertat aixo, i el cositino està encantadisim. Però jo q ho he patit des de l'altra banda, he de dir q quan tu no tens ganes de ser mare/pare i l'altre, la teva parella o qui sigui, et "pressiona", et sents molt malament. No perquè et molesti sinó perquè et sents culpable, jo em sentia culpable de no tenir les mateixes ganes q ell, aixo em feia sentir fatal. Ell mai m'ha pressionat, simplement de tant en tant comentàvem el tema, però en aquest sentit et vull fer veure q la teva parella possiblement tampoc no s'està sentint gens còmoda amb la situació, perquè sap q ara mateix no ets feliç per culpa de la seva decisió, i això per a ell tampoc no és senzill. Aneu parlant traquilament pero fes-li veure q tu tens moltes ganes pero q vols q la cerca sigui quan ell tingui tantes ganes com tu fes-li veure q no el vols pressionar, només contagiar-lo amb els teus sentiments... molta sort

[tiritissima]

Ostres noies!
Moltes gràcies per les vostres paraules. La veritat és que em costa explicar el que em passa a la gent del meu voltant i el fet de poder expressar-me en aquest fòrum realment em reconforta. Sou uns solets :D
Ell no estava massa per criatures, tot i que mica en mica al nostre entorn van sorgint més embarassos, això fa que ell mateix vegi que és l’edat. Però com deia la cositina, per molt que tu vegis que “toca”, si no en tens ganes, ja pot anar essent el moment ideal que tu no estàs per històries. Ho dic perquè amb una relació anterior a mi em va passar. Com diu la Isallo, ells també hi tenen alguna cosa a dir i jo em sentiria molt culpable d’estar-lo obligant a alguna cosa que ell no vol fer.
El cas és que quan ja no vaig poder més i li vaig dir que jo ja estava preparada crec que a ell li va venir mig yuyu. Em va dir que necessitava trobar feina i saber “què seria d’ell en aquesta vida”, jajajajaja. Però jo crec que per molt que tinguis les millors circumstàncies ho has de voler. Ara fa dues setmanes que em va dir que s’estava conscienciant, i a mi em va venir de tot. Per fora aparentava una serenitat relativa mentre que dins meu esclataven focs artificials.
Ara em toca esperar... i tinc dies de tot. Ja li vaig parlant de tant en tant de coses diverses. Però dies que estic més sensiblona, veig per la tele algú que es queda embarassada i se m’enfonsa el món. Fa just dos dies que em vaig registrar aquí i ni goso dir-li. Sé que ell se sent culpable per fer-me esperar, ho sé. Vaig trampejant com puc, i la veritat és que els vostres ànims m’han ajudat molt.

Gràcies a totes de tot cor i molt ànims a les que busqueu. Espero poder-me unir al grupet de cercadores ben aviat :P

[Ginesta]

Tiritissima, m'he sentit molt identificada amb tu, ja que fins no fa gaires mesos em trobava en aquesta mateixa situació. Jo fa uns anys pensava que no volia tenir fills, però no sé si per els nebots o perquè molts amics en van començar a tenir vaig anar canviant d'opinió mica en mica i aquest últim any ha sigut d'escàndol, suposo que m'ha passat això que en diuen "la crida", tot i que abans em pensava que eren bajanades...En Ginestu en canvi sempre s'havia mostrat positiu davant el tema, però al arribar al moment en que jo li plantejava de debò de començar la cerca suposo que li va venir el cangueli i em deia que no ho tenia gens clar de tenir-ne. Vaig passar uns mesos una mica negres, fins i tot vaig arribar a pensar que no en podria tenir mai si continuava amb ell però tampoc no li veia sentit a separar-me ja que estava convençuda que volia que ell fos el pare dels meus fills. Vaig procurar no pressionar-lo ja que com dieu totes s'ha de fer perquè un en té ganes no per fer feliç a l'altre. Doncs res, un dia em va agafar i em va dir que hi havia pensat molt i que si que en volia tenir, i des d'aquell dia tot ha canviat i ens hem posat a cercar. En aquell moment no m'ho podia creure, com tu dius semblava que esclatessin focs artificials dins meu! No sé suposo que depèn de cadascú, en el seu cas volia estar al 100% segur i no volia donar-me falses esperances. Procura estar tranquil·la i intentar transmetre-li la teva il·lusió però sense pressionar. Tan de bo ben aviat et puguis unir a les cercadores!!!

