alguna embarassada amb ansiolítics????????

[atlanta]

Bones!

Us segueixo però no participo gaire, però ara estic feta un mar de dubtes i necessito la vostra ajuda. Fa més de 10 anys que prenc ansiolítics i antidepressius, fent temporades sense medicació.
Quan vam començar a buscar el primer embaràs, vaig ser capaç de deixar la medicació i passar l'embaràs sense prendre res, tot i que als dos mesos i mig d'haver nascut l'Arnau hi vaig haver de tornar. Ara ja té 18 mesos i ens agradaria començar a buscar un altre cop, però no puc deixar la medicació. Ho he provat, però no puc. I no sé que fer. El psiquiatre em va dir que quan em quedés embarassada intentariem baixar-la i sinó podia no passava res, que hi havia mares embarassades prenent medicació i que no hi ha estudis al respecte peruqè no és ètic fer-ne. Però si durant l'embaràs no puc baixar la medicació i el bebe té algun problema per això no m'ho perdonaria mai.
Per aìxò busco opinions, i mares que s'hagin quedat embarassades prenent medicació per l'ansietat (jo prenc trankimazin retard 0.5 i paroxetina de 20mg). Aviam si em podeu donar un cop de mà!

Gràcies!

[SOLEX76]

Ufff... Atlanta, és difícil respondre aquesta qüestió, però així com ho has plantejat, et felicito perquè ho poses més fàcil. T'ho dic, perque al Nadal o així ja va haver-hi altre noia que va demanar algo semblant, però dèia que estava embarassada del seu primer fill i transmetia molta angoixa davant la situació, demanant si era perjudicial o no i si qualcú s'havia quedat i què tal havia anat.

En aquell moment, em va ser impossible (amb negreta i majúscules) dir-li res, jo mateixa estava en ple procès de dol i acceptació del que m'havia passat i culpabilitzant-me de tot, absolutament tot del que pogués haver afectat l'evolució de l'embaràs. A sobre, veient la meva signatura, aquesta noia hauria tingut una crisi fixe, vaja, i no era plan. Però ara em trobo en un moment diferent i també et dic que tu plantejes el dubte diferent.

Així que t'explic: el ppal. problema és el que tu dius: si el bebe te algun problema. Jo vaig estar dos anys o així prenent antidepressiu (matí) + ansiolític (nit) i quan em vaig quedar embarassada feia un any que només 0'25 Alprazolam (nit). Quan ho vaig saber que estava (inesperat i sobtat, tot i que molt desitjat: la major part de la frustració i depressió que arrossegava venia de veure'm privada de la posibilitat d'ésser mare quan ens hauria agradat per culpa de la Crisi i inestabilitat eco-laboral) vaig deixar de cop l'ansiolític (que encara prenia perque volia deixar de fumar per buscar l'embaràs a finals 2012 i pensava que m'ajudaria a portar l'insomni, ansietat i d'altres efectes de deixar el tabac). Quan dic de cop és de cop, radical, cosa que mai s'ha de fer així, sino reduïnt, perque podria haver tingut trastons orgànics pitjors. Es a dir, i responent el teu dubte, jo em vaig quedar prenent ansiolític, poc, però des de feia temps, i ho vaig deixar de cop sense alteracions, teòricament. El meu fill el van diagnosticar malformacions cerebrals a la eco 20, la resta... jo t'ho pots imaginar... . M'han assegurat tots els metges que he demanat, i per activa i per pasiva, que la medicació no va tenir res a veure. Que molt probablement va ser causat per una infecció del sac vitelí en un moment clau (i jo tenc la toxo passada), però sempre et queda aquell rum rum dins. Tu mateixa has sigut mare d'un fill sa i ara t'ho qüestiones.

