La teva parella ja te fills

[Damiseila]

Hola chicas,
Abro este post para ver si hay chicas como yo que sus parejas ya han pasado por todo esto antes que con nosotras.

[carlotayeric]

a mi me pasa lo contrario!!

la que tiene el niño soy yo!

[matacoixos]

Hola!!
La meva parella i jo tenim una nena de 17 mesos i a més ell té una nena de 7 anys d'un altre relació. Ja fa 5 anys que estem junts i la veritat és que al principi va ser una mica dur i vaig necessitar moooolta paciència !!! Però ha valgut la pena, les dues nenes s'estimen molt i la veritat, et mentiria si et digués que tot va de maravella ( hi han alts i baixos) i de vegades no saps si fas les coses bé o no, però es va aprenent mica en mica.

[Damiseila]

Hola!!
La meva parella i jo tenim una nena de 17 mesos i a més ell té una nena de 7 anys d'un altre relació. Ja fa 5 anys que estem junts i la veritat és que al principi va ser una mica dur i vaig necessitar moooolta paciència !!! Però ha valgut la pena, les dues nenes s'estimen molt i la veritat, et mentiria si et digués que tot va de maravella ( hi han alts i baixos) i de vegades no saps si fas les coses bé o no, però es va aprenent mica en mica.

Espereo que eso me pase a mi

[entrerius]

el meu home té 2 fills de la relació anterior. Ja son grans i independents... però els fills sempre son fills i els "problemes" també es fan grans a mesura que ells se'n fan.

Penso que el més important és tenir clar que la EX- sempre serà la mare dels seus fills i sempre tindrà el dret a ser-ho, que nosaltres som la parella del seu pare i com a tal, els estimem i tenim cura d'ells, i sobretot que tant el seu pare com la seva mare sempre tindran el deure i el dret d'atendre'ls, patir per ells i de tenir-los al seu costat, tant quan les coses van bé com quan no van tant bé.

[bertamummy's]

Ohh que bé trobar aquest post!
Doncs jo també tinc aquesta situació: el meu marit tenim una peque d'1 anyet i ell ja té una filla de 9 anys d'una relació anterior.
Per mi els principis també van ser complicadets...... No és fàcil quan no has estat mai mare, ni encara penses en ser-ho.... trobar-te que la persona que estimes té una criatura de 5 anyets recent fets.....
Jo al principi quan en parlava amb gent tothom ho veia molt fàcil, rebia la típica resposta de "te l'has de fer teva", odiava aquesta resposta, i avui en dia que ja sóc mare..... continuo pensant que no et pots fer teu algú que no ho és..... Els fills de la parella crec que es poden apreciar, estimar..... però mai (almenys jo crec) l'amor cap a un fill propi és comparable amb cap altre amor!
Tenim un paper, en part difícil..... S'ha d'establir una relació de respecte mutu..... i delicadesa ja que ni ells volen que siguis la seva mare (perquè ja en tenen) ni tu vols ser-ho (perquè simplement no ho ets).....
A vegades també tinc la sensació que tampoc puc viure la relació familiar al 100% perquè sempre hi ha una persona aliena a la meva vida (la mare de la criatura) que sovint tàcita o explícitament et pot fins i tot modificar els plans, i és clar..... en molts casos t'has de mossegar la llengua perquè el motiu és la filla del teu marit.....
Tot i això he de dir que ho porto prou bé.... perquè tinc un marit que val un imperi..... que només conèixer-nos em va dir que volia començar una nova vida amb mi..... i que malgrat l'amor que té cap a la seva filla gran..... sempre ho fa tot de manera que la seva nova família s'en ressenti el més mínim!!
Apa-li..... Ja he dit la meva!
Per cert.... obriré un altre "debat": sentiu als fills d'anteriors relacions de les vostres parelles com a germans dels vostres fills comuns?
Per mi és una cosa sense importància però ...... en els meus sentiments em costa concebre la idea de que són germanes.... No té més... és un sentiment, però és així!
I fins i tot diria més crec que al meu marit també li passa.... Quan comentem que voldríem un germanet/a per la nostra petitona... ho noto!

[entrerius]

Suposo que com que nosaltres ja som grans, no en tenim intencions, i el meu home ja té 3 fills....quan em demanen si no volem donar-li un germanet, la resposta és clara: "ja en té dos"
Entenc el sentiment que comentes, però. No els sento com a fills, perquè mai ho seran, però els sento com els fills del meu home i això automàticament els fa ser germans del meu fill.
El petit no és massa conscient que son els seus germans perquè no viuen amb nosaltres i son més grans. Li semblen més com tiets. En canvi al fill d'un dels germans sí que el veu com a germà petit quan realment és el seu nebot