[roxer]

vaia, o sigui que no era l'unica!! jajajaja
jo desde que em vaig casar al 2006 sentia que el meu marit volia ser pare i jo.. 'no, que soc molt jove!! (es una conya meva jeje)' i despres per coses de la vida la que volia era jo

[tiritissima]

Ginesta, a mi tambe em van venir les ganes bastant bestiament. En ma vida havia cregut en aixo del rellotge biologic i en poc temps tot s'ha disparat. Tot de cop sents una necessitat del que abans tan sols era una cosa que "algun dia em faria il.lusio que passes". En tot cas, esperar es un pal pero desfogant-me aqui m'esta ajudant. Tinc clar que li he de deixar el seu temps. I si et soc sincera, em sorprenc a mi mateixa quan de cop surt el tema nens, per dins estic saltant d'alegria per estar-ne parlant i per fora en parlo bastant des de la calma. Se que el tiritissimo vol ser pare. I des de fa poc se que s'esta conscienciant. Quin sera el següent mini-pas??
Penso que quan ens hi posem ves a saber quant trigarem a quedar-nos embarassats, pero ara el meu desig es entrar a la roda, ser cercadora. La resta ja vindra, anem pas a pas.

Petonets, bona nit i molt bon cap de setmana a totes!

[Annieee]

[...] Doncs res, un dia em va agafar i em va dir que hi havia pensat molt i que si que en volia tenir, i des d'aquell dia tot ha canviat i ens hem posat a cercar. En aquell moment no m'ho podia creure, com tu dius semblava que esclatessin focs artificials dins meu! No sé suposo que depèn de cadascú, en el seu cas volia estar al 100% segur i no volia donar-me falses esperances. Procura estar tranquil·la i intentar transmetre-li la teva il·lusió però sense pressionar. Tan de bo ben aviat et puguis unir a les cercadores!!!

Hola a totes!
Ginesta jo m'he sentit molt identificada amb el teu cas. A mi fa un anyet que se'm va despertar l'instint maternal i al principi no parava de veure panxus a pertot i li vaig dir a l'Anniuuu que tenia moltes ganes de tenir . Ell em va dir que tranquil·la que tot vindria però que ell encara no s'ho plantejava.

Doncs un bon dia, en un viatge que vam fer aquesta tardor, de cop i volta em diu que fa dies que hi dóna voltes i que li agradaria que passat Nadal deixés els antibaby i ens hi poséssim. Em vaig quedar glaçada i em va venir una alegria tan i tan gran que no m'ho podia creure. Això que dius Ginesta dels focs artificials m'hi has fet pensar molt.

I va ser així, el mes de gener he deixat els antibaby i a principis del mes vinent visita a la gine per mirar que tot estigui bé i, si tot va bé, ens hi posem al maig.

Per tant, tiritissima molta sort i ja veuràs com el dia que menys t'ho esperis et diu que ell també en té ganes!

[tiritissima]

Moltes gracies pels anims guapa! Ara veig que no soc tan bitxo raro com em pensava ja que no soc la unica que li ha tocat esperar a la parella.
Molta sort en aquesta recerca Annieee i a totes les que aviat us hi posareu.
Annieee, una pregunta. Cal deixar passar uns mesos despres de deixar els anticonceptius i abans de començar a buscar?? O us voleu esperar al maig per alguna altra cosa? Es simple curiositat, jo no vaig amb pastilles pero no ets la primera que veig que ho fa aixi...

Petonsss!!

[Annieee]

Hola wapes!

Mira tiritissima jo vaig deixar el nuvaring aquest gener passat i la gine em va aconsellar que després de molts anys de portar-lo (en el meu cas 8 anys sense descansos) era millor deixar que els cicles tornessin a la normalitat i per això em va dir que ho féssim entre 2 i 3 mesos amb protecció. Segons em va dir, el fet que els cicles es regulin permet evitar avortaments espontanis... però suposo que cada gine deu tenir la seva opinió sobre això.

A més d'això, aquest gener també m'he posat la vacuna del tètanus que em tocava ja feia temps i també diuen que és aconsellable que passin 2-3 mesos després de vacunar-te per quedar-te embarassada... Suposo que tot són suposicions...

De fet, nosaltres ja volíem buscar a partir de la primavera i la veritat és que tampoc ens ve d'uns mesos. Tenim ganes de posar-nos-hi amb calma i de gaudir de la cerca! A més, a mi m'agradaria tenir-lo el 2014! Tinc la sensació que serà un gran any

En fi, vindrà quan vindrà però tot plegat han estat motius per esperar fins al maig. A veure si aconsegueixes convèncer el teu tiritissimo i ens trobem durant la cerca!