Jo ara tenc aquest rum rum molt més tranquil (també vaig atribuïr el que va passar a l'insecticida de l'estiu, l'ansietat del moment, la discusió "x" amb el familiar "x"...) i tot perque vaig emprendre una cerca impulsiva i desquiciada sobre aquestes coses: els agents teratògens i l'embaràs. És el que t'han dit, no és étic fer estudis perquè la salut de la mare i del bebè són dos bens jurídics protegits i es solapen. Però està clar que les benzodiacepines i d'altres agents teratògens interfereixen en el desenvolupament fetal i també en la qualitat ovocitària en la concepció mateixa (cerca al google embaràs, benzodiacepines i veuràs articles i estudis empírics). Però clar, desprès veus (i jo he fet feina a departaments de protecció de menors en situació de desempar) que mares politoxicòmanes i amb embarassos no controlats tenen fills sense alteracions greus i veus que no hi ha una resposta "o blanc o negre" per la teva pregunta (cap metge es mullarà) i que el quid de la qüestió està en si passa algo dolent.

Per això, et dic que, com passa amb "amnio si amnio no" que sempre sentiràs la coletilla "és una decissió molt personal", amb això de la medicació psíquica un poc passa el mateix. Però el que si fan, és llevar la medicació el primer trimestre, fins el quint mes o així, i desprès ajustar. Con lo qual, si pots deixar-la abans (durant la concepció) i al principi de l'embaràs, millor, penso.

I ara, desprès d'haver-te capficat amb el meu cas (que no era la meva intenció) si que et vull donar supòsits que he tingut al meu voltant d'embarassos amb medicació i que han anat perfectes. Un és el d'una noia que prenia paroxetina (crec que és bastant 'inofensiva', em sona que no és tan dolenta com altres) per tractar una 'fobia' molt seriosa conseqüència de viure un fet traumàtic, i al ppi. de l'embaràs es va suspendre fins el final, i la nena va nèixer i amb més d'un any està, perfecta. I un altre d'una molt bona amiga, tractada amb medicació més potent des de feia anys per un transtorn psiquiàtric greu (amb antecedents familiar de trast. bipolar) que ara ja ha tingut la segona nena sense problemes (les nenes), tot i que ella va passar uns embarassos 'de traca' sense la medicació al començament, però ho va fer, i les nenes en sèrio que són per menjàr-se-les i saníssimes (sense haver fet LM).
Així que el meu consell és que, es clar, facis el que et digui el psiquiatra i metges que et conèixen, i si pots, intentar una reducció o suspensió de medicació (prova amb substitutius, l'acupuntura és súper efectiva per l'ansietat i n'hi ha assegurances que ho cobreixen parcialment el tractament) abans. Jo no vaig voler tornar a veure l'alprazolam i les pastilles ni en pintura quan, justificadament, me les varen receptar desprès de la interrupció, i he passat a pèl la vivència més cruel de la meva vida, precissament com a conseqüència del rum rum aquell de si algo no va bé.
Una cosa, i ja per acabar, que porto més d'una hora escrivint i la resposta se m'esborrarà (vaig fent 'copiar', ), DEMANA des de ja mateix, un seguiment de l'hormona "cortisol" i d'altres indicatius de l'ansietat a l'organisme, és una anàlisi i amb extraccions periòdiques et poden/et pots controlar els nivells. Si el teu psiquiatra no ho fa, li demanes al metge/sa de capçalera, està justificat i no és econòmicament parlant cara aquesta prova.

No sé si t'hauré aclarit algo o m'he anat pels cerros d'Úbeda, però espero que almenys t'hagis sentit entesa amb el que exposes i demanes.

Una abraçada i felicitats pels teu petitó!!!

(no faig repàs d'escrit, demano per avançat dispulpes per les incorreccions )

.

[montpra]

Jo vaig passar tot l'embaràs amb ansiolítics.
Em van donar un que segons em va dir el psiquiatre no tenia efectes per la nena.
No recordo el nom.

[SINDRIA]

Jo prenc anafranil per controlar migranya severa. Tot i que no m'he la receptat un psiquiatra sinó un neoroleg s'utilitza com antidepressiu. Normalment ho prenc junt amb la medicació especifica de la migranya. Tant en el primer embaràs com en aquest m'han suspés el medicament de la migranya però l'anafranil no perquè no el consideren dolent. De fet pots fer LM amb ell. He consultat amb psiquiatres i tots diuen que és inofensiu. I el meu gine també. Prenc mitja cada nit.
El principal és que consultis amb especialistes el farmàc que és millor per tu i el bebé. Pensa que si tu sense medicació no estàs bé el bebé tampoc.
Sort!

