sentiments durant la cerca

[sophie]

Hola a tothom!
M'animo a escriure un nou tema per a compartir els sentiments tant positius com negatius que tenim durant la cerca, així potser no pensem que som" les úniques o les rares"... sovint llegir a altres persones que passen pel mateix que jo m'ajuda i em fa sentir consol, així que espero que aquest forum ens serveixi de punt de trobada per desfogar-nos i al mateix temps sentir-nos recolzades...

Bé, us explico un dels meus sentiments (en aquest cas negatiu) que fa que em senti "extranya" a vegades:

Durant aquests mesos que porto de cerca he viscut situacions que m'han provocat controvèrsia entre l'alegria i la tristesa. Dues de les meves amigues m'han donat la bona noticia de que seran mares!!!!
En un primer moment m'he alegrat moltíssim i hem sento súper feliç perque son persones molt importants a la meva vida... però després un cop a casa i a soles hem sento buida i molt trista, amb certa enveja. No m'agrada sentir-me així, i penso que és una reacció que no va gens amb mi, però m'entra una bola a l'estòmac que m'ha fet deixar de veure-les tant sovint perque em sento malament quan les veig.

Sento que és egoista i impacient per part meva, i com he dit abans no és una forma d'actuar que vagi amb mi, per això em sobta! Però és un sentiment que neix profundament, com si em sortís dels budells...enveja,impaciència,tristesa,alegria,felicitat...tot es barreja dins meu!

[Nubuis]

Sophie, guapa, penso q aquests sentiments q expliques són del tot lògics i naturals... de fet, no sé si t serà consol, però almenys sí q penso q deu ser comú, pq jo tb els vaig notar durant la cerca... és una espera molt desitjada, la d'un fill, i a mi m creava molta frustració, impotència, tristesa, ràbia, quan m venia la regla... i tb quan alguna amiga meva es quedava en estat reconec q sentia enveja... Tot plegat és molt complicat, així q espero q no defalleixis els ànims i no t sentis malament en aquesta cerca!! en una cerca q tb espero q ben aviat t dugui a lluir una bonica panxolina!!

[EmmaB]

Sophie, si totes fossim tan sinceres! Crec que els que descrius són sentiments molt humans. Crec que a vegades té més a veure amb el que pensem que pensaran elles (de nosaltres), que no amb el que pensem de nosaltres mateixes. Quin embolic, segur que no m'explico! Però les que tenen fills ja estan en una altra fase que és la de patir per ells, perquè no els hi passi res de dolent, en fi, una altra fase. Cadascuna hem de fer el nostre camí i al nostre ritme...

[EMAMI]

Com t'entenc!
Jo tinc una nena de 17 mesos i tinc moltíssimes ganes d'anar a pel segon, però el meu home no vol...
Doncs fa una setmana la meva cunyada em va dir que estava embarassada!!! Ja té un nen de 10 mesos i tot i que em vaig alegrar, no puc negar que em fa rábia i enveja perquè jo també vull...

[sophie]

Nubuis, EmmaB, gràcies pels vostres comentaris! Sí, inevitablement som éssers humans i tenim sentiments com l'enveja...i durant la cerca sembla que a més d'una li ha passat!

Tot arribarrà, i la cerca no son moments únicament negatius, també penso en els bons moments amb el meu home i en les cosetes bones del dia a dia. Però inevitablement la ment ens juga males passades durant aquest procés.

Un dia o altre el nostre somni de ser mares es farà realitat i serà llavors quan mirarem enrere i podrem dir que hem après a ser més humans i a conèixe'ns més durant la cerca! És un procés d'aprenentatge més! ;)

[sophie]

EMAMI, ànims i no deixis de costat el teu somni de tornar a ser mare. Deu ser dur que et passi amb algú de la familia, jo ho he viscut amb amigues i ha estat durillo... perque me les estimo i em dic a mi mateixa: "no siguis així d'envejosa i impacient!!!"

[raquel79]

sophie, no tinguis por per ser tan sincera... t'entenc perfectament... quan estàs cercant, i més si la cerca s'allarga, i crec que encara més, si és una cerca desprès d'un avortament, com és el meu cas (per desgràcia), els sentiments estan super barrejats... a banda, no sé per quin motiu, sempre coincideix aquesta etapa de la teva vida amb el moment en que tothom (companyes de feina, amigues...) de sobte es queda embarassat... aaarg!!! i jo seré també extremadament sincera, a mi em pot més, ara mateix, l'envejeta que no pas l'alegria... Us posaré un cas molt concret... al mes de l'avortament, una persona mooooolt propera de la família es va quedar emarassada... i no estic vivint aquest embaràs com correspondria, perquè no paro de pensar que jo podria estar com està ella... i aquests sentiments foscos hi són, i fan que alhora em senti una bruixa...

