Dies que dius si i dies que dubtes

[marami]

Guapes! Us ha passat en tenir dubtes sobre si voler quedarte embarassada o no?

[annia]

Hola,

Doncs a mi m'està passant. Però es clar, el meu cas és una mica especial, ja que tinc 2 petits, i ens plantejavem anar a pel tercer.
En un principi, teniem molt clar plantar-nos en 2 fills, pero fa un parell de mesos, vem tenir un "despiste", i ja em veia embarassada. Em vaig fer tant la idea d'un tercer fill, que ara ho voldria, clar que amb dubtes, hi ha dies q dic q si i d'altres que no.
De fet, aquest més no hem pres precaucions....així que ja veurem.

En fi, que es normal plantejar-se un embaras. Sobretot quan ets molt jove, o quan és el primer. La vida et canvia molt, però és quelcom meravellos.
Jo t'animo a anar endavant.

[marami]

Gracies Annia per la resposta. Fa 2 mesos que estic casada i tinc 27 anys. En teoria es un bon moment pero hi ha dies que em fa por!

[annia]

De res!.
T'animo de nou. Jo vaig esperar molt a tenir la primera nena (amb 34). T'asseguro, que si pogues tornar enrera, hagues tingut abans els fills. La veritat esque no veia mai em moment: que si no estem casats, tenim un pis adequat, una bona feina...etc. Que carai!, no veuriem mai el moment. De veritat m'arrepenteixo de no haver-los tingut abans.
Ets bastant jove, però si et ve de gust, no t'ho pensis 2 vegades. Avui día retrasem molt la edat per tenir fills, i quan ells siguin adolescents, nosaltres ja serem iaies, jeje

[Marga_2]

Hola guapa,
jo crec q és normal. Mira, nosaltres vam decidir q ens hi posaríem dp de casar-nos i durant els mesos previs al casament vaig tenir molts dubtes. En el meu cas, a banda de les pors pròpies de totes les q serem mares per primer cop, x tema laboral. Porto ja 11 mesos sense feina i clar, et planteges si és un bon moment. Xo saps q? Penso q no has de pensar tant. Fes un exercici: tanca els ulls i imagina q ara mateix poguéssis tenir el teu bebè als braços. Et fa feliç? Te'n mors de ganes de q arribi aquest moment? Si és així, no hi ha res més a pensar. Endavant, maca!

[rorquin]

Jo el volia tenir abans dels 30 (precisament per això de tenir marxeta quan ell for adolescent), però el meu home no ho veia clar i al final ens hi vam posar que ja en tenia 35. I l'Aram no ha arribat fins dos anys després! Posa-t'hi sense presses, si no ho tens claríssim. Com que ets jove, jo només em controlaria la regla i no em miraria les ovulacions i tot això. És una aventura: a pèl i mantenint el suspens fins que et ve la regla... o no! A parer meu, la sal de la vida!

[charito]

I tant.... es que si esperessim el millor moment ni arribaria mai....

[marami]

Gracies pels anims marga i ronquin!! La veritat esque avui ha estat el primer dia en el foro i em sento molt a gust. Al igual que el de la guia nupcial! Doncs la veritat es que m'imagino el moment en que tinc el meu bebe en braços i em venen pessigolles al estomac i em puja una felicitat pel cos. Aixo voldra dir alguna cosa. Crec que pel que em costa decidirme es per l'egoisme, la llibertat de fer i desfer quan vull, etc.. Pero si que es veritat que la opinio de tenirlos jove l'he sentit molt. A veure... Ara estic amb la regla i d'aqui un parell de setmanes marxem d'escapada amb el meu home.. No ho se pero crec que em pillara en plena ovulacio! Aiiixxx es que el primer cop que ho fas buscantlo ha de ser molt especial! Estic nerviosa i tot!!

[illeta25]

Hola Marami,
No et paris en buscar moments perquè sinó sempre hi ha una cosa o un altre que no t’ho permet. Si en teniu ganes el dos endavant! Jo crec que es el millor que et pot passar a la vida
L’egoisme, la Llibertat de fer i desfer quant vols... No se que dir-te quant hi ha un petit suposo que o compensa tot!
De moment jo això encara ho haig de comprovar tot just estic cercant! Jeje Si vols passa per el post de cercadores així la cerca et serà mes curta , per dubtes, despsesperos... per el que vulguis! Allà estem.

[xity]

Marami!!! T'entenc perfectament!
L'any passat em vaig casar i en ple viatge de noces parlant molt en serio amb el meu home, si per ara, més endavant, un any més, la feina, el cotxe i mil variables, vam decidir q pel 2014 tenir el nostre primer fill.
Doncs aquest mes d'agost per primer cop ens hi hem posat a buscar-l'ho i amb com dius amb els nervis de si estem o no preparats, si podem o no tenir fills, i les mil i una preguntes q et ronden ara q va enserio! Però saps què? Aquest dilluns quan vaig veure el meu TE+, apart d'una muntanya de nervis em vaig sentir molt i molt feliç. Aixins q ja ho veus, casi no he tingut temps de pensar-m'ho q ja el tinc encarregat i no ho canviaria per res del món! Si hi han ganes tot és estupenduuu vingui quan vingui!
Si en tens ganes, no ho dubtes

[marami]

Xity i illeta! Que maques que sou totes! La veritat es que em llençare! Tanta por tanta por i dedpres potser em costa quedarmi! Aixi que moltes gracies!!! Sou genials!