[Ítaca]

Jo quan em vaig quedar embarassada també estava prenent tranquimazin, i el vaig deixar de prendre el mateix dia q em vaig assabentar q ho estava. I realment, vaig passar tot l'embaràs perfectament (sense angoixes ni res).

[Paparra]

Buffff m'ha entrat ansietat i tot llegint el testimoni de Solex76! Anims guapa!
A mi m'han receptat i he pres forces ansiolitics, pero ja fa molt anys que els he relegat nomes per a les crisis fortes i com a tractament diari fumo marihuana... Trobo q es mes natural i no te tants efectes secundaris... Pero tambe crea addiccio i ara vull deixar-la x buscar el bebito i no se... La setmana que ve vaig a veure a un homeopata, ja us explicare.

[calidoscopi]

Bona tarda Atlanta,

El consell que et puc donar és que portís un seguiment entre psiquiatre i ginecòleg. Estan cansats de veure noies amb ansietat i depressió que no poden deixar la medicació i hi ha medicació que es pot fer. A més cada persona és un món i s'ha de veure el teu cas en particular.
Com t'han dit les companyes les teràpies naturals et poden ser un bon complement per poder reduir una mica la dosi. I no és culpa teva no poder deixar la medicació.

No es fa control de la patologia ansiosa o depressiva amb cortisol ni altres reactants, les analítiques et poden sortir perfectes i tu psicològicament no estar-ho.

Descarta totalment la marihuana fumada estiguis embarassada o no, és tan o més perjudicial per la salut que les benzodiazepines, evidentment descarta qualsevol altre forma de consum de marihuana que encara es pot controlar menys la concentració.

Ho aconseguiràs!!

[atlanta]

Moltes gracies per les vostres respostes!

Solex76, sento el que et va passar... però és ben bé la por que a mi se'm planteja; i m'has ajudat al reafirmar que tots els metges et van dir que no tenia res a veure amb la medicació!
Calidoscopi, el problema que tinc és que el meu gine i el psiquiatra tenen opinions diferents... el gine em va comentar que quan em quedés embarassada no podria prendre medicació i el psiquiatra em va dir que si no la podia baixar ja veuriem que fariem....

Ara estic esperant al divendres que m'han de dir si m'operen d'un nòdul al coll o no. Si m'he d'operar, evidentment tot es retrassarà, però sinó, començarem a buscar i que sigui el que hagi de ser. Si m'hi quedo de seguida evidentment encara prendré medicació, i si tardem, potser d'aquí un temps hauré pogut anar reduïnt... perquè veig que si m'espero a haver reduït la medicació no ens hi posarem mai, ja que ara no m'hi veig pas capaç!

[4nd0]

Hola a totes,

Pel que dius, Atlanta, el millor és parlar amb el teu metge, o amb més d'un si cal.

Jo prenc ansiolítics i antidepressius bastant forts. Mentre un psiquiatre em tranquilitzava dient-me que sovint es pot retirar perquè el cos de la dona s'adaptava a l'embaràs i que en qualsevol cas es pot canviar la medicació, la meva psiquiatra d'ara, en canvi, pràcticament m'ho ha prohibit fins que no em curi. Tot i que he de dir que vull canviar de psiquiatre perquè sembla que ella i jo no ens entenem en aquest ni en altres temes.

La qüestió és que porto més de 20 anys amb depressió i és difícil que em curi mai del tot. Porto gairebé deu anys parlant del tema amb els metges (ara tinc 35 anys) i després de pensar-ho molt i de parlar amb la meva parella he arribat a la conclusió que ningú pot decidir per mi. Ara sí, dintre de les possibilitats s'ha de mirar que no perjudiquis la futura criatura.

Ara portem tres anys intentant-ho i hem hagut de començar un tractament d'infertilitat, i t'asseguro que la lluita pel meu bebé m'ha estat donant les forces que em faltaven. No el tinc i ja me l'estimo i estic disposada a tot per ell.

O sigui, busca les millors opcions per la teva futura criatura, però recorda que hi ha moltes medicacions i tractaments i els poden ajustar perquè siguis mare.