[angeles77]

Hola,
Doncs jo estic igual...Fa quasi mig any que ens vam casar i ja tinc 36 anys i tothom ja per sistema fa la típica pregunteta..."vinga va que se't passarà l'arròs... per a quan el nen??"
Nosaltres tenim problemes i estem passant el procés de proves, de males notícies de les proves... i ara toca començar amb la FIV...
Sóc de la època del baby boom dels 70 i a la meva feina ara tothom s'embarassa i jo ja no sé ni que contestar quan em pregunten i alguns cops haig d'anar a plorar al lavabo. M'alegro molt pels meus companys però el fet que estem passant aquest moment tant dur i que nosaltres el que més dessitgem és precissament ser pares i que això no arriba... és de vegades difícil de portar.
M'ha reconfortat molt aquest post on veig que els meus sentiments no són extranys ni sóc mala persona per ternir-los...Ara bé, de tot això estic aprenent. Crec que mai li preguntaré a ninguna parella això de " i el nen per a quan??" Ara ja em sembla fins i tot ficar-s'hi on no et criden.
Un petonàs!
Angels

[raquel79]

angeles, ets una valenta, i si deu vol, tot anirà bé i aconseguireu el vostre bebe, com tantes parelles que tenen problemes i ho aconsegueixen

una abraçada molt i molt forta

[angeles77]

Gràcies Raquel!
Tant de bo totes tinguem aviat el nostre somni!!
Angels

[miansil-27]

Bufff, pel que veig estem així quasi que totes... quin fàstic, i quina plorera nenes... Sé que no tinc dret a queixar-me, encara no portem ni un any buscant... però porto una setmaneta d'angoixa... No hi ha dret!
Lo pitjor es que em sento culpable per no quedar-me, tinc sobrepes, i tothom m'ha dit que deixi d'atabalarme amb el pes, que hi han dones molt mes grasonetes que tenen els seus peques, però es que estic d'un baixon i amb una sensibleria... que deu n'hi dó!!

[raquel79]

AISH, MIANSIL... no comencem amb la plorera que jo també m'hi poso, eh??? intento concentrar-me en les coses bones, però aquell desig està sempre present, i sempre amb la sensació de estar incomplerta...

[sophie]

Angeles...que dificil deu ser passar aquests moments d'espera, de proves, d'angoixa... Nosaltres no fa gaire que busquem comparat amb altres (son 6 mesos de cerca), pero els sento com si fossin "6 anys"...ja que fa un any que se'm va despertar l'instint maternal, però per feina i manca d'estabilitat en aquesta ho hem anat allargant...
Molts ànims reina, i no ets mala persona per sentir enveja: ja veus que en la cerca totes sentim coses semblants, i més quan" el món" decideix tenir fills quan tu també vols i vas veient que tothom te la gran sort de quedar-se embarassada mes a mes!! QUIN HORROR! SENTS QUE EL MÓN ES POSA EN CONTRA TEU!!!

ànims i forces! Aqui estem per apoiar-nos

[sophie]

Raquel! Gràcies pel teu comentari i la teva experiència. Un avort ha de ser una experiència tan dura...la meva companya de feina ho va passar fa 8 mesos i jo ho vaig viure amb ella de forma molt intensa(perque li tinc molta estima).

Us admiro molt: a les noies que heu passat per aquests moments i seguiu en la cerca amb esperança! Sou unes guerreres! FORÇA!!!!

Ho aconseguirem!

[sophie]

Miansil, no ets culpable de res! Jo estic molt prima (46kg!!!) I sempre he estat així, la gent em deia: estas malalta? No menges?....i jo estava obsesionada amb el pes, ara al no quedar-me embarassada era un dubte que em venia al cap: Serà pel meu baix pes?
Però no, m'he fet analitiques i estic ben sana, com sempre! I el ginecòleg no li va donar gens d'importància a la meva preocupació...em va dir: " tu ets una dona, i les dones teniu la sort de poder ser mares, no et plantejis tonteries així i gaudeix, estàs SANA així que tot és possible!"


Anims anims anims!! Si necessites plorar,desfoga't, però no et sentis culpable de res!! Petonassos

[clacsy]

Hola, noies:
Que bé trobar-vos, perquè tot el que expliqueu em sona molt... Tinc 35 anys, portem dos anys cercant... Ens hem fet totes les proves i teòricament no ens passa res. Només que no encertem. Estem donant-li voltes a anar a alguna clínica privada, perquè el ginecòleg ens diu que és qüestió de temps. No sabem que fer, la veritat, i cada vegada tinc més amigues embarassades. I el pitjor és que em sento super culpable per haver ajornat tant la maternitat, perquè porto gairebé deu anys amb el meu home i podríem haver estat pares fa molt.
En fin, intentarem creuar dits i creure molt en que les coses sortiran bé. Abraçada.

[raquel79]

TOTES som unes valentes, sophie, quan la cerca es fa llarga és molt dur, i es treuen forces d'on sigui...

tant de bo aviat trobem el premi que desitgem...

[sergem]

Jo soc cercadora de fa res però entenc perfectament el que dieu perque a mi m'ha passat amb una amiga.
Ningú sap que ho estem buscat i aquesta amiga va tenir un nen fa 10 mesos i ella només feia que parlar del nen, del seu embaraç, de moltes coses. Tot era monotema i la veritat que això fa mal si veus que ella ho expressa d'una manera que a la que està buscant i no ho aconsegueix fa mal.
Algo semblant em passa amb la meva cosina. Ella té la vida arreglada i pot fer els mil viatges que vulgui, en canvi jo no, perque he de pagar una hipoteca, ibi, etc. Que ella no ha de pagar.
Amb això vull dir que la gent de vegades fa comentaris o parla de coses que no s'adonen que a les altres persones amb les que están parlant li poden crear una certa enveja o fins i tot fer-se sentir malament per la vida que li ha tocat o pels problemas que poden tenir per concebre un fill, etc... Quina rallada us he fotut, no??

[raquel79]

sergem, tens tota la raó del món... sovint tenim una manca molt grossa d'empatia...

[petitacuca]

Noies,

Jo també tinc moments com vosaltres.. hem fet 2 cerques i ahir em va venir la 2a W... i si ja estic rallada, les q porteu molt temps, és normal que ho estigueu! Però també heu de pensar que "teniu dret" a tenir aquests sentiments.. som humanes..!!

Ànims i us aniré seguint!