[Magar]

a mi tmb em passa... pero tothom em diu que ho haig de sentir jo, que si sentim que volem, que tenim "el instint" es el moment, tant dóna les coses externes, cap endevant! i si, em dona yuyu ajajaja pel canvi que donarà la meva vida pero en tinc tantes ganes que tot ho supera! ànim!

[dolçeta85]

Hola noies!!just comentava açò mateix al post d'esperadores-cercadores!!! Nosaltres fa un any, des de que ens vam casar, que somiem tenir un nadó, però, una cosa és somiar-lo i l'altra és fer-la realitat!! Nosaltres ens anavem a posar al setembre però ens vam posar a cercar just l'altre dia!!! així que com et diuen les altres noies, crec que el més important és tenir el desig!

[abart]

És totalment normal, un fill et canvia la vida... pero val la pena! Jo tenoa dubtes fins i tot estant embarassada i aquí em tens, a 3 mesos de tenir al segon! ... I encara hi ha diea que em dic: "on t'estàs posant??!!"

[Marga_2]

Jo opino q no ho has de veure com una pèrdua de llibertat. Si, deixaràs de fer unes coses, xo en faràs d'altres! I crec, de veritat, q aquestes altres seran molt més gratificants. No sé... potser no puc sortir a fer una copa cada cop de setmana, xo penso q m'omplirà molt més dur-lo amb ell al zoo, a fer un passeig, a ensenyar-lo anar en bici... això ha de ser taaaaan bonic de viure! Q, us sóc sincera, m'importa ben poc "perdre llibertat". Joooo, quines ganes tinc de veure el meu positiu.

[udine13]

Hola!!!
Nosaltres encara no ens hi hem posat del tot, perquè la gine ens va aconsellar que deixessim un mes per regular un cop deixés les pastilles i en aixo estem però estic dacord que tot i que ens fa molta gràci. I ho estem desitjant ens fa por perdre els nostres moments d' intimitat com a parella, els moments aquells que et dediques quan vols i no quan pots, aquells moments de no fer res...
Per altre banda també ens fa por trigar molt...
El temps ja ho dirà de moment anirem practicant!!

[munat]

Jo si fos per la meva parella l'hauriem tingut fa anys, però jo no ho tenia gens clar, a més fa un any em vaig quedar sense feina i volia trobar una feina abans de posar-nos-hi, però tal i com estan les coses això serà impossible, així que ara treballo però el 30 de setembre s'acaba el contracte i si m'he d'esperar a trobar certa estabilitat em floriré. Total que ara ja fa un parell de mesos que tinc claríssim el que vull, i tal i com diu la marga (una descripció perfecte) sommio en tenir el meu petit entre braços.

Pors, moltes. Primer per si m'hi puc quedar (sempre han dit que estic bé però...) i després si tot anirà bé, si m'adaptaré als horaris... suposo que és normal tenir alts i baixos. Jo per exemple ara ja ho tinc claríssim, a veure si no es fa esperar gaire!

Petonets

[Marga_2]

Estic d'acord amb això de q si has d'esperar l'estabilitat laboral, amb els temps q corren, ho tenim ben fotut... Jo al setembre farà un any q sóc a l'atur. Ara sembla q em donaràn una feineta, però res, un projecte breu de mesos. I q vols fer? X sort el meu marit té feina i podem anar fent. I mentre això sigui així i poguem anar tirant no vull continuar supeditant les meves decisions personals a una feina q mai arriba... és frustrant, la veritat: et passes la vida estudiant, fent feines cutres xq penses q en el futur estaràs més ben situat, i arribes als 30 passats i tot segueix igual quan no pitjor... en fi, vull pensar q, si com a mínim, ets feliç en el terreny personal ja tens molt a la vida.

[marami]

Noies jo tmb fa una setmana m'he quedat al atur, pero cada cop m'ha anat augmentant el desitg de buscar un embaras. Ara ja he arribat el punt que ho desitjo amb tota seguretat i no hi haura res que em faci mes feliç que la ilusio d'esperar el meu +

[sweetbb]

Jo ara tinc 27 i sempre he dit que pels 30 m'agradiaria ja ser mare i ara ja ens ho plantegem més seriament.... Però realment si et poses a pensar mai es un bon moment, en el nostre cas sobretot pel tema economic perque a l'empresa on treballo a vegades es retrassa en passar les nomines... però mira penso que ja ens apanyarem com sigui ;) que tots dos ja tenim ganes de ser pares.