Uter doble

[Ponchan]

Bones!!
Doncs si, a la primera eco em van dir que tenia l'uter doble! Llavors ja ens van alertar que l'embaràs podiaser una mica "diferent"! Que el nen fos petit.....prematur....cessarea.... I no van fallar amb rés!!! Tot i certes complocacions que vaig anar tenint.....(per altre temes) el petit va néixer a la setmana 37! Pesava 2kg i per cessarea!!!!!

Ara té 10 mesos i de cara a l'any segurament anem a pel segon ja q entre una cosa i l'altre és portaran 2 anyets!!!

Però em fa por!!! El fet de tenir l'uter doble....... I apart q pot venir bessonada'!!!!! :)

Alguna us hi eu trobat??? Us han diagnòsticat l'uter doble???


Gràcies!

[Vesnà]

Hola!

Jo el tinc bicorne, però la paret del mig no arriba a baix de tot, així que no són ben bé dos úters. L'embaràs va anar molt bé si mirem el resultat, però va ser complicadet: va costar moooolt d'arribar, em van diagnosticar una brida amniòtica (la pitjor setmana de la meva vida), després la placenta no es va col·locar on li tocava i vaig haver de fer molt repòs absolut i, quan això semblava arreglat, vaig tenir problemes per contraccions a la setmana 25, per úter irritable. Malgrat tots els pronòstics, vam arribar a la 39+6 i el part va ser fantàstic i el que va venir després encara més.

Vaig estar força preocupada fins a la primera ecografia, perquè un ginecòleg força indesitjable m'havia dit feia anys que tenia un úter massa petit. Li vaig demanar: "M'he de preocupar?" I em va dir: "No cal, perquè igualment no es pot arreglar..." Pfff. Per sort, a la primera ecografia em van dir que no era cap problema, que era una variació de la normalitat.

D'això que dius de la bessonada, suposo que tens les mateixes possibilitats que una altra persona, perquè amb un úter "normal" també es poden fabricar dos òvuls o bé el mateix fecundat pot dividir-se...

Sort amb la cerca!!

[jpc]

Hola noies,

jo tinc l'úter bicorne i ho sé desde ben joveneta. El ginecóleg sempre em va dir que quan arribés el momento ja en parlariem. Uns mesos abans de buscar l'embaraç em van operar a St. Joan de Déu i em van treure la pared que dividia l´úter.

Vaig tenir un embaraç perfecte i un part perfecte a la semana 40 amb un nen de 3760 Kg.

El ginecòleg em va dir que sense l'operació hagués tingut un embaraç complicat i tot i així em van fer un seguiment una mica més "especial" per si de cas.

[bertian]

A mi quan ja estava embarassada de 12 setmanes, a la primera eco de la SS la gine que em va tocar (que vaya tela!) em va dir que tenia l'úter en forma de papallona i em va preguntar si el meu gine habitual m'ho havia dit.
Li vaig dir que havia tingut 3 gines diferents al llarg de la meva vida i que mai cap m'havia dit res... Ella em va dir tota seca que sí, que si no m'ho havien dit era per no preocupar-me. Llavors li vaig preguntar quines conseqüències podia tenir això i em va dir que en el meu cas el problema bàsicament seria quedar-me embarassada, que em costaria més que la resta de gent. Doncs ja li vaig dir que deuria ser casualitat, però em vaig quedar a la primera...
Mai més ningú m'ha dit res, el meu altre gine (privat) em va dir que ell no ho veia igual i que no m'havia de preocupar per res... però clar, jo ja havia fet inveestigacions de les meves per internet, i no vegis!! un patir durant uns dies!!!!

[virolai]

Jo també tinc úter bicorne, o septat, amb un subsepte (una paret que no arriba fins a baix, de fet fa 1,7 centímetres de llarg). No és fàcil de detectar si la paret és petita, per això pot ser que a alguna no us ho hagin vist fins que la matriu ha crescut amb l'embaràs. Jo he tingut diversos avortaments però tots els metges m'han assegurat que no era per la forma de la matriu, ja que dos d'ells han estat ous buits i els altres, pura mala sort i estadística, o en qualsvol cas, no podrem saber mai si la matriu hi ha tingut res a veure.
A mi no m'ha costat quedar-me embarassada (aquest és el cinquè embaràs en 2 anys) i en aquest embaràs, per afavorir que anés bé, em van administrar progesterona. Vaig tenir pèrdues (que ja me les van avisar abans que comencessin) de la setmana 7 a la 10, però no amenaçaven l'embrió perquè justament provenien de la banya de la matriu contrària a on estava implantat. L'endometri d'aquella banda no s'havia "assabentat" que hi havia embaràs i s'anava desprenent. A la setmana 12 tota la matriu tenia ja una forma normal, unificada, ja que els teixits s'havien donat i la paret s'havia "esborrat", i ara ja estic de 31 setmanes i no he tingut cap problema, ni un. Ni contraccions, ni dolor, ni problemes de creixement del nen… res de res. No he hagut d'anar a urgències ni un sol cop. Només diabetis gestacional, que no té res a veure!

Jo he vist molts ginecòlegs diferents, m'han fet diferents proves i la conclusió de tots era que no calia operar en el meu cas, i que era més fàcil que l'embaràs anés bé que no pas que tingués problemes, i de moment està sent així. Jo també tinc possibilitat de bessons per antecedents familiars (de fet un dels ous buits va ser doble) i la ginecòloga em va dir que no hi havia cap problema amb la matriu septada.

[Ponchan]

A mi em van detectar l'úter bicorne quan estava embarassada de 8 setmanes, abans tot i haver-me fet ecografies vaginals no m'ho havien vist mai! Em van dir que la paret era força llarga (sembla que tingui dues bombetes per la forma que té ). Durant l'embaràs em van fer força seguiment, fins que cap a la setmana 20 em van dir que ja gairebé no es veia....
Ens van alertar que podia ser que el nen tingués un pes petit....per que potser no podria créixer prou, que nasqués prematur....que hagués de ser cesària perquè potser no es col·locaria bé.....

Vaja, el més difícil ja estava superat, que era quedar embarassats, vam tardar una mica més d'un any ha quedar-ne.....

A la setmana 27 vaig estar ingressada 8 dies per una salmonel·la (res a veure amb l'úter) i des de llavors em van fer agafar la baixa i fer el màxim de repòs! ja que el petit havia de créixer!!!

Tot l'embaràs vaig anar perdent pes......

a la setmana 34 em van fer la eco del tercer trimestre i em van dir que era petit!! que al cap de 15 dies me la repetien i si no havia augmentat de pes....mel feien tenir!!! ja que si a dintre no guanyava pes era millor que sortís!!! a la setmana 36 em van repetir la eco i havia AUGMENTAT una miqueta!!!! doncs repetíem eco la setmana següent.....a la setmana 37 va guanyar una miqueta més!!!! la ginecòloga em va dir que ja estava bé, que deixava que fes el seu procés i ja decidiria el petit quan venia al món...... però que si em posava de part no faria res per retindre'l a dintre!!!!

2 dies després vaig trencar aigües!!!!!! després de 22 hores anar provant.....vam acabar amb cesària! el petit va pesar 2,090kg!!!! però estava la mar de bé!!!!! està apunt de fer 10 mesos!!! i ja ha recuperat tot el que li faltava, jejejeje!!!!

després de la quarantena em van seguir fent proves (ja que amb la cesària em van confirmar tal i com era el meu úter!! "En vivo y en directo" ) i ara em fa una mica de por anar a pel segon embaràs!!!

moltíssimes gràcies per les vostres experiències!!!!!