Per cert, abans he vist que parlaves de terres gironines, ja en som dues d'aquesta zona!

Una abraçada a totes, molta paciència amb l'espera i molta sort amb les !!

[tiritissima]

Annieee, si si terres gironineeessss!!! Jajajaja
Mira, tot aixo del nuvaring no ho sabia!! Gracies per la info. Jo es que no faig servir res d'anticonceptius ni pastilles, tan sols preservatius. Diga'm antiqüada, pero ho vaig provar i no m'anava massa be. I tampoc va amb mi.
Aixi que el 2014 ha de ser el teu any?? Mmmmm.... Doncs espero que realment es compleixi!! Jo no se si m'hi posare al maig o quan sera. Pero ja tinc ganes de ser-hi i tot s'ha de dir, que parlant amb totes vosaltres em va superbe, almenys em desfogo i estic mes tranquil.leta.

Una abraçada guapa!!

[Annieee]

[...] Jo es que no faig servir res d'anticonceptius ni pastilles, tan sols preservatius. Diga'm antiqüada, pero ho vaig provar i no m'anava massa be. I tampoc va amb mi

tiritissima, a mi m'ha passat totalment al revés. Des de fa molts anys hem fet servir el Nuvaring, m'hi vaig acostumar molt bé i la veritat és que és comodíssim. Però ara que he hagut de fer servir preservatiu no m'hi acabo d'acostumar i ja tinc ganes de deixar el mètode de barrera!

Una abraçada per a tu també wapi i espero que aviat puguis començar a pensar en la cerca!! Mentrestant totes les esperadores hem de tenir paciència!

[Paparra]

Hola, aqui teniu una altra gironina que a vegades se sent sola en els desitjos de ser mare! M'ha agradat trobar aquest foro per desafogar-me quan ho necessiti...
Jo tambe tinc el palpit que 2014 sera "l'any"!!!
Una abraçada i anims a totes!

[Anatolia]

Hola a totes, és la primera vegada que escric al socpetit. Buscant buscant un xic de consol o bé tan sols comprensió he vingut a petar a aquest fòrum, i la sorpresa ha estat que no només a mi em passen aquestes coses...
El cas és que jo també en tinc moltes ganes de tenir un , el meu rellotge biològic està a tope!!però la meva parella....doncs res de res, que no és el moment, que encara hem de fer moltes coses, que tenim temps....vaja, les típiques frases que ja he llegit per aquí, i jo imaginant-me
Com que no en puc parlar amb ningú del tema, ja que és com "secret", doncs he començat a buscar per internet i us he trobat!!!!gràcies per compartir les vostres idees, pors, dubtes...ajuden molt!!!
De ben segur que us seguiré!
Fins aviat!!!!

[misita]

Hola Noietes, doncs en el meu cas tambè vaig ser jo la que no volia i no per l'edat ( tinc 33 )si no perquè no em venia de gust..... el misito volia amb totes les seves ganes desde el primer dia del viatge de nuvis, d' això ja fa 5 anys.I desprès de molt insistir el pobre, vaig dir que si... però no amb moltes ganes ens vam posar al octubre i vam fer diana el primer mes.... però malauradament la cosa no va sortir bé, com moltes de vosaltres ja sabeu. I ara em moro de ganas de que arribi mitjans d'abril o primer de maig depent...Cada persona és un món jo soc conscient de que he sigut una mica egoista de cara a la meva parella, perquè jo ara em moro per quedar-me prenyi i el misito em diu.... ara que....? i si jo ara no vull??? sort que m'ho diu de broma....

Anatolia.... No sé que pas dir-te perquè no soc la més apropiada... que porteu molt temps junts? sou jovenets? ho heu parlat seriament tots junts plegats?

[Anatolia]

Misita: de jovenets res de res, tampoc som grans...acabem d'estrenar la trentena!!!! i jo li vaig fent insinuacions, que a l'estiu es prepari que ens hi posem de veritat i...riu, no se si és k no em creu o que ell també ho te clar i només es vol fer el ronsu...i junts, doncs portem més d'una dècada ja!!!!que aviat és dit!
T'envio molta i molta sort!!!!que la pròxima vegada anirà molt bé, molts ànims!!!!i res d'egoista, cadascu té el seu moment!només cal tenir paciència per part d'un a de l'altre!
Ja veureu que aviat tindrem totes unes super